Reserva't la data! Torna la jornada 'Descarbonitzant l'Arquitectura'
... el sector de la construcció consumeix el 40% de l’energia i genera el 36% de les emissions de CO₂ a Europa?
... a partir del 2030, serà obligatori comptabilitzar el carboni embegut dels materials, i els nous edificis hauran de ser ZEB?
... i que el 2050 tots els edificis existents hauran de ser eficients energèticament, per tal d'assolir la seva neutralitat climàtica?
Per descarbonitzar l'arquitectura, haurem de transformar la manera com dissenyem i construïm, definint un nou llenguatge arquitectònic.
Després de l’èxit de les anteriors edicions, el proper 21 d'octubre celebrem la 4a jornada 'Descarbonitzant l'Arquitectura'. Reserva’t la data!
En aquesta 4a edició, mostrarem una cuidada selecció de bones pràctiques explicada per arquitectes nacionals i internacionals que ja estan liderant la transició cap a la descarbonització, tant en obra nova com en renovació.
És hora d’actuar. Sigues part del canvi i contribueix a combatre l'escalfament global!
Inscripcions disponibles a partir de setembre. T'hi esperem!
Més de 1.000 persones ja han assistit a les edicions anteriors. Reviu-les a l'espai web 'Descarbonitzant l'Arquitectura'.
Síntesis Arquitectòniques. De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya' de Dídac Gordillo Bel
7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca
L'exposició "7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca", produïda per la Demarcació de l'Ebre el 2018, es pot visitar ara, fins al 5 de juliol, a la Sala Ferrer Malet de la Casa de Cultura de l’Hospitalet de l’Infant.
La Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes va produir, l’any 2018, l’exposició “7 Temples Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca”, que presenta una selecció d’esglésies que dona compte de 7 espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel amb la convocatòria i el desenvolupament de l'ecumènic Concili Vaticà II.
En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d'adaptació litúrgica als nous temps. cal entendre l'esforç de l'arquitecte F. Llorca (Tortosa, 1920-1999) per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna. D’entre la seva extensa producció, la present exposició se centra en algunes de les seves propostes d’edificis per al culte catòlic.
Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.
Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica Diòcesi de Tortosa.
Ara, amb motiu de la celebració del 60è aniversari de la inauguració del temple parroquial de Sant Pere de l’Hospitalet de l’Infant, l’exposició viatja fins aquest municipi on es podrà visitar fins el 5 de juliol.
Inauguració: dissabte, 28 de juny, a les 18:00 h.
SínTesis Arquitectòniques. Esdeveniment i ciutat. Quan allò extraordinari transforma allò ordinari. Les festes de la Mercè i Barcelona', a càrrec d'Anna Sala Giralt
L'objecte d'estudi de la investigació se centra en el potencial que tenen els esdeveniments extraordinaris a la ciutat com a eina de projecte. Parla de situacions en les quals la ciutat es transforma en laboratori per a l’experimentació d’estratègies que canvien les maneres de percebre-la i utilitzar-la o de ser viscuda de manera diferent.
Centrats en les festes de la Mercè i Barcelona, l'autora proposa observar aquestes situacions no ordinàries des d’una mirada arquitectònica i propositiva, entenent com a moments en els quals les conductes i les normatives es posen en pausa per a donar lloc a condicions urbanes distintes, creant un espai latent per allò espontani, allò inesperat o des-programat. En aquestes situacions es poden portar al límit capacitats i qualitats aparentment evidents de l’espai i del seu ús, valorant allò extrem com a oportunitat per a mostrar noves possibilitats a ser desvetllades. Llocs de manifestació per fer aflorar enteniments i modes de moure’s diferents, treure partit d’una sensibilització arquitectònica a través d’experimentar allò extravagant.
El cicle finalitzarà l'11 de juliol (19 h), a la Delegació de l'Alt Empordà del COAC, amb la tesi 'De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya', a càrrec de Dídac Gordillo BelTe.