Les quatre estacions
Amb aquesta exposició es vol reconèixer l’autoria de les pintures de les quatre estacions a la façana de la Casa Comella al carrer Verdaguer de Vic, un edifici construït per l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà a finals del segle XIX.
Al començament de 1987 el primer alcalde democràtic de Vic, Ramon Montanyà, va fer l’encàrrec, després confirmat per l’alcalde Pere Girbau, a Josep Llonch, pintor que, al seu torn, va encarregar a l’artista Josep Uribe Robert la creació de les pintures.
Josep Uribe Robert va realitzar les pintures entre 1987 i 1989, utilitzant la tècnica de l'estergit, consistent en fer el dibuix en un paper vegetal i, després, transportar-lo a la paret. Per sort, els originals, propietat de Josep Llonch, s’han conservat i s’exposen en aquest espai.
Les pintures originals havien desaparegut i pràcticament només quedaven les siluetes fetes de calç. Les fotografies antigues en blanc i negre, propietat de Carles Comella i el fons fotogràfic de Francesc Farrés Malian, van servir de base per a tornar-les a refer; i pel que fa als colors, es va demanar a persones que les havien vist quin era el seu record visual.
L’exposició recull aquestes fotografies, a més de les que el fotògraf Toni Padrós va fer a Josep Uribe mentre executava les pintures, així com també d’altres d’actuals sobre les figures de la façana realitzades pel fotògraf Manel Gausa i articles de la premsa de l’època de M. Àngels Ferrer a Ausona i Juli Pérez a El 9Nou.
Cal destacar la qualitat de les pintures, que s’han conservat intactes durant els 38 anys d’ençà que van ser fetes.
En l’exposició, que s’ha fet en el marc de la Festa Major de Vic, també podem veure l’original que l’artista va fer del Cap de Llúpia per al cartell de la Festa Major de Vic de 1981, propietat de l’Ajuntament de Vic. L’any 1992, amb motiu també de la Festa Major, Uribe Robert va realitzar un altra pintura per al cartell amb la figura de Sant Miquel dels Sants.
En aquest context, el dia 7 de juliol a les 22h, la companya d’Uribe Robert, Teresa Monells Oms, durà a terme, davant la façana de la Casa Comella, la mostra poètica Les quatre estacions, bo i recreant les figures amb vestits dissenyats i elaborats per ella i acompanyades de lectures de poemes i música original creada per a l’ocasió."
Anton Granero
Comissari de l'exposició
Josep Uribe Robert (Vic, 1947)
Va estudiar a l'Escola de Dibuix de l’escultor Salvador Puntí de Vic, a l’Escola Municipal de Dibuix i Pintura Agrupació Artistes de Vic; a Barcelona a l’Escola Massana i l’Escola de Belles Arts Sant Jordi, a l’escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès. També ha realitzat estudis de gravat, ceràmica, esmalt al foc, tècnica pictòrica i geometria. Ha obtingut nombrosos premis i, entre 1962 i 1995, va realitzar diverses exposicions. També ha participat en la creació d’escenografies per a obres de teatre.
SínTesis Arquitectòniques. 'Exposicions d'arquitectura a Barcelona (1939-2019). Una col·lecció', de Núria Ortigosa
Aquesta tesi analitza de manera exhaustiva les 950 exposicions d’arquitectura celebrades a Barcelona des del final de la Guerra Civil Espanyola fins a l’actualitat. L’estudi se centra en el contingut de les exposicions —el «què»— més que en la seva posada en escena —el «com»—, i les aborda com una col·lecció global, no com a mostres aïllades. Aquest enfocament col·lectiu permet establir connexions i patrons que només emergeixen quan es considera l’activitat expositiva en la seva totalitat. A més, la tesi proposa entendre aquestes exposicions com una extensió del teixit arquitectònic de la ciutat, ja que són agents actius en la construcció del discurs arquitectònic barceloní i reflecteixen la seva pluralitat urbana.
L’autora defensa que les exposicions d’arquitectura no són només plataformes de divulgació, sinó pràctiques arquitectòniques en si mateixes, capaces de generar debat, transmetre idees i activar nous discursos. L’estudi examina tant la morfologia expositiva com el contingut discursiu de les mostres, relacionant-les amb els arxius i col·leccions d’on provenen. Aquestes col·leccions no són vistes com a dipòsits passius, sinó com recursos vius i propositius que poden alimentar nous projectes. Mitjançant l’anàlisi de casos d’estudi, la tesi demostra que la col·lecció d’exposicions és una eina de projecte amb el potencial d’inspirar noves lectures sobre l’arquitectura i la seva representació a la ciutat.
El cicle continua el 3 de juliol (19 h), a la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, amb la presentació de la tesi doctoral 'Esdeveniment i ciutat. Quan allò extraordinari transforma allò ordinari. Les festes de la Mercè i Barcelona' a càrrec d'Anna Sala Giralt, i finalitzarà l'11 de juliol (19 h), a la Delegació de l'Alt Empordà del COAC, amb la tesi 'De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya', a càrrec de Dídac Gordillo Bel.
Núria Ortigosa Duarte
És arquitecta, professora i investigadora. Llicenciada en Arquitectura per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Granada (ETSAG-UGR), Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) i Doctora en Projectes Arquitectònics també per l’ETSAB-UPC.
Com a part de la seva recerca doctoral, ha realitzat estades internacionals a la Fondation Le Corbusier a París, al Canadian Centre for Architecture (CCA) a Mont-real, a la Eindhoven University of Technology (TU/e) i a la Faculdade de Arquitetura da Universidade de Lisboa.
És professora associada al Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya, a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. És membre del grup de recerca Habitar de la UPC, amb el qual ha participat en diversos projectes competitius com ara “Atlas de l’aprofitament arquitectònic. Estudi crític dels edificis reutilitzats a Barcelona” o “El menjar i l’espai públic urbà. Barcelona com a cas d’estudi”, entre d’altres. Aquests projectes han donat lloc a articles, ponències i a la producció de films documentals com ara: Una conversa sobre la ciutat i el menjar i Un esmorzar a Barcelona, aquest darrer en el marc del Festival Model d’Arquitectures de Barcelona.
Exerceix com a arquitecta i és cofundadora de l’estudi Ante Atelier Architectural Office des del 2019, amb el qual ha guanyat diversos concursos públics que actualment es troben en construcció. Ha estat editora assistent de la revista del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Quaderns d’arquitectura i urbanisme #271 “About Buildings & Food”. La seva obra i textos han estat publicats a Quaderns, Ra Magazine, entre d’altres, i exposats a Mugak/Biennal Internacional d’Arquitectura del País Basc i en diverses edicions de la Biennal d’Arquitectura de Venècia.
Exposició: A mà. Extraradis, jardins i fangs. Maria Rubert
Un conjunt de paisatges construïts a partir dels records de trossos de ciutat que l’autora ha descobert, estudiat, imaginat i fixat, capa rere capa, sobre paper i taulons d’encofrar, que ens transporten a ciutats, llocs i petits jardins domèstics, i que ens desxifra, fent visible la bellesa amagada i l’atmosfera captada des de la distància amb una gran sensibilitat.
Maria Rubert de Ventós (Barcelona, 1956)
És arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona - ETSAB (1981) i doctora per la Universitat Politècnica de Catlaunya - UPC (1993). Va ser la primera dona a assolir el grau de catedràtica d’Urbanisme a l’estat espanyol. És professora d’urbanisme a l’ETSAB, al màster de Paisatgisme de la UPC i professora convidada en reconegudes escoles d’arquitectura internacionals.
Ha dut a terme projectes com l’ampliació del Congrés dels Diputats de Madrid, el pla director i projecte d’urbanització de l’àrea olímpica de la Diagonal, l’ordenació de l’àmbit Besòs-Mar i el pla 22@ Perú-Pere IV, i és autora de diversos articles i publicacions com Barcelona sense GPS (Icaria, 2021) La ciudad no es una hoja en Blanco: hechos del urbanismo (Ediciones ARQ, 2000), Metro, Galaxias metropolitanas (Edicions UPC, 2001) amb Josep Parcerisa Bundo i Places Porxades a Catalunya (Edicions UPC, 2006).
Organitza
Demarcació de Girona del COAC amb el suport de l’ETSAB UPC
Patrocinadors principals
Bulthaup Girona, Jung, iGuzzini i Kave Home
Patrocinadors
Asemas, Arquia Banca, Itisa i Technal
Col·laboradors
Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif.
Mitjans oficials
Ara, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, El Punt Avui, Ràdio Girona FM, Televisió de Girona i ImmoMagazine.
Clofolles, de l'artista Miquel Lligadas
La seu del COAC a Terrassa acull, des del 6 de juny fins al 18 de juliol, l'exposició escultòrica ‘Clofolles’ de l’artista Miquel Lligadas i Pujadas.
"A vegades he pensat que l’obra que mai no ha estat exposada abans va deixant de tenir vigència al passar un temps, massa temps… Res menys cert, tot té el seu moment, com bé deia Rainer M. Rilke a “Cartes a un jove poeta” - no es pot forçar el creixement d’un arbre, la saba que puja des del substrat a través de les arrels primer, el tronc després i finalment cap a les branques i les fulles, té el seu temps, cal deixar reposar i acceptar el ritme que li marca la natura, més lent gairebé sempre del que voldríem".
En aquesta exposició, l’artista presenta obres que en conjunt mai abans han estat exposades (potser alguna d’elles individualment i ocasionalment). Cronològicament no són contemporànies, entre elles han passat anys, esperant el seu moment.
Es tracta d’una sèrie d’escultures realitzades en alumini de fundició i policromades una a una. Són peces úniques que, al contemplar-les, remeten a les obres en paper que també presenta acompanyant les escultures i fetes amb aquarel·la i gouache, o amb la tècnica del gofrat a partir de matrius retallades manualment en planxes de coure.
Mirant-les recorden aquelles clofolles resseques de les ametlles que quan se separen del fruit esdevenen una mena d'exoesquelet, vet aquí el títol de la mostra, “Clofolles”, formes orgàniques que semblen haver tingut en el passat vida pròpia.
Miquel Lligadas i Pujadas
Sitges, 1957. Formació a l'Escola Massana de Barcelona i la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Exposicions tant individuals com grupals a Barcelona, Madrid, Andorra, Paris, Nîmes, Montreux, Basilea, Zurich, Frankfurt, Colonia, Stutgart, Bonn, Aquisgran. Participació a les fires d’Arco (Madrid), Fiac i Decouvertes (Paris). Obra pública de gran format a Sculpturen Parc Kionggi do Kuang Ju, Corea del Sud (simposium d’escultura).
Foto 1, foto 2, foto 3, foto 4, foto 5