Results of the study "Architects. Situation, opportunities and prospects"
In response to this context, the COAC carried out this survey so that the results can provide a useful and rigorous instrument for analysing the current situation and assist architects in making decisions about the future and improve their competitiveness and market position. At the same time, the study is a tool for the Association to enable them to formulate a long-term strategy and achieve an improvement in the professional situation of architects and how they are perceived by society.
The figures
The majority of architects who took part in the survey and who have a confidence level of 95% are men (62%). In terms of age distribution, there is a predomination of architects in the age group of 31 to 40 years old. Of all those surveyed, 1,261 were Association members (78%) and 354 (22%) were not.
66% of those surveyed had studied at ETSAB and 22% at ETSAV. Recent graduates were in the majority, with 62% having graduated from the year 2000 onwards. Almost half had continued with higher education, especially master's degree and postgraduate courses (44%), and a lesser percentage (3%) with a doctorate. 26% studied part of their course abroad and 16% had done work placements.
57% of the architects were self-employed over the last year, well above salaried employees, who accounted for 24%. Furthermore, 15% fell into both categories and 5% did not have a contract. Amongst the salaried employees, we note a certain amount of job stability (50% have permanent contracts).
Last year, the vast majority of architects worked in the private sector (74% only private plus 14% in both private and public) and, more specifically, in a practice (77% of those who work in just the private or in both sectors). Only 12% of those surveyed said they worked in the public sector, the majority of them in town and city councils.
With regard to income, architects fall into an annual salary range of €20,001 to €30,000. 46% are paid less than €20,001 and a fifth of them less than €10,001. Only 30% earn an annual salary of more than €30,000. There are large salary differences according to gender and age. There are more men than women in the higher salary brackets.
It can also be seen that those who have a higher level of education also earn more. 40% of those who have completed a doctorate were paid more than €40,000 a year. This percentage drops to 20% for those who have a master's or postgraduate degree and to 16% for Architecture graduates.
Making a comparison over time, it can be seen that architects' salaries have declined over the last decade. 70% confirm that their income has declined compared with the situation 10 years ago (before the property bubble burst), and half say there has been a big reduction. Only 21% indicate their income has risen. With regard to gender, the progress of women's income was slightly less negative than that of men.
15% of those surveyed have lived and worked abroad for some time over the last two years. If we look at the age range of the youngest architects (younger than 30), they number 34%. When asked if they have thought about going or returning to work abroad, 40% answered yes. Meanwhile, the 34% who currently do not have international customers plan to look for projects abroad. Regarding the countries considered for working abroad, the league table is led by the United Kingdom (19%), Germany (11%), Switzerland (10%) and the USA (10%). Conversely, when speaking about countries in which to look for projects, it is France that is mentioned most (24%).
The current profile of an architect
Right now, architects are a rejuvenated group: over 50% are below 50 years old and 34% are under 40. Most architects are men (62%), although the new generations are beginning to feature more women. Where the female contingent is more numerous is at the training stage. 'And that means that women will have a greater say in the future', explained the dean. Whether men or women, 70% of architects work for themselves. They are self-employed and perform their activity in a private practice with one or two others. Only a few work in administration or for companies: industry, university, promoters, constructors and consultants account for fewer than 10% of active architects. For Comerón, this situation determines the main subsectors in which 'the main opportunities for professional advancement can be found'.
Future prospects
New construction is no longer their main job. To compensate for this decline, rehabilitating buildings has become the activity with most volume. This is followed by new construction, project management, then legal and bureaucratic matters and interior design. Over the coming five years, rehabilitation is forecast to continue in first place ahead of activities related to energy efficiency and BIM (the new comprehensive planning model that is set to become the standard). It is expected that new construction will lose much of its importance. This transformation is reflected in the continuous training received by architects. According to the survey, architects have spent recent years broadening their education in order to specifically redirect their careers towards these areas. Comerón stressed that, 'We are in a full state of transition, a new era that not only affects us but the whole of society, forcing us to change our professional role'. In this process, globalisation is very much present in the profession. Many architects have left to work abroad. 'For many, this process has been dramatic, but is has also helped us to internationalise', said Comerón. There are between 10% and 12% of architects working abroad and a similar percentage of foreigners working here; figures, according to the Dean, 'to be expected in an ever more globalised world'.
VIEW THE SURVEY RESULTS HERE
The Spanish Biennial of Architecture and Urbanism in New York
The 13th Spanish Biennial of Architecture and Urbanism (BEAU) goes to the United States for the very first time to exhibit at the Cooper Union in New York, before travelling on to France, Germany, Japan and Sweden.
The exhibition, entitled 'Alternativas / Alternatives', can be visited between 27 October and 3 December 2016, and brings together 22 award-winning projects and 20 finalists selected by the 13th BEAU jury for the sections covering architectural works and actions, research and dissemination. It is curated by Begoña Díaz-Urgorri, Juan Domingo Santos and Carmen Moreno Álvarez, and supervised by Francisco Mangado, the general coordinator for Spanish Biennials.
Referring to the works on display, Mangado stated that 'the economic crisis was a critical moment for Spanish architecture and we have seen a slowdown in new construction, but an increase in restoration work'. He went on to say, 'Our objective in bringing the Biennial to the Cooper Union and turning it into a travelling exhibition was to open up the sensitive forms and inventive design of Spanish architecture to the world.'
The travelling exhibition which had, before going to New York, been available to visit at Granada's Alhambra, is now presented in association with Archtober, New York City's annual Architecture and Design month.
Award-winning projects In the jury's opinion, the award-winning projects represent a general overview of the architectural and urban planning output completed by Spanish architects over recent years, dominated by domestic and small-scale contributions.
Amongst the 22 BEAU award-winning works, we find the following Catalan projects and architects:
· Casa Bastida, de Ramon Bosch Pagès i Elisabet Capdeferro Pla
· Casa Luz, d'Arquitectura-G
· Nou accés al centre històric de Gironella, per Carles Enrich
· Reconstrucció i ampliació de la masia Can Calau, de Montserrat Nogués i Teixidor
· Casa 1014, d'H Arquitectes
Exhibition:
October 27th - December 3rd 2016
Opening ceremony: October 27th 18.30 h
From Tuesday to Friday from 14 to 19h. Saturdays and Sundays from 12 to 19 h
The Cooper Union, Arthur A. Houghton Jr. Gallery, 2n pis
7 East 7th Street, Nova York
Resumen jornada "El FM en los centros penitenciarios" 13-OCT
El pasado 13 de octubre de 2016 se celebró el acto "El Facility management y el arquitecto. Modelo de gestión integral y eficiente de los espacios construidos", en el Centro Penitenciario de Mas d'Enric, en El Catllar. Este era el tercer acto organizado por el Grupo de Trabajo de Facility Management del Colegio de Arquitectos de Cataluña y lo inauguró Amand Calderó, Director General de Servicios Penitenciarios y Pere Castelltort, secretario de la demarcación de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
Calderón dio a conocer cuáles son los principales objetivos de la política penitenciaria y qué relación tiene esta actividad con las infraestructuras penitenciarias donde se desarrolla esta tarea. Explicó que en 1984 la Generalitat asumió las competencias en materia penitenciaria y desde entonces el sistema penitenciario de Cataluña ha ido adaptándose a una profunda transformación cualitativa del país, tanto en lo referente a la dotación y preparación de su personal como en cuanto a una adecuada inversión en materia de infraestructuras, haciendo frente a las actuales necesidades de plazas penitenciarias y la obsolescencia de algunos de los actuales equipamientos penitenciarios.
Dado que los equipamientos penitenciarios son una pieza clave del sistema penitenciario, en tanto que instrumento necesario para llevar a cabo las actuaciones que la Generalidad de Cataluña debe implementar para alcanzar de manera eficaz las funciones de reeducación, de reinserción social y de retención y custodia, uno de los aspectos más destacados en este proceso de mejora ha sido el impulso para construir nuevos Centros Penitenciarios ajustados a las necesidades actuales. El Centro Penitenciario de Mas d'Enric, en El Catllar (Tarragona), es un excelente ejemplo.
Los nuevos Centros Penitenciarios se han construido con la voluntad de dar respuesta a los principios de rehabilitación y reinserción de los internos a la sociedad una vez cumplidas sus penas, sin bajar la guardia en aquellos aspectos de seguridad que inciden en su retención y custodia.
Se ha buscado, también, integrar estas grandes infraestructuras en su entorno minimizando su impacto ambiental y social, emplazándolos cercanos a los nudos de comunicaciones y mejorando su accesibilidad en distancia y en tiempo a los núcleos importantes de población. Se ha tenido especial cuidado, también, en dotándolos de todos los servicios necesarios que permitan desarrollar una vida colectiva organizada y una convivencia ordenada.
En definitiva, el Departamento de Justicia asegura que sigue avanzando en este camino para dotarse de una organización y de unas infraestructuras ajustadas a las actuales necesidades de nuestro país.
Pere Castelltort se centró en explicar los objetivos del Congreso de arquitectura 2016 y cuál es el papel que juega el Facility Management, una especialización de futuro dentro de la arquitectura que está experimentando un gran crecimiento.
En todos los actos se presenta la visión del Facility Manager de la propiedad, de la empresa de servicios de gestión y del arquitecto autor del proyecto, incorporando una visión del Facility Management más lejana y externa a la infraestructura donde se celebra el acto. En esta jornada en Tarragona, la visión externa la aportó el arquitecto Rogelio Jiménez, arquitecto coordinador de la oficina de proyectos del Ayuntamiento de Tarragona, que habló de la gestión de las infraestructuras de los Juegos de Tarragona 2017.
La visión del Facility Management por parte de la propiedad la dieron Rafael López y Jordi Pons, que subrayaron la importancia de actuar desde un inicio en el proceso, ya que son "procesos de muchos años y la visión integral y transversal del Facility Management permite que las infraestructuras den los servicios necesarios a la organización que hace uso la vez que se consiguen eficiencias de todo tipo, que al final se trasladan a eficiencias económicas que aseguran todos los servicios adecuados ".
La visión de la empresa de servicios la dio Jordi Gaspà Ferrater, delegado en Tarragona de la empresa superficiaria, que se centró en detallar cuáles son las magnitudes y las eficiencias de este modelo de gestión en general y como desarrollan sus servicios en el Centro Penitenciario de Mas d'Enric.
La visión del arquitecto autor del proyecto la dio Roger Páez, que subrayó la importancia de tener muy en cuenta el factor tiempo en todas las decisiones a la hora de enfocar un proyecto como este. Fue él mismo quien explicó en la posterior visita a un módulo de vida como se desarrolla la vida de los internos.
En definitiva, se debatió en torno a un modelo de excelencia de política penitenciaria, arquitectura y gestión integral y transversal de infraestructuras que resuelve necesidades complejas y que da respuestas satisfactorias.
El último acto dentro del Congreso de Arquitectura entorno del Facility management se celebrará el 10 de noviembre en el auditorio de la Ciudad de la Justicia, en Barcelona, donde se debatirá sobre la gestión de esta gran y compleja infraestructura pública.
Actos anteriores
El Faclity Management es una especialidad que gestiona de manera integral y transversal los espacios construidos y todos sus servicios, desde el inicio de su programa funcional hasta su explotación, pasando por su proyecto y construcción. La difusión y el conocimiento de esta especialización es condición indispensable para su implantación exitosa, tanto desde el punto de vista de la actividad del arquitecto como de las necesidades de nuestra sociedad.
El pasado mes de marzo se celebró el primer acto en el Auditorio del Palau de la Generalitat de Catalunya donde se debatió en el entorno del Facility Management a las administraciones de Cataluña. El mes de julio se celebró la segunda jornada sobre la materia, que se centró en el modelo de gestión del espacio construido de uso público de Barcelona. El pasado 21 de septiembre, en el edificio de Sta. Catalina, sede de la Delegación territorial del Govern de la Generalitat en Girona, se llevó a cabo la tercera sesión, en torno a la gestión del conjunto de edificios de la Delegación. Este fue el primero de tres actos donde se propone debatir sobre la gestión de grandes infraestructuras con respecto a esta especialización del arquitecto: el Facility management.
Resum jornada "El FM als centres penitenciaris" 13-OCT
Calderó va donar a conèixer quins són els principals objectius de la política penitenciària i quina relació té aquesta activitat amb les infraestructures penitenciàries on es desenvolupa aquesta tasca. Va explicar que l’any 1984 la Generalitat va assumir les competències en matèria penitenciària i des de llavors el sistema penitenciari de Catalunya ha anat adaptant-se a una profunda transformació qualitativa del país, tant pel que fa a la dotació i preparació del seu personal com pel que fa a una adequada inversió en matèria d’infraestructures, fent front a les actuals necessitats de places penitenciàries i a l’obsolescència d’alguns dels actuals equipaments penitenciaris.
Atès que els equipaments penitenciaris són una peça cabdal del sistema penitenciari, en tant que instrument necessari per a dur a terme les actuacions que la Generalitat de Catalunya ha d’implementar per tal d’assolir de manera eficaç les funcions de reeducació, de reinserció social i de retenció i custòdia, un dels aspectes més destacats en aquest procés de millora ha estat l’impuls per construir nous Centres Penitenciaris ajustats a les necessitats actuals. El Centre Penitenciari de Mas d’Enric, a El Catllar (Tarragona), n’és un excel·lent exemple.
Els nous Centres Penitenciaris s’han construït amb la voluntat de donar resposta als principis de rehabilitació i reinserció dels interns a la societat un cop complides llurs penes, sense abaixar la guàrdia en aquells aspectes de seguretat que incideixen en la seva retenció i custòdia.
S’ha buscat, també, integrar aquestes grans infraestructures al seu entorn minimitzant el seu impacte ambiental i social, emplaçant-los propers als nusos de comunicacions i millorant-ne l’accessibilitat en distància i en temps als nuclis importants de població. S’ha tingut especial cura, també, en dotant-los de tots els serveis necessaris que permeten desenvolupar-hi una vida col·lectiva organitzada i una convivència ordenada.
En definitiva, el Departament de Justícia assegura que segueix avançant en aquest camí per dotar-se d’una organització i d’unes infraestructures ajustades a les actuals necessitats del nostre país.
En Pere Castelltort es va centrar en explicar els objectius del Congrés d’arquitectura 2016 i quin és el paper que hi juga el Facility Management, una especialització de futur dins de l’arquitectura que està experimentant un gran creixement.
En tots els actes es presenta la visió del Facility Manager de la propietat, de l'empresa de serveis de gestió i de l'arquitecte autor del projecte, incorporant una visió del Facility Management més llunyana i externa a la infraestructura on se celebra l'acte. En aquesta jornada a Tarragona, la visió externa la va aportar l’arquitecte Rogelio Jiménez, arquitecte coordinador de l’oficina de projectes de l’Ajuntament de Tarragona, que va parlar de la gestió de les infraestructures dels Jocs de Tarragona 2017.
La visió del Facility Management de la propietat la van donar Rafael López i Jordi Pons, que van subratllar la importància d’actuar des d'un inici en el procés, ja que són "processos de molts anys i la visió integral i transversal del Facility Management permet que les infraestructures donin els serveis necessaris a l'organització que en fa ús alhora que s’aconsegueixen eficiències de tot tipus, que al final es traslladen a eficiències econòmiques que asseguren tots els serveis adequats".
La visió de l’empresa de serveis la va donar Jordi Gaspà Ferrater, delegat a Tarragona de l’empresa superficiària, que es va centrar a detallar quines són les magnituds i les eficiències d’aquest model de gestió en general i com desenvolupen els seus serveis al Centre Penitenciari de Mas d’Enric.
La visió de l'arquitecte autor del projecte la va donar en Roger Páez, que va subratllar la importància de tenir molt en compte el factor temps en totes les decisions a l’hora d’enfocar un projecte com aquest. Va ser ell mateix qui va explicar en la posterior visita a un mòdul de vida com s’hi desenvolupa la vida dels interns.
El darrer acte dins del Congrés d'Arquitectura entorn del Facility management se celebrarà el 10 de novembre a l’auditori de la Ciutat de la Justícia, a Barcelona, on es debatrà sobre la gestió d’aquesta gran i complexa infraestructura pública.
Actes anteriors
El Faclity Management és una especialitat que gestiona de manera integral i transversal els espais construïts i tots els seus serveis, des de l’inici del seu programa funcional fins la seva explotació, passant pel seu projecte i construcció. La difusió i el coneixement d’aquesta especialització és condició indispensable per a la seva implantació exitosa, tant des del punt de vista de l’activitat de l’arquitecte com de les necessitats de la nostra societat.
El passat mes de març es va celebrar el primer acte a l'Auditori del Palau de la Generalitat de Catalunya on es va debatre a l'entorn del Facility Management a les administracions de Catalunya. El mes de juliol es va celebrar la segona jornada sobre la matèria, que es va centrar en el model de gestió de l’espai construït d'ús públic de Barcelona. El passat 21 de setembre, a l’edifici de Sta. Caterina, seu de la Delegació territorial del Govern de la Generalitat a Girona, es va dur a terme la tercera sessió, en torn a la gestió del conjunt d'edificis de la Delegació. Aquest va ser el primer de tres actes on es proposa debatre sobre la gestió de grans infraestructures pel que fa a aquesta especialització de l'arquitecte: el Facility management.