La xerrada pretén dibuixar el model d'hotel de mar imaginat per José Antonio Coderch a inicis del turisme de masses a Espanya, un període de transició entre els petits i tradicionals allotjaments familiars que esquitxen la nostra costa i els grans hotels turístics de societats mercantils que la van transformar. Aquests allotjaments de nova planta, que van créixer exponencialment amb el Plan Nacional de Estabilización de 1959, van construir el paisatge mediterrani, la qual cosa va generar un rebuig social similar al que va produir en Coderch el seu únic hotel construït, “siempre he considerado que el Hotel de Mar no valía nada. [...] para mí es la peor obra”.

L’autor de la testi doctoral explica que buscant les raons de la seva insatisfacció enfront d'una de les seves obres més divulgades, un referent ineludible en publicacions d'arquitectura hotelera, veiem que l'Hotel de Mar és l'última obra d'un procés que s'inicia amb els seus desconeguts projectes hotelers de Sitges i continua amb la seva obra més reeixida, Torre Valentina. L'anàlisi dels projectes del procés, basada en la seva praxi de reelaboració d'obres anteriors -populars o pròpies-, mostra una sèrie de preocupacions repetides que estan darrere de les seves propostes, invariables que ens permeten traçar la imatge del seu hotel ideal. Aquest model imaginat per Coderch s’allunya del paradigma d'hotel turístic, dels Hilton Internacional de la dècada dels cinquanta, productes de consum de la indústria americana que van colonitzar el Carib, el Mediterrani, les publicacions especialitzades i es van convertir en un model referencial dels promotors turístics del desenvolupisme franquista.