L’escala del cràter Saxhóll guanya el Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba
Reduir el desgast causat pels visitants
El volcà Saxhóll, de 45 metres d'alçada, s'aixeca dels camps de lava coberta de molsa al Parc Nacional Snæfellsjökull a la península de Snæfellsnes, a l'oest d'Islàndia. El turó és un objectiu popular amb vistes excel·lents de lava sense fi, l'oceà Atlàntic a la llunyania i la pintoresca glacera de Snæfellsjökull. La pujada al cim es recompensa també amb l'oportunitat de mirar cap al seu cràter. A mode d’anècdota, el cràter es coneix com l’indret en el qual Jules Verne va imaginar l’entrada al centre de la terra.
El passeig fins al cim de Saxhóll segueix un camí format al llarg del temps pels visitants que hi accedien. L’augment de visitants dels últims anys va començar a notar-se: els vessants i els materials de les muntanyes començaven a deformar-se i el camí cap a dalt ja es dividia en camins paral·lels i deformats. Per aquest motiu, el 2014 es va decidir intervenir per evitar un major dany al paisatge.
L’escala al cel i l’infern
L’equip format per Landlag ehf i l’arquitecte Þráinn Hauksson van dissenyar una escala d’acer negre que seguís l’antic camí. L’escala es dibuixa en dues corbes que conflueixen a mig camí en un petit indret amb un banc on els visitants poden descansar en el seu ascens pels 396 esglaons. La longitud total del camí és de 160 metres i l’amplada d’1,5 metres, suficient perquè dues persones es trobin o caminin una al costat de l’altra.
El projecte va finalitzar l’any 2016, i ràpidament l'acer negre es va anar oxidant per barrejar-se amb els tons vermells del cràter volcànic i la vegetació àrtica/alpina. El resultat és la bona acollida que ha tingut per part dels visitants, que sovint anomenen el camí a les xarxes com “l’escala taronja” o “l’escala al cel”. L’equip d’arquitectes, basant-se en la denominació metafòrica que tenen els cràters com a porta d’entrada a les flames ardents de l’infern, va decidir anomenar el projecte com “L’escala al cel i l’infern”.
Aquest projecte ja va ser seleccionat per a tres premis el 2017: el Premi Nordic Architecture Fair a Gothenfurt, els Premis Island Design Awards i els Premis Culturals DV Reykjavík a Islàndia.
Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba
En el marc de la Biennal Internacional de Paisatge, organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, es concedeix el prestigiós Premi Internacional Rosa Barba, que distingeix els millors projectes de paisatge realitzats arreu del món. El Premi, amb una dotació econòmica de 15.000 euros, compta amb el suport de la Fundació Banc de Sabadell. En aquesta desena edició s’han rebut 232 projectes.
El Jurat d’aquesta edició l’han integrat Gary R. Hilderbrand, professor d’Arquitectura del Paisatge a Harvard; Walter Hood, professor i antic director d’Arquitectura del Paisatge a la Universitat de Califòrnia; Kathryn Moore, presidenta de la International Federation of Landscape Archiects (IFLA) i catedràtica de paisatge a la Universitat de Birmingham City University, UK; Teresa Moller, arquitecta paisatgista, i Michael Jakob, Professor a HEPIA i a HEAD a Ginebra.
Més informació a la pàgina web de la Biennal Internacional de Paisatge
El COAC se suma a la campaña para ayudar a construir el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona
El Hospital Sant Joan de Déu afronta actualmente el reto de construir el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, y para ello inició una campaña de captación de fondos que, en tan sólo un año, ya ha conseguido 28 millores de € de los 30 millones que requiere el proyecto. El COAC se ha sumado a la campaña y anima a los arquitectos que lo deseen a hacer una donación, de forma anónima, para ayudar a hacer posible la creación de este centro hospitalario.
El apoyo del COAC a la campaña se explicó en el acto "La arquitectura al servicio de los niños. La innovación arquitectónica en Sant Joan de Déu", en el que se habló de laimportancia del trabajo conjnto entre arquitectos y gestores para crear nuevos espacios generosos y pensados para las personas que tienen que habitarlos.
En esta jornada, pues, se quiso mostrar "una manera de hacer arquitectura en la que las personas son el centro de todas las decisiones", aseguró Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcación de Barcelona del COAC. En este sentido, añadió que "con este acto el COAC quiere apoyar el futuro centro como proyecto social imprescindible que debe poner Barcelona como referente internacional de salud, compromiso y solidaridad".
Así pues, Assumpció Puig, decana del COAC, explicó que la Junta del COAC ya había dado el primer paso para colaborar en la campaña y animó a los compañeros arquitectos a sumarse haciendo una donación. Asimismo, emplazó a los asistentes a "encontrarnos más adelante en el COAC para poder explicar el proyecto del SJD Pediatric Cancer Center Barcelona".
Participemos!
El COAC se suma a la campanya per ajudar a construir el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona
L'Hospital Sant Joan de Déu afronta actualment el repte de construir el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, i per aconseguir-ho va iniciar una campanya de captació de fons que, en tan sols un any, ja ha aconseguit 28 milions d'€ dels 30 milions que requereix el projecte. El COAC s'ha sumat a la campanya i anima els arquitectes que ho desitgin a fer una donació, de forma anònima, per tal d'ajudar a fer possible la creació d'aquest centre hospitalari,
El suport del COAC a la campanya es va explicar a l'acte "L'arquitectura al servei dels infants. La innovació arquitectònica a Sant Joan de Déu", en què es va parlar de la importància del treball conjunt entre arquitectes i gestors per crear nous espais generosos i pensats per a les persones que hi han de viure.
Amb aquest acte, doncs, es va voler mostrar "una manera de fer arquitectura en què les persones són el centre de totes les decisions", va assegurar Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC. En aquest sentit, va afegir que "amb aquest acte el COAC vol donar suport al futur centre com a projecte social imprescindible que ha de posar Barcelona com a referent internacional de salut, compromís i solidaritat".
Així doncs, Assumpció Puig, degana del COAC, va explicar que la Junta del COAC ja havia fet el primer pas per col·laborar en la campanya i va animar els companys arquitectes a sumar-s'hi fent una donació i va emplaçar els assistents a "trobar-nos més endavant al COAC per poder explicar el projecte del SJD Pediatric Cancer Center Barcelona".
Participem-hi!
La Mesa de la Construcción de Girona commemora los 20 años
La iniciativa más reciente de la Mesa es de este 2018 con el impulso y la creación del Observatorio de la rehabilitación y la renovación urbana de las comarcas de Girona, con la voluntad de acontecer una plataforma abierta y transversal de estudio y análisis de fenómenos relacionados con la ciudad, para el fomento de políticas activas de mejora de la calidad de vida urbana. Este, desde su creación, persigue varios objetivos. El primero, informar de manera pública de las actividades que suponen cambios en las ciudades, con especial atención a los mecanismos de renovación urbana de la edificación. En segundo lugar, escuchar y moderar las observaciones de los ciudadanos en cuanto a los cambios, para poder mejorar la calidad de vida. En tercer lugar, recoger, concentrar y editar la información sobre el sistema vigente de orientación de la edificación para poder exponer las contradicciones en cada una de sus fases. En cuarto lugar, exponer el contraste existente entre los deseos de los usuarios, la administración y los costes globales con datos cuantificables y objetivas. En definitiva, pretende acontecer un punto de referencia de la información y asesoramiento técnico y legal en materia de renovación y rehabilitación.
Anteriormente, la Mesa de la Construcción ya había ideado nuevas propuestas por el sector. El 2003, a partir de una idea del entonces regidor de Urbanismo del Ayuntamiento de Girona, se creó el Sello Verde. Su objetivo era introducir voluntariamente criterios de sostenibilidad a los edificios de viviendas de obra nueva y gran rehabilitación para intentar reducir las emisiones de CO2 a la atmósfera, mejorar el ahorro energético y del agua y promover el reciclaje de residuos, entre otros. Esta propuesta fue tan innovadora que muchos ayuntamientos se adhirieron, convirtiéndose finalmente en el precedente del Decreto 21/2006 de regulación de la eco-eficiencia en los edificios, publicado el 2006 por la Generalitat de Cataluña.
Otra de las propuestasn es de 2011. Viendo la necesidad de intervenir en las obras paradas y con licencias de obra caducadas, la Mesa redactó y entregar un escrito al Secretario de Vivienda y al Director General de Urbanismo de la Generalitat de Cataluña, que finalmente se tradujo en un Proyecto de Ley de modificación del Texto refundido de la Ley de urbanismo.
Las reivindicaciones de la Mesa no acaban aquí. Alejándose del sector de la arquitectura y la construcción, en 2000 su actuación sirvió para poner de manifiesto la necesidad de las empresas de la provincia de enlazar Girona y Madrid por vía aérea.
Más allá de estas grandes iniciativas, la Mesa de la Construcción realiza acciones a nivel autonómico y local. Interpelando la Administración Autonómica, la Mesa ha hecho, entre otros, alegaciones y aportaciones al Decreto sobre Requisitos Mínimos de Habitabilidad (2001); observaciones en el anteproyecto de la Ley por el Derecho a la Vivienda (2006); o una denuncia a la Dirección general de Consumo y Seguridad Industrial por el suministro de hormigón sin controles (2001).
En el ámbito local, sus acciones también han sido muchas: revisión de los Planes Generales de Ordenación Urbana (PGOU) de Girona, Salto, Lloret de Mar y Aiguaviva; revisión del ordenanza del ruido y las vibraciones en Salt, aportaciones en la revisión del suelo urbanizable de Roses, entre otros.