La iniciativa més recent de la Taula s’ha dut a terme aquest 2018 amb l’impuls i la creació de l’Observatori de la rehabilitació i la renovació urbana de les comarques de Girona, amb la voluntat d’esdevenir una plataforma oberta i transversal d’estudi i anàlisi de fenòmens relacionats amb la ciutat, per al foment de polítiques actives de millora de la qualitat de vida urbana. Aquest, des de la seva creació, persegueix diversos objectius. El primer, informar de manera pública de les activitats que suposen canvis en les ciutats, parant especial atenció als mecanismes de renovació urbana de l’edificació. En segon lloc, escoltar i moderar les observacions dels ciutadans pel que fa als canvis, per tal de poder-ne millorar la qualitat de vida.  En tercer lloc, recollir, concentrar i editar la informació sobre el sistema vigent d’orientació de l’edificació per tal de poder exposar-ne les contradiccions en cada una de les seves fases. En quart lloc, exposar el contrast existent entre els desitjos dels usuaris, l’administració i els costos globals amb dades quantificables i objectives. En definitiva, pretén esdevenir un punt de referència de la informació i assessorament tècnic i legal en matèria de renovació i rehabilitació.

Anteriorment, la Taula de la Construcció ja havia ideat noves propostes pel sector. El 2003, a partir d’una idea del aleshores regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona, es va crear el Segell Verd. El seu objectiu era introduir voluntàriament criteris de sostenibilitat als edificis d’habitatges d’obra nova i gran rehabilitació per tal d’intentar reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera, millorar l’estalvi energètic i de l’aigua i promoure el reciclatge de residus, entre altres. Aquesta proposta va ser tan innovadora que molts ajuntaments s’hi van adherir, convertint-se finalment en el precedent del Decret 21/2006 de regulació de l’ecoeficiència en els edificis, publicat el 2006 per la Generalitat de Catalunya. 

Una altra de les propostes va tenir lloc l’any 2011. Veient la necessitat d’intervenir en les obres aturades i amb llicències d’obra caducades, la Taula va redactar i lliurar un escrit al Secretari d’Habitatge i al Director General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, que finalment es va traduir en un Projecte de Llei de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme.

Les reivindicacions de la Taula no acaben aquí. Allunyant-se del sector de l’arquitectura i la construcció, l’any 2.000 la seva actuació va servir per posar de manifest la necessitat de les empreses de la província d’enllaçar Girona i Madrid per via aèria.

Més enllà d’aquestes grans iniciatives, la Taula de la Construcció treballa dia a dia realitzant accions a nivell autonòmic i local. Interpel·lant l’Administració Autonòmica, la Taula ha fet, entre d’altres, al·legacions i aportacions al Decret sobre Requisits Mínims d’Habitabilitat (2001); observacions en l’avantprojecte de la Llei pel Dret a l’Habitatge (2006); o una denúncia a la Direcció General de Consum i Seguretat Industrial pel subministrament de formigó sense controls (2001).

En l’àmbit local, les seves accions també han estat moltes: revisió dels Plans Generals d’Ordenació Urbana (PGOU) de Girona, Salt, Lloret de Mar i Aiguaviva; revisió de l’ordenança del soroll i les vibracions a Salt, aportacions en la revisió del sòl urbanitzable de Roses, entre d’altres.