L'exposició “Seny i rauxa”, amb material de l'Arxiu Històric, viatjarà a Venècia per la Biennal d’Arquitectura 2027
L’Institut Ramon Llull presentarà la versió internacional de l’exposició Seny i rauxa. Notícia de l’arquitectura catalana a l’espai Catalonia in Venice, durant la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2027. La mostra, que actualment es pot visitar al Disseny Hub Barcelona (DHub), compta amb 114 peces cedides per l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Coincidint amb el seu 25è aniversari, l’Institut Ramon Llull proposa una mostra col·lectiva i plural, per continuar projectant internacionalment l'arquitectura catalana en un dels principals escenaris globals. L'exposició es podrà veure de maig a novembre de 2027 a la drassana veneciana Docks Cantieri Cucchini, que ha acollit la presència catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia de manera ininterrompuda des de 2012.
Com en anteriors edicions, l’Institut continuarà fomentant i donant suport a la participació d’arquitectes catalans i balears a la mostra internacional de la Biennale Architettura 2027 (8 de maig a 21 de novembre), encara pendents de la selecció per part dels seus directors artístics, els arquitectes xinesos Wang Shu i Lu Wenyu, que han triat com a tema Do Architecture—For the Possibility of Coexistence Facing a Real Reality.
Comissariada i dissenyada pels arquitectes Carme Ribas, Victòria Garriga i Joan Roig, Seny i rauxa convida el visitant a descobrir un arc de continuïtat ininterromput des de la fundació de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona l’any 1875 fins a l’actualitat, més enllà d’estils o èpoques històriques.
La col·laboració del COAC, principal prestador de l’exposició, ha estat indispensable. Entre el material cedit, es poden veure maquetes, esbossos, plànols i fotografies de l’Arxiu Històric, que permeten traçar un recorregut per l’arquitectura catalana dels darrers 150 anys.
Una de les peces cedides és el Diorama de la vista de Barcelona amb el Pla Macià segons van dibuixar els arquitectes del GATCPAC l’any 1934, encapçalats per Josep Torres Clavé i Josep Lluís Sert. El diorama, d’1,47 per 6.60 metres, és una de les peces més preuades de l’Arxiu Històric del COAC. Una altra peça destacada és la maqueta del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona, d’MBM Arquitectes (1985-1992).
Festa d'Arquitectura: Taller de cúpules de Leonardo
Podem construir una cúpula utilitzant una peça de fusta?
Un taller desenvolupat pel MMACA per construir formes tridimensionals que apareixen en els escrits de Leonardo Da Vinci. El taller consisteix en la construcció col·lectiva d’una o més cúpules d’uns 4 m de diàmetre i un metre d’altura aproximadament. La construcció comença pas a pas amb la participació de tothom, en qüestió de 10 minuts ja es visible com va creixent i aixecant-se. Un cop construïda, els petits poden entrar-hi dins. També es pot aixecar tota si hi ha prou participants per subjectar tots els bastons del perímetre. És un moment àlgid de treball coordinat que permet veure la trama de bastons des de sota. Una aproximació creativa i experimental al disseny arquitectònic per entendre, de manera senzilla i pràctica, la relació entre forma i estructura.
TALLERS I ACTIVITATS:
10.30 h Visita guiada al recinte Llars Mundet. Inscripcions
11-14 h Exposició “La volta catalana. De la tradició a la innovació”. Més informació
12.00 h Taller de cúpules de Leonardo. Inscripcions
Reserva't la data per a les següents Festes d'Arquitectura:
· Dissabte 3 d’octubre – Taller d’Aire
· Dissabte 14 de novembre – Taller de Neuroarquitectura
· Dissabtes 5 de desembre - Taller d’Accessibilitat
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981). Lliçons de paisatge
El Palau del Marquès d’Alfarràs acull, del 16 de juliol al 27 de setembre, l’exposició “Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981). Lliçons de paisatge”, una proposta que convida a redescobrir una de les figures més influents en la configuració del paisatge urbà de Barcelona. La mostra recupera el pensament i l’obra d’un creador polifacètic (arquitecte, urbanista, paisatgista, escriptor, aquarel·lista i dissenyador) que va situar el paisatge al centre de la planificació de la ciutat.
Organitzada pels arquitectes Enric Batlle, Marina Cervera Alonso de Medina, Víctor Díaz-Asensio García, Josep Mascaró i la historiadora Montse Rivero, l’exposició ofereix una aproximació contemporània a un llegat que continua interpel·lant els grans reptes urbans actuals, especialment aquells vinculats al canvi climàtic, la infraestructura verda, la qualitat de l’espai públic i la convivència entre ciutat i natura.
El recorregut expositiu s’articula en forma de sis “lliçons de paisatge”, cadascuna presidida per una cita extreta dels escrits de Rubió i Tudurí. Aquestes reflexions esdevenen el fil conductor d’un itinerari que permet entendre la seva manera de concebre l’urbanisme, els jardins i el territori des d’una mirada transversal, crítica i profundament innovadora.
Aquesta mostra se suma a la publicació per part de l’Ajuntament de Barcelona del llibre “El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 100 anys després”, edició facsímil “El problema de los espacios libres. Divulgación de su teoría y notas para su solución pràctica”, de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, amb motiu del centenari de la seva publicació. L’objectiu de la publicació, també en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, és difondre el seu llegat i reivindicar la seva figura, alhora que ajuda a entendre el passat, reflexionar sobre el present i imaginar el futur dels espais verds urbans.
Sis lliçons per entendre una manera de pensar la ciutat
La primera lliçó, "Notes d’uns viatges d’estudis”, recull la importància dels seus nombrosos viatges internacionals. Les experiències acumulades a Europa, Àfrica o els Estats Units van alimentar noves idees sobre planejament urbà, paisatge i arquitectura, que posteriorment va adaptar a la realitat de Barcelona. També explica el viatge forçat que el va obligar a exil.liar-se a Paris durant la Guerra Civil Espanyola.
“El problema dels espais lliures”, mostra Rubió i Tudurí com un dels primers planificadors que va entendre la necessitat d’articular una xarxa d’espais verds a escala metropolitana. El seu Sistema de Parcs de Barcelona, desenvolupat des de 1917, anticipava conceptes avui plenament consolidats com la infraestructura verda urbana i la connectivitat ecològica.
La tercera lliçó, “El jardí meridional”, presenta la seva teoria del jardí mediterrani, basada en l’adaptació al clima, l’ús eficient de l’aigua i la selecció acurada de les espècies vegetals. Uns plantejaments que avui es poden llegir com una anticipació dels principis del paisatgisme sostenible.
D’altra banda, “El jardí, obra d’art”, aprofundeix en la seva concepció del jardí com una disciplina artística viva, situada a la cruïlla entre l’arquitectura, la natura i les arts plàstiques. Rubió defensava que el jardí havia de ser experimentat i interpretat constantment, convertint el paisatgisme en una expressió artística en permanent evolució.
El cinquè àmbit, “Actar”, se centra en la seva relació amb l’arquitectura moderna i la seva voluntat d’adaptar les noves tendències internacionals al context català. L’exposició posa de manifest la seva actitud oberta al debat arquitectònic i el seu diàleg permanent entre tradició i modernitat.
Finalment, “La necessitat d’un pla conjunt” reivindica la seva capacitat per treballar simultàniament des de la gran escala territorial fins al detall dels jardins i espais públics. La seva reorganització del Servei Parcs Públics i Arbrat i la defensa d’una planificació estratègica continuen sent referents per a les polítiques urbanes contemporànies.
Un llegat fonamental per a la infraestructura verda de Barcelona
Nicolau Maria Rubió i Tudurí va ser un dels principals impulsors d’una nova manera d’entendre la ciutat, incorporant el paisatge com un element estructural de la planificació urbana molt abans que aquests conceptes esdevinguessin centrals en les polítiques ambientals.
Les seves propostes sobre el Sistema de Parcs de Barcelona, la preservació dels grans espais naturals metropolitans o la integració del verd en el desenvolupament urbà constitueixen un llegat que manté una notable vigència davant dels reptes que afronten avui les ciutats.
L’exposició convida el públic a descobrir aquesta mirada pionera i a reflexionar sobre com les idees formulades fa més d’un segle continuen oferint eines útils per imaginar una Barcelona més habitable, resilient i sostenible.
L’exposició ha estat organitzada per Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.
Visita guiada a la exposición fotográfica Arquitecturas Modernistas. Una mirada diferente
La Demarcación de las Comarcas Centrales del COAC con el soporte de la Agrupación Sènior/a hemos organizado una visita guiada a la exposición fotográfica del arquitecto Alfons Ollé que tendrá lugar el miércoles 22 de julio de 2026 a las 17.00 h en la Sala Romeu del Centro Cívic Joan Triadú de Vic.
La exposición proposa una mirada singular sobre la arquitectura modernista catalana, uno de los elementos mas representativos de nuestra identidad cultural. A través de la fotografia, Alfons Ollé reinterpreta diversos espacios de edificios modernistas mediante alegorías inspiradas en la natura, estableciendo un diálogo visual con las fuentes de inspiración que influyeron los arquitectos del movimiento modernista.
La muestraa pone en valor este patrimonio arquitectónico desde una perspectiva artística y contemporánia, invitando el visitante a descobrir detalles, formas y texturas que a menudo pasan desaparcebidos.
Para participar en la visita guiada del 22 de julio, es necesario inscrivirse préviamente mediante el formulario de inscripción