La Fundació Hàbitat 3 busca arquitectes voluntaris per realitzar visites i informes tècnics
Les entitats socials de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, com la Fundació Hàbitat 3, poden adquirir, mitjançant l’exercici del dret de tanteig i retracte, habitatges provinents d’execucions hipotecàries o de dacions en pagament que siguin venuts per entitats financeres. Amb l’aprovació d’un programa conjunt de l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), la Fundació Hàbitat 3 ha rebut el finançament necessari per realitzar aquestes compres, que ara necessiten la revisió de tècnics voluntaris.
Col·laborar per fer realitat el lloguer social
La col·laboració dels arquitectes és fonamental per poder posar en marxa el màxim nombre d’habitatges per a lloguer social. Les condicions que estableix el Decret-llei 1/2015 limiten molt el termini per poder exercir el dret de tanteig, que és d'aproximadament dos mesos des del moment en què la Fundació disposa de la informació dels habitatges en venda.
Per aquest motiu, s’ha establert un dispositiu de coordinació de diverses entitats de cara a poder visitar els habitatges i decidir quins interessen i quins no. Dins d’aquest dispositiu, atès que els habitatges només es poden visitar una vegada, resulta imprescindible poder comptar amb tècnics voluntaris que ajudin a fer les inspeccions i els informes conseqüents. El Col·legi d'Arquitectes col·labora amb aquesta iniciativa fent-ne difusió entre el seu col·lectiu.
Els interessats poden inscriure's a través de la pàgina web d'Hàbitat 3.
S’alenteix el creixement de l’edificació, i es confirma l’estancament de la rehabilitació
El COAC ha presentat el 19 de juliol als mitjans de comunicació l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya referent al primer semestre de l’any 2018, a partir dels projectes d’execució d’obra.
Superfície visada a Catalunya
El primer semestre del 2018 s’ha tancat amb un total de 2.250.762 m2 visats, 207.239 m2 més que el primer semestre del 2017. Això suposa un increment del 10%, tot i que cal fer algunes puntualitzacions:
1.- El creixement interanual és baix. Si comparem els darrers 12 mesos amb els 12 immediatament anteriors, tan sols creix un 3,9%.
2.- No es tracta d’un creixement estructural. Els 2.250.762 m2 visats corresponen a 4.346 projectes, xifra que és tan sols un 4% superior al nombre de projectes del primer semestre del 2017. Pel que fa a la mida, són els projectes més grans (>10.000 m2) els que creixen (33% respecte el mateix semestre de l’any 2017), la resta creix molt poc o fins i tot cau una mica (els de 500 a 3.000 m2).
3.- El creixement no és homogeni per a tot el territori. La Demarcació de Barcelona ha tingut un creixement negatiu (-3% a Barcelona ciutat i -2% a la resta de la província); mentre que la resta de demarcacions han crescut, sent Girona i Tarragona les que ho fan de manera més significativa.
4.- Es dibuixa un escenari d’incertesa. Si analitzem la superfície visada per trimestres, després d’un creixement sostingut de gener a març, a partir de l’abril s'observa una baixada que s’ha mantingut fins a finals de juny. Aquesta fluctuació ja va tenir lloc l’any 2017.
Anàlisi per mida i número de projectes visats
El primer semestre del 2018 s’han visat 33 projectes de més de 10.000 m2, amb una superfície total de 611.447 m2, un 33% més que el primer semestre de l’any anterior.
Els projectes que contribueixen a aquest augment puntual són principalment 5: 3 a la Demarcació de Girona (d’usos hospitalari, esportiu i industrial) i 2 a la de Barcelona (residencials).
El 90% d’aquests projectes és obra nova, tan sols un 10% correspon a projectes de gran rehabilitació (en concret, són 3 projectes: la rehabilitació d’un hotel a Tarragona i dues rehabilitacions amb canvi d’ús —d’oficines a habitatges— a Barcelona ciutat).
Superfície visada per territori
A la província de Barcelona, exceptuant la capital, la superfície total visada és de 1.171.640 m2, un 2% menys que el primer semestre del 2017. Els projectes que més han caigut corresponen als trams d’entre 500 i 3.000 m2 i de 3 a 10.000 m2. Els projectes de més superfície han pujat un 14%.
La ciutat de Barcelona, on s’han visat un total de 324.108 m2, també té un creixement negatiu (-3%). Així, malgrat que els projectes d’entre 3 i 10.000 m2 creixen un 82% en superfície, els més grans (>10.000 m2) cauen un 42%.
A la província de Girona la superfície total visada és de 427.165 m2, un 39% més que el primer semestre del 2017. La pràctica totalitat del creixement correspon als projectes de gran superfície.
Pel que fa a la província de Tarragona (exceptuant l’Ebre), encara que el creixement respecte el primer semestre del 2017 ha estat del 88%, en xifres absolutes la superfície visada només ha estat de 179.708 m2. Si ens fixem en la mida dels projectes, el creixement afecta a tots els trams, destacant els de mida més gran: pràcticament 66.000 m2 corresponen a projectes de més de 3.000 m2.
Lleida i l’Ebre tenen creixements similars (al voltant del 25-27%), concentrats principalment en els projectes d’entre 500 i 3.000 m2
Habitatge vs. No habitatge
L’habitatge continua creixent (17% respecte el primer semestre del 2017), i el no habitatge no mostra una activitat rellevant (baixa un 4%). Les dades interanuals indiquen que, mentre que l’habitatge augmenta un 14%, el no habitatge cau un 13%.
Pel que fa al no habitatge, les tipologies d’usos que presenten un increment de m2 visats són sanitat, educació, hostaleria i indústria. Oficines i comerç cauen. En aquests àmbits l’activitat del visat segueix sent tan escassa que algunes actuacions modifiquen molt els percentatges, sense poder consolidar cap tendència.
Pel que fa a l’habitatge:
El primer semestre del 2018 s’han visat 6.987 habitatges, amb un creixement del 14% respecte el primer semestre del 2017. Del total d’habitatges nous visats, tan sols un 10% es corresponen a projectes de rehabilitació (719 habitatges).
L’habitatge en general no ha parat de créixer des del 2013, quan es van visar 2.888 habitatges nous. Això no obstant, continuem lluny dels nivells que haurien de considerar-se normalitzats.
Per territori, a totes les demarcacions creix, tot i que les xifres en alguns casos són molt minses. A la Demarcació de Barcelona s’han visat 5.479 habitatges nous (414 més que el 1r semestre del 2017); a Girona 740 (114 més); a Lleida 312 (139 més), a Tarragona 411 (206 més) i a l’Ebre 45 (5 més).
Obra nova vs. gran rehabilitació
L’obra nova ha crescut durant aquest semestre un 16% respecte el primer semestre del 2017. En total s’han visat 1.604.809 m2.
Pel que fa a la rehabilitació, les dades no són positives. En xifres globals, el primer semestre de l’any s’han visat 618.289 m2 de superfície (pràcticament una quarta part del total de superfície visada), tan sols un 0,33% més que el primer semestre del 2017.
Per territori, la Demarcació que visa més (Barcelona) és la que té un percentatge de rehabilitació més baix: només un 20% de projectes. Girona té un comportament similar (22% de rehabilitació), i Lleida, Tarragona i Ebre tenen uns percentatges que oscil·len entre el 34% de Lleida i el 56% de l’Ebre (Tarragona un 49%).
En conclusió, doncs, es confirma que la gran rehabilitació està estancada. L’activitat de renovació urbana, tan necessària en un parc envellit i desactualitzat com el nostre, amb reptes clars com ara l’eficiència energètica i la sostenibilitat, no s’està duent a terme
· CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
IMPACTE EN PREMSA:
· Vilaweb (+)
· El Periódico (+)
· Expansión (+)
· La Vanguardia (+)
· El País (+)
· Bolsamanía (+)
· Diari de Girona (+)
· El Segre (+)
· Regió 7 (+)
Big attendance numbers at COAC’s debate on protected housing
Dolors Clavell noted that 'in the future it will be necessary to find the mechanisms for access to housing' and that these should be implemented structurally to avoid 'welfare measures, which are not appropriate in a twenty-first century housing policy'. According to Clavell, with the combination of the Spanish land law and the Catalan urban development and housing law, we should be able to generate protected housing reserves and adjust land classification.
ProfessorJosep Maria Aguirre highlighted three key weaknesses which he feels this Amendment of the Plan contains: the first is the issue of legality that may exist over the owner’s responsibilities, as the Spanish law does not mention affordable housing; the second is the loss of profitability that this reserve could cause to owners; and the third is asset liability. Meanwhile, professor Domènec Sibina suggested the need to reconsider an urban plan that was designed 45 years ago.
Lawyer Ramon García-Bragado proposed that the question we need to be asking 'is not whether this measure is legal or not, but whether the law is positive or negative for Barcelona'. The reasons behind his rejection are firstly that 'the law has been enacted without prior debate', and secondly, the violation of the principle of transparency, given that 'the procedure has been hidden'.
The head of Housing at Barcelona City Council, Javier Buron, asserted that this measure 'tackles the situation realistically' and maintained that the proposal already takes into account the situation of a pressurised market due to the lack of land, and that the transitional regime will provide the market with sufficient legal certainty. Buron gave the example of the city of Vitoria, where policies to promote affordable housing have been extremely successful.
Numerous institutional representatives and public administration officers attended the debate, including Janet Sanz, Josep M. Montaner, Ton Salvadó and Aurora López, from Barcelona City Council; Amadeu Iglesias, from IMPSOL; and Josep Bohigas, from Barcelona Regional. It was also attended by councillors Xavier Trias, from PDeCAT; Koldo Blanco, from Ciutadans; Jordi Coronas and Montserrat Benedí, from ERC; Daniel Mòdol, from PSC; as well as Carme Trilla, president of the Habitat3 Foundation; Elena Massó and Marc Torrent, from APCE; and Ramon Sanabria, from AxA, among others.
You can watch the video of the session here:
La Escola Sert, accesible para los arquitectos asturianos
La decana del Colegio de Arquitectos de Cataluña, Assumpció Puig, y la decana del Colegio Oficial de Arquitectos de Asturias (COAA), Sonia Puente, firmaron un acuerdo de colaboración que permitirá que el COAA incorpore a su oferta de formación los cursos y actividades formativas organizadas por la Escola Sert, tanto en la modalidad de vídeoaula como online.
Esta colaboración se suma a las ya impulsadas con otros colegios de arquitectos, como el Colegio Oficial de Arquitectos de las Islas Baleares (COAIB) y el Colegio de Arquitectos de la Comunidad Valenciana (COACV), con el objetivo de ofrecer una oferta formativa amplia y de calidad, que contemple la diversificación de perfiles.
El valor de la Escola Sert, reconocido en el Estado
Con la firma de este convenio, se pone de manifiesto el reconocimiento a la calidad y el valor añadido de los cursos y actividades que realiza la Escola Sert. En este sentido, el centro de formación continua del COAC se ha consolidado como un polo de conocimiento en el sector, desde el que se catalizan procesos de desarrollo profesional continuo, sostenido en dos pilares fundamentales: la práctica profesional y la formación de especialización.