Propers Actes
Catalunya té un estoc de més de 79.000 habitatges nous
Actualment hi ha a Catalunya 79.331 habitatges nous sense vendre, xifra que que equival a 10,5 habitatges per cada miler d’habitants. La seva distribució al territori, no obstant, és desigual. Mentre que l’estoc més gran quantitativament se situa a la demarcació de Barcelona (46.142 pisos buits), és precisament on la proporció relativa en funció del número d’habitants és més baixa (8,3 habitatges sense vendre per cada 1.000 habitants).
Aquestes són algunes de les principals dades que es desprenen del primer estudi del cens d’habitatges de nova construcció pendents de vendre a Catalunya, basat en dades dels Registres de la Propietat des de l’any 2007 fins a finals del 2012, que ha presentat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Sani Vilà.
En canvi, Lleida se situa al capdavant de l’estoc acumulat tenint en compte la població, amb 21,4 pisos buits per miler d’habitants (9.452 en total). Girona compta amb 10.315 habitatges nous per vendre (13.6 per cada 1.000 habitants) i Tarragona 13.422 (16,5 per miler d'habitants).
Les dades d’aquest estudi fan preveure que la dificultat d’absorció de l’estoc actual de pisos nous sense vendre variarà segons la seva distribució territorial.
Per exemple, dels municipis amb més de 1.000 habitatges en estoc, la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat presenten un índex relatiu inferior als 6 habitatges per 1.000 habitants. Aquesta quantitat és fàcilment absorbible i fins i tot pot resultar insuficient en un situació econòmica normalitzada.
L’informe permet concloure, doncs, que les comarques metropolitanes presenten un nivell d’estocs assumible, destacant que en diferents municipis és necessari no paralitzar el desenvolupament de noves promocions per tal d’evitar futurs problemes de disponibilitats d’habitatge.
D’altra banda, en els municipis mitjans, d’entre 5.000 i 25.000 habitants, és on es concentra el major nombre d’estocs, tant en valor relatiu com absolut. No obstant això, l’índex relatiu més elevat d’estocs —superior a 100 habitatges per 1.000 habitants— es dóna en els municipis de menys de 2.000 habitants, el que fa preveure grans dificultats d’absorció a mig termini.
Com a conclusions finals, es pot apuntar que l’estoc que es concentra a les zones turístiques, tant de costa com de muntanya, podria absorbir-se a mig termini, si disminueix paralel•lament l’oferta de pisos en venda del mercat secundari.
En canvi, serà molt difícil donar sortida a mig termini als pisos nous sense vendre situats a les comarques d’interior que disposen de més de 20 habitatges buits per 1.000 habitants.
Conèixer la quantitat d’habitatges buits i la seva distribució territorial suposa una eina rellevant per a la presa de decisions en matèria de política d’habitatge de manera molt més acurada, tot permetent localizar en el territori els dèficits i les necessitats d’habitatge.És per aquest motiu que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el deganat dels Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya van signar, el juliol de 2012, un conveni de col.laboració per a l’elaboració d’un cens d’obra nova sense vendre basat, precisament, en les seves dades d’inscripcions i de transmissions efectivament realitzades. El Departament disposa ara d’aquest informe, que s’actualitzarà anualment.
Aquestes són algunes de les principals dades que es desprenen del primer estudi del cens d’habitatges de nova construcció pendents de vendre a Catalunya, basat en dades dels Registres de la Propietat des de l’any 2007 fins a finals del 2012, que ha presentat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Sani Vilà.
En canvi, Lleida se situa al capdavant de l’estoc acumulat tenint en compte la població, amb 21,4 pisos buits per miler d’habitants (9.452 en total). Girona compta amb 10.315 habitatges nous per vendre (13.6 per cada 1.000 habitants) i Tarragona 13.422 (16,5 per miler d'habitants).
Les dades d’aquest estudi fan preveure que la dificultat d’absorció de l’estoc actual de pisos nous sense vendre variarà segons la seva distribució territorial.
Per exemple, dels municipis amb més de 1.000 habitatges en estoc, la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat presenten un índex relatiu inferior als 6 habitatges per 1.000 habitants. Aquesta quantitat és fàcilment absorbible i fins i tot pot resultar insuficient en un situació econòmica normalitzada.
L’informe permet concloure, doncs, que les comarques metropolitanes presenten un nivell d’estocs assumible, destacant que en diferents municipis és necessari no paralitzar el desenvolupament de noves promocions per tal d’evitar futurs problemes de disponibilitats d’habitatge.
D’altra banda, en els municipis mitjans, d’entre 5.000 i 25.000 habitants, és on es concentra el major nombre d’estocs, tant en valor relatiu com absolut. No obstant això, l’índex relatiu més elevat d’estocs —superior a 100 habitatges per 1.000 habitants— es dóna en els municipis de menys de 2.000 habitants, el que fa preveure grans dificultats d’absorció a mig termini.
Com a conclusions finals, es pot apuntar que l’estoc que es concentra a les zones turístiques, tant de costa com de muntanya, podria absorbir-se a mig termini, si disminueix paralel•lament l’oferta de pisos en venda del mercat secundari.
En canvi, serà molt difícil donar sortida a mig termini als pisos nous sense vendre situats a les comarques d’interior que disposen de més de 20 habitatges buits per 1.000 habitants.
Conèixer la quantitat d’habitatges buits i la seva distribució territorial suposa una eina rellevant per a la presa de decisions en matèria de política d’habitatge de manera molt més acurada, tot permetent localizar en el territori els dèficits i les necessitats d’habitatge.És per aquest motiu que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el deganat dels Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya van signar, el juliol de 2012, un conveni de col.laboració per a l’elaboració d’un cens d’obra nova sense vendre basat, precisament, en les seves dades d’inscripcions i de transmissions efectivament realitzades. El Departament disposa ara d’aquest informe, que s’actualitzarà anualment.
14/02/2013
Jornada al COAC sobre patrimoni i planejament urbanístic
La jornada, que organitzen conjuntament el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el COAC a partir de les 10 h a la sala d’actes de plaça Nova, servirà per presentar les directrius de contingut per als catàlegs de béns que acompanyen els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans especials de protecció del patrimoni. A continuació es durà a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori. La jornada està adreçada a arquitectes i d'altres tècnics relacionats amb l'urbanisme i la protecció del patrimoni.
Després de la presentació d’Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, seran les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa detallaran sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que comptarà amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, serà l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Després de la presentació d’Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, seran les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa detallaran sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que comptarà amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, serà l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
3/04/2013
Convocat el concurs de la plaça de les Glòries
Imatge:
Creative Commons License
L’Ajuntament de Barcelona ha publicat, a través de BIMSA, les bases del Concurs de Projectes Restringit per al Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries Catalanes de la Ciutat de Barcelona, que té per objectiu, segons explica en una nota pública, recuperar el caràcter central que Cerdà havia projectat per a la plaça, ordenar els nous equipaments previstos en l’àmbit, generar un gran espai obert de 13 hectàrees i acabar amb el caràcter de nus viari que ha tingut fins ara la plaça, al ser el punt de confluència de les tres avingudes principals de la ciutat: la Gran Via, l’avinguda Diagonal i l’avinguda Meridiana.
Es tracta d’un concurs de projectes restringit, amb intervenció de Jurat, per escollir un guanyador al que se li adjudicarà el contracte de serveis de redacció d’avantprojecte així com la possible adjudicació de la redacció del projecte executiu i l’assistència a la Direcció d’Obra.
La convocatòria del concurs coincideix amb l’inici de la transformació de la Plaça de les Glòries, amb l’enderroc de l’anella previst per a finals d’aquest any i l’entrada en funcionament d’equipaments de ciutat, com el DHUB i el Mercat dels Encants. Els criteris del concurs són coherents i respectuosos amb el Compromís de Glòries del 2007 i el planejament vigent, segons una nota que ha fet pública el consistori barceloní, i són fruit del treball conjunt que s’ha fet els darrers mesos amb tots els grups polítics del consistori i representants dels veïns, incorporant les seves principals demandes i reivindicacions. El text també té en compte el posicionament del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà i el COAC.
El planejament de referència és la MPGM en l’àmbit de la Plaça de les Glòries i els seus entorns, aprovada definitivament l’any 2007. Segons les bases del concurs, en cap cas no podrà modificar-se el sostre edificable, la superfície de sòls per a espais verds i equipaments i les reserves per a habitatges en règim de protecció.
Els criteris bàsics del concurs són:
- L’espai lliure s’organitzarà preferentment en un sol pla, maximitzant l’espai verd que haurà de ser el més compacte possible.
- Pel que fa a la mobilitat, eliminar el trànsit privat en superfície de tot l’àmbit, resolent el trànsit local amb la malla de l’Eixample, i deixant la Gran Via en túnel per al trànsit interurbà.
- Resoldre transitòriament el trànsit interurbà en superfície mentre no estiguin acabats els túnels segons el calendari previst per la Comissió Especial per a la Plaça de les Glòries.
- Compactar els equipaments amb la possibilitat d’agrupar-los en peces multifuncionals per tal de generar una ordenació urbanística més coherent amb un parc a escala de ciutat.
- Els equipaments a projectar són els del Compromís de Glòries. Cal prendre com a preexistència l’Escola Encants, actualment en projecte.
- La nova edificació haurà de ser coherent amb els volums edificats de l’entorn i tendirà a col·locar-se de forma perimetral.
Vegeu les bases del concurs de les Glòries
Es tracta d’un concurs de projectes restringit, amb intervenció de Jurat, per escollir un guanyador al que se li adjudicarà el contracte de serveis de redacció d’avantprojecte així com la possible adjudicació de la redacció del projecte executiu i l’assistència a la Direcció d’Obra.
La convocatòria del concurs coincideix amb l’inici de la transformació de la Plaça de les Glòries, amb l’enderroc de l’anella previst per a finals d’aquest any i l’entrada en funcionament d’equipaments de ciutat, com el DHUB i el Mercat dels Encants. Els criteris del concurs són coherents i respectuosos amb el Compromís de Glòries del 2007 i el planejament vigent, segons una nota que ha fet pública el consistori barceloní, i són fruit del treball conjunt que s’ha fet els darrers mesos amb tots els grups polítics del consistori i representants dels veïns, incorporant les seves principals demandes i reivindicacions. El text també té en compte el posicionament del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà i el COAC.
El planejament de referència és la MPGM en l’àmbit de la Plaça de les Glòries i els seus entorns, aprovada definitivament l’any 2007. Segons les bases del concurs, en cap cas no podrà modificar-se el sostre edificable, la superfície de sòls per a espais verds i equipaments i les reserves per a habitatges en règim de protecció.
Els criteris bàsics del concurs són:
- L’espai lliure s’organitzarà preferentment en un sol pla, maximitzant l’espai verd que haurà de ser el més compacte possible.
- Pel que fa a la mobilitat, eliminar el trànsit privat en superfície de tot l’àmbit, resolent el trànsit local amb la malla de l’Eixample, i deixant la Gran Via en túnel per al trànsit interurbà.
- Resoldre transitòriament el trànsit interurbà en superfície mentre no estiguin acabats els túnels segons el calendari previst per la Comissió Especial per a la Plaça de les Glòries.
- Compactar els equipaments amb la possibilitat d’agrupar-los en peces multifuncionals per tal de generar una ordenació urbanística més coherent amb un parc a escala de ciutat.
- Els equipaments a projectar són els del Compromís de Glòries. Cal prendre com a preexistència l’Escola Encants, actualment en projecte.
- La nova edificació haurà de ser coherent amb els volums edificats de l’entorn i tendirà a col·locar-se de forma perimetral.
Vegeu les bases del concurs de les Glòries
9/04/2013
Vegeu el vídeo de la jornada sobre la protecció dels valors patrimonials en el planejament urbanístic
La jornada, que van organitzar conjuntament el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el COAC, a la seu de plaça Nova el passat 22 d'abril, va servir per presentar les directrius de contingut per als catàlegs de béns que acompanyen els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans especials de protecció del patrimoni.
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24 d'abril de 2013
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24 d'abril de 2013
24/04/2013