Exposició 'Casa Serra | Casa dels Nassos | Delegació Garrotxa-Ripollès'
L’any 1997, el COAC va obrir la Delegació Garrotxa-Ripollès a la Casa Artigas d’Olot, obra de l’arquitecte Esteve Pujol. La seu estava ubicada al primer pis en un espai amb funcions d’oficina administrativa on fer trobades col·legials i conferències de petit format i que, durant 23 anys, va permetre créixer el col·lectiu d’arquitectes i l’entitat, i ser presents dins la societat olotina.
El març de 2017, coincidint amb la participació del col·lectiu d’arquitectes de la Garrotxa i el Ripollès en la redacció del Pla Integral d’Accions de Millora (PIAM) del Nucli Antic d’Olot, sorgeix la possibilitat de canviar la ubicació de la seu a una planta baixa, en un local situat al centre de la ciutat, de manera que permetés una relació molt més pròxima amb la ciutadania i, a la vegada, apostar per la reactivació del nucli antic.
Un cop acabada la primera fase de les obres de la Delegació Garrotxa-Ripollès a la Casa Serra l’any 2021, es reprenen l’atenció col·legial i l’activitat cultural. Una activitat que seguirà amb més força aquest 2022 tot celebrant el quart de segle de presència del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Olot, en una seu d’arquitectes i per a arquitectes a peu de carrer, oberta a entitats i al conjunt de la ciutadania.
Exposición 'El Álbum del Arquitecto. Iñaki Bergera. Siza en Panticosa: poética del abandono'
La exposición del ciclo El Álbum del Arquitecto. Iñaki Bergera. Siza en Panticosa: poética del abandono llega a la ciudad de Olot, en la Delegación Garrotxa-Ripollès, después de inaugurarse en Girona, donde se podrá visitar hasta el 14 de marzo de 2022. El montaje expositivo muestra, a través de 10 fotografías de gran formato, el deterioro del Centro de Alto Rendimiento Deportivo ubicado en el Balneario de Panticosa, obra de Álvaro Siza, que el fotógrafo Iñaki Bergera ha ido fotografiando desde el año 2011.
En 2001 el arquitecto Álvaro Siza recibió de la constructora promotora Nozar el encargo de proyectar un Centro de Alto Rendimiento Deportivo en el Balneario de Panticosa, privilegiado enclave del Pirineo aragonés situado a 1650 metros de altitud. Diseñado para amortiguar el impacto visual en el territorio —gracias a la ubicación de una gran parte del programa a nivel de sótano y a sus cubiertas planas ajardinadas—, la potente y quebrada volumetría resultante dialoga con la sobriedad y el dinamismo de los espacios interiores tensionados siempre por la presencia de la luz. La historia del proyecto tuvo un final amargo y lamentable cuando en 2008, apenas unas semanas antes de finalizar las obras, la promotora quebró arrastrada por el terremoto global de la crisis financiera y la sinrazón de las dinámicas especulativas. El edificio de Siza quedó a merced de la intemperie del tiempo y de la acción natural.
El abandono de proyectos arquitectónicos que derivan en deterioro y anticipan la ruina, es uno de los asuntos centrales que preocupan y ocupan la atención de Iñaki Bergera quien, a lo largo de su trayectoria, ha realizado el registro visual de las cicatrices que cercenan el territorio; de las marcas que, por causas ajenas, señalan una pugna con la arquitectura. Fue en 2011 cuando Bergera comenzó a fotografiar los cambios en la estructura inacabada del edificio de Siza, preservando la identidad que singulariza su lenguaje. Resultó que lejos de entrar en conflicto, la arquitectura varada de Álvaro Siza en el Balneario de Panticosa participa de un extraño e intenso vínculo con el territorio y el paisaje que remite a una nueva poética del abandono.
Iñaki Bergera
Es profesor titular en la Universidad de Zaragoza. Becado por la Fundación ‘la Caixa’, se graduó con premio extraordinario en el Master in Design Studies de Harvard University (2002). Ha sido investigador principal del proyecto “Fotografía y arquitectura moderna en España” y comisario de dos exposiciones sobre el tema en el Museo ICO de Madrid (PHE 2014 y PHE 2016).
Autor y editor de más de una veintena de libros, tiene una amplia producción científica de artículos y ponencias internacionales. En 2001 realizó estudios de fotografía en la School of Visual Arts de Harvard y, desde entonces, ha desarrollado un trabajo fotográfico personal en torno a las relaciones entre fotografía, arquitectura y espacio urbano y natural, plasmado en diversas exposiciones individuales como América, paisaje urbano (2006), A Tale of Two Cities (2008), En el paisaje (2010), Twentysix (Abandoned) Gasoline Stations (SCAN Tarragona 2014, PHE 2015 y MUN 2018) y Empty Parking Spaces (2019) y en colectivas como La creación del paisaje contemporáneo (DKV-Alcobendas, 2016) o Unfinished (Bienal de Venecia, 2016).
PATROCINIO
El ciclo El Álbum del Arquitecto es posible gracias a las empresas que apoyan a la Demarcación de Girona del COAC: Jung, como patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa y Technal, como patrocinadores, y Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensores Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional de Arquitectos, IRSAP, Plantalech, Tendencias Girona y Vidresif, como colaboradores.
MEDIDAS COVID-19
La exposición cuenta con todas las medidas de higiene y seguridad de acuerdo con la normativa sanitaria vigente.
Exposició "L'Àlbum de l'Arquitecte. Iñaki Bergera. Siza a Panticosa: poètica de l'abandonament"
L'exposició del cicle L’Àlbum de l’Arquitecte. Iñaki Bergera. Siza a Panticosa: poètica de l'abandonament arriba a la ciutat d'Olot, a la Delegació Garrotxa-Ripollès, després d'inaugurar-se a Girona, on es podrà visitar fins al 14 de març de 2022. El muntatge expositiu mostra, a través de 10 fotografies de gran format, el deteriorament del Centre d’Alt Rendiment Esportiu ubicat al Balneari de Panticosa, obra d’Álvaro Siza, que el fotògraf Iñaki Bergera ha anat fotografiant des de l’any 2011.
L’any 2001 l'arquitecte Álvaro Siza va rebre de la constructora promotora Nozar l'encàrrec de projectar un Centre d'Alt Rendiment Esportiu al Balneari de Panticosa, privilegiat enclavament del Pirineu aragonès situat a 1650 metres d'altitud. Dissenyat per esmorteir l'impacte visual en el territori -gràcies a la ubicació d'una gran part del programa a nivell de soterrani i a les seves cobertes planes enjardinades-, la potent i fragmentada volumetria resultant dialoga amb la sobrietat i el dinamisme dels espais interiors tensionats sempre per la presència de la llum. La història del projecte va tenir un final amarg i lamentable quan el 2008, tot just unes setmanes abans de finalitzar les obres, la promotora va fer fallida arrossegada pel terratrèmol global de la crisi financera i la inconsciència de les dinàmiques especulatives. L'edifici de Siza va quedar a la voluntat de la intempèrie del temps i de l'acció natural.
L'abandonament de projectes arquitectònics que deriven en deteriorament i anticipen la ruïna, és un dels assumptes centrals que preocupen i ocupen l'atenció d'Iñaki Bergera qui, al llarg de la seva trajectòria, ha realitzat el registre visual de les cicatrius que retallen el territori; de les marques que, per causes alienes, assenyalen una pugna amb l'arquitectura. Va ser el 2011 quan Bergera va començar a fotografiar els canvis en l'estructura inacabada de l'edifici de Siza, preservant la identitat que singularitza el seu llenguatge. Va resultar que lluny d'entrar en conflicte, l'arquitectura varada d'Álvaro Siza al Balneari de Panticosa participa d'un estrany i intens vincle amb el territori i el paisatge que remet a una nova poètica de l'abandonament.
Iñaki Bergera
És professor titular a la Universitat de Saragossa. Becat per la Fundació 'la Caixa', es va graduar amb premi extraordinari en el Master in Design Studies de Harvard University (2002). Ha estat investigador principal del projecte "Fotografía y arquitectura moderna en España" i comissari de dues exposicions sobre el tema al Museu ICO de Madrid (PHE 2014 i PHE 2016).
Autor i editor de més d'una vintena de llibres, té una àmplia producció científica d'articles i ponències internacionals. El 2001 va realitzar estudis de fotografia a la School of Visual Arts de Harvard i, des d'aleshores, ha desenvolupat un treball fotogràfic personal al voltant de les relacions entre fotografia, arquitectura i espai urbà i natural, plasmat en diverses exposicions individuals com América, paisaje urbano (2006), A Tale of Two Cities (2008), En el paisaje (2010), Twentysix (Abandoned) Gasoline Stations (SCAN Tarragona 2014, PHE 2015 i MUN 2018) i Empty Parking Spaces (2019) i en col·lectives com La creación del paisaje contemporáneo (DKV-Alcobendas, 2016) o Unfinished (Bienal de Venècia, 2016).
PATROCINI
El cicle L'Àlbum de l'Arquitecte és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.
MESURES COVID-19
L'exposició compleix totes les mesures d’higiene i seguretat d’acord amb la normativa sanitària vigent.
Trobada de Nadal 2021. L'arquitectura com a eina de salut
El 80% dels determinants de salut estan fora del sistema sanitari. De tots aquests determinants, l'arquitectura (l'urbanisme i l'edificació) té un paper clau en la creació d'entorns saludables que millorin la qualitat de vida de les persones, on es puguin dur pautes de vida saludables i es tinguin en compte factors socioeconòmics per crear igualtat i equitat. L'arquitectura, per tant, ha d'apoderar-se i anar més enllà de la sostenibilitat mediambiental que fa front a l'emergència climàtica, essent també una eina de la salut pública. Veurem quins són els principals factors de salut que es poden incloure al disseny arquitectònic i exemples d'implementació.
De tots aquests aspectes ens en parlarà el pròxim 9 de desembre, a les 19.30 hores, l’arquitecta Sonia Hernández-Montaño Bou en el marc de la Trobada de Nadal 2021 de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, coordinada per l’arquitecte Francesc Baquer.
Sonia Hernández-Montaño Bou
Fundadora d’Arquitectura Sana, és arquitecta experta en Arquitectura Saludable i directora del postgrau Arquitectura i Salut de l'Escola Sert del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). També és la coordinadora de Salut i Arquitectura del COAC i tutora del Màster de Baubiologie de IEB-UDL.
De tots aquests aspectes ens en parla l’arquitecta Sonia Hernández-Montaño Bou en el marc de la Trobada de Nadal 2021 de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, coordinada per l’arquitecte Francesc Baquer.