El bouwmeester de Bruselas formado en Barcelona
"Es el momento de pasar a la acción" En estos términos se expresó Kristiaan Borret anunciando su aparición en la escena de Bruselas cuando fue escogido en 2015 para suceder a Olivier Basten como bouwmeester de la ciudad, el segundo de la historia de la capital belga. De formación arquitecto (KU Leuven), urbanista (Master en Urbanismo por la UPC, Barcelona) y diplomado en filosofía (KU Leuven) y ciencias políticas (UCL Louvain-la-Neuve), su carrera profesional ha estado marcada por su capacidad de moverse entre la teoría y la práctica, el sector público y el privado, la política y el diseño, la arquitectura y el urbanismo, Flandes y Bruselas ... Borret es también profesor de proyectos urbanos en la universidad de Gante y durante 8 años (2006-2014) fue el bouwmeester de Amberes, antes de ser polémicamente destituido por desavenencias de raíz con el nuevo ejecutivo de la ciudad.
El bouwmeester, o maestro arquitecto, es una figura clave en Bélgica, a caballo entre una visión sociopolítica de la organización del territorio y un seguimiento más a pie de la realidad de la profesión y el entorno construido. En sus inicios surgió en la región flamenca con el vlaamsbouwmeester y el de Amberes y poco a poco se ha ido extendiendo por otras grandes ciudades del país como Charleroi y Bruselas. El reto principal que debe afrontar este profesional durante los 5 años que dura su mandato es velar por la calidad del entorno, tanto a nivel arquitectónico como urbanístico y de espacio público. Su objetivo, por tanto, no es controlar los proyectos y el cumplimiento de la normativa de forma "policíaca", sino intervenir el máximo durante momentos de gestación de los proyectos urbanos para orientar los procesos de decisión y estimular la creatividad, la innovación y la calidad del resultado. Así, es en los inicios de cualquier proyecto donde la intervención del bouwmeester puede convertirse en capital para convencer a los promotores (públicos o privados) de organizar un concurso en las mejores condiciones para garantizar por un lado unas buenas condiciones de trabajo para los equipos que participen (remuneración, libre competencia, número limitado de participantes) y por otro cultivar la ambición urbana y arquitectónica de una ciudad o de una región.
El gran reto de la etapa de Borret será cambiar la mentalidad del sector privado de la ciudad para mejorar la calidad de las grandes promociones de viviendas y oficinas, indicando una selección de términos y zonas de actuación prioritaria, y trabajando al mismo tiempo con un equipo de actores provenientes tanto del sector público como privado que compartan esta voluntad de hacer evolucionar el sistema. Por otra parte el papel crítico del bouwmeester será clave para la ciudad para conducir los grandes debates del momento como: las formas densificación de la ciudad en constante crecimiento demográfico; la convivencia del sector terciario con las zonas productivas claves para el buen funcionamiento del territorio (plan estratégico a lo largo del canal que cruza toda la capital de sur a norte; afrontar las múltiples identidades locales y atmósferas de cada barrio como una oportunidad en potencia; la valorización e integración en la ciudad del patrimonio histórico y finalmente el papel del arquitecto como actor que tiene la responsabilidad moral y profesional de mejorar la calidad de la vida urbana.
Marina Berbel, arquitecta. Corresponsal del COAC en Bruselas, Bélgica
El bouwmeester de Brussel·les format a Barcelona
“És el moment de passar a l’acció” En aquests termes es va expressar Kristiaan Borret anunciant la seva aparició a l’escena de Brussel·les quan va ser escollit en 2015 per succeir a Olivier Bastin com bouwmeester de la ciutat, el segon de la història de la capital belga. De formació arquitecte (KU Leuven), urbanista (Màster en Urbanisme per la UPC, Barcelona) i diplomat en filosofia(KU Leuven) i ciències polítiques (UCL Louvain-la-Neuve), la seva carrera professional ha estat marcada per la seva capacitat de moure’s entre la teoria i la pràctica, el sector públic i el privat, la política i el disseny, l’arquitectura i l’urbanisme, Flandes i Brussel·les... Borret és també professor de projectes urbans a la universitat de Gant i durant 8 anys (2006-2014) fou el bouwmeester d’Anvers, abans de ser polèmicament destituït per desavinences d’arrel amb el nou executiu de la ciutat.
El bouwmeester, o mestre arquitecte, és una figura clau a Bèlgica, a cavall entre una visió sociopolítica de l’organització del territori i un seguiment més a peu de la realitat de la professió i l’entorn construït. En els seus inicis va sorgir a la regió flamenca amb el vlaamsbouwmeester i el d’Anvers i poc a poc s’ha anat estenent per altres grans ciutats del país com Charleroi i Brussel·les. El repte principal que ha d’afrontar aquest professional durant els 5 anys que dura el seu mandat és vetllar per la qualitat de l’entorn, tant a nivell arquitectònic, com urbanístic i d’espai públic. El seu objectiu, per tant, no és controlar els projectes i el compliment de la normativa de manera “policíaca”, sinó intervenir el màxim durant moments de gestació dels projectes urbans per orientar els processos de decisió i estimular la creativitat, la innovació i la qualitat del resultat. Així, és en els inicis de qualsevol projecte on la intervenció del bouwmeester pot esdevenir cabdal per convèncer els promotors (públics o privats) d’organitzar un concurs en les millors condicions per a garantir d’una banda unes bones condicions de treball per als equips que hi participin (remuneració, lliure competència, nombre limitat de participants) i de l’altra cultivar l’ambició urbana i arquitectònica d’una ciutat o d’una regió.
El gran repte de l’etapa de Borret serà canviar la mentalitat del sector privat de la ciutat per millorar la qualitat de les grans promocions d’habitatges i oficines, tot indicant una selecció de termes i zones d’actuació prioritària, i treballant alhora amb un equip d’actors provinents tant del sector públic com privat que comparteixin aquesta voluntat de fer evolucionar el sistema. D’altra banda el paper crític del bouwmeester serà clau per la ciutat per conduir els grans debats del moment com: les formes de densificació de la ciutat en constant creixement demogràfic; la convivència del sector terciari amb les zones productives claus pel bon funcionament del territori (pla estratègic al llarg del canal que creua tota la capital de sud a nord; afrontar les múltiples identitats locals i atmosferes de cada barri com una oportunitat en potència; la valorització i integració a la ciutat del patrimoni històric i finalment el paper de l’arquitecte com actor que té la responsabilitat moral i professional de millorar la qualitat de la vida urbana.
Marina Berbel, arquitecta. Corresponsal del COAC a Brussel·les, Bèlgica
¡Escasean los arquitectos! (en Suecia)
¡Escasean los arquitectos! (en Suecia)
Con este título tan atípico y sugerente abre su último informe anual la Asociación Sueca de Arquitectos sobre la situación profesional en el país Nórdico. Y es que, si el año pasado se estimaba el índice de paro en el sector de la arquitectura de entorno al 1%, la última actualización habla del 0,6%. Según el informe, en la actualidad dos de cada tres empresas del ámbito de la arquitectura, incluyendo el sector público, necesitan contratar nuevo personal, pero tienen dificultades en encontrar profesionales con el perfil adecuado.
Un crecimiento excepcional
Entre los factores determinantes para entender la situación se encuentran una coyuntura económica favorable, con un índice de crecimiento elevado comparado con otros países del ámbito europeo y sobre todo al fuerte incremento de población que está experimentando todo el país, principalmente por un aumento de los índices de natalidad y de una fuerte llegada de inmigración en los últimos años. Valga como ejemplo el caso de Estocolmo, según la cámara de comercio de la ciudad, la capital de Suecia lidera los índices de crecimiento de población a nivel europeo. Se estima que en 5 años se habrá incrementado alrededor de un 11%. Así el gobierno central ha establecido como objetivo construir 700.000 viviendas en todo el país desde ahora y hasta 2025, ya que el crecimiento no se limita a las principales ciudades, Estocolmo, Gotemburgo y Malmö, se generaliza para todo el territorio sueco. De hecho, las ofertas de empleo demuestran que la administración pública local es uno de los sectores que más crecimiento está experimentando, y por tanto que mayor déficit de profesionales presenta. Con todo ello, y debido a la necesidad de construcción de vivienda y equipamientos públicos como escuelas, hospitales, infraestructuras, etcétera, se estima que la falta de arquitectos representa a fecha de hoy un freno a las expectativas de crecimiento, con implicaciones que van más allá del sector de la construcción.
El Sector de la Arquitectura en Suecia
El título de arquitecto no está protegido, de hecho, para ejercer en Suecia no es necesario estar colegiado, aunque la Asociación Sueca de Arquitectos acredita y convalida en caso de tener un grado, máster y experiencia laboral de cómo mínimo dos años, sean o no en territorio sueco. La Asociación agrupa a profesionales dedicados al Planeamiento, la Arquitectura del Paisaje, el Interiorismo y la Edificación. Estos últimos representan, según la confederación de Asociaciones Profesionales Suecas (SAC), tres cuartas partes del sector.
El informe indica que alrededor del 50% del mercado lo acaparan los estudios de arquitectura de grandes dimensiones, con más de 50 empleados. Despachos grandes como White Arkitekten (más de 900 empleados, repartidos en 16 oficinas en todo Escandinavia), Sweco (mayor consultora europea de Ingeniería y Arquitectura con 14.500 empleados repartidos por todo el continente), Tengbom (550 empleados y un fuerte índice de crecimiento) son algunos ejemplos destacados. En general el tamaño es un criterio para los clientes que contratan servicios de Arquitectura, sobre todo en el caso de contratación pública. Se considera que las empresas grandes tienen capacidad para dar un servicio competitivo no sólo en las cuatro ramas especificadas anteriormente, también para satisfacer la demanda de conocimientos especializados en áreas como el medio ambiente y la sostenibilidad, aspectos muy importantes en la sociedad sueca. De hecho, las grandes firmas de Arquitectura en Suecia se caracterizan por tener sus propios departamentos de investigación y una gran capacidad para mantenerse al día con el desarrollo de procesos y productos relacionados con digitalización.
Todo esto hace que el acceso al Mercado Sueco sea difícil y poco permeable a los despachos fuera del ámbito Escandinavo sobre todo si se trata de estructuras pequeñas.
Redefiniendo el rol del arquitecto
Recientemente la Asociación Sueca de Arquitectos ha creado una oficina para redefinir el papel del arquitecto, la intención es la de ampliar su campo de actuación, la de promover sus capacidades en un entorno más amplio, y es que en general el arquitecto sueco está muy especializado en una parcela específica, y con muy poca influencia en la fase de obra. Hay interés en aprender de otros modelos, en países de la Unión Europea, en la que el arquitecto tiene atribuciones más amplias, desde la Asociación se aspira a que el arquitecto tenga un mayor control de todo el proceso en un proyecto desde las fases iniciales de definición conceptual hasta la descripción constructiva del mismo y la responsabilidad en la ejecución de Obra. También a promover una relación más estrecha con el cliente, con un diálogo continuo que garantice que el resultado final se corresponda con las ideas originales de la propuesta.
De alguna manera, y desde esta perspectiva, los arquitectos catalanes presentamos un perfil muy interesante para nuestros colegas suecos.
Condiciones Laborales
Suecia es un país con un elevado índice de productividad laboral, en general se desconfía de aquellos que prolongan regularmente su jornada laboral. Es muy importante la conciliación familiar, y por tanto ofrecen muy buenas condiciones en cuanto a horarios. También se promueve la equidad de género. Si bien no hay un baremo preestablecido de salarios, y de acuerdo con las estadísticas de la Asociación Sueca de Arquitectos, para recién titulados está alrededor del equivalente a unos 3.000 euros mensuales, o 2.000 en el caso de contratos de prácticas. Los salarios aumentan conjuntamente a la demanda de trabajo, y la rotación de personal es alta, tanto para empleados públicos como privados. A pesar de que últimamente la Arquitectura sueca está Internacionalizando, y que el nivel de inglés entre la población es muy elevado, no sólo se valora mucho la capacidad de hablar sueco, sino que el desconocimiento del idioma puede convertirse en un obstáculo para acceder al mercado laboral y el desarrollo profesional.
En conclusión, si bien se asume que la incertidumbre a nivel económico del entorno europeo tendrá también su efecto en el ámbito de Suecia, por el momento se espera que en el futuro próximo continúe la alta demanda de arquitectos y la baja tasa de paro en el sector.
Joaquín Tarrasó, arquitecto. Corresponsal del COAC en Gotemburgo, Suecia.
Més información:
https://www.arkitekt.se/wp-content/uploads/2016/09/SA_Branschrapporten_Webb.pdf
https://www.arkitekt.se/information-for-foreign-architects-looking-for-work-opportunities-in-sweden/
http://www.saco.se/en/omstart/swedish-educational-system/choose-your-education/architecture/
http://www.chamber.se/nyheter/stockholm-vaxer-snabbast-i-europa-2.htm
Escassegen els arquitectes! (a Suècia)
Amb aquest títol tan atípic i suggeridor obre el seu últim informe anual l'Associació Sueca d'Arquitectes sobre la situació professional al país Nòrdic. I és que, si l'any passat s'estimava l'índex d'atur en el sector de l'arquitectura d’entorn a l'1%, l'última actualització parla del 0,6%. Segons l'informe, en l'actualitat dos de cada tres empreses de l'àmbit de l'arquitectura, incloent el sector públic, necessiten contractar nou personal, però tenen dificultats en trobar professionals amb el perfil adequat.
Un creixement excepcional
Entre els factors determinants per entendre la situació es troben una conjuntura econòmica favorable, amb un índex de creixement elevat comparat amb d’altres països de l'àmbit europeu i sobretot al fort increment de població que està experimentant tot el país, principalment per un augment dels índexs de natalitat i a una forta arribada d'immigració en els darrers anys. Valgui com a exemple el cas d'Estocolm, segons la cambra de comerç de la ciutat, la capital de Suècia lidera els índexs de creixement de població a nivell europeu. S'estima que en 5 anys s'haurà incrementat al voltant d'un 11%. Així el govern central ha establert com a objectiu construir 700.000 habitatges a tot el país des d'ara i fins a 2025, ja que el creixement no es limita a les principals ciutats, Estocolm, Göteborg i Malmö, es generalitza per a tot el territori suec. De fet, les ofertes d'ocupació demostren que l'administració pública local és un dels sectors que més creixement està experimentant, i per tant que major dèficit de professionals presenta. Amb tot això, i a causa de la necessitat de construcció d'habitatge i equipaments públics com escoles, hospitals, infraestructures, etcètera, s'estima que la manca d'arquitectes representa a data d'avui un fre a les expectatives de creixement, amb implicacions que van més enllà del sector de la construcció.
El Sector de l'Arquitectura a Suècia
El títol d'arquitecte no està protegit, de fet, per a exercir a Suècia no cal estar col·legiat, tot i que l'Associació Sueca d'Arquitectes acredita i convalida en cas de tenir un grau, màster i experiència laboral de com a mínim dos anys, siguin o no en territori suec. L'Associació agrupa professionals dedicats al Planejament, l'Arquitectura del Paisatge, l'Interiorisme i l'Edificació. Aquests últims representen, segons la confederació d'Associacions Professionals Sueques (SAC), tres quartes parts del sector.
L'informe indica que al voltant del 50% del mercat l'acaparen els estudis d'arquitectura de grans dimensions, amb més de 50 empleats. Despatxos grans com White Arkitekter (més de 900 empleats, repartits en 16 oficines a tot Escandinàvia), Sweco (major consultora europea d'Enginyeria i Arquitectura amb 14.500 empleats repartits per tot el continent), Tengbom (550 empleats i un fort índex de creixement) són alguns exemples destacats. En general la mida és un criteri per als clients que contracten serveis d'Arquitectura, sobretot en el cas de contractació pública. Es considera que les empreses grans tenen capacitat per donar un servei competitiu no només en les quatre branques especificades anteriorment, també per satisfer la demanda de coneixements especialitzats en àrees com el medi ambient i la sostenibilitat, aspectes molt importants en la societat sueca. De fet les grans firmes d’Arquitectura a Suècia es caracteritzen per tenir els seus propis departaments d'investigació i una gran capacitat per mantenir-se al dia amb el desenvolupament de processos i productes relacionats amb digitalització.
Tot això fa que el accedir al Mercat Suec sigui difícil i poc permeable als despatxos de fora de l'àmbit Escandinau sobretot si es tracta d’estructures petites.
Redefinint el rol de l'arquitecte
Recentment l'Associació Sueca d'Arquitectes ha creat una oficina per redefinir el paper de l'arquitecte, la intenció és la d'ampliar el seu camp d'actuació, la de promoure les seves capacitats a un entorn més ampli, i és que en general l'arquitecte Suec està molt especialitzat en una parcel·la específica, i amb molt poca influència en la fase d'obra. Hi ha interès en aprendre d'altres models, a països de la Unió Europea, en què l'arquitecte té atribucions més àmplies, des de l'Associació s'aspira a que l'arquitecte tingui un major control de tot el procés en un projecte des de les fases inicials de definició conceptual fins a la descripció constructiva del mateix i la responsabilitat en l'execució d'Obra. També a promoure una relació més estreta amb el client, amb un diàleg continu que garanteixi que el resultat final es correspongui amb les idees originals de la proposta.
D'alguna manera, i des d'aquesta perspectiva, els arquitectes catalans presentem un perfil molt interessant per als nostres col·legues suecs.
Condicions Laborals
Suècia és un país amb un elevat índex de productivitat laboral, en general es desconfia d'aquells que perllonguen regularment la seva jornada laboral. És molt important la conciliació familiar, i per tant s'ofereixen molt bones condicions pel que fa a horaris. També es promou l'equitat de gènere. Si bé no hi ha un barem preestablert de salaris, i d'acord amb les estadístiques de l'Associació Sueca d'Arquitectes, per a recent titulats està al voltant de l'equivalent a uns 3.000 euros mensuals, o 2.000 en el cas de contractes de pràctiques. Els salaris augmenten conjuntament a la demanda de treball, i la rotació de personal és alta, tant per a empleats públics com privats. Malgrat que darrerament l'Arquitectura sueca s'està Internacionalitzant, i que el nivell d'anglès entre la població és molt elevat, no només es valora molt la capacitat de parlar suec, sinó que el desconeixement de l’idioma pot esdevenir un obstacle per accedir al mercat laboral i pel desenvolupament professional.
En conclusió, si bé s'assumeix que la incertesa a nivell econòmic de l'entorn europeu tindrà també el seu efecte en l'àmbit de Suècia, de moment s'espera que en el futur pròxim continuï l'alta demanda d'arquitectes i la baixa taxa d'atur en el sector.
Joaquim Tarrasó, arquitecte. Corresponsal del COAC a Göteborg, Suècia.
Més informació:
https://www.arkitekt.se/wp-content/uploads/2016/09/SA_Branschrapporten_Webb.pdf
https://www.arkitekt.se/information-for-foreign-architects-looking-for-work-opportunities-in-sweden/
http://www.saco.se/en/omstart/swedish-educational-system/choose-your-education/architecture/
http://www.chamber.se/nyheter/stockholm-vaxer-snabbast-i-europa-2.htm