ELISAVA Masters' Talks: Work and Life at Teenatge Engineering
La quarta sessió del nou cicle d’Elisava Masters’ Talks és a càrrec de Jesper Kouthoofd, cap de disseny, fundador i CEO de Teenage Engineering.
El seu treball personal ha estat reconegut a revistes com New York Times, Vanity Fair, GQ, Vogue, Wall Street Journal, Wallpaper, Wired, Popular Mechanics, G3 i moltes més d’arreu del món.
Juntament amb els seus 45 enginyers del seu estudi, ha llançat productes com el ja mític sintetitzador OP-1, l’OP-Z, operadors de butxaca i ha redissenyat el clàssic OD-11 (de Stig Carlsson).
Kouthoofd creu en fer productes per a tothom, independentment del lloc on visquis o de l’idioma que parlis
Els convidats d'aquesta segona edició encapçalen les llistes i les tendències del disseny contemporani, enginyeria i creativitat a nivell mundial, disciplines en les quals Elisava és referent en la seva oferta educativa des de fa més de 60 anys.
Trobareu més informació al web del Centre Obert D'Arquitectura.
Us hi podeu inscriure aquí.
Sessió Sert: Llicències i comunicació d'activitats
En la propera Sessió Sert, que tindrà lloc el 13 de març a les 17 h, s’explicarà la relació entre activitats i urbanisme, tant des del punt de vista municipal com del privat, i es parlarà del paper dels arquitectes en la seva gestió.
La sessió és gratuïta i exclusiva per a col·legiats.
Més informació i inscripcions
Curs: Introducció a la neuroarquitectura aplicada al projecte arquitectònic
L'espai és un element fonamental a l'hora de tenir cura de la nostra salut emocional. La neuroarquitectura és l'àrea de coneixement centrada en l’estudi de les reaccions neurofisiològiques als estímuls sensorials produïts per l’entorn natural i artificial. És la primera disciplina que ens proporciona resultats objectius aspirant a determinar quins processos neuronals produeixen les nostres reaccions conscients i inconscients en interactuar amb l'entorn.
Té un enfocament basat en l'experiència de l'usuari, oferint solucions centrades en la comprensió de les experiències i els comportaments espacials i emocionals de les persones a l'entorn. A més, cada cop hi ha més grups de recerca que aporten noves evidències científiques al voltant d'aquesta temàtica, que ens permeten als professionals que ens dediquem al disseny d'espais, prendre decisions informades i poder argumentar-les davant dels nostres clients.
Més informació i inscripcions
Barcelona dedica un espai de la ciutat a l'arquitecta Rosa Barba
El racó que s'ha triat és la passera que travessa el Pantà de Vallvidrera sobre el dic que tanca l’embassament, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi. L’obra de fàbrica i la mina que condueix l’aigua cap a Sarrià és obra de l’arquitecte Elies Rogent. El projecte es va inaugurar l’any 1864 i tenia per objectiu subministrar aigua potable a Sarrià a través de la Mina del Grott. Posar el nom de Rosa Barba a aquesta intervenció és una manera de convidar-nos a conquerir aquest parc i fer-lo nostre.
Acte institucional
El diumenge dia 26 de març, a les 12 del migdia, se celebrarà l'acte d'institucionalització del nom, amb la descoberta de la placa corresponent. L'acte, obert al públic, comptarà amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Janet Sanz, segona tinenta d'Alcaldia i directora de l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat; Albert Batlle, regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i Marcel Pié Barba, fill de Rosa Barba, en representació de la família.
Rosa Barba
Va estudiar Arquitectura a l'ETSAB, on es va graduar l'any 1971 i va obtenir el títol de Doctora el 1987. Juntament amb l’arquitecte Ricard Pié, va fundar l'any 1971 l’estudi Rosa Barba & Ricard Pié, Arquitectes, que posteriorment es va anomenar Equip BCpN amb la incorporació de Josep Maria Vilanova. Barba va compaginar la seva activitat professional amb la docència a l’ETSAB, on va dirigir el Màster en Paisatgisme i va promoure la creació del Grau en Paisatgisme. Va ser impulsora de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona que, des de la mort de l'arquitecta, atorga el Premi Rosa Barba en homenatge seu.
Barcelona suma 16 noms de dona al nomenclàtor
L'Ajuntament s’ha proposat introduir el màxim de noms de dona als nous espais de la ciutat, per compensar l'històric oblit de les dones en el mapa, on només el 8,3% dels carrers duen nom de dona enfront del 35% d’homes. Així, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, aquest mes de març els diversos districtes celebraran els actes de descoberta dels nous noms de carrers, jardins, places i interiors d'illa.