Máximo reconocimiento para la arquitectura catalana: RCR Arquitectes, Premio Pritzker 2017
La integración en el lugar, una redefinición completa de la relación del usuario con la naturaleza, con su propio cuerpo, con la intimidad, con los ritmos naturales, la consideración de la ciudad como paisaje son algunos de los conceptos que han llevado el equipo RCR Arquitectes conseguir el Premio Pritzker de este año.
RCR Arquitectes, afincados en Olot —donde viven y trabajan desde su fundación a finales de los años ochenta—, es un equipo con vocación de construir que ha desarrollado una obra singular en el campo de la edificación, el diseño industrial, el paisaje y la ordenación del territorio. Obras como el Pabellón del Baño, la Pista de Atletismo de Tossols, el Parque de Piedra Tosca o las diferentes actuaciones en el restaurante les Cols —todas ubicadas en Olot—, el Espacio la Lira de Ripoll, la bodega Bell-Lloc de la Fosca o el Museo Soulages en Rodez, Francia, integran construcciones austeras, de poco impacto exterior en el paisaje, a menudo recuperado, potenciado, limpiado y llevado a su máximo potencial expresivo. La obra de RCR Arquitectes ha destacado, también, por un dominio virtuoso del acero, material que les ha servido para integrar todos los elementos de una construcción, desde la estructura hasta el mobiliario pasando por los cierres o las instalaciones, con unos resultados de una gran sobriedad y de una belleza onírica.
El premio a RCR representa el primer Pritzker para la arquitectura catalana. Formados en la Escuela de Arquitectura del Vallès, RCR Arquitectes presentan una obra fuertemente arraigada a la arquitectura de nuestro país, que finalmente recibe un reconocimiento al máximo nivel después de haber ejercido una fuerte influencia en la arquitectura internacional a través de muchas décadas y de un legado que sostenidamente ha dado movimientos y arquitectos carismáticos cada pocos años, desde el Modernismo al movimiento olímpico pasando por la Escuela de Barcelona o por figuras como Gaudí, Sert, Coderch, Bofill o Bohigas. RCR Arquitectes, y la arquitectura catalana a través de ellos, están de enhorabuena.
Más información
Impacto en prensa:
"RCR, el primer Pritzker català", Llàtzer Moix, La Vanguardia
"La força universal dels olotins RCR guanya el Premi Pritzker", Antoni Ribas, Diari Ara
"El Premio Pritzker 2017 recae en el estudio catalán de arquitectura RCR", Anatxu Zabalbeascoa, El País
"Premi a una arquitectura extraordinària", Jordi Badia, Diari Ara
"D'Olot al món!, les reaccions al Premi Pritzker", Diari Ara
"El estudio catalán RCR Arquitectes gana el premio Pritzker 2017", Vanessa Graell, El Mundo
"Un estudi català guanya els Nobel de l'Arquitectura", RAC 1
"L'estudi olotí RCR fa història", Telenotícies TV3
"Coneixem els arquitectes de l'estudi RCR, d'Olot, premiats amb el Pritzker", Els Matins, TV3
Entrevista a Carme Pigem, La Ventana, Cadena Ser
RCR Arquitectes, afincados en Olot —donde viven y trabajan desde su fundación a finales de los años ochenta—, es un equipo con vocación de construir que ha desarrollado una obra singular en el campo de la edificación, el diseño industrial, el paisaje y la ordenación del territorio. Obras como el Pabellón del Baño, la Pista de Atletismo de Tossols, el Parque de Piedra Tosca o las diferentes actuaciones en el restaurante les Cols —todas ubicadas en Olot—, el Espacio la Lira de Ripoll, la bodega Bell-Lloc de la Fosca o el Museo Soulages en Rodez, Francia, integran construcciones austeras, de poco impacto exterior en el paisaje, a menudo recuperado, potenciado, limpiado y llevado a su máximo potencial expresivo. La obra de RCR Arquitectes ha destacado, también, por un dominio virtuoso del acero, material que les ha servido para integrar todos los elementos de una construcción, desde la estructura hasta el mobiliario pasando por los cierres o las instalaciones, con unos resultados de una gran sobriedad y de una belleza onírica.
El premio a RCR representa el primer Pritzker para la arquitectura catalana. Formados en la Escuela de Arquitectura del Vallès, RCR Arquitectes presentan una obra fuertemente arraigada a la arquitectura de nuestro país, que finalmente recibe un reconocimiento al máximo nivel después de haber ejercido una fuerte influencia en la arquitectura internacional a través de muchas décadas y de un legado que sostenidamente ha dado movimientos y arquitectos carismáticos cada pocos años, desde el Modernismo al movimiento olímpico pasando por la Escuela de Barcelona o por figuras como Gaudí, Sert, Coderch, Bofill o Bohigas. RCR Arquitectes, y la arquitectura catalana a través de ellos, están de enhorabuena.
Más información
Impacto en prensa:
"RCR, el primer Pritzker català", Llàtzer Moix, La Vanguardia
"La força universal dels olotins RCR guanya el Premi Pritzker", Antoni Ribas, Diari Ara
"El Premio Pritzker 2017 recae en el estudio catalán de arquitectura RCR", Anatxu Zabalbeascoa, El País
"Premi a una arquitectura extraordinària", Jordi Badia, Diari Ara
"D'Olot al món!, les reaccions al Premi Pritzker", Diari Ara
"El estudio catalán RCR Arquitectes gana el premio Pritzker 2017", Vanessa Graell, El Mundo
"Un estudi català guanya els Nobel de l'Arquitectura", RAC 1
"L'estudi olotí RCR fa història", Telenotícies TV3
"Coneixem els arquitectes de l'estudi RCR, d'Olot, premiats amb el Pritzker", Els Matins, TV3
Entrevista a Carme Pigem, La Ventana, Cadena Ser
1/03/2017
Màxim reconeixement per a l’arquitectura catalana: RCR Arquitectes, Premi Pritzker 2017
Imatge:
RCR Arquitectes
La integració al lloc, una redefinició completa de la relació de l’usuari amb la natura, amb el seu propi cos, amb la intimitat, amb els ritmes naturals, la consideració de la ciutat com a paisatge són alguns dels conceptes que han portat l’equip RCR Arquitectes a aconseguir el Premi Pritzker d’enguany.
El jurat ha destacat a la seva menció el seu arrelament a Olot “resistint la crida de la ciutat per a romandre estretament lligats a les seves arrels” per “crear edificis i llocs que són locals i universals alhora”, així com el seu apropament al projecte a través de la història, la topografia, les costums i les cultures del lloc.
RCR Arquitectes és un equip amb vocació de construir que ha desenvolupat una obra singular en el camp de l’edificació, el disseny industrial, el paisatge i l’ordenació del territori. Obres com el Pavelló del Bany, la Pista d’Atletisme dels Tossols, el Parc de Pedra Tosca o les diverses actuacions al restaurant les Cols, totes elles ubicades a Olot, l’Espai la Lira de Ripoll, el celler Bell-Lloc de la Fosca o el Museu Soulages a Rodez, França, integren construccions austeres, de poc impacte exterior al paisatge, sovint recuperat, potenciat, netejat i portat al seu màxim potencial expressiu. L’obra d’RCR Arquitectes ha destacat, també, per un domini virtuós de l’acer, material que els ha servit per integrar tots els elements d’una construcció, des de l’estructura fins al mobiliari passant pels tancaments o les instal·lacions, amb uns resultats d’una gran sobrietat i d’una bellesa onírica.
Fincats a Olot, on viuen i treballen des de la seva fundació a finals dels anys vuitanta, el premi a RCR representa el primer Pritzker per l’arquitectura catalana. RCR Arquitectes, formats a l’Escola d’Arquitectura del Vallès, presenten una obra fortament arrelada a l’arquitectura del nostre país, que finalment rep un reconeixement al màxim nivell després d’haver exercit una forta influència en l’arquitectura internacional a través de moltes dècades i d’un llegat que sostingudament ha donat moviments i arquitectes carismàtics cada pocs anys, des del Modernisme al moviment olímpic passant per l’Escola de Barcelona o per figures com Gaudí, Sert, Coderch, Bofill o Bohigas. RCR Arquitectes, i l’arquitectura catalana a través d’ells, estan d’enhorabona.
· Més informació
Impacte en premsa:
"RCR, el primer Pritzker català: "Cal tenir arrels i cal tenir ales", Llàtzer Moix, La Vanguardia
"La força universal dels olotins RCR guanya el Premi Pritzker", Antoni Ribas, Diari Ara
"El Premio Pritzker 2017 recae en el estudio catalán de arquitectura RCR", Anatxu Zabalbeascoa, El País
"Premi a una arquitectura extraordinària", Jordi Badia, Diari Ara
"D'Olot al món!, les reaccions al Premi Pritzker", Diari Ara
"El estudio catalán RCR Arquitectes gana el premio Pritzker 2017", Vanessa Graell, El Mundo
"Un estudi català guanya els Nobel de l'Arquitectura", Declaracions de Lluís Comerón, degà del COAC, RAC 1
"L'estudi olotí RCR fa història", Telenotícies TV3
"Coneixem els arquitectes de l'estudi RCR, d'Olot, premiats amb el Pritzker", Els Matins, TV3
Entrevista a Carme Pigem, La Ventana, Cadena Ser
El jurat ha destacat a la seva menció el seu arrelament a Olot “resistint la crida de la ciutat per a romandre estretament lligats a les seves arrels” per “crear edificis i llocs que són locals i universals alhora”, així com el seu apropament al projecte a través de la història, la topografia, les costums i les cultures del lloc.
RCR Arquitectes és un equip amb vocació de construir que ha desenvolupat una obra singular en el camp de l’edificació, el disseny industrial, el paisatge i l’ordenació del territori. Obres com el Pavelló del Bany, la Pista d’Atletisme dels Tossols, el Parc de Pedra Tosca o les diverses actuacions al restaurant les Cols, totes elles ubicades a Olot, l’Espai la Lira de Ripoll, el celler Bell-Lloc de la Fosca o el Museu Soulages a Rodez, França, integren construccions austeres, de poc impacte exterior al paisatge, sovint recuperat, potenciat, netejat i portat al seu màxim potencial expressiu. L’obra d’RCR Arquitectes ha destacat, també, per un domini virtuós de l’acer, material que els ha servit per integrar tots els elements d’una construcció, des de l’estructura fins al mobiliari passant pels tancaments o les instal·lacions, amb uns resultats d’una gran sobrietat i d’una bellesa onírica.
Fincats a Olot, on viuen i treballen des de la seva fundació a finals dels anys vuitanta, el premi a RCR representa el primer Pritzker per l’arquitectura catalana. RCR Arquitectes, formats a l’Escola d’Arquitectura del Vallès, presenten una obra fortament arrelada a l’arquitectura del nostre país, que finalment rep un reconeixement al màxim nivell després d’haver exercit una forta influència en l’arquitectura internacional a través de moltes dècades i d’un llegat que sostingudament ha donat moviments i arquitectes carismàtics cada pocs anys, des del Modernisme al moviment olímpic passant per l’Escola de Barcelona o per figures com Gaudí, Sert, Coderch, Bofill o Bohigas. RCR Arquitectes, i l’arquitectura catalana a través d’ells, estan d’enhorabona.
· Més informació
Impacte en premsa:
"RCR, el primer Pritzker català: "Cal tenir arrels i cal tenir ales", Llàtzer Moix, La Vanguardia
"La força universal dels olotins RCR guanya el Premi Pritzker", Antoni Ribas, Diari Ara
"El Premio Pritzker 2017 recae en el estudio catalán de arquitectura RCR", Anatxu Zabalbeascoa, El País
"Premi a una arquitectura extraordinària", Jordi Badia, Diari Ara
"D'Olot al món!, les reaccions al Premi Pritzker", Diari Ara
"El estudio catalán RCR Arquitectes gana el premio Pritzker 2017", Vanessa Graell, El Mundo
"Un estudi català guanya els Nobel de l'Arquitectura", Declaracions de Lluís Comerón, degà del COAC, RAC 1
"L'estudi olotí RCR fa història", Telenotícies TV3
"Coneixem els arquitectes de l'estudi RCR, d'Olot, premiats amb el Pritzker", Els Matins, TV3
Entrevista a Carme Pigem, La Ventana, Cadena Ser
1/03/2017
Compareixença del degà al Parlament per parlar sobre la Llei d'Arquitectura
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dimecres 1 de març, el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón, ha comparegut a la comissió de territori del Parlament de Catalunya per exposar el punt de vista del COAC sobre el contingut del Projecte de llei d’arquitectura.
En la seva intervenció, el degà ha defensat la importància de disposar d'un marc jurídic òptim que ajudi a construir un millor futur per a les nostres ciutats. Fent un repàs històric, ha recordat el paper destacat que han tingut al llarg dels anys les administracions públiques en la contribució de la transformació i millora del patrimoni urbà. Això no obstant, és un fet que actualment els instruments col·lectius i la prevalència dels criteris economicistes han situat la qualitat i els recursos per assolir-la com a valors no prioritaris, posant en primer terme els resultats a curt termini i hipotecant així les generacions futures.
Tal com ha explicat Comerón, el Projecte de llei té un clar objectiu d'establir i definir l'interès públic de l'arquitectura com a fonament per al benestar i la cohesió social. Així, desenvolupa mesures per a la divulgació, promoció i educació envers la qualitat arquitectònica, com són la creació del Consell de Qualitat Arquitectònica de Catalunya i del Premi Catalunya d’Arquitectura, o l’impuls de polítiques específiques d’àmbit local.
En l'àmbit de la contractació pública, preveu els instruments perquè les administracions públiques, dins el marc de la Llei de contractes estatal, puguin garantir l'exemplaritat de les seves actuacions i licitacions: amb mesures perquè els criteris de valoració de la qualitat arquitectònica rebin sempre una valoració predominant; promou la continuïtat entre projecte i direcció d’obra, la composició adequada dels jurats, els procediments que permetin l’accés a la professió dels joves titulats i l’establiment de valors orientatius per calcular el preu de licitació dels contractes de redacció de projectes.
Finalment, el degà ha agraït la contribució i participació de diferents institucions i col·legis que representen col·lectius professionals directament implicats en el desenvolupament dels projectes arquitectònics.
Resposta als grups parlamentaris
En resposta a les qüestions plantejades pels representants dels diferents grups parlamentaris, Comerón ha remarcat els punts següents:
- La utilitat, sentit i motiu de la Llei d'Arquitectura, la qual preveu un valor no cobert per les altres legislacions vigents: l'interès general de l'arquitectura.
- La contribució a reduir la precarietat professional, difonent el valor de l'arquitectura.
- La necessitat de posar en valor la qualitat arquitectònica, difondre-la i transmetre-la per tal que els ciutadans tinguem els arguments de judici que ens ajudin a valorar els edificis, espais, ciutats... no amb criteris d'inversió sinó amb criteris de millora de la nostra manera de viure.
- La importància de millorar els concursos públics, promovent els de dues voltes i posant les eines perquè el criteri econòmic no sigui el principal.
Les intervencions de la resta de col·legis
A més del degà del COAC, representants dels Col·legis d'Enginyers de Camins,Canals i Ports; Enginyers Industrials; Economistes; Aparelladors; Enginyers Tècnics Industrials i Enginyers Tècnics d'Obres Públiques van també intervenir exposant el seu posicionament respecte la futura Llei. En aquest sentit, tant el Col·legi d'Enginyers Industrials com el de Graduats Tècnics Industrials van expressar la seva oposició, demanant la retirada del projecte de llei. Per contra, tant el Col·legi d'Aparelladors com el Tècnic d'Obres Públiques van mostrar-se clarament alineats en favor de la llei.
Compareixences
Podeu consultar al web del Canal Parlament les compareixences de les diferents institucions i associacions al web del Canal Parlament.
- Compareixença del 15 de febrer: Cooperativa d'arquitectes La Col, Arquitectes per l'Arquitectura (AxA), Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d'Arquitectes (AUS), Agrupació d'Arquitectes Urbanistes del Col·legi d'Arquitectes (AAUC), Consell d'Escoles d'Arquitectura de Catalunya, Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis. Veure el vídeo. Consultar les transcripcions.
- Compareixença de l'1 de març: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Col·legis d'Enginyers de Camins, Canals i Ports; Enginyers Industrials; Economistes; i Aparelladors, Enginyers Tècnics Industrials i Enginyers Tècnics d'Obres Públiques. Veure el vídeo. Consultar les transcripcions.
En la seva intervenció, el degà ha defensat la importància de disposar d'un marc jurídic òptim que ajudi a construir un millor futur per a les nostres ciutats. Fent un repàs històric, ha recordat el paper destacat que han tingut al llarg dels anys les administracions públiques en la contribució de la transformació i millora del patrimoni urbà. Això no obstant, és un fet que actualment els instruments col·lectius i la prevalència dels criteris economicistes han situat la qualitat i els recursos per assolir-la com a valors no prioritaris, posant en primer terme els resultats a curt termini i hipotecant així les generacions futures.
Tal com ha explicat Comerón, el Projecte de llei té un clar objectiu d'establir i definir l'interès públic de l'arquitectura com a fonament per al benestar i la cohesió social. Així, desenvolupa mesures per a la divulgació, promoció i educació envers la qualitat arquitectònica, com són la creació del Consell de Qualitat Arquitectònica de Catalunya i del Premi Catalunya d’Arquitectura, o l’impuls de polítiques específiques d’àmbit local.
En l'àmbit de la contractació pública, preveu els instruments perquè les administracions públiques, dins el marc de la Llei de contractes estatal, puguin garantir l'exemplaritat de les seves actuacions i licitacions: amb mesures perquè els criteris de valoració de la qualitat arquitectònica rebin sempre una valoració predominant; promou la continuïtat entre projecte i direcció d’obra, la composició adequada dels jurats, els procediments que permetin l’accés a la professió dels joves titulats i l’establiment de valors orientatius per calcular el preu de licitació dels contractes de redacció de projectes.
Finalment, el degà ha agraït la contribució i participació de diferents institucions i col·legis que representen col·lectius professionals directament implicats en el desenvolupament dels projectes arquitectònics.
Resposta als grups parlamentaris
En resposta a les qüestions plantejades pels representants dels diferents grups parlamentaris, Comerón ha remarcat els punts següents:
- La utilitat, sentit i motiu de la Llei d'Arquitectura, la qual preveu un valor no cobert per les altres legislacions vigents: l'interès general de l'arquitectura.
- La contribució a reduir la precarietat professional, difonent el valor de l'arquitectura.
- La necessitat de posar en valor la qualitat arquitectònica, difondre-la i transmetre-la per tal que els ciutadans tinguem els arguments de judici que ens ajudin a valorar els edificis, espais, ciutats... no amb criteris d'inversió sinó amb criteris de millora de la nostra manera de viure.
- La importància de millorar els concursos públics, promovent els de dues voltes i posant les eines perquè el criteri econòmic no sigui el principal.
Les intervencions de la resta de col·legis
A més del degà del COAC, representants dels Col·legis d'Enginyers de Camins,Canals i Ports; Enginyers Industrials; Economistes; Aparelladors; Enginyers Tècnics Industrials i Enginyers Tècnics d'Obres Públiques van també intervenir exposant el seu posicionament respecte la futura Llei. En aquest sentit, tant el Col·legi d'Enginyers Industrials com el de Graduats Tècnics Industrials van expressar la seva oposició, demanant la retirada del projecte de llei. Per contra, tant el Col·legi d'Aparelladors com el Tècnic d'Obres Públiques van mostrar-se clarament alineats en favor de la llei.
Compareixences
Podeu consultar al web del Canal Parlament les compareixences de les diferents institucions i associacions al web del Canal Parlament.
- Compareixença del 15 de febrer: Cooperativa d'arquitectes La Col, Arquitectes per l'Arquitectura (AxA), Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d'Arquitectes (AUS), Agrupació d'Arquitectes Urbanistes del Col·legi d'Arquitectes (AAUC), Consell d'Escoles d'Arquitectura de Catalunya, Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis. Veure el vídeo. Consultar les transcripcions.
- Compareixença de l'1 de març: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Col·legis d'Enginyers de Camins, Canals i Ports; Enginyers Industrials; Economistes; i Aparelladors, Enginyers Tècnics Industrials i Enginyers Tècnics d'Obres Públiques. Veure el vídeo. Consultar les transcripcions.
1/03/2017
Convocatoria abierta: comisario ejecutivo del Observatorio de la Rehabilitación de las comarcas de Girona
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Mesa de la Construcción de Girona formada por la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC), el Colegio de Aparejadores, arquitectos técnicos e ingenieros de la edificación de Girona y el Gremio de Promotores y constructores de Edificios de Girona, en colaboración con los Ayuntamientos de Girona, Figueres y Olot, está promoviendo la creación y organización del Observatorio de la Rehabilitación de las Comarcas de Girona.
El Observatorio se crea con la finalidad de estructurar y promover diferentes planes que puedan ser de ayuda en la reactivación del sector de la construcción con respecto al ámbito de la rehabilitación y transformación urbana, en todos y cada uno de sus aspectos y, principalmente, en los que favorecen la habitabilidad, la construcción sostenible, el ahorro energético y la economía de recursos. En definitiva, para garantizar el derecho a una vivienda digna y adecuada y asegurar que nuestras ciudades, edificios y espacios públicos contribuyan al progreso, a la cohesión social y la creación de oportunidades.
En atención a lo expuesto, la Demarcación de Girona del COAC contratará a un arquitecto a fin de realizar las tareas que se exponen a continuación, relacionadas con la iniciativa que se acaba de mencionar.
28/02/2017