Cicle Síntesis Aquitectòniques 2022. Arquitectura sembrada: atles d'encontres entre vegetació i arquitectura, a càrrec de Monica Tarrega Klein
El Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC ha programat per aquest mes d’octubre una nova edició del cicle Síntesis Arquitectòniques per difondre tesis doctorals recents on la temàtica té relació amb l’arquitectura. En la primera sessió, l’arquitecta Monica Tarrega Klein presentarà la seva tesi titulada ‘Arquitectura sembrada; atles d’encontres entre vegetació i arquitectura’, la qual tindrà lloc el dijous 13 d’octubre, a les 19 hores, en línia a través del Youtube de la Demarcació de Girona del COAC.
Tarrega mostrarà algunes qüestions descobertes a la tesi doctoral, que es va desenvolupar com a atles amb la intenció que es pogués utilitzar com a manual, com una eina projectual a l’abast d’estudiants i arquitectes.
La crida dels espectacles naturals porta a imaginar, somiar, divagar i qüestionar, provocant que el projectista s’hi trobi amb límits de diversa mena i busqui trucs, tècniques, troballes, idees lluminoses, innovacions. Alguns són fronteres franquejables mentre que altres són difícils d’abastar.
Així succeeix quan s’intenta incorporar la vegetació com a eina projectual. Apareixen llavors múltiples qüestions, quan s’està fregant o incorporant altres disciplines i es desconeix quins són els aspectes rellevants. Aquestes qüestions que sorgeixen són algunes de les següents: Quins coneixements són imprescindibles per poder incorporar-hi la vegetació?, es pot incorporar la vegetació com una eina projectual més?, com hem d’aproximar-nos a altres disciplines?
El més rellevant és l’encontre entre el món vegetal i allò construït. La intersecció entre ambdós mons implica un acostament delicat i amb propensió al deteriorament, donat que arriba a posar en risc la supervivència de la flora o del suport que la sustenta. El contacte entre ambdues parts és per si mateix conflictiu perquè la vegetació és un element viu, en creixement, mentre que l’edificació és, en canvi, estàtica. L’arbre pot morir si no té les condicions naturals mínimes. En contraposició, les ruïnes són la conseqüència de la depredació del clima i la vegetació. En principi, la flora i allò construït són enemics mortals.
Monica Tarrega Klein
Arquitecte per l’ETSAV, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Doctora amb la tesi Arquitectura sembrada, atlas de encuentros entre vegetación y arquitectura (2018).
És professora de Projectes a l‘ETSAB-UPC des de 2016 i està a càrrec de l’assignatura DOMESTICA del master "Proyecto, proceso i programación”. Ha sigut professora de Projectes a FIU (Florida International Univerity, Miami, EUA) i a Elisava.
Fa 25 anys, va fundar el despatx ESCALA UNO UNO, on s’han perfilat projectes amb la voluntat d’anar més enllà de les solucions immediates per donar respostes sintètiques i elaborades a necessitats i demandes; mentre que, en paral·lel, s’hi plantejava una investigació teòrica i aplicada que nodreix la conceptualització i genera reflexió.
Sessió Sert: L'acompanyament tècnic a les cooperatives d'habitatge
En la propera Sessió Sert del proper dilluns 10 d'octubre a les 17 h, es parlarà de l'acompanyament tècnic a les cooperatives d'habitatge. Les cooperatives d'habitatge en cessió d'ús tenen unes necessitats específiques respecte a promocions més convencionals. Quins serveis podem oferir els equips tècnics? Com funciona en altres països amb més experiència?
La sessió està vinculada al Curs: Introducció a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús i anirà a càrrec de l'arquitecte Carles Baiges, soci de Lacol.
Més informació i inscripcions
Aquesta sessió és gratuïta i oberta a tothom.
Cicle MARQ 2022/2023. 'El casc antic de Banyoles: aigua i pedra', a càrrec de Josep Miàs
Aquesta conferència tancarà els actes que han servit per reconèixer la trajectòria de l’arquitecte durant tot aquest any, la major part de les quals han estat promogudes per l’Ajuntament de Banyoles i la Fundació Lluís Corominas.
Josep Miàs
És arquitecte per l’ETSAB, 1992. Del 1990 al 2000 va treballar amb l’arquitecte Enric Miralles com arquitecte associat. L'any 2000 funda el seu propi despatx.
És un arquitecte que destaca per les seves propostes imprevisibles, innovadores i experimentals. Als aspectes socials, culturals, històrics i econòmics, incorpora la investigació formal, la recerca tecnològica i del comportament estructural dels edificis, l’experimentació amb nous materials i la recerca en sostenibilitat, oferint propostes inèdites. D’aquí que l'estudi sigui un referent pels seus projectes i dissenys singulars, i per la incorporació dels nous mitjans tecnològics al món de l’arquitectura.
L'estudi és conegut internacionalment per projectes com el Club de Golf Fontanals, la transformació del Centre Històric de Banyoles, el nou Mercat de la Barceloneta, les intervencions al Parc d’Atraccions del Tibidabo, el 22@ Plug-in Building i el iGuzzini Illuminazione HQ a Barcelona, entre d'altres.
Ha estat guanyador de premis nacionals i internacionals i la seva obra ha estat exposada i publicada internacionalment. Aquest 2020, el Centre Pompidou de París ha adquirit 42 maquetes, 14 esbossos i 18 gravats que formen part de la Col·lecció permanent del museu parisenc.
Josep Miàs ha estat professor de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i del Vallès UPC, a la UIC Universitat Internacional de Barcelona i La Salle Ramon Llull de Barcelona; Visiting Professor a l’Stadelschule de Frankfurt, Alemanya, i a Harvard GSD, Cambridge, USA. Actualment, és Visiting Professor a la Facoltà di Architettura UNISS, Itàlia i Catedràtic de Pràctica Arquitectònica a la Bartlett School of Architecture, University College London, al Regne Unit.
Conferència: 'Canvi climàtic i Arquitectura'
Aquest acte, de caràcter formatiu per a la ciutadania, s'emmarca en la dinamització de l’exposició de la 8a Mostra d’Arquitectura del Vallès, actualment ubicada a la mateixa Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.
Volem agrair a l'arquitecta Eulàlia Figuerola, l’excel·lent conferència i l’oportunitat d’obrir debat copsant les necessitats i les inquietuds de la ciutadania.