Presentació de l'eina de predimensionat de rehabilitació energètica ESPREH en versió web
El proper 28 de juny, es presenta la versió web de l’Eina de suport al predimensionat de la rehabilitació energètica d’habitatges (ESPREH) a la seu del COAC.
L’eina informàtica ESPREH pretén facilitar el predimensionat dels principals paràmetres de rehabilitació energètica, el compliment dels quals pot donar accés a l’obtenció de subvencions de les campanyes que s’han posat en marxa en el marc dels fons Next Generation EU (RD 853/2021).
Es tracta d’un instrument adreçat als tècnics redactors de projectes per tal de facilitar-los el diàleg amb els seus clients a través de la preavaluació dels escenaris possibles de rehabilitació del seu edifici i escollir la millor de les opcions des del punt de vista tècnic i econòmic. En concret, el seu ús facilita de forma àgil el predimensionat de la reducció de la demanda energètica i de l’energia primària no renovable, així com del cost econòmic de les mesures de millora proposades.
Aquesta aplicació ha estat desenvolupada per l’ITeC amb el patrocini de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB).
VÍDEO DE LA SESSIÓ:
PROGRAMA:
Presentació de la iniciativa en el marc de la rehabilitació basada en els fons Next Generation Europe
· Ferran Bermejo, director tècnic de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC)
· Elsa Ibar, directora de programa, Fons Europeus Next Generation, Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC)
· Guillem Costa Calsamiglia, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)
· Jordi Marrot, director de l’Àrea Tècnica del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB)
Criteris de desenvolupament, operativa, obtenció, formació i suport
· Ferran Bermejo Nualart, director tècnic de l’ITeC
· Licinio Alfaro Garrido, cap del departament de Construcció Sostenible de l’ITeC
Cas exemple
· Aplicació de l’ESPREH a l’anàlisi prèvia d’una possible rehabilitació. Josep Medina, arquitecte tècnic
Del càlcul del pressupost estimat al pressupost de projecte
· Irma Beltran, cap del departament de Bancs de Dades de l’ITeC
Torn de preguntes dels assistents
Cloenda
· Jordi Sanuy, director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC)
Les dones fem paisatge: visita a l'espai de la ciutat de Barcelona dedicat a l'arquitecta Rosa Barba
La visita anirà a càrrec de l'arquitecta i paisatgista Marina Cervera i presentarà la trobada Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona.
El Parc dedicat a l'arquitecta Rosa Barba
El passat mes de març, Barcelona va dedicar un racó del Parc de Collserola a la memòria de Rosa Barba Casanovas (Barcelona, 1948-2000). La iniciativa, impulsada pel COAC, neix a petició de la Biennal Internacional del Paisatge, certamen promotor i impulsor de la figura de l'arquitecta i que, en homenatge seu, cada dos anys atorga el Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba.
L'espai que incorpora el nom de Rosa Barba és la passera que travessa el Pantà de Vallvidrera sobre el dic que tanca l’embassament, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. L’obra de fàbrica i la mina que condueix l’aigua cap a Sarrià és obra de l’arquitecte Elies Rogent (Barcelona 1821-1897), i es va inaugurar el 1864 per subministrar aigua potable a Sarrià a través de la Mina del Grott. Posar el nom de Rosa Barba a aquesta intervenció és una manera de convidar-nos a tothom a conquerir aquest parc i fer-lo nostre.
Cal inscripció prèvia
La visita serà a l'aire lliure i és necessària la inscripció prèvia, ja que les places són limitades.
El punt de trobada serà: sortida de l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat Baixador de Vallvidrera).
Rosa Barba Casanovas
Va estudiar Arquitectura a l'ETSAB, on es va graduar el 1971 i va obtenir el títol de Doctora el 1987. Junt amb l’arquitecte Ricard Pié, el 1971 va fundar l’estudi Rosa Barba & Ricard Pié, Arquitectes, que posteriorment es va anomenar Equip BCpN amb la incorporació de Josep Maria Vilanova. Barba va compaginar la seva activitat professional amb la docència a l’ETSAB, on va dirigir el Màster en Paisatgisme i va promoure la creació del Grau en Paisatgisme. Va ser impulsora de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona que, des de la mort de l'arquitecta, atorga el Premi Rosa Barba en homenatge seu.
Cicle de xerrades "Les dones fem"
El cicle organitzat pel Grup Obert de Dones Arquitectes s'emmarca en el punt 7 del decàleg "El nostre clam per l'equitat", de la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial, que estableix que "el Col·legi ha d’implementar paritàriament la visibilització de les dones al món professional".
Amb la col·laboració de: 
Domènech i Montaner: mixed-use a l'Eixample amb llum natural
En el marc de l’exposició "El llegat de Domènech i Montaner", la Casa Thomas acull una conferència a càrrec de l’arquitecta Clàudia Sanmartí.
És necessària la inscripció prèvia, ja que l'aforament és reduït. Inscripcions aquí
Amb el suport de:
Amb el patrocini de:
Seguint el peix. Presentació del Quaderns Biennale 2023
Seguint el peix planteja nous models residencials basats en la comunitat des de la perspectiva de la diàspora africana a Catalunya, amb l'objectiu d'identificar arquitectures alternatives a les hegemòniques. En aquest sentit, la publicació del COAC ha jugat un paper important sobretot en la primera fase del procés, en el moment en que es formulaven les preguntes sobre repensar l’arquitectura des d’una mirada africana. Aquest volum ha comptat amb l’edició de Ryan Bishop (professor de Global Art and Politics de la University of Southampton), AbdouMaliq Simone (professor de l’Urban Institute de la University of Sheffield) i Daniel Cid (associate professor de la University of Southampton).
Recull una col·lecció de deu textos breus, majoritàriament escrits per africans o afrodescendents. Els autors són: Aby Sène-Harper, Aminata Cécile Mbaye, David Theo Goldberg, Estrella Sendra, Grace Adeniyi-Ogunyankin, Jenny Mbaye, Lionel Manga, Marame Gueye, Neferti Tadiar, Rachel Jenkins and YoHa (Graham Harwood & Matsuko Yokokoji). Tanca la publicació el text “Arquitectura, ara i aquí” on, a tall de manifest, Leve proposa una manera d’entendre, de pensar i de fer arquitectura alternativa a l’hegemònica, que interpel.la al col·lectiu dels arquitectes i ressitua el rol social de la professió.
A tall d’assaig visual, les fotografies a càrrec d’Eva Serrats investiguen una manera de fer visible l’”africanitat” del territori, a través de retrats personals i signes en els paisatges.
Els comissaris de Seguint el peix compartiran el seu projecte, un procés de treball obert i que encara està en marxa, que es constitueix en dues accions. La primera és el Mercat Manter, l’exposició que recull la narrativa de la diàspora migrant africana a Catalunya a partir d’una instal·lació amb mantes que es recullen i s’eleven. La segona, El Taller de Reparació, on amb la participació d’estudiants de diverses escoles d'arquitectura i disseny internacionals es proposen nous espais com cuines col·lectives, nous espais d'acollida i la reutilització de locals buits. Finalment s’obrirà un debat sobre les implicacions d’assumir els reptes de la descolonització i la descarbonització des de la pràctica del disseny i de l’arquitectura, que ha estat la temàtica central d’enguany de la Biennal, escollida per la seva comissària Lesley Lokko.
Leve va néixer com una societat de producció audiovisual i avui dia col·labora amb altres equips i organitzacions en projectes d'arquitectura, urbanisme, cinema, esdeveniments, projectes culturals i didàctics, i activisme. Una de les seves metodologies és “l'Assaig general",
que es refereix a accions que busquen transgredir temporalment les normes establertes amb aquelles desitjades, amb l'objectiu de comportar-se de manera coherent amb els desafiaments socials, econòmics i ambientals.
Daniel Cid és col·laborador de Leve en els projectes de recerca i professor associat d'Estudis de Disseny a la Winchester School of Art, Universitat de Southampton (Regne Unit).
Eva Serrats ha treballat en els camps de la fotografia, el cinema, l'arquitectura i la gestió cultural, i també és professora de projectes (ETSAB-UPC). A més, és cap de desenvolupament estratègic de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, que va presidir entre 2020-22.
Francesc Pla és el Cap del Servei d'Arquitectura, Enginyeria i Paisatge de la Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i professor de projectes a l'Escola d'Arquitectura del Vallès (ETSAV-UPC).