Exposició: "Arquitectures en el paisatge / Catalunya 2000-2017"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper dimecres 7 de març a les 19.30 h, tindrà lloc a la Demarcació de l’Ebre del COAC la inauguració de l’exposició “Arquitectures en el paisatge / Catalunya 2000-2017”.
L’acte comptarà amb la presentació dels comissaris de l’exposició Jaume Farreny i Ramon Fité. A continuació intervindrà l'arquitecte Jordi Garcés, qui ens parlarà de la seva obra “Estudi del pintor Arranz-Bravo”, a Vallvidrera, projectada conjuntament amb Daria de Seta i Anna Bonet. Després seran els arquitectes Adelina Casanova i Sergi Ventosa (Udeu) els qui explicaran la seva obra L’Antiga Fusteria, a Benissanet.
En finalitzar l’acte se servirà un refrigeri en el mateix pati dels Reials Col·legis.
L’exposició es podrà veure a Tortosa fins al 6 d’abril de 2018.
Actuar en el paisatge des de l’arquitectura
L’exposició planteja l’aproximació a una suma de paisatges que conformen l’àmbit territorial de Catalunya en el període que comprèn l’inici del segle XXI amb l’objectiu de donar a conèixer, principalment, les intervencions que queden fora de les grans ciutats i nuclis urbans, però que aporten gran riquesa i pluralitat dins de l’arquitectura.
Suposa una mirada transversal a la praxis projectual de l’arquitecte, que aprofundeix en el coneixement i la cohabitació del medi que l’envolta. Una mostra de diferents maneres d’actuar en el paisatge des de l’obra construïda, d’apropar-s’hi, de ser-hi, de formar-ne part. Un recull que no es fa amb la voluntat de construir un relat, sinó d’obrir un diàleg. Un diàleg on cada autor explica les pròpies raons per actuar tal com ho fa, quin és el punt de partida o quina és la “idea-força” en la seva relació amb el paisatge.
Arquitectura i natura per millorar la qualitat de vida
L’espai, el silenci i el contacte amb la natura són els elements indispensables per millorar la qualitat de vida de l’usuari. L’arquitecte, mitjançant l’anàlisi del lloc, els materials autòctons com a eina constructiva, l’adequació a la topografia i al clima, el diàleg amb la natura, els recorreguts de l’aigua, els camins i els marges i la dinàmica del cicle agrari, interactua dins del medi antropitzat. Aquesta mirada, que conjuga tècnica i sensibilitat, es veu reflectida en cadascuna de les intervencions, que van des de la petita a la gran escala, en l’extensa i complexa geografia catalana.
L’acte comptarà amb la presentació dels comissaris de l’exposició Jaume Farreny i Ramon Fité. A continuació intervindrà l'arquitecte Jordi Garcés, qui ens parlarà de la seva obra “Estudi del pintor Arranz-Bravo”, a Vallvidrera, projectada conjuntament amb Daria de Seta i Anna Bonet. Després seran els arquitectes Adelina Casanova i Sergi Ventosa (Udeu) els qui explicaran la seva obra L’Antiga Fusteria, a Benissanet.
En finalitzar l’acte se servirà un refrigeri en el mateix pati dels Reials Col·legis.
L’exposició es podrà veure a Tortosa fins al 6 d’abril de 2018.
Actuar en el paisatge des de l’arquitectura
L’exposició planteja l’aproximació a una suma de paisatges que conformen l’àmbit territorial de Catalunya en el període que comprèn l’inici del segle XXI amb l’objectiu de donar a conèixer, principalment, les intervencions que queden fora de les grans ciutats i nuclis urbans, però que aporten gran riquesa i pluralitat dins de l’arquitectura.
Suposa una mirada transversal a la praxis projectual de l’arquitecte, que aprofundeix en el coneixement i la cohabitació del medi que l’envolta. Una mostra de diferents maneres d’actuar en el paisatge des de l’obra construïda, d’apropar-s’hi, de ser-hi, de formar-ne part. Un recull que no es fa amb la voluntat de construir un relat, sinó d’obrir un diàleg. Un diàleg on cada autor explica les pròpies raons per actuar tal com ho fa, quin és el punt de partida o quina és la “idea-força” en la seva relació amb el paisatge.
Arquitectura i natura per millorar la qualitat de vida
L’espai, el silenci i el contacte amb la natura són els elements indispensables per millorar la qualitat de vida de l’usuari. L’arquitecte, mitjançant l’anàlisi del lloc, els materials autòctons com a eina constructiva, l’adequació a la topografia i al clima, el diàleg amb la natura, els recorreguts de l’aigua, els camins i els marges i la dinàmica del cicle agrari, interactua dins del medi antropitzat. Aquesta mirada, que conjuga tècnica i sensibilitat, es veu reflectida en cadascuna de les intervencions, que van des de la petita a la gran escala, en l’extensa i complexa geografia catalana.
Exposición de los Premios AJAC X
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcación del Ebre del Colegio de Arquitectos acogerá, hasta el 14 de marzo, la exposición de los Premios AJAC X, donde se muestran las 122 propuestas presentadas en esta última edición de los Premios AJAC para jóvenes arquitectos.
El acto de inauguración de la exposición tendrá lugar el 14 de febrero a las 19 h.
El diseño de la exposición lo han hecho los arquitectos Jordi Quetglas Campmany y Alba Sánchez-Fortún Mateu, que ganaron el concurso para el diseño de la exposición con la propuesta "RUSC Dadant". Esta consiste en 12 bastidores desplegables de 212 cm de altura por 112 cm de ancho. Cada módulo está formado por dos marcos de madera de pino abatibles como una puerta, ofreciendo múltiples opciones expositivas y facilitando el transporte. Los paneles de los bastidores son translúcidos y en forma de colmena.
Los Premios AJAC son el reconocimiento de que la Agrupación de Jóvenes Arquitectos de Cataluña otorga bianualmente los jóvenes arquitectos por su trabajo, esfuerzo, trabajo e innovación. En los últimos años, el perfil cambiante de los jóvenes arquitectos se ha ido recogiendo desde la Agrupación para poder dibujar los nuevos perfiles profesionales y reconocer así su trabajo.
El acto de inauguración de la exposición tendrá lugar el 14 de febrero a las 19 h.
El diseño de la exposición lo han hecho los arquitectos Jordi Quetglas Campmany y Alba Sánchez-Fortún Mateu, que ganaron el concurso para el diseño de la exposición con la propuesta "RUSC Dadant". Esta consiste en 12 bastidores desplegables de 212 cm de altura por 112 cm de ancho. Cada módulo está formado por dos marcos de madera de pino abatibles como una puerta, ofreciendo múltiples opciones expositivas y facilitando el transporte. Los paneles de los bastidores son translúcidos y en forma de colmena.
Los Premios AJAC son el reconocimiento de que la Agrupación de Jóvenes Arquitectos de Cataluña otorga bianualmente los jóvenes arquitectos por su trabajo, esfuerzo, trabajo e innovación. En los últimos años, el perfil cambiante de los jóvenes arquitectos se ha ido recogiendo desde la Agrupación para poder dibujar los nuevos perfiles profesionales y reconocer así su trabajo.
Exposició dels Premis AJAC X
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació de l'Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya acull, fins al 14 de març, l’exposició dels Premis AJAC X, on es mostren les 122 propostes presentades en aquesta última edició dels Premis AJAC per a joves arquitectes.
L'acte d'inauguració de l'exposició tindrà lloc el 14 de febrer a les 19 h.
El disseny de l’exposició l’han fet els arquitectes Jordi Quetglas Campmany i Alba Sánchez-Fortún Mateu, que van guanyar el concurs per al disseny de l’exposició amb la proposta “RUSC DADANT”. Aquesta consisteix en 12 bastidors desplegables de 212 cm d’alçada per 112 cm d’amplada. Cada mòdul està format per dos marcs de fusta de pi abatibles com una porta, oferint múltiples opcions expositives i facilitant el transport. Els panells dels bastidors són translúcids i en forma de rusc.
Els Premis AJAC són el reconeixement que l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya atorga bianualment als joves arquitectes per la seva feina, esforç, treball i innovació. En els darrers anys, el perfil canviant dels joves arquitectes va elaborant nous perfils que des de l’Agrupació s’han anat recollint per poder dibuixar nous perfils professionals i reconèixer així la seva feina.
L'acte d'inauguració de l'exposició tindrà lloc el 14 de febrer a les 19 h.
El disseny de l’exposició l’han fet els arquitectes Jordi Quetglas Campmany i Alba Sánchez-Fortún Mateu, que van guanyar el concurs per al disseny de l’exposició amb la proposta “RUSC DADANT”. Aquesta consisteix en 12 bastidors desplegables de 212 cm d’alçada per 112 cm d’amplada. Cada mòdul està format per dos marcs de fusta de pi abatibles com una porta, oferint múltiples opcions expositives i facilitant el transport. Els panells dels bastidors són translúcids i en forma de rusc.
Els Premis AJAC són el reconeixement que l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya atorga bianualment als joves arquitectes per la seva feina, esforç, treball i innovació. En els darrers anys, el perfil canviant dels joves arquitectes va elaborant nous perfils que des de l’Agrupació s’han anat recollint per poder dibuixar nous perfils professionals i reconèixer així la seva feina.
Exposició: "Vers una tradició viva. José Antonio Coderch"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Després d'itinerar per diverses seus del Col·legi, el dijous 30 de novembre s'inaugura a la Demarcació de l'Ebre l'exposició "Vers una tradició viva. José Antonio Coderch", que es podrà veure a Tortosa fins al 26 de gener de 2018.
El material exposat va servir de base per a l'elaboració d'una tesi doctoral presentada el 1993 al voltant de l'obra de Coderch, amb un estudi del conjunt de l'obra, establint relacions a partir dels primers projectes i mostrant la continuïtat en la seva manera de projectar.
A l'exposició hi trobarem molts projectes no publicats en les monografies de l'arquitecte, així com avantprojectes de treballs coneguts que permeten establir relacions entre ells. Coderch va ser un apassionat de l'arquitectura, l'estudi de la manera de viure, l'home, la terra i la natura. Va ser un humanista i, per tant, l'exposició contribueix a donar a conèixer aquesta tradició viva que ell va encetar.
El material exposat va servir de base per a l'elaboració d'una tesi doctoral presentada el 1993 al voltant de l'obra de Coderch, amb un estudi del conjunt de l'obra, establint relacions a partir dels primers projectes i mostrant la continuïtat en la seva manera de projectar.
A l'exposició hi trobarem molts projectes no publicats en les monografies de l'arquitecte, així com avantprojectes de treballs coneguts que permeten establir relacions entre ells. Coderch va ser un apassionat de l'arquitectura, l'estudi de la manera de viure, l'home, la terra i la natura. Va ser un humanista i, per tant, l'exposició contribueix a donar a conèixer aquesta tradició viva que ell va encetar.