75è aniversari de la presència del Col·legi d'Arquitectes a les Terres de l'Ebre
Acabada la guerra civil i arran de l’adopció oficial de Tortosa pel general Franco s’obria a aquesta ciutat l’oficina comarcal de Regiones Devastadas y Reparaciones, un organisme estatal encarregat de la reconstrucció física -i moral- d’aquells territoris cruament castigats per la contesa bèl·lica. A aquesta decretada reparació de postguerra, centrada en els grans equipaments municipals i altres edificis públics, s’hi sumarien altres arquitectes que treballarien a títol individual en obres de propietaris particulars. L’organització de tot plegat propiciaria la creació -el 7 de gener de 1941- d’una sotsdelegació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a les Terres de l’Ebre amb l’arquitecte José Mª Franquet, veritable pare fundador, al capdavant.
La primera seu col·legial estava ubicada al número 5 del carrer de la Mercè, un edifici d’habitatges propietat de la mare del mateix Franquet, Carmen Martínez. En aquell indret i compartint l’espai amb unes cosidores que confeccionaven sotanes per als capellans de la diòcesi tortosina, iniciava el seu trajecte una colla d’arquitectes accidentalment destinats a sargir les malmeses trames urbanes incivilment devastades per la desraó de la guerra. Més endavant, al 1953, aquesta seu es traslladaria a l’entresòl del carrer Pintor Gimeno per a passar, l’any 1977, al carrer Mercaders i establir-se, amb el canvi de segle, a la modernista casa Bau.
En aquest període de temps hem assistit a profunds canvis socials i tecnològics. Hem transitat de la penetrant olor dels vapors d’amoníac de la primera màquina reproductora de plànols a la informàtica insipidesa de la impressora làser. Hem passat de l’envejable lleugeresa física dels expedients dels projectes a l’ingent i insoportable volum de paperassa tècnica que ens veiem obligats a complimentar actualment. De l'històric quartet de col·legiats precursors (Franquet, Bartlett, Ubach i Forniés) fins als cent divuit inscrits actuals. Del visat presencial, al visat telemàtic. D’entre totes aquestes migracions, cal destacar-ne la que es produïa el 17 de desembre de 1996 -data històrica en l’esdevenir arquitectònic ebrenc- quan, després de persistents i justes reivindicacions liderades per l’arquitecte Joan Manuel Margalef, s’assolia la condició de demarcació tot independitzant-nos de Tarragona i equiparant-nos en rang amb les capitals de província.
Així, doncs, caldria cercar els orígens de la presència del COAC a les comarques ebrenques en la implantació i en l’activitat reconstructora de Regiones Devastadas, la qual desencadenà una venturosa oferta de feina per a tots els tècnics i agents de l’àmbit de l’edificació. Procedents de latituds llunyanes, arquitectes de RR DD com Eduardo Torallas, Santiago Sanguinetti, César Jalón o Luís Calvo -alguns d’ells, depurats pel mateix aparell de l’Estat- col·laboraren estretament amb els seus col·legues locals arribant a ocupar càrrecs dintre de les corresponents juntes dels col·legis d’arquitectes (Javier Peña) i d’aparelladors (Jesús Caballero). A la vegada, alguns membres (Francesc Ubach, Francesc Navarro) d’aquestes associacions professionals es van incorporar a la plantilla de RR DD col·laborant-hi, fins i tot, més enllà de la data del seu desmantellament oficial, l’any 1957.
És per tot això que hem volgut evocar aquest moment fundacional en l’exposició "Ciutats reconstruïdes. Acció conjunta de Regiones Devastadas i el COAC-Ebre", que es podrà visitar fins al 15 de gener a la seu col·legial. Tres quarts de segle després, mentre bufem les espelmes d’aquest aniversari tan assenyalat, el col·lectiu d’arquitectes de l’Ebre seguim fent camí tot mantenint el mateix compromís de servei que ofereixen aquells coneguts grans magatzems, la perseverança lírica del llorejat bard de Minnesota i la mateixa polivalència de l’aclamat vehicle tot terreny.
Antoni López Daufí
Vocal de Cultura de la Demaració de l'Ebre
Per a més informació sobre l'exposició "Ciutats reconstruïdes. Acció conjunta de Regiones Devastadas i el COAC-Ebre", clica aquí.
Impacte en premsa:
Una exposició aborda la relació entre Regiones Devastadas i el Col·legi d’Arquitectes a l’Ebre, L'Ebre, 16 de desembre de 2016
El Col·legi d’Arquitectes exposa els seus inicis a l’Ebre, Diari de Tarragona, 16 de desembre de 2016
Setanta-cinc anys del Col·legi d'Arquitectes a les Terres de l'Ebre, L'Ebre, 9 de desembre de 2016
Trobada anual de corresponsals del COAC
La trobada, oberta a tots els col·legiats, és una bona ocasió per posar en comú les experiències dels corresponsals i, alhora, conèixer de primera mà la tasca que desenvolupen a l'estranger.
Comptarem amb la presència dels corresponsals que estan a Bèlgica (Brussel·les), Bòsnia-Hercegovina (Sarajevoi), Colòmbia (Bogotà), Estats Units (San Francisco), Itàlia (torí), Holanda (Amsterdam), Panamà (David), Suècia (Göteborg ) i Xina (Xangai).
La Xarxa de Corresponsals del COAC va néixer el 2013 amb l'objectiu d'afavorir el posicionament dels arquitectes catalans a l'estranger i col·laborar amb ells oferint informació per a l'exercici professional a altres països. Actualment, el COAC compta amb corresponsals a 41 ciutats que treballen per augmentar les oportunitats de treballar fora de la forma més qualificada possible mantenint alhora els vincles amb Catalunya i els arquitectes que hi segueixen exercint.
Es prega confirmació d'assistència a la trobada enviant un correu a internacional@coac.net
Amb la col·laboració de:
El Archivo Histórico del COAC colabora con las exposiciones "Hermanos Busquets. Un universo compartido" y "Masó Interiores"
El Museo de Arte de Girona (Md'A) inauguró, el pasado 29 de octubre, la exposición temporal "Hermanos Busquets. Un universo compartido" dedicada a la obra de los Hermanos Busquets, personas primordiales en el estudio de la segunda generación de novecentistas en Catalunya, especialmente en Girona. José María, Luis y Jaime, colaboradores del arquitecto Rafael Masó, dieron un nuevo impulso y valor a los trabajos en artes aplicadas, sobretodo desde la Galería de Bellos Oficios abierta en Girona en 1918.
La reciente donación del Fondo Hermanos Busquets Mollera, gracias a la generosidad de Mn. Joan Busquets Dalmau, ha sido el pretexto de la muestra que, comisariada por Gloria Bosch y Susanna Portell, presenta una selección de los dibujos, caritcatures, diseños tipográficos, apuntes y documentación que permite conocer la amplia y variada producción artística de los tres hermanos.
En esta ocasión, el Archivo Histórico del COAC colabora cediendo en préstamo el croquis para plafón cerámico de San Narciso de la Galería de Bellos Oficios y diseño gráfico de Girona, obra del arquitecto Rafael Masó.
"Hermanos Busquets. Un universo compartido" se podrá visitar hasta 21 de mayo de 2017.
Por otra parte, el Museo de Sant Feliu de Guíxols abre al público la exposición "Masó Interiores" el próximo 26 de noviembre de 2016. La muestra, que ya se pudo ver en la Fundación Rafael Masó de Girona, es un recorrido por el interior de nueve viviendas diseñadas por el arquitecto Rafael Masó Valentí (Girona, 1880-1935) a lo largo de su carrera, entre 1907 y 1932.
Rafael Masó veía la transformación de los interiores domésticos como un aspecto más de la identidad nacional, de la modernización y de la europeización de Catalunya que propugnaba el Novecentismo. Por un lado, introdujo y adaptar a sus interiores las ideas de los diseñadores más avanzados de Inglaterra, Austria y Alemania, y por otro, integró las aportaciones de todo un grupo de artesanos y artistas de las comarcas de Girona, que supo dar forma a los muebles, las vidrieras, los esgrafiados, la forja y la cerámica que él dibujaba. La exposición también permite ver el alcance territorial de las obras de Masó, ya que estas casas son en Girona, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Torroella de Montgrí y L'Estartit.
En esta ocasión, el Archivo Histórico del COAC que custodia el Fondo Rafael Masó, ha cedido 125 piezas.
"Masó Interiores" se podrá visitar hasta el 30 de abril de 2017 en el Museo de Sant Feliu de Guíxols.
L’Arxiu Històric del COAC col·labora amb les exposicions "Germans Busquets. Un univers compartit" i "Masó Interiors"
La recent donació del Fons Germans Busquets i Mollera, gràcies a la generositat de Mn. Joan Busquets i Dalmau, ha estat el pretext de la mostra que, a cura de Gloria Bosch i Susanna Portell, presenta una tria dels dibuixos, caritcatures, dissenys tipogràfics, apunts i documentació que permet conèixer l’amplia i variada producció artística dels tres germans.
En aquesta ocasió, l’Arxiu Històric del COAC col·labora cedint en préstec el croquis per a plafó ceràmic de Sant Narcís de la Galeria de Bells Oficis i disseny gràfic de Girona, obra de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí.
"Germans Busquets. Un univers compartit " es podrà visitar fins 21 de maig de 2017.
Per altra banda, el Museu de Sant Feliu de Guíxols obre al públic l’exposició "Masó Interiors" el pròxim 26 de novembre de 2016. La mostra, que ja es va poder veure a la Fundació Rafael Masó de Girona, és un recorregut per l’interior de nou habitatges dissenyats per l’arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 1880-1935) al llarg de la seva carrera, entre 1907 i 1932.
Rafael Masó veia la transformació dels interiors domèstics com un aspecte més de la identitat nacional, de la modernització i de l’europeïtzació de Catalunya que propugnava el Noucentisme. D’una banda, va introduir i adaptar als seus interiors les idees dels dissenyadors més avançats d’Anglaterra, Àustria i Alemanya, i de l’altra, va integrar-hi les aportacions de tot un grup d’artesans i artistes de les comarques de Girona, que va saber donar forma als mobles, els vitralls, els esgrafiats, la forja i la ceràmica que ell dibuixava. L’exposició també permet veure l’abast territorial de les obres de Masó, ja que aquestes cases són a Girona, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Torroella de Montgrí i l’Estartit.
En aquesta ocasió, l’Arxiu Històric del COAC, que custodia el Fons Rafael Masó, ha cedit 125 peces.
"Masó Interiors" es podrà visitar fins al 30 d’abril de 2017 al Museu de Sant Feliu de Guíxols.