Monogràfic: L'ús dels RPAS (DRONS) + la termografia com a eines pericials
L'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials, Forenses i Mediadors (AAEPFMC) ha organitzat, per al dilluns 15 de juliol de 19 a 21 h, el Monogràfic "L'ús dels RPAS (DRONS) + la termografia com a eines pericials", a càrrec de Xavier Cruzado i Aniol Ribot Besalú.
En aquesta sessió es tractarà de:
- Que són i que no són els RPAS (Remotely Piloted Aircraft System): Sistema aeri tripulat de forma remota.
- Els RPAS, unes eines versàtils amb capacitat de millorar la nostra competitivitat (Sector d’Arquitectura, Construcció i Peritatges)
- El nou marc regulador europeu, proporcionat, flexible, orientat cap al creixement.
- Possibilitats d'aplicació de la termografia als RPAS, característiques i possibilitats que ofereixen les càmeres específiques.
- Casos pràctics de RPAS i termografia, aplicables a la perícia: Estanquitat de cobertes, eficiència energètica de les edificacions, estat dels aïllaments tèrmics, inspeccions instal·lacions (plaques solars i instal·lacions tèrmiques).
Xavier Cruzado, és pilot de ULM, Pilots RPAS i Radiofonista Aeronàutic, pel Centre de Formació Aeronàutica amb núm. de E-AT0-298 , està certificat com a Operadora Aeronàutica núm. 13716, per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), amb totes les obligacions legals, d’aptitud i certificat mèdic aeronàutic LAPL vigent, és membre del Sindicat Espanyol de Pilots de Línies Aèries (SEPLA),
Aniol Ribot Besalú, és Enginyer Industrial (Universitat de Girona - UdG), Enginyer Mecànic Industrial (Universitat de Girona UdG), termògraf nivell 3 (certificat Termografia Infraroja (ITC Regne Unit Treball final: Procediment termogràfic per a la determinació del valor U de tancaments).
L'edificació mostra un lleuger creixement, basat però en un model poc sostenible
Resoldre les deficiències en accessibilitat, aïllament i eficiència energètica —que afecten la salut i el benestar de les persones— segueix sent el repte pendent, en un parc edificat el 40% del qual té més de 50 anys d’antiguitat, i en un context de canvi climàtic que reclama accions contundents també en el nostre sector.
El COAC ha analitzat el dimarts 9 de juliol en convocatòria als mitjans de comunicació l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya el primer semestre del 2019 a partir dels projectes d’execució d’obra comparant les dades amb el primer semestre de l'any anterior.
Anàlisi de la superfície visada a Catalunya
El primer semestre del 2019 s’ha tancat amb 2.375.135 m2 visats, 124.642 m2 més que el primer semestre del 2018. Cal precisar que:
1.- El creixement interanual és baix. S’ha reduït a gairebé la meitat, quedant-se en un 5,5%. I és que en els anys anteriors els projectes més grans (de més de 10 mil m2) eren els principals responsables de l’augment de la superfície visada. Aquest semestre no ha estat així.
2.- Els projectes petits i mitjans guanyen força. Si es consolida els propers mesos, podria indicar un creixement més estructural per a la professió i el sector. S’han visat 4.691 projectes, un 8% més. 35 són projectes grans, un 7% menys en superfície que el primer semestre de l’any anterior (pràcticament la totalitat són d'obra nova, només un 2% de la superfície visada és de gran rehabilitació).
3.- L’obra nova, la gran protagonista. Puja un 10,5%. Per contra, la rehabilitació continua baixant, un 8,2%. Veiem que quan millor va l’obra nova pitjor va la gran rehabilitació; i és una tendència alarmant.
4.- El creixement no és homogeni per a tot el territori. En general creix, excepte Demarcació de Girona i Barcelona ciutat.
Anàlisi per tipologia: obra nova vs. gran rehabilitació
L’obra nova ha crescut un 10,5% i s'han visat 1.772.983 m2. Ha incrementat tant el número de projectes com la superfície.
Totes les mides de projectes creixen, destacant el 42% del tram entre 500 i 3.000 m2, mentre que per usos detectem petites baixades en l’ús sanitari i industrial i la resta creixen en diferent quantia.
Per a gran rehabilitació, les xifres segueixen sent negatives. La rehabilitació només suposa un 24% de la superfície visada a Catalunya. A nivell territorial, cau de manera generalitzada excepte a Girona i a l’àrea metropolitana de Barcelona (sense la capital).
La superfície visada en rehabilitació baixa un 8,2%, tot i que el nombre de projectes ha incrementat un 1,7%. Només han crescut els projectes de menys de 3.000 m2, la resta disminueixen en la superfície visada. Pel que fa als usos, l’habitatge baixa, mentre que el no habitatge es manté exclusivament per l’impuls de l’ús comercial.
En conclusió, es confirma que la gran rehabilitació va perdent pes i activitat de forma continuada des de l’any 2017, en contrapartida amb la tendència de l’obra nova.
Anàlisi per usos: habitatge/no habitatge
L’habitatge creix en superfície visada el 2,8%. El no habitatge puja un 12,7%, concentrat en els usos comercial i d’oficines (la resta cau).
Pel que fa a l’habitatge
Cal insistir en el fet que l’habitatge suposa actualment el 70% de l’activitat d’edificació a Catalunya, concentrat majoritàriament en obra nova (els provinents de gran rehabilitació cauen un 15%).
Els 1.664.109 m2 visats corresponen a 7.866 habitatges nous (una mitjana de 2,1 habitatges l'any per mil habitants). El creixement es concentra en projectes petits, mentre que els grans cauen.
Per territori, la caiguda més important és a Barcelona ciutat (-47%). Tarragona creix un 85%, situació que ja es va donar l’any passat. Els creixements de Lleida i l'Ebre corresponen a projectes concrets de gran envergadura. La resta de la demarcació de Barcelona puja un 10%, i Girona i Comarques Centrals baixen prop del 12%.
Número d’habitatges: evolució en els darrers 2 anys
Si analitzem l’evolució dels darrers 2 anys, període en què el nombre d’habitatges projectats ha tingut un creixement més destacat, veiem que el 66% es concentra en 30 municipis de Catalunya. Al voltant del 90% es tracta d’habitatges de nova planta, i el 80% és habitatge plurifamiliar. L’habitatge de protecció oficial visat tan sols representa el 10% del total (3.000 habitatges distribuïts en 42 municipis).
Anàlisi de la superfície visada per territori
Enguany les dades reflecteixen la creació de la Demarcació de les Comarques Centrals, que inclou Bages-Berguedà, Osona, Anoia i Moianès. Les comarques no s'inclouen a la Demarcació de Barcelona, i les xifres comparatives tenen en compte aquest fet.
A la Demarcació de Barcelona (sense la capital), s'han visat 1.249.892 m2, un 18% més. Per mida, tots pugen, tant obra nova com rehabilitació i tant habitatge com no habitatge.
La ciutat de Barcelona, amb 246.573 m2 visats, baixa un 24%. Només els projectes de fins a 500 m2 mantenen xifres estables. La rehabilitació cau gairebé un 60%, i l’habitatge ho fa prop del 50%.
A la Demarcació de les Comarques Centrals, la superfície visada és de 115.330 m2, un increment de l'1,7%. Els projectes petits pugen, mentre que els de més de 3.000 m2 baixen. L’ús industrial i el comercial concentren el creixement d’aquest àmbit, on disminueix tant l’habitatge (-12%) com la rehabilitació (-13%).
A la província de Girona la superfície visada és de 300.942 m2, un 30% menys. La caiguda respon al fet que durant el primer semestre de 2018 es van visar projectes extraordinaris en mida. Sense tenir-los en compte, enguany la demarcació hauria crescut un 8%.
La província de Tarragona (exceptuant l’Ebre), creix el 52%, amb 273.578 m2 visats. L’obra nova puja un 136%, i la rehabilitació cau un 34%. Per mida, creixen tots els trams, destacant els més grans. L’habitatge puja el 85%, i la resta d'usos cauen, excepte l’industrial.
La província de Lleida ha crescut el 32%, motivat únicament per projectes de més de 10.000 m2, en concret 3. Sense tenir-los en compte, el creixement hauria estat negatiu, d’un 14%.
La Demarcació de l’Ebre creix un 17%, motivat per un projecte de més de 10.000 m2. Sense tenir-lo en compte, hauria caigut un 11%.
CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
Consulteu la nota de premsa completa
Jornada amb Saltoki: Habitatges de consum quasi nul (nZEB) amb l'actualització del CTE
La Delegació del Vallès, conjuntament amb l'empresa Saltoki, va organitzar el passat 27 de juny la Jornada Tècnica "Habitatges de consum quasi nul amb l'actualització del CTE", a càrrec de Carles Llusa, enginyer especialitzat en Passivhaus; Gustavo Sánchez, responsable de projectes de Louvelia (façanes ventilades); Sergio Marco, director tècnic de Catalunya del Grup Saltoki, i Jordi Soriano, del departament de Prescripció Zona Nord.
Davant del canvi imminent del Codi Tècnic en temes de demanda i consum energètic, l'objectiu de la jornada era plantejar el nou paradigma en el plantejament de noves construccions i com ens afectarà. Durant la jornada, també es va parlar de les diferències entre edifici de consum quasi nul i Passivhaus, i es va incidir en conceptes com l'aerotèrmia, fototèrmia, fotovoltaica, punts de recàrrega de vehicle elèctric, etc.
La jornada va ser un èxit de participació.
Consulta aquí la invitació.
Presentación del estudio "Impacto en la salud de la rehabilitación energética de edificios residenciales"
Estos ahorros consideran una mejora en las condiciones de salubridad de las viviendas, con una reducción del coste de atención sanitaria, tanto en gastos en medicinas como en costes derivados de bajas laborales, al reducir un 15% el número de hogares con al menos una persona enferma.
Los co-beneficios de la rehabilitación energética, también en términos de salud, suponen un valor añadido para los ocupantes y el sistema sanitario, al tiempo son argumentos positivos para promover la renovación del parque edificatorio.
18:30h Presentación y bienvenida a cargo de Núria Pedrals, presidenta de AuS
18:35h Impacto en la salud de la rehabilitación energética de edificios residenciales. A cargo de Jaume Salom, del IREC, miembro del equipo autor del estudio.
19:20h La importancia de la rehabilitación energética para conseguir niveles de confort y habitabilidad
A cargo de Cristina Castells, de la Dirección de Energia y Calidad Ambiental del Ayuntamiento de Barcelona
20:00h Turno de preguntas
Con la presencia en la fila 0 de Dani Calatayud, arquitecto y profesor en la ETSAV y Albert Grau, de la Fundación La Casa que Ahorra, que financió el estudio original del que ha derivado el artículo que se presentará.
En el siguiente enlace encontrará más información, incluyendo el enlace para descargar el artículo, de descarga libre hasta el 18 de junio.
http://www.irec.cat/noticies-irec/lirec-estima-en-560-milions-d-euros-els-estalvis-potencials-en-el-sistema-de-salut-derivats-de-la-rehabilitacio-energetica-en-edificis.html
El acceso es gratuito, pero por motivos de aforo se requiere inscripción previa.