Cicle Next Generation: Casos d'èxit. Visita a l'edifici Viladecans 24
Imatge:
sensatarquitectura
Aprofitant les Trobades d’Arquitectura de Proximitat, la Demarcació de Barcelona del COAC torna a emprendre un cicle de visites guiades per posar en valor la rehabilitació energètica i la construcció sostenible en projectes de rehabilitació i obra nova.
A diferència d'altres edicions del Cicle Next Generation, en aquest visitarem CASOS D'EXIT de projectes acollits als Fons Europeus. L'objectiu de les visites és reforçar aspectes i punts forts que poden ser d’inspiració, generant espais on compartir aprenentatges des de la proximitat. Els equips d’arquitectes de les obres que visitarem, junt amb altres experts relacionats amb aquestes, duran a terme les explicacions durant les trobades.
Les visites són presencials i obertes al públic i volen mostrar clars exemples d’actuacions que han estat beneficiades pels fons Next Generation.
A Sants-Montjuïc, es farà una visita guiada al projecte Viladecans 24, de la mà de sensataarquitectura.
Ajuts Next Generation
A través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el Govern espanyol canalitza els fons destinats per Europa a sortir de la crisi provocada per la Covid-19. En el marc d'aquests fons de recuperació, s'han aprovat una sèrie de mesures per impulsar la rehabilitació amb l'objectiu d’adaptar el parc d’edificis i habitatges als reptes nacionals i europeus en matèria de sostenibilitat. Entre d'altres, s’han convocat sis programes d'ajuts per a la rehabilitació residencial i la construcció d'habitatge social, que tenen com a objectiu global assolir, per al 2026, la xifra acumulada de 510.000 actuacions de renovació d'habitatges, multiplicant per deu el ritme actual de rehabilitacions.
A diferència d'altres edicions del Cicle Next Generation, en aquest visitarem CASOS D'EXIT de projectes acollits als Fons Europeus. L'objectiu de les visites és reforçar aspectes i punts forts que poden ser d’inspiració, generant espais on compartir aprenentatges des de la proximitat. Els equips d’arquitectes de les obres que visitarem, junt amb altres experts relacionats amb aquestes, duran a terme les explicacions durant les trobades.
Les visites són presencials i obertes al públic i volen mostrar clars exemples d’actuacions que han estat beneficiades pels fons Next Generation.
A Sants-Montjuïc, es farà una visita guiada al projecte Viladecans 24, de la mà de sensataarquitectura.
Vine a descobrir la rehabilitació energètica acollida als Fons Europeus Next Generation, s'ha incorporat Sistema d'Aïllament Tèrmic Exterior en façanes i en coberta, i s'ha rehabilitat estructuralment la finca i reubicat instal·lacions. Amb una atenció meticulosa en els detalls, s’ha preservat la morfologia original de la finca i potenciat els elements ornamentals existents.
Durant tot el procés s'ha realitzat una escrupulosa gestió de residus i una constant verificació energètica.
Un treball on s'ha posat la tecnologia ecoeficient al servei d’un edifici renovat de principis del XX. Un projecte que fa reaparèixer la bellesa modesta i tradicional amb la qual va ser construït.
Si vols assistir-hi, inscriu-te!Ajuts Next Generation
A través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el Govern espanyol canalitza els fons destinats per Europa a sortir de la crisi provocada per la Covid-19. En el marc d'aquests fons de recuperació, s'han aprovat una sèrie de mesures per impulsar la rehabilitació amb l'objectiu d’adaptar el parc d’edificis i habitatges als reptes nacionals i europeus en matèria de sostenibilitat. Entre d'altres, s’han convocat sis programes d'ajuts per a la rehabilitació residencial i la construcció d'habitatge social, que tenen com a objectiu global assolir, per al 2026, la xifra acumulada de 510.000 actuacions de renovació d'habitatges, multiplicant per deu el ritme actual de rehabilitacions.
Hacer es pensar / taula rodona sobre tècnica i sostenibilitat
El proper divendres 4 d'abril a les 17h, el COAC acull la taula rodona sobre tècnica i sostenibilitat en el marc del IX Fòrum Universitat Arquitectura Indústria, Enginyeria i Societat, amb el suport de la FECYT, en col·laboració amb l’Institut de Recerca IRIA/UPC i en aquest cas també amb la Fundació COAC a través del Centre Obert d’Arquitectura.
Participen les arquitectes Mary Duggan, Bernice Pan i el també arquitecte David van Severen d’Office KGDVS amb la moderació de Josep Ferrando, arquitecte i director de l’escola d’Arquitectura La Salle de Barcelona.
Participen les arquitectes Mary Duggan, Bernice Pan i el també arquitecte David van Severen d’Office KGDVS amb la moderació de Josep Ferrando, arquitecte i director de l’escola d’Arquitectura La Salle de Barcelona.
Hacer es pensar / conferència d'Office KGDVS
El proper divendres 4 d'abril a les 19h, el COAC acull la conferència de l’estudi belga Office Kersten Geers David van Severen en el marc del IX Fòrum Universitat Arquitectura Indústria, Enginyeria i Societat, amb el suport de la FECYT, en col·laboració amb l’Institut de Recerca IRIA/UPC i en aquest cas també amb la Fundació COAC a través del Centre Obert d’Arquitectura.
Exposició "Emili Donato: es fan plànols"
Imatge:
© Toni Vidal
El proper 10 d'abril a les 18.30h inaugurem l'exposició "Emili Donato: es fan plànols" comissariada pels arquitectes Jordi Roig i Miguel Jiménez.
Era l’estiu del 1959 quan l’Emili desembarca a Eivissa a petició del seu pare, que acabava de finalitzar les classes com a professor a l’institut de la capital. “Noi, aquí en aquesta illa perduda de la Mediterrània s’hi comencen a construir apartaments i cases, per què no vens? […] hi ha pocs arquitectes i sembla que hi ha feina.” El fet és que l’encara estudiant d’arquitectura relloga un petit local a peu de carrer i hi penja un cartell on s’anuncia de manera precisa: “Es fan plànols”.
Des d’aleshores, Donato no ha parat de produir projectes, tot organitzant comunitats de propietaris a la ciutat o la muntanya; ha somiat la gran Barcelona del futur connectada amb el Vallès, dibuixant el perfil del front del Poble Nou o la serralada de Collserola; ha construït noves hof per substituir les cases barates de la perifèria; ha repescat l’arquitectura vernacla amb les seves cases de volta; ha aglutinat professionals de diverses disciplines per produir els nous hospitals del futur país sense autarquia, i fins i tot ha retornat als orígens amb la seva arquitectura proteica, feta amb argila i en què la forma desinhibida de les seves construccions evoca tant el món clàssic com el de les arquitectures clares i nítides de Mesoamèrica o de l’Extrem Orient.
Avui, encara somia en fer ciutats industrials en alçària a la vora de les vies de comunicació, o redibuixa i pinta nous quadres mai acabats, o torna a viatjar a Venècia, on fotografia els reflexos dels seus canals i atmosferes una vegada i una altra. L’Emili continua somiant… Deu ser aquesta, la seva darrera “pensada”, o encara ens amaga alguna cosa més?
Era l’estiu del 1959 quan l’Emili desembarca a Eivissa a petició del seu pare, que acabava de finalitzar les classes com a professor a l’institut de la capital. “Noi, aquí en aquesta illa perduda de la Mediterrània s’hi comencen a construir apartaments i cases, per què no vens? […] hi ha pocs arquitectes i sembla que hi ha feina.” El fet és que l’encara estudiant d’arquitectura relloga un petit local a peu de carrer i hi penja un cartell on s’anuncia de manera precisa: “Es fan plànols”.
Des d’aleshores, Donato no ha parat de produir projectes, tot organitzant comunitats de propietaris a la ciutat o la muntanya; ha somiat la gran Barcelona del futur connectada amb el Vallès, dibuixant el perfil del front del Poble Nou o la serralada de Collserola; ha construït noves hof per substituir les cases barates de la perifèria; ha repescat l’arquitectura vernacla amb les seves cases de volta; ha aglutinat professionals de diverses disciplines per produir els nous hospitals del futur país sense autarquia, i fins i tot ha retornat als orígens amb la seva arquitectura proteica, feta amb argila i en què la forma desinhibida de les seves construccions evoca tant el món clàssic com el de les arquitectures clares i nítides de Mesoamèrica o de l’Extrem Orient.
Avui, encara somia en fer ciutats industrials en alçària a la vora de les vies de comunicació, o redibuixa i pinta nous quadres mai acabats, o torna a viatjar a Venècia, on fotografia els reflexos dels seus canals i atmosferes una vegada i una altra. L’Emili continua somiant… Deu ser aquesta, la seva darrera “pensada”, o encara ens amaga alguna cosa més?