Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Casa Pere Caselles. Arquitecte

Exposició: "Pere Caselles. Arquitecte"

Imatge: 
Pere Caselles. Arquitecte
El proper dijous 26 de setembre, a les 19.30 h, s'inaugurarà a la Seu de la Demarcació de l'Ebre l'exposició "Pere Caselles. Arquitecte", que es podrà veure fins al 7 de novembre.


Pere Caselles i Tarrats, un dels principals artífex de la transformació de la ciutat a principis del segle XX
Reus dedicà l’any 2018 a recordar i estudiar la vida i l’obra de l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats (Reus, 1864-1936), un dels principals responsables de la transformació urbanística de la ciutat en l’ampli període que va de finals del segle XIX fins al primer terç del XX. Entre les activitats desenvolupades durant l’Any Caselles, destaca l’exposició Pere Caselles. Arquitecte, comissariada per l’arquitecte reusenc Anton Pàmies.


Entre 1891 i 1930, Pere Caselles va exercir com a arquitecte municipal tot influint directament en el curs de la política urbanística local en un moment en què la puixança econòmica de Reus es va traduir en la construcció d’un gran nombre d’edificis tant privats com públics. Es tracta de nombroses edificacions (habitatges, escoles, espais industrials, equipaments municipals...) que seguien les darreres tendències que marcaven els corrents modernista i noucentista i moltes de les quals tenen l’empremta de l’arquitecte reusenc.

L’arquitecte Pere Caselles i Tarrats, format a Barcelona, va obtenir el títol l’any 1889 i l’any següent ja exercia com a suplent de l’arquitecte municipal de Reus. Va obtenir la titularitat de la plaça d’arquitecte municipal de Terol, si bé al cap de pocs mesos, el 1891, accedí a la de Reus, en morir el titular anterior, l’arquitecte Sebastià Cabot.

Els primers anys d’exercici projectà diversos edificis (casa Tarrats, casa Homdedéu...) que si bé estan encara sotmesos a llenguatges precursors del modernisme, tant de factura eclèctica com neogòtica reflex de la seva recent formació, sí que evidencien, però, la capacitat creadora i cultural del seu autor. Per la seva condició d’arquitecte municipal entra en contacte i col·labora amb Lluís Domènech i Montaner a l’Institut Pere Mata, i serà a partir d’aquesta relació que adoptarà els mecanismes i ressorts adscrits al llenguatge modernista.


La mostra ha estat organtzada per l'Ajuntament de Reus.

PDF version

Exposició dels Premis AJAC XI a l'Ebre

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Exposició prorrogada fins al 22 de març

La sala polivalent de la Demarcació de l’Ebre del COAC acull l’exposició dels Premis AJAC XI, que reuneix els projectes presentats en la darrera edició. En aquesta ocasió, el disseny i producció de la mostra ha anat a càrrec de LO-GO! de l'estudi08014, guanyadors del concurs.

Premis AJAC
Aquests premis se celebren biennalment, alternant la convocatòria d’aquests, amb un any sencer en què l’agrupació es dedica a fer difusió dels guanyadors mitjançant la publicació de totes les propostes premiades, una exposició itinerant arreu del territori i les jornades d’“Inexperiències”, on cada un dels premiats té l’oportunitat d’exposar la seva feina davant el públic assistent, amb la finalitat de generar un debat molt proper entre el conferenciant i els oients.

Els premis de l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC) van néixer l’any 1996 amb el propòsit de mostrar a la societat el potencial i l’elevada qualitat de la feina dels joves arquitectes i, alhora, amb la finalitat de proporcionar a aquests professionals emergents una bona difusió de la seva feina. Després de 22 anys, l’associació ha complert la seva tasca d’ajudar als joves a avançar en la seva carrera professional i consolidar com a professionals de referència aquells que tot just s’inicien en el món de l’arquitectura.

PDF version

Presentació de l'exposició "7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca"

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza, el proper divendres 8 de febrer a les 19.30 h, l’acte de presentació de l’exposició "7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca".

Comptarem amb la presència de familiars de l’arquitecte homenatjat.

D’entre la seva extensa producció hem volgut donar una mirada envers els edificis per al culte. La selecció d’esglésies que presenta aquesta mostra -ja visitable- dóna compte de set espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma.

Tots els assistents seran obsequiats amb la col·lecció de làmines sobre la trajectòria professional de F. Llorca, dissenyada i produïda per l’Arxiu Històric de la demarcació ebrenca.
PDF version

Exposició: "7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca"

Imatge: 
© Fornells Pla
La dilatada trajectòria professional de l’arquitecte Federico Llorca Mestre (Tortosa, 1920-1999) el va permetre abordar, al llarg de gairebé 50 anys d'activitat, molt diverses categories de projectes arquitectònics. D’entre la seva extensa producció, la present exposició se centra en algunes de les seves propostes d’edificis per al culte catòlic.

La selecció d’esglésies que presenta aquesta mostra dona compte de set espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel a la convocatòria i el desenvolupament de l’ecumènic Concili Vaticà II. En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d’adaptació litúrgica als nous temps cal entendre l’esforç de l’arquitecte Llorca per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna.

Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.

Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica  Diòcesi de Tortosa.

TEMPTEIG DEL TEMPLE MODERNA. López Daufí, arquitecte

PDF version

Pàgines