Resolució del TDC: convenis entre col·legis i ajuntaments
El 4 d’abril de 2011, la Direcció General de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) va incoar l’expedient 30/2011– Sistemes d’externalització de llicències municipals, com a conseqüència d’una denúncia.
L’objecte d’aquest expedient consistia a analitzar les possibles infraccions tipificades per l’article 1 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència, presumptament esdevingudes arran de la signatura d’un seguit de convenis entre diversos ajuntaments, col·legis professionals i associacions de municipis, tots relacionats amb determinades funcions de control i supervisió dels treballs professionals, sota diferents denominacions, per a l’agilització dels procediments de concessió de determinades llicències administratives municipals.
L’ACCO va considerar que amb aquests convenis es podrien propiciar reserves d’activitats injustificades a favor dels col·legis professionals signataris, respecte d’altres entitats o professionals aptes també per fer aquestes tasques.
Al llarg de la instrucció d’aquest expedient, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sabadell, l’Ajuntament de Tarragona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, van sol·licitar l’inici de la terminació convencional de l’expedient i es van comprometre a modificar les conductes presumptament restrictives de la competència detectades com a conseqüència de la instrucció de l’expedient, així com a no signar a futur convenis contraris a la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència.
Finalment, un cop valorades totes les propostes de compromisos presentades per aquestes entitats, tant la Direcció general de l’ACCO com del Tribunal Català de la Competència (TCDC), van considerar que els compromisos eren suficients per resoldre els possibles efectes sobre la competència derivats de les conductes objecte de l’expedient i quedava garantit l’interès públic, atès que el seu compliment suposava l’obertura del mercat de serveis objecte d’aquest expedient a tots els professionals i entitats aptes per a la seva prestació.
Per aquest motiu, en data 17 del mes d’abril de 2013, el TCDC va resoldre l’esmentat expedient 30/2011 per la via de la terminació convencional.
En relació amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), l’acord obliga a:
1.- Extingir els convenis amb la Federació de Municipis de Catalunya, signat el 20 de maig de 2009 i els ajuntaments de Sabadell, de data 28 de maig de 2009; Tarragona, data 3 de desembre de 2009, i Sant Boi de Llobregat, subscrit el 23 de desembre de 2009, sobre la implantació dels visats de idoneïtat tècnica i urbanística dels projectes que haguessin de sotmetre’s a la concessió de llicència urbanística municipal.
2.- Deixar sense efecte el conveni de delegació de funcions amb l’Ajuntament de Barcelona de data 25 d’octubre de 2011 en el moment que, com a conseqüència de la resolució del Tribunal Català de Defensa de la Competència, l’Ajuntament de Barcelona implementi l’obertura del mercat.
3.- Assumir el compromís de futur de no signar convenis amb les administracions públiques que contravinguin l’LDC, de manera que en cap cas es convingui cap exclusivitat ni reserva d’activitat.
Vegeu la resolució íntegra al web de l'ACCO
L’objecte d’aquest expedient consistia a analitzar les possibles infraccions tipificades per l’article 1 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència, presumptament esdevingudes arran de la signatura d’un seguit de convenis entre diversos ajuntaments, col·legis professionals i associacions de municipis, tots relacionats amb determinades funcions de control i supervisió dels treballs professionals, sota diferents denominacions, per a l’agilització dels procediments de concessió de determinades llicències administratives municipals.
L’ACCO va considerar que amb aquests convenis es podrien propiciar reserves d’activitats injustificades a favor dels col·legis professionals signataris, respecte d’altres entitats o professionals aptes també per fer aquestes tasques.
Al llarg de la instrucció d’aquest expedient, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sabadell, l’Ajuntament de Tarragona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, van sol·licitar l’inici de la terminació convencional de l’expedient i es van comprometre a modificar les conductes presumptament restrictives de la competència detectades com a conseqüència de la instrucció de l’expedient, així com a no signar a futur convenis contraris a la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència.
Finalment, un cop valorades totes les propostes de compromisos presentades per aquestes entitats, tant la Direcció general de l’ACCO com del Tribunal Català de la Competència (TCDC), van considerar que els compromisos eren suficients per resoldre els possibles efectes sobre la competència derivats de les conductes objecte de l’expedient i quedava garantit l’interès públic, atès que el seu compliment suposava l’obertura del mercat de serveis objecte d’aquest expedient a tots els professionals i entitats aptes per a la seva prestació.
Per aquest motiu, en data 17 del mes d’abril de 2013, el TCDC va resoldre l’esmentat expedient 30/2011 per la via de la terminació convencional.
En relació amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), l’acord obliga a:
1.- Extingir els convenis amb la Federació de Municipis de Catalunya, signat el 20 de maig de 2009 i els ajuntaments de Sabadell, de data 28 de maig de 2009; Tarragona, data 3 de desembre de 2009, i Sant Boi de Llobregat, subscrit el 23 de desembre de 2009, sobre la implantació dels visats de idoneïtat tècnica i urbanística dels projectes que haguessin de sotmetre’s a la concessió de llicència urbanística municipal.
2.- Deixar sense efecte el conveni de delegació de funcions amb l’Ajuntament de Barcelona de data 25 d’octubre de 2011 en el moment que, com a conseqüència de la resolució del Tribunal Català de Defensa de la Competència, l’Ajuntament de Barcelona implementi l’obertura del mercat.
3.- Assumir el compromís de futur de no signar convenis amb les administracions públiques que contravinguin l’LDC, de manera que en cap cas es convingui cap exclusivitat ni reserva d’activitat.
Vegeu la resolució íntegra al web de l'ACCO
13/05/2013
Jornada sobre el projecte de llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana
El dilluns 6 de maig es va dur a terme una jornada sobre el projecte de Llei de Rehabilitació, Regeneració i renovació Urbana que repassarà diferents aspectes de la proposta des del punt de vista de l’arquitectura, l’urbanisme, el dret o el mercat immobiliari, entre d’altres. Organitzada pel Deganat dels Registradors de Catalunya i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), la jornada es va desenvolupar a la sala d’actes del Deganat dels Registradors.
El programa de les jornades va comptar amb les intervencions de Pilar Martínez, directora general d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment; José Manuel Galindo, president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya; Jordi Ludevid, president del CSCAE, Ángel Menéndez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid; Alba Méndez, arquitecta; i Rafael Arnáiz, registrador de la Propietat de Barcelona 7.
El degà dels Registradors de la Propietat, Antonio Giner, i el degà del COAC, Lluís Comerón, van ser els encarregats de la introducció i la cloenda de la jornada, que també va incloure un col·loqui amb els participants moderat per Fernando P. Méndez, registrador de la propietat de Castelldefels.
Vegeu tot el programa de la jornada
El programa de les jornades va comptar amb les intervencions de Pilar Martínez, directora general d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment; José Manuel Galindo, president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya; Jordi Ludevid, president del CSCAE, Ángel Menéndez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid; Alba Méndez, arquitecta; i Rafael Arnáiz, registrador de la Propietat de Barcelona 7.
El degà dels Registradors de la Propietat, Antonio Giner, i el degà del COAC, Lluís Comerón, van ser els encarregats de la introducció i la cloenda de la jornada, que també va incloure un col·loqui amb els participants moderat per Fernando P. Méndez, registrador de la propietat de Castelldefels.
Vegeu tot el programa de la jornada
7/05/2013
Ajudes al lloguer i la rehabilitació
El Consell de Ministres del divendres 5 d’abril va aprovar la Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana i el Pla Estatal de l’Habitatge 2013-2016. El nou Pla destinarà 2.421 milions d’euros a ajudes al lloguer, la rehabilitació i la regeneració urbanes.
Vegeu el Pla Estatal de l'Habitatge publicat al BOE.
Vegeu l'Avantprojecte de Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes.
Vegeu la nota de premsa del Ministeri de Foment.
El Reial Decret 233/2013 pel qual es regula el Pla Estatal de Foment del Lloguer d'Habitatges, Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana (2013-2016) també inclou un programa de recolzament per a la implantació de l’Informe d’avaluació dels edificis, en el qual s’avalua l’estat de conservació dels mateixos, les condicions d’accessibilitat i la seva eficiència energètica.
El Reial Decret admet la possibilitat que aquest Informe pugui ser substituït totalment o parcialment per models propis de les diferents CCAA que contemplin el seu contingut. En el cas de Catalunya, l’ITE, podria substituir la part que fa referència a l’estat de conservació de l’edifici d’aquest Informe d’avaluació dels edificis.
El Consell de Ministres també va aprovar un Reial Decret per a transposar a la normativa espanyola el Procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica dels edificis, que en el seu àmbit d’aplicació també considera els edificis existents. En base a aquest RD de certificació, a partir de l’1 de juny de 2013, els propietaris dels immobles hauran de disposar d’un certificat d’eficiència energètica per poder llogar-los o vendre’ls.
Per últim, també es va aprovar un altre Reial Decret, pel qual es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE (RD. 1027/2007).
Dels 26 milions d’habitatges existents a Espanya, 15 van ser construïts fa més de 30 anys i gairebé 6 superen el mig segle. D’altra banda, el mercat del lloguer suposa el 17 per cent del total un percentatge que en termes de mitjana europea arriba al 38 per cent.
Segons el Ministeri de Foment, un altre dels objectius fonamentals dels canvis legisllatius és facilitar l’accés a l’habitatge dels sectors de població amb menys recursos. Per això es considera vital un canvi de model que promogui el lloguer com a via idònia d’accés a l’habitatge per a aquests sectors de població.
Vegeu la presentació del Pla Integral d'Habitatge i Sól del Govern espanyol.
També es pretén fer una aposta decidida, segons sosté el Ministeri, pel foment de la rehabilitació d’edificis i la regeneració i renovació urbanes per afavorir una reactivació sostenible del sector de la construcció, uns edificis més segurs i una millora de l’eficiència energètica.
Algunes de les novetats més destacades dels nou text legal són les següents:
- La configuración del deure de conservació com un dels fonamentals relacionats amb el medi urbà, i, per tant, la seva regulació amb caràcter uniforme.
- La regulació bàsica d’un Informe d’Avaluació dels Edificis (IEE), que tracta de superar les insuficiències de la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Aquest informe, a més d’avaluar l’estat de conservació dels edificis, aportarà informació sobre el grau de compliment de la normativa vigent en materia d’accesibilitat i certificació de l’Eficiència Energètica (aquesta última, només amb carácter informatiu).
L’informe només s’exigirà als edificis residencials col•lectius de més de 50 años i sempre que no hagin passat la ITE.
- S’estableixen mecanismes que permetran obtenir finançament extern perquè la rehabilitació sigui més accesible. De manera especial, s’introdueix la figura de “la memòria de viabilitat econòmica” que acompanyarà a cada actuación.
El Plan Estatal d’Habitatge 2013-1016
El pressupost del pla es reparteix entre els set programes que el conformen, més els 100 milions d’euros de la LINEA IDAE i el Projecte Clima.
Els set programes són: subsidiació de prèstams convinguts; ajudes al lloguer; foment del parc públic d’habitatges; foment de la rehabilitación; foment de la regeneració urbana; recolzament a la implementació de l’IEE i foment de ciutats sostenibles.
Vegeu el Pla Estatal de l'Habitatge publicat al BOE.
Vegeu l'Avantprojecte de Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes.
Vegeu la nota de premsa del Ministeri de Foment.
El Reial Decret 233/2013 pel qual es regula el Pla Estatal de Foment del Lloguer d'Habitatges, Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana (2013-2016) també inclou un programa de recolzament per a la implantació de l’Informe d’avaluació dels edificis, en el qual s’avalua l’estat de conservació dels mateixos, les condicions d’accessibilitat i la seva eficiència energètica.
El Reial Decret admet la possibilitat que aquest Informe pugui ser substituït totalment o parcialment per models propis de les diferents CCAA que contemplin el seu contingut. En el cas de Catalunya, l’ITE, podria substituir la part que fa referència a l’estat de conservació de l’edifici d’aquest Informe d’avaluació dels edificis.
El Consell de Ministres també va aprovar un Reial Decret per a transposar a la normativa espanyola el Procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica dels edificis, que en el seu àmbit d’aplicació també considera els edificis existents. En base a aquest RD de certificació, a partir de l’1 de juny de 2013, els propietaris dels immobles hauran de disposar d’un certificat d’eficiència energètica per poder llogar-los o vendre’ls.
Per últim, també es va aprovar un altre Reial Decret, pel qual es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE (RD. 1027/2007).
Dels 26 milions d’habitatges existents a Espanya, 15 van ser construïts fa més de 30 anys i gairebé 6 superen el mig segle. D’altra banda, el mercat del lloguer suposa el 17 per cent del total un percentatge que en termes de mitjana europea arriba al 38 per cent.
Segons el Ministeri de Foment, un altre dels objectius fonamentals dels canvis legisllatius és facilitar l’accés a l’habitatge dels sectors de població amb menys recursos. Per això es considera vital un canvi de model que promogui el lloguer com a via idònia d’accés a l’habitatge per a aquests sectors de població.
Vegeu la presentació del Pla Integral d'Habitatge i Sól del Govern espanyol.
També es pretén fer una aposta decidida, segons sosté el Ministeri, pel foment de la rehabilitació d’edificis i la regeneració i renovació urbanes per afavorir una reactivació sostenible del sector de la construcció, uns edificis més segurs i una millora de l’eficiència energètica.
Algunes de les novetats més destacades dels nou text legal són les següents:
- La configuración del deure de conservació com un dels fonamentals relacionats amb el medi urbà, i, per tant, la seva regulació amb caràcter uniforme.
- La regulació bàsica d’un Informe d’Avaluació dels Edificis (IEE), que tracta de superar les insuficiències de la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Aquest informe, a més d’avaluar l’estat de conservació dels edificis, aportarà informació sobre el grau de compliment de la normativa vigent en materia d’accesibilitat i certificació de l’Eficiència Energètica (aquesta última, només amb carácter informatiu).
L’informe només s’exigirà als edificis residencials col•lectius de més de 50 años i sempre que no hagin passat la ITE.
- S’estableixen mecanismes que permetran obtenir finançament extern perquè la rehabilitació sigui més accesible. De manera especial, s’introdueix la figura de “la memòria de viabilitat econòmica” que acompanyarà a cada actuación.
El Plan Estatal d’Habitatge 2013-1016
El pressupost del pla es reparteix entre els set programes que el conformen, més els 100 milions d’euros de la LINEA IDAE i el Projecte Clima.
Els set programes són: subsidiació de prèstams convinguts; ajudes al lloguer; foment del parc públic d’habitatges; foment de la rehabilitación; foment de la regeneració urbana; recolzament a la implementació de l’IEE i foment de ciutats sostenibles.
8/04/2013
Postura conjunta de tots els agents de l'àmbit de l'arquitectura en contra de la desregularització de la LSP
El degà del COAC, Lluís Comerón, va participar el dijous 3 de gener de 2013 a una una trobada oberta a Madrid sobre l'Avantprojecte de Llei de Serveis Professionals proposat pel govern espanyol. La reunió, que es va portar a terme a la seu del COAM, va aplegar representants del CSCAE, de diversos col·legis de l'Estat, de les escoles d'arquitectura, dels estudiants i del sindicat d'arquitectes, que van fer visible la seva postura conjunta de rebuig a la desregularització que proposa l'avantprojecte.
Entre d'altres modificaciones, a l'esborrany de l'avantprojecte s'eliminen les reserves d'activitat que reconeixia la LOE per als arquitectes per "projectar i dirigir obres d'edificis residencials, culturals, docents o religiosos", i obre les competències per projectar i dirigir aquestes obres també a enginyer amb competències en edificació.
Vegeu la presentació de l'avantprojecte realitzada pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.
L'aprovació d'aquesta desregulació legislativa suposaria un agreujament important de les condicions en l'exercici de la professió d'arquitecte, dificultant encara més la situació actual i destruint bona part de les perspectives de futur. Alhora, comportaria renunciar a un model que ha fet de l'arquitectura el referent per edificar i definir les ciutats.
Davant el que suposaria la modificació legislativa esmentada, el Col·legi d'Arquitectes, en coordinació amb el CSCAE, col·legis professionals, escoles d'arquitectura i associacions vinculades amb l'arquitectura, està desplegant les accions necessàries en defensa de l'arquitectura i la tasca dels arquitectes, de les quals s'anirà informant oportunament. Així, la trobada del dia 3 de gener a Madrid es va dur a terme després que el CSCAE fes públic un comunicat que recull el rebuig de tota la professió a la desregularització prevista a l'esborrany de la llei.
Vegeu la versió definitiva del comunicat del CSCAE
4 de gener de 2013
Entre d'altres modificaciones, a l'esborrany de l'avantprojecte s'eliminen les reserves d'activitat que reconeixia la LOE per als arquitectes per "projectar i dirigir obres d'edificis residencials, culturals, docents o religiosos", i obre les competències per projectar i dirigir aquestes obres també a enginyer amb competències en edificació.
Vegeu la presentació de l'avantprojecte realitzada pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.
L'aprovació d'aquesta desregulació legislativa suposaria un agreujament important de les condicions en l'exercici de la professió d'arquitecte, dificultant encara més la situació actual i destruint bona part de les perspectives de futur. Alhora, comportaria renunciar a un model que ha fet de l'arquitectura el referent per edificar i definir les ciutats.
Davant el que suposaria la modificació legislativa esmentada, el Col·legi d'Arquitectes, en coordinació amb el CSCAE, col·legis professionals, escoles d'arquitectura i associacions vinculades amb l'arquitectura, està desplegant les accions necessàries en defensa de l'arquitectura i la tasca dels arquitectes, de les quals s'anirà informant oportunament. Així, la trobada del dia 3 de gener a Madrid es va dur a terme després que el CSCAE fes públic un comunicat que recull el rebuig de tota la professió a la desregularització prevista a l'esborrany de la llei.
Vegeu la versió definitiva del comunicat del CSCAE
4 de gener de 2013
4/01/2013