Com treballar d'arquitecte a la Xina
Una de les consultes més freqüents que rebem els corresponsals del COAC a l'estranger és com es poden obtenir encàrrecs o treballar d’arquitecte al país en qüestió. Des que sóc corresponsal a Xangai, uns quants arquitectes m'han demanat consell en aquest sentit i per això m'he decidit a posar-ho per escrit.
En primer lloc, cal diferenciar els arquitectes que tenen una oficina i volen internacionalitzar-la, ja sigui obrint una seu a l'Àsia o fent col·laboracions a distància, dels arquitectes que pensen emigrar i treballar en despatxos d'allà. En aquest article parlaré de la segona opció, ja que és la meva experiència, quan a mitjans del 2010 vaig decidir anar a treballar a la Xina. Reservo el de la internacionalització de les empreses per a més endavant, ja que mereix un article per sí sol.
La distància física i cultural i la gran càrrega de treball fan que sigui una experiència molt enriquidora però també dura. Viure i treballar a l’Àsia és un repte que curteix i canvia per sempre als que decideixen passar-hi una bona temporada. Aquest recull de consells espero que faciliti el trajecte als que vulguin seguir el mateix camí.
1-Marxar preparat és la clau de l'èxit.
Un dels primers obstacles és la dificultat de trobar feina a distància. Les empreses contracten aquells arquitectes que ja viuen al país, estan adaptats a l'entorn i saben que no marxaran al cap de pocs mesos pel xoc cultural. El meu consell és organitzar un viatge d'un mes, que pot incloure diverses ciutats i preparar-se molt bé abans de marxar. Tot i haver-hi demanda, conec joves arquitectes catalans que han buscat feina a Xangai sense èxit. Al meu parer va fallar la preparació prèvia al viatge. Cal marxar amb un CV actualitzat, moltes entrevistes concertades i un bon portafolis. La frase "una imatge val més que mil paraules" a la Xina és molt real. Una bona presentació amb bones imatges en 3D és decisiva. Una visita a una empresa de headhunting especialitzada en arquitectura com Archibat (www.archibat.com) o Hays (www.hays.cn), amb oficines a Xangai i Beijing, pot ser de gran ajuda. Aquestes empreses valoraran el vostre perfil i us proporcionaran diverses entrevistes amb despatxos segons els vostres interessos i demanda. Així mateix, cal fer recerca de a quins despatxos ens agradaria treballar i contactar-los especificant quins dies els podeu visitar. Per últim, aconsello parlar amb la comunitat d’arquitectes estrangers a la Xina, que solen estar al corrent de les vacants en molts despatxos.
2-Objectiu: perdre el bitllet de tornada.
Assegureu-vos que el vostre passaport té una vigència mínima de sis mesos i dirigiu-vos al consolat xinès per fer un visat de turista. Heu de tenir les dates fixades, ja que us demanaran el bitllet d'anada i tornada, així com els hotels. Amb un visat de turista podreu estar-hi 30 dies, que són suficients per fer una mica de turisme i unes quantes entrevistes. Tradicionalment, després de l'any nou xinès (febrer-març) és quan hi ha més canvis de feina, i per tant és més fàcil trobar-ne. El despatx que us contracti us haurà de tramitar el visat de treball (visa Z). Si no, estareu en situació irregular. Necessitareu una còpia compulsada del títol d'arquitecte, el currículum i poder acreditar que teniu experiència laboral de com a mínim dos anys. Per fer aquest visat s'ha de sortir del país. A vegades anant a Hong Kong és suficient, però les normes poden canviar entre ciutats i segons el funcionari que us atengui.
3-Estudis internacionals.
Molt poques vegades passa que en una ciutat es concentrin les principals empreses d'arquitectura del món. És el cas de Beijing o Xangai, on hi tenen oficina Foster and Partners, SOM, OMA, Steven Holl, Kengo Kuma, Atkins, AEDAS i tants altres... Treballar per a un d'aquests despatxos (o algun de no tan conegut) pot ser una experiència molt gratificant i a la Xina és possible. Tot i que saber xinès sempre ajuda, en aquests despatxos es treballa en anglès en un ambient multicultural. És una bona porta d'entrada al país i, a part de l’ofici d’arquitecte, s'aprèn l'exemple de qui ha internacionalitzat una empresa d'arquitectura que és, al meu parer, un coneixement molt important. Per altra banda, aquests despatxos competeixen en un mercat dominat per les empreses locals. La competència és forta, i això comporta haver de treballar molt dur, amb terminis molt curts i en projectes generalment molt grans.
4-Estudis locals.
Els Local Design Institute són els únics que tenen capacitat de firmar projectes en totes les seves fases. Són estudis sovint vinculats a una ciutat o universitat, la majoria són empreses públiques i tot el que es construeix a la Xina acaba passant d’una manera o altra per ells. En general són empreses amb milers de treballadors, on personal, estructura i funcionament són completament xinesos. Els últims anys han anat incorporant arquitectes estrangers entre les seves files per guanyar capacitat de disseny i prestigi. L’arquitecte estranger acostuma a tenir una alta responsabilitat en la primera fase del projecte ja que sovint és l’encarregat de fer el Preliminary Design. Aquest fet implica mantenir reunions amb clients i governs locals, que generalment estan a uns quants centenars o milers de quilòmetres de les grans ciutats. A part d'aprendre a projectar a un ritme molt ràpid, treballar en un estudi local és una manera de conèixer el país. No només pel fet de treballar en una empresa autòctona, sinó pel contacte amb els inversors i autoritats, que segons la meva experiència no es té, al menys amb tanta facilitat, treballant en un despatx estranger.
És difícil entrar a treballar a un despatx local sense haver viscut abans a la Xina, ja que generalment algú que ja està dins t'hi ha d'introduir. No és imprescindible, però ajuda molt saber xinès, i cal dominar eines de presentació de projectes.
5-On buscar?
Fins fa dos o tres anys era habitual conèixer algun jove estranger no vinculat a la professió que hagués fet d’arquitecte figurant en reunions. El seu paper era el d’explicar un projecte com si fos disseny seu davant els possibles clients. Tenir una cara occidental entre les files dóna un cert crèdit i prestigi al despatx i òbviament un figurant d’un dia surt més econòmic que tenir un arquitecte estranger en nòmina.
Aquesta anècdota, cada vegada més estranya, exemplifica com de buscats han estat els arquitectes occidentals a la Xina. Però aquesta situació està canviant: estrangers i locals formats a l’estranger cada any són més nombrosos i es concentren bàsicament a Beijing i Xangai. Per això recomano també considerar ciutats classificades com Tier II, com Hangzhou, Suzhou, Nanjing, Fuzhou, etc., on els forasters encara són pocs, però són ciutats modernes on es pot viure segons estàndards occidentals.
6-Què pot fer un arquitecte occidental a la Xina?
Tot i gaudir d’un cert prestigi, l’arquitecte estranger no s’ha de creure imprescindible. L’arquitecte a la Xina no és un professional global com a casa nostra. No s’ha de prendre el disseny com a obra personal, els projectes són molt grans (100.000m2 és una obra mitjana) i hi ha molta gent implicada. Se’l valora per la seva creativitat però s’espera flexibilitat en els estils i rapidesa en els canvis. Haurà de modificar el projecte fins que el client estigui satisfet acceptant el que aquest vulgui. S’haurà d’adaptar a la manera de fer local i no oblidar que l’arquitectura és un negoci on les relacions personals són tan o més importants que la vàlua professional.
7-Sou
Hi ha una gran variació de sous segons educació, experiència, localització... Però a grans trets, es poden esperar des d'uns 100.000 rmb/any per a algú acabat d’arribar i amb poca experiència laboral, fins als 500.000 rmb/any per als arquitectes amb màster o Phd i amb 5-10 anys d’experiència laboral a la Xina (robertwalters.cn, kellyservices.cn)
Així doncs, el camp de l’arquitectura xinesa és un sector cada vegada més madur on els professionals locals cada cop estan més preparats i la competència entre estrangers és més i més dura. Les dificultats intrínseques de viure en una cultura a les antípodes de la nostra, així com les càrregues burocràtiques fan que molts estrangers decideixin marxar al cap de pocs mesos de viure allà. Així i tot, qui hi vagi amb mentalitat oberta i voluntat d’aprendre es trobarà situacions i oportunitats que difícilment apareixen en països més desenvolupats. Qui vulgui viure una experiència vital i laboral única, jo crec que a la Xina hi trobarà el que busca.
Isabel Cotchà, arquitecta. Corresponsal del COAC a Xangai, Xina (20.03.2017)
Límites, también en París
En un mundo donde reina la era de la hiperconectividad, de la información de masas inmediata y de la magnífica capacidad de internet para erradicar todo tipo de limitación comunicativa, parece que el mercado de la construcción está en alza para la edificación de muros y límites físicos.
La palabra "límite" tiene dos significados que son de actualidad, pero no forzosamente convergentes. De un lado, la definición de "límite" físico se: Parte extrema, punto, donde termina un territorio, una extensión cualquiera, un período de tiempo. Por otra parte, la definición de "límite" metafísico me parece que no tiene nada que ver: final, o grado más alto de algo, que no se puede o no se debe superar.
La consolidación de los límites, entendidos como fronteras, así como la carrera de armamento contra las posibles invasiones extranjeras vuelve a surgir de la historia como tema prioritario por los estados. El Brexit, la frontera oriental europea, la obsesión de Tump con la construcción de una frontera con México son algunos ejemplos. A escala más local las ciudades de algunos países como Alemania, Francia o Bélgica, anulan festividades culturales y cierran los mercados al aire libre respondiendo a las demandas de la policía por razones de seguridad. Parece de una urgencia inmediata recrear muros, vallas y puntos de control, contra el miedo de una invasión. EEUU aumentarán 54 miles de dólares (9% más que el año pasado) en gastos militares, Francia llega al 2% del PIB, con un «bonus» de 418 millones de euros más para el 2017, España piensa aumentar un 30 % desde gastos de defensa también para este año.
Es de todos conocido el desastre humanitario derivado de la imposición de fronteras, cada vez más fuertes entre países. Este desastre, sufrido por las personas con dificultades drásticas en sus países de origen, es directamente proporcional a la intensidad de los límites físicos impuestos. En este caso parece que una parte de la sociedad ha llegado también al límite metafísico de lo aceptable. Las numerosas denuncias por parte de los ciudadanos, como la manifestación del 18 de febrero en Barcelona, muestran indignación ante la falta de recursos empleados por parte del estado para acoger o dar soluciones a la situación límite de los refugiados, inmigrantes y víctimas.
Sin embargo, todo está ligado a la misma palabra. ¿Cuál es el verdadero significado de límite? ¿Hasta dónde podrá llegar la potencia de un significado y la debilidad del otro?
No creo que el presupuesto de la construcción de 3.200km de muro entre EEUU y México esté incluido en el aumento de gastos militares. Probablemente están todavía en juego cuestiones técnicas importantes para hacer viable el proyecto. Para la realización de la valla, prevista en hormigón prefabricado, será necesaria la construcción de carreteras nuevas, centrales de hormigón y una fuerte movilización de obreros durante una duración que parece desorbitante. Con suerte, la locura se quedará en el camino. En la vieja Europa, la Torre Eiffel, emblema de París y monumento más visitado del mundo, no tendrá una segunda oportunidad. La ciudad ha anunciado públicamente el proyecto de cierre del recinto con un muro de cristal de 2.5m de alto que tiene como previsión de finalización otoño de este mismo año. 20 millones de euros de presupuesto inicial ante la urgencia anunciada por la policía que se debe hacer una instalación del dispositivo. Los Parisinos no aceptarían que se privatizara el símbolo de la ciudad, el acceso seguirá siendo gratuito hasta los pies de la torre, pero estará filtrado por controles y todavía no está claro si se podrán repetir gratuitamente los miles de 'selfi' de noche con la dama de hierro de fondo iluminada.
Me parece estar presenciando un retroceso importante en la concepción de la ciudad. ¿Hasta dónde llegará el miedo a modificar las experiencias urbanas? ¿Cuál es el término medio entre el sentido común y la seguridad ciudadana? Se produce una fuerte contradicción cuando se habla de 'cierra' para proteger a los ciudadanos de posibles agresiones. ¿Quién no ha saltado una valla en su vida? En México, se producen más de 1200 degradaciones por año para atravesar las vallas metálicas que ya están instaladas. Cuanto más alta se hace, más soluciones imaginativas se encuentran por atravesarla.
Muchos arquitectos franceses deben estar confrontados a estas reflexiones. Aparte del BIM, la cuestión de seguridad se ha convertido en el tema principal a incluir en el día a día de los nuevos proyectos que llegan al despacho. Las bases del concurso para un nuevo campus de investigación en ciencias humanas en el Norte de París, proponían un campus completamente abierto e insertado en la trama urbana con el fin de crear un corazón de barrio activo. En la Agence TER propusimos una respuesta inteligente para sustituir las vallas y crear un dispositivo de tipo fosa que permitía esta continuidad urbana, aunque creando un límite físico. Finalmente, después de meses de intercambios con la policía que firma el visado del proyecto, el proyecto es aceptado con la condición de instalar un refuerzo del dispositivo asimilable al que se utiliza en las cárceles y áreas gubernamentales.
La ciudad como paisajes variados, donde los horizontes, las continuidades ecológicas, hídricas, sociales y visuales son en mi opinión, la base geográfica de toda concepción urbana. En los últimos decenios, el trabajo de asegurar y proteger a los ciudadanos se construirá a base de refuerzos del alumbrado, la apertura de calles y conexiones visuales entre plazas, rincones y pasajes. La ciudad corre el riesgo más que nunca de convertirse en un parque de atracciones (como ya ocurre parcialmente con Barcelona desde hace unos años) por causa de una supuesta seguridad que impone cerrar monumentos, crear entradas en las plazas, cerrar entradas de escuelas ... ¿Es urgente replantear el concepto de límite real de lo público?
Quisiera terminar con una felicitación para los arquitectos arriesgados que se ocupan de demoler límites construyendo espacios y forjando lazos sociales. Algunos ejemplos los franceses Pérou Paris con Calais New Jungle Deli, Aurore Rapin con las Les Grands Voisins (http://dai.ly/x528swdo) Aurélie El Hassak-Marzorati, Directora General de Emmaüs Solidaridad para la construcción del Centro de alojamiento de Urgence Paris-Ivry (http://dai.ly/x5bn2oq).
Marina Daviu, arquitecta. Corresponsal del COAC en París, Francia
03/02/2017
Límits, també a París
En l’era de la hiperconnectivitat de la informació de masses immediata i de la magnífica capacitat d’internet per eradicar tot tipus de limitació comunicativa, sembla que el mercat de la construcció està en alça per a l’edificació de murs i límits físics.
La paraula “límit” té dos significats que són d’actualitat, però no forçadament convergents. D’un costat, la definició de “límit” físic es: Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. D’altra banda, la definició de “límit” metafísic sembla que no té res a veure: final, o grau més alt d'alguna cosa, que no es pot o no s'ha de superar.
La consolidació dels límits, entesos com a fronteres, així com la carrera d’armament contra les possibles invasions estrangeres torna a sorgir de la història com a tema prioritari per als estats. El Brèxit, la frontera oriental europea o l’obsessió de Tump amb la construcció d’una frontera amb Mèxic en són alguns exemples. A escala més local, les ciutats d’alguns països com Alemanya, França o Bèlgica anul·len festivitats culturals i tanquen els mercats a l’aire lliure responent a les demandes de la policia per raons de seguretat. Sembla d’una urgència immediata recrear murs, tanques i punts de control contra la por d’una invasió. Els EUA volen incrementar en 54 bilions (54.000 milions) de dòlars en despeses militars (un 9% més que l’any passat); França arriba al 2% del PIB, amb un «bonus» de 418 milions d’euros més per al 2017; i Espanya pensa augmentar un 30% les despeses de defensa.
És de tots conegut el desastre humanitari derivat de la imposició de fronteres cada cop més fortes entre països. Aquest desastre, sofert per les persones amb dificultats en els seus països d’origen, és directament proporcional a la intensitat dels límits físics imposats. En aquest cas sembla que una part de la societat ha arribat també al límit metafísic del que és acceptable. Les nombroses denúncies per part dels ciutadans, com ara la manifestació del 18 de febrer a Barcelona, mostren indignació davant la manca de recursos empleats per part de l’estat per acollir o donar solucions a la situació límit dels refugiats, immigrants i víctimes.
Malgrat això, tot està lligat a la mateixa paraula. Quin és el veritable significat de límit? Fins on podrà arribar la potència d’un significat i la feblesa de l’altre?
No crec que el pressupost per a la construcció de 3.200 km de mur entre els EUA i Mèxic estigui inclòs en l’augment de despeses militars. Probablement estan encara en joc qüestions tècniques importants per fer viable el projecte. Per a la realització de la tanca, prevista en formigó prefabricat, serà necessària la construcció de carreteres noves, centrals de formigó i una forta mobilització d’obrers durant una durada que sembla desorbitant. Amb sort, la bogeria es quedarà en el camí. A la vella Europa, la Torre Eiffel, emblema de París i monument més visitat del món, no tindrà una segona oportunitat. La ciutat ha anunciat públicament el projecte de tancament del recinte amb un mur de vidre de 2.5 m d’alt, que té com a previsió de finalització la tardor d’aquest mateix any. 20 milions d’euros de pressupost inicial davant la urgència anunciada per la policia. Els parisencs no acceptarien que es privatitzés el símbol de la ciutat; l’accés seguirà sent gratuït fins als peus de la torre, però estarà filtrat per controls i encara no està clar si es podran repetir gratuïtament els milers de ‘selfies’ de nit amb la dama de ferro de fons il·luminada.
Em sembla estar presenciant un retrocés important en la concepció de la ciutat. Fins on arribarà la por a modificar les experiències urbanes? Quin és el terme mig entre el sentit comú i la seguretat ciutadana? Es produeix una forta contradicció quan es parla de ‘tanca’ per a protegir els ciutadans de possibles agressions. Qui no ha saltat una tanca a la seva vida? A Mèxic es produeixen més de 1200 degradacions per any per travessar les tanques metàl·liques que ja estan instal·lades. Com més alta es fa, més solucions imaginatives es troben per travessar-la.
Molts arquitectes francesos deuen estar confrontats a aquestes reflexions. A part del BIM, la qüestió de la seguretat ha esdevingut el tema principal a incloure en el dia a dia dels nous projectes que arriben al despatx. Les bases del concurs per a un nou campus de recerca en ciències humanes al Nord de París proposaven un campus completament obert i inserit en la trama urbana, per tal de crear un cor de barri actiu. A l’Agence TER van proposar una resposta intel·ligent per substituir les tanques i crear un dispositiu de tipus fossa que permetia aquesta continuïtat urbana tot i creant un límit físic. Finalment, després de mesos d’intercanvis amb la policia que signa el visat del projecte, el projecte és acceptat amb la condició d’instal·lar un reforçament del dispositiu assimilable al que s’utilitza a les presons i àrees governamentals.
A la ciutat, els horitzons, les continuïtats ecològiques, hídriques, socials i visuals són, al meu entendre, la base geogràfica de tota concepció urbana. En els últims decennis, el treball d’assegurar i protegir els ciutadans s'ha contruit a base de reforços de l’enllumenat, l’obertura de carrers i connexions visuals entre places, racons i passatges. La ciutat corre el risc, més que mai, de convertir-se en un parc d’atraccions (com ja passa parcialment a Barcelona des de fa uns anys) per causa d’una suposada seguretat que imposa tancar monuments, crear entrades a les places, tancar entrades d’escoles... És urgent replantejar el concepte de límit real del que és públic.
Voldria acabar amb una felicitació per als arquitectes arriscats que s’ocupen de demolir límits construint espais i forjant llaços socials. En són alguns exemples els francesos Perou Paris amb Calais New Jungle Delire, Aurore Rapin amb les Les Grands Voisins (http://dai.ly/x528swdo), o Aurélie El Hassak-Marzorati, directora d'Emmaüs Solidarité per la construcció del Centre d'hébergement d'urgence Paris-Ivry (http://dai.ly/x5bn2oq).
Marina Daviu, arquitecta. Corresponsal del COAC a París, França
Una feria en el corazón de Europa: BAU 2017 Múnich
Este enero se celebró la Feria BAU2017 en la ciudad de Munich, una ciudad situada en el corazón de Europa, en uno de los países que encabeza la Unión Europea y que presenta una trayectoria del sector de la construcción muy favorable. La feria ha sido todo un éxito, así lo corroboran las cifras que me facilitaron raíz de un encuentro con Markus Sporer, Subdirector de la Feria Bau y Raphaela Kollmann, Project Manager de la Feria BAU para España.
La noticia estrella de BAU 2017 es la compra mayoritaria de la FENESTRATIN CHINA la feria más importante de China de ventanas, puertas y sistemas de fachada. Algunas declaraciones de diferentes personalidades sobre este tema fueron, "Para nosotros, como futuros promotores de la FENESTRATIN BAU China, la buena respuesta que tenemos de nuestros expositores ante este hecho es extraordinariamente importante" aseguró el Dr. Reinhard Pfeiffer. Cathiy Peng, fundadora de FENESTRATION CHINA y futura co-asociada de la nueva FENESTRATION BAU China, considera que "la unión de la Feria con segmentos de la BAU y del congreso BAU de China es una excelente situación que beneficiará a todos. La nueva plataforma conjunta "FENESTRATION BAU CHINA" tendrá lugar del 7 al 10 de noviembre de 2017 por primera vez en Shanghai. De esta manera, Bau refuerza su posición en China, el mercado más importante de la construcción en el mundo.
BAU, el salón líder mundial de la Arquitectura, Materiales y Sistemas, ha conseguido un nuevo y significativo crecimiento internacional. Después de muy buenas experiencias de los últimos años, este año cierra la Feria con nuevos récords. De los más de 250.000 visitantes de la feria de este año 80.000 (31.25%) procedían por primera vez del extranjero (en la edición anterior fueron 72.000). Cabe destacar también la asistencia de 65.000 estudios de arquitectura y planificadores de la construcción. En conjunto había 2.120 stands de 45 países, que también han marcado un récord de participación de expositores. Entre los 10 mercados extranjeros principales de los visitantes hay tres que están fuera de la UE: Turquía con 3.055 visitantes, Rusia con 2.868 visitantes y China con 2.235 visitantes. En el ranking de visitantes también encontramos países vecinos con alta participación Austria con 11.520 visitante, Suiza con 5.243 visitantes y Italia con 5.013 visitantes. Que cada vez más la feria BAU se tiene más en cuenta fuera de Europa, lo vemos en el aumento de visitantes de Corea del Sur 1.301 visitantes (incremento 42%), EEUU 792 visitantes (incremento 40%) e India con 803 visitantes (incremento 59%).
Las varias visitas que pude hacer en la Feria fueron muy interesantes. Realmente en esta feria pude ver muchos sistemas que introducen ya los materiales nuevos conceptos de diseño, nuevas tecnologías, nuevos sistemas de construcción y producción. Pude ver hasta qué punto afecta la digitalización en el futuro de la construcción en los expositores de BAU IT. BIM, el tema del Modelado de Información para la Edificación, estaba allí omnipresente. Otro tema dominante lo formaron los componentes y sistemas "inteligentes" que tenían ciertas características y reacciones a las influencias externas: desde el pomo de la puerta con escáner dactilar, pasando por la fachada que genera energía y la solución de sistemas para casas inteligentes totalmente interconectadas. En algunos stands como el de Frauhofer, se podían ver innovadoras investigaciones sobre materiales, sistemas constructivos de fachadas que en un futuro ayudarán a tener edificios más sostenibles. BAU ha cooperado con socios de renombre como Frauhofer-Allianz BAU, la sociedad Alemana de Construcción Sostenible (DGNB), IFT Rosenheim y la Sociedad Alemana de Gerontología (GGT).
Los tres foros del congreso fueron un imán para el público donde se tocaron los grandes temas del sector, explicados por expertos independientes de la arquitectura, la investigación y la industria. La digitalización de la planificación y de la construcción, la construcción modular en serie y el tema "inteligencia" fueron el foco de atención. También se tocaron otros temas clave como, las soluciones prácticas para rehabilitar y modernizar los edificios; y la realización de la arquitectura en el actual marco internacional. En este foro participaron arquitectos de estudios de arquitectura de renombre como MVRDV, LOCATON + Vassal y Henn Architekten.
Para terminar, quisiera animar, ya que así me insistieron el subdirector y la Project manager de la Feria, a que se presentaran ponentes de nuestro país en el Congreso. Nos tienen muy bien considerados y están contentos de la presencia en dos ponencias del estudio xxm_arquitectura en las ediciones 2013 y 2015. También animaría a arquitectos, profesionales e industriales del sector de la construcción, a visitar, participar o tener su stand en la feria BAU, sobre todo por lo que ya he comentado: Múnich crece, es una ciudad muy internacional, con gran interés y potencia en la investigación, se encuentra en un punto geográfico con muchas confluencias y también porque se ha consolidado como una feria con mucho peso a nivel mundial.
Lluís Casadevall, arquitecto. Corresponsal del COAC en Múnich, Alemania. Febrero 2017