La Sala, el nuevo espacio de trabajo para colegiados en el COAC
El COAC ha abierto un nuevo espacio para los colegiados en la segunda planta de la sede de Plaça Nova de Barcelona.
La Sala está diseñada para convertirse en un punto de encuentro y trabajo para los profesionales, con el objetivo de fomentar el intercambio de ideas y el impulso de proyectos.
La iniciativa se enmarca dentro de la voluntad del COAC de abrir la institución y poner a disposición de los colegiados, especialmente los más jóvenes, las instalaciones del COAC para uso profesional.
Diferentes ambientes para diferentes necesidades
Para dotar al espacio de máximas funcionalidades, se han habilitado seis mesas de trabajo para un total de doce personas, que se pueden agrupar según necesidades; una mesa de reuniones para seis personas, una zona con sillones para encuentros informales y un área office para tomar café.
También se ofrece acceso a la terraza con mobiliario exterior, desde donde se puede disfrutar de las vistas sobre la Plaça Nova y la Catedral de Barcelona.
Los espacios de trabajo pueden reservarse a través de una aplicación disponible en la página web del COAC.
Horarios y reserva de sala
La Sala está disponible de lunes a viernes, de 8 a 18 h. Las reservas se pueden realizar a través de la aplicación, con una duración inicial de 2 horas, ampliable según la disponibilidad.
Una vez hecha la reserva, se recibirá un mensaje de confirmación que deberá mostrarse en la recepción del COAC el día de la visita (junto al carné colegial).
Paso 1: registro en la aplicación de reservas
Paso 2: reserva de espacio (la reserva se puede realizar con un máximo de 15 días de antelación)
Posibilidad de leer la prensa todos los días
Gracias a un acuerdo de colaboración entre el COAC y el diario Ara, el espacio cuenta con ejemplares de este diario para su consulta.
Además, el acuerdo también prevé que los colegiados puedan beneficiarse de una oferta exclusiva: una suscripción digital gratuita durante dos meses para nuevas suscripciones. ¡Benefíciate de la oferta!
¿Tienes alguna duda sobre el espacio?
Para cualquier consulta o aclaración sobre la reserva del espacio La Sala, podéis contactar con el COAC a través del correo electrónico espailasala@coac.net.
Te invitamos a disfrutar del nuevo espacio.
Comunicat del COAC davant la tragèdia de la DANA
Volem transmetre el nostre suport incondicional a totes les persones afectades i reafirmem el nostre compromís de col·laboració activa amb les institucions, tant a nivell autonòmic com estatal, per contribuir a la ràpida recuperació i reconstrucció de les zones devastades. Sabem que, davant d'aquesta situació, els nostres companys arquitectes es troben ja, de forma voluntària i desinteressada, treballant a les àrees afectades per oferir ajuda professional i humana als damnificats.
Així doncs, volem reconèixer i agrair la tasca de tots aquells que estan aportant el seu temps i coneixement en aquests moments crítics, demostrant una vegada més el compromís de la nostra professió amb el benestar i la seguretat de la societat.
EL COAC COMARQUES CENTRALS VISITA LES OBRES DE LA PARADA, LA FUTURA RESIDÈNCIA D’AMPANS
Aranda ha guiat els arquitectes, sota una intensa pluja, explicant amb tot detall el concepte arquitectònic de l’equipament. L’arquitectura de La Parada destaca per la seva integració amb l’entorn natural i el paisatge: més de cent arbres autòctons envoltaran l’edifici, formant part de la façana i creant un espai verd de gran valor per a la comunitat i els residents. Precisament els arquitectes del COAC han estat els primers de poder observar el resultats dels primers 10 arbres que s’han plantat i que formen part de l’estructura pròpia de l’edificació. Aquest projecte d’infraestructura verda pretén millorar tant el benestar personal com la sostenibilitat de la zona, convertint-se en un espai de referència pel barri de la Carretera de Santpedor.
Amb l’estructura de l’edifici ja completada, les obres estan ara centrades en els interiors, els revestiments i els tancaments. La inauguració de la residència està prevista per a la primavera de 2025, moment en què aquest espai inclusiu i de qualitat arquitectònica obrirà les seves portes als seus primers residents, aportant una solució de vida digna i adaptada a les necessitats d’aquest col·lectiu.
El projecte La Parada dona resposta a una necessitat urgent de la comarca: AMPANS treballa amb una llista d’espera de més de 130 persones amb discapacitat intel·lectual que requereixen un espai residencial en menys d’un any. Aquesta residència, situada en terrenys cedits per l’Ajuntament de Manresa, acollirà 60 persones, de les quals 48 s’organitzaran en unitats de convivència de 2, 4 i 6 persones, a més d’apartaments dobles i individuals. Cada unitat disposa d’espais comunitaris amb terrasses o balcons i accés directe des de l’exterior, pensats per fomentar l’autonomia i la qualitat de vida dels residents.
Mor l'arquitecte Bernat Catllar i Gosà
Nasqué el 1948 a Perpinyà, on ha mort aquesta setmana. Reposarà divendres a Sellagosa. El seu petit país és una comuna de la república francesa adjacent a l'enclau de Llívia. En Bernat se'n feia passeres amunt i avall de la ratlla burocràtica. De la francesa a l'espanyola, però sempre Cerdanya. El paisatge que compartia amb el poeta Jordi Pere Cerdà que ens va fer conèixer als companys gironins i empordanesos. Anades i tornades de Cerdanya a Ripollès. De Toulouse a Barcelona. De París a Lleida i a Girona.
Arquitecte des de 1976. Inicià la recerca en arxius cartogràfics que portà finalment al cap dels anys a dues publicacions fonamentals per la cultura geogràfica del país: El 1987 l'Atlas de Lleida, amb Josep Lladonosa i Pere Armengol, i el 1994 l'Atlas de Girona ciutat i l'Atlas de les ciutats de Girona, amb Josep Riera i Ramon Castells. En matèria documental el Col·legi d'Arquitectes assumí, subsidiàriament, una funció d'Estat, com ho havia fet abans amb els pioners inventaris de patrimoni i l'oficina d'informació urbanística. A càrrec de l'esforç econòmic dels arquitectes i amb l'expertesa i la devoció d'en Bernat i els seus companys varen posar les bases d'un accés ordenat -molt abans del món digital- a milers de documents cartogràfics que permeten analitzar el territori i els fets urbans. N'és prova indiscutible la continuada citació en assajos i recerques.
La vinculació amb Girona més enllà del treball amb en Josep i en Ramon va continuar amb col·laboracions intel·lectuals en diversos grups ( Fuses / Viader, Birulés / Cabré / Romans...) i sobretot en dedicar-se professionalment a l'arxiu històric. La seva inquietud, amb l'ajut de les tècniques Rosa Mª Gil i Gemma Domènech, va permetre posar a l'abast del públic diferents fons: Martorell, Catà, Masó...
Mentrestant i fins ara mateix les passeres amunt i avall entre Toulouse i les nostres comarques li permetien treballar sobre personatges dels veïns del nord, els seus altres conciutadans, i a la vegada ens feien sentir, al seu costat, un xic més europeus. El fotògraf Jean Dieuzaide, l'arquitecte Fabien Castaing, els projectes de Le Corbusier, l'arquitectura del segle XX al departament del Tarn...
L'últim dia que ens vam trobar fou el 16 de desembre de 2022 a la casa dels nassos d'Olot, seu de la Delegació de la Garrotxa. Hi havia baixat des de la muntanya i jo hi havia pujat des de la plana per parlar de l'arquitecte Bertomeu Agustí i Vergés. En acabat, amb els cabells flamejant, el front ampli acaronat per la mà oberta i la mirada penetrant i entremaliada, em va xiuxiuejar un suggeriment de recerca que no haurem tingut temps de completar junts (la relació entre les represàlies polítiques de postguerra i les vides íntimes dels arquitectes olotins durant la revolució). Ahir en Frederic Cabré deia que també ens haurà quedat pendent la trobada al paradís secret de S'Alguer. I ara m'expliquen que és en premsa un nou llibre sobre l'arquitecte Emili Donato escrit per en Bernat amb Josep Mª Rovira i Enric Granell...
Amb el treball enorme que ha deixat fet i fent-se, no s'esfumaran pas ni l'arrelament a la terra que mantenia ni la passió intel·lectual cosmopolita que ens va aportar.
Joan Falgueras