Primera sessió del Cicle d'Homenatge a Enric Miralles, amb Rafael Moneo i Benedetta Tagliabue
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 3 de juny a les 17.30 h arrenca el cicle de xerrades en línia amb el qual el COAC se suma als actes que commemoren els 20 anys de la mort d’Enric Miralles, un dels arquitectes més rellevants dels darrers temps. En aquesta primera sessió comptarem amb la participació dels arquitectes Rafael Moneo i Benedetta Tagliabue.
Rafael Moneo, va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Madrid (1961), i va obtenir la càtedra d’Elements de Composició tant a la ESTAB (1970) com a Madrid (1980). Va ser professor de doctorat d’Enric Miralles a la ETSAB i membre del jurat de la seva tesi doctoral. A l’actualitat és Josep Lluis Sert Emeritus Professor of Architecture a la Graduate School of Design de Harvard.
Cal inscripció prèvia.
Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb l'enllaç per accedir a la sessió en línia.
Amb el suport de:
Amb el patrocini de:
Rafael Moneo, va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Madrid (1961), i va obtenir la càtedra d’Elements de Composició tant a la ESTAB (1970) com a Madrid (1980). Va ser professor de doctorat d’Enric Miralles a la ETSAB i membre del jurat de la seva tesi doctoral. A l’actualitat és Josep Lluis Sert Emeritus Professor of Architecture a la Graduate School of Design de Harvard.
Arquitecte de renom internacional amb projectes com l’ampliació del Museu del Prado, la catedral de Los Ángeles, el Kursaal de San Sebastià o el Museu d’Art Romà de Mèrida, l’activitat de Rafael Moneo també es desenvolupa com a conferenciant i crític en nombroses revistes professionals, com Arquitecturas Bis de la que és cofundador.
Benedetta Tagliabue, arquitecta internacionalment reconeguda, amb obres i encàrrecs arreu del món, fundadora amb Enric Miralles de l'estudi internacional Miralles Tagliabue EMBT el 1991, amb seus a Barcelona, Xangai i Paris. Entre les seves obres més destacades es troben el Parlament d'Edimburg, el mercat de Santa Caterina, la seu de Gas Natural i el Parc de Diagonal Mar a Barcelona, i el Pavelló d'Espanya a l'Exposició Universal de Xangai 2010.Tagliabue combina la seva activitat com a arquitecta amb la de docent a escoles internacionals i universitats, així com a participar de jurat en els més prestigiosos premis internacionals. També és fundadora i directora de la Fundació Enric Miralles, amb l'objectiu de promoure l'arquitectura experimental en l'esperit del seu desaparegut marit i soci Enric Miralles.
Cal inscripció prèvia.
Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb l'enllaç per accedir a la sessió en línia.
Amb el suport de:
Amb el patrocini de:
El COAC participa en l’homenatge a Enric Miralles amb un cicle de xerrades que tindrà lloc el proper mes de juny
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’any 2020 es complien 20 anys de la mort d’Enric Miralles, un dels arquitectes més rellevants dels darrers temps. Enguany la Fundació Enric Miralles impulsa un homenatge a la seva figura i la seva trajectòria, que es concreta amb un programa d’exposicions i activitats per mostrar el llegat de l’arquitecte i les seves diferents facetes com a creador i professor.
El COAC contribueix en aquest homenatge coral amb un cicle de tres xerrades que comptarà amb la presencia d’arquitectes, acadèmics i artistes que compartiran les seves experiències amb Enric Miralles i conversaran sobre la seva trajectòria i influència.
La primera xerrada està prevista per al 3 de juny, i comptarà amb els arquitectes Rafael Moneo i Benedetta Tagliabue. Seguidament, el 10 de juny, seran Carme Pinós i Soraya Smithson les convidades. Per a la darrera sessió del dia 17, properament es confirmaran els participants.
Més informació i inscripcions a cada un dels actes:
· Dijous 3 de juny a les 17.30 h: Rafael Moneo i Benedetta Tagliabue
· Dijous 10 de juny a les 18 h: Joan Roig, Soraya Smithson i Benedetta Tagliabue
· Dijous 17 de juny a les 18 h: Beatriz Colomina i Mark Wigley
Homenatge coral
Les activitats previstes estan comissariades pels arquitectes Benedetta Tagliabue i Joan Roig, i organitzades per la Fundació Enric Miralles amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSAB), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l'estudi d'arquitectura Miralles Tagliabue EMBT.
Per conèixer tots els esdeveniments programats, consulta l'Agenda d’Arquitectura i el web de l'homenatge.
Amb el suport de:
Amb el patrocini de:
El COAC contribueix en aquest homenatge coral amb un cicle de tres xerrades que comptarà amb la presencia d’arquitectes, acadèmics i artistes que compartiran les seves experiències amb Enric Miralles i conversaran sobre la seva trajectòria i influència.
La primera xerrada està prevista per al 3 de juny, i comptarà amb els arquitectes Rafael Moneo i Benedetta Tagliabue. Seguidament, el 10 de juny, seran Carme Pinós i Soraya Smithson les convidades. Per a la darrera sessió del dia 17, properament es confirmaran els participants.
Més informació i inscripcions a cada un dels actes:
· Dijous 3 de juny a les 17.30 h: Rafael Moneo i Benedetta Tagliabue
· Dijous 10 de juny a les 18 h: Joan Roig, Soraya Smithson i Benedetta Tagliabue
· Dijous 17 de juny a les 18 h: Beatriz Colomina i Mark Wigley
Homenatge coral
Les activitats previstes estan comissariades pels arquitectes Benedetta Tagliabue i Joan Roig, i organitzades per la Fundació Enric Miralles amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSAB), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l'estudi d'arquitectura Miralles Tagliabue EMBT.
Per conèixer tots els esdeveniments programats, consulta l'Agenda d’Arquitectura i el web de l'homenatge.
Amb el suport de:
Amb el patrocini de:
13/04/2021
Conferencia Carme Pinós
Imatge:
© Duccio Malagamba. Escola Massana d'Art i Disseny, 2006-2017, Barcelona, Carme Pinós.
El jueves 15 de abril de 2021, a las 19.30 h, la arquitecta Carme Pinós nos habla de la metodología de trabajo de su estudio en el contexto de la exposición "Escenarios para la vida" que se puede ver hasta el 9 de mayo en la Fundación ICO. Aquí puedes hacer un visita virtual de la exposición.
La conferencia, que se ofrece en formato telemático, es una Iniciativa de la Demarcación de Tarragona de Colegio de Arquitectos de Cataluña.
Inscripción previa: APÚNTATE AQUÍ
La sesión se ofrece por streaming mediante la plataforma Microsoft Teams. Las personas inscritas recibirán un correo electrónico con el enlace para seguir la sesión en directo. Este enlace se publicará también en la web unas horas antes de iniciar el acto.
La conferencia, que se ofrece en formato telemático, es una Iniciativa de la Demarcación de Tarragona de Colegio de Arquitectos de Cataluña.
Inscripción previa: APÚNTATE AQUÍ
La sesión se ofrece por streaming mediante la plataforma Microsoft Teams. Las personas inscritas recibirán un correo electrónico con el enlace para seguir la sesión en directo. Este enlace se publicará también en la web unas horas antes de iniciar el acto.
MIRA LA SESIÓN GRABADA EN EL CANAL DE YOUTUBE DEL COAC
Carme Pinós inicia su actividad profesional en los años 80 junto al arquitecto Enric Miralles. Juntos llevan a cabo numerosos proyectos como el reconocido cementerio de Igualada o la escuela de Morella.
En 1991 abre su propio taller de arquitectura Estudio Carme Pinós y desde entonces desarrolla destacados encargos nacionales e internacionales, habiendo construido, entre otros países, en México, Austria o Francia, en contextos, escenarios, programas y escalas muy diversas.
De esta etapa profesional podemos destacar el proyecto de Caixaforum de Zaragoza (2014), las mexicanas Torres Cube (2005/2014), o la Escuela Massana de Arte y Diseño (2017).
Carme Pinós inicia su actividad profesional en los años 80 junto al arquitecto Enric Miralles. Juntos llevan a cabo numerosos proyectos como el reconocido cementerio de Igualada o la escuela de Morella.
En 1991 abre su propio taller de arquitectura Estudio Carme Pinós y desde entonces desarrolla destacados encargos nacionales e internacionales, habiendo construido, entre otros países, en México, Austria o Francia, en contextos, escenarios, programas y escalas muy diversas.
De esta etapa profesional podemos destacar el proyecto de Caixaforum de Zaragoza (2014), las mexicanas Torres Cube (2005/2014), o la Escuela Massana de Arte y Diseño (2017).
#dijousalcoac
#COACTarragona
![[in]TESIS](https://www.arquitectes.cat/sites/default/files/intesis_ele_carrusel_01.jpg)
INTESIS: Comerç, ciutat, paisatges arran de terra
Imatge:
© Tesi doctoral Eulàlia Gómez-Escoda
La Demarcació de Tarragona del COAC us convida a la presentació de la Tesi Doctoral “Comerç, ciutat, paisatges arran de terra” a càrrec d'Eulàlia Gómez-Escoda, Dra. arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya.
La sessió s'ofereix per streaming el dijous 6 de maig de 2021 a les 19.30h mitjançant la plataforma Microsoft Teams. Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb l'enllaç per seguir la sessió en directe. Aquest enllaç es publicarà també al web unes hores abans d'iniciar l'acte.
La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia.
(1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)
#dijousalcoac
#COACTarragona
La sessió s'ofereix per streaming el dijous 6 de maig de 2021 a les 19.30h mitjançant la plataforma Microsoft Teams. Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb l'enllaç per seguir la sessió en directe. Aquest enllaç es publicarà també al web unes hores abans d'iniciar l'acte.
La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia.
(1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)
#dijousalcoac
#COACTarragona
