Los frisos de Picasso en la sede del COAC, declarados Bien Cultural de Interés Nacional
El Gobierno de la Generalitat ha aprobado declarar Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN), como colección, dos paneles esgrafiados de la sede del COAC en Barcelona, elaborados por Carl Nesjar a partir de los esbozos de Pablo Picasso.
Se trata de los esgrafiados de la Sardana y de los Arcos, que se encuentran en el vestíbulo de la Sala de Actos de la sede de Plaça Nova, un espacio que destaca por su singularidad arquitectónica y artística.
Un patrimonio único
En 1959, se encargó a Pablo Picasso el diseño del esgrafiado de los frisos interiores y exteriores de la sede del COAC, obra del arquitecto Xavier Busquets. Inspirándose en la cultura mediterránea, el artista plasmó a los esgrafiados elementos propios de la cultura popular catalana, como los gigantes, las sardanas o los Tres Tombs.
A partir de los dibujos de Picasso, el artista noruego Carl Nesjar, colaborador habitual del pintor, procedió al grabado sobre hormigón con la técnica del esgrafiado a chorro de arena, que ya había utilizado en el edificio del Gobierno en Oslo (Noruega).
Restauración de los esgrafiados
En 2022, el COAC llevó a cabo la restauración de los frisos de hormigón, tanto por su cara exterior como por su interior, con la voluntad de reparar los daños sufridos por el paso del tiempo y mantener así su valor patrimonial. Recupera la conferencia realizada en el COAC, en la que el equipo responsable de la restauración explicó el proceso llevado a cabo.
El COAC acull la Materials Matter Exhibition 2025
L'esdeveniment reunirà una selecció de marques per mostrar les darreres tendències en materials i productes. L'exhibició es desplegarà a tres espais complementaris del COAC:
A l'Altell es presentarà l'exposició 'Materialidad Consciente', comissariada i dissenyada per Matter Group. La mostra posa el focus en materials que promouen la circularitat, la innovació tecnològica i la sostenibilitat, essencials per a una arquitectura contemporània que millori tant l'entorn com la qualitat de vida de les persones.
A l'Espai Picasso, les marques expositores estaran disponibles en un entorn proper i dinàmic, que facilitarà el contacte directe i l'intercanvi d'idees. Entre els materials exposats es trobaran revestiments de fusta, calç, fibres naturals, pedra reciclada, tèxtils, metall oxidat, pedra natural, porcellànic de gran format, melamines d'última generació, paviments vinílics reciclats, aixetes, mecanismes i il·luminació, entre molts d'altres.
A la segona planta, es desenvoluparà un cicle de conferències amb estudis d'arquitectura, interiorisme i dissenyadors de producte, tant consolidats com emergents, que compartiran els seus darrers projectes i experiències aplicant diferents materialitats.
Inscripcions
Les jornades són gratuïtes, però cal inscripció prèvia.
Manifest de l'AADIPA en defensa de la conservació de les pintures murals de Sixena al MNAC
Davant la sentència ferma que ordena el trasllat de les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena, nosaltres, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) especialitzats en la conservació del patrimoni històric i artístic, manifestem el nostre posicionament ferm a favor que aquestes restin al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per criteris exclusivament tècnics i de preservació del patrimoni comú.
Les pintures de Sixena no són només un testimoni únic del romànic europeu; són també obres extremadament fràgils que, com ha reconegut la comunitat científica i tècnica, no poden ser traslladades sense risc de danys irreversibles.
Exposem els següents arguments:
1. Fragilitat estructural i alteració dels materials originals: Les pintures van patir un incendi el 1936 i, segons múltiples informes, entre 50 i 70% de la seva superfície conservada ha estat ja objecte de reintegració. Els pigments i suports es troben greument afectats i el seu trasllat podria provocar el col·lapse material de les obres.
2. Incertesa sobre les condicions de recepció a Sixena: La sala capitular del monestir no disposa, a hores d’ara, de garanties tècniques que assegurin unes condicions climàtiques, d’il·luminació i estructurals estables. Hi persisteixen agents com bacteris, humitats o sals que podrien posar en perill immediat les pintures.
3. Valors històrics i documentals adquirits: Les intervencions de restauració dutes a terme a mitjans del segle XX, com les de Josep Gudiol, formen part de la biografia material de les obres. Aquestes capes són testimoni d’una època i una metodologia, i no poden ser menystingudes tal com marca la Carta de Cracòvia, 2000.
4. Precedents culturals i criteris internacionals: Casos com el de la Dama d’Elx o el Guernica demostren que els criteris de conservació han prevalgut sobre els de restitució quan hi havia risc per a la integritat de les obres. El principi fonamental és la preservació per sobre de la propietat.
5. Responsabilitat de les administracions públiques: El MNAC ha estat la institució que ha garantit durant dècades la conservació, estudi i difusió d’aquestes pintures. Les administracions implicades han de vetllar pel bé superior de la seva preservació, fins i tot davant sentències que, malgrat ser de compliment obligat, poden ser revisades o ajornades amb base a informes tècnics nous.
6. Reproducció fidel i contextualitzada al Monestir: Les tècniques actuals de reproducció digital i impremta mural permeten la creació de rèpliques d’alta qualitat, tant a nivell visual com material, que poden restituir amb gran precisió l’aspecte original de les pintures. Aquesta opció, àmpliament utilitzada arreu del món en espais patrimonials d’alta sensibilitat, permetria retornar al Monestir de Sixena la seva càrrega simbòlica i narrativa sense posar en risc l’obra original. Apostem, doncs, per la instal·lació d’una reproducció científicament rigorosa i contextualitzada al seu lloc d’origen, com a via equilibrada per preservar la memòria del lloc i, alhora, garantir la conservació del patrimoni autèntic.
Per tot això, instem:
• Al Ministeri de Cultura, a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona a defensar davant dels tribunals i institucions internacionals el manteniment de les pintures al MNAC per raons de conservació.
• A l'administració aragonesa, que promogui acords que posin per davant la protecció del patrimoni davant qualsevol altra consideració.
• A la societat civil i al món cultural i científic a sumar-se a aquesta crida per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni comú.
L'arquitectura catalana, protagonista als Premis de La Casa de la Arquitectura 2025
La primera edició dels Premis de La Casa de la Arquitectura, impulsats pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU) per reconèixer l’excel·lència de l’arquitectura contemporània a escala estatal, ha tingut un clar protagonisme català, amb 5 estudis catalans guardonats entre les 6 categories de la convocatòria.
Aquests guardons tenen per objectiu destacar obres i iniciatives que, en sintonia amb els principis de la Llei de Qualitat de l'Arquitectura, posen de manifest el compromís de la disciplina amb el benestar col·lectiu i la capacitat per afrontar els reptes actuals i futurs, tot fomentant la creativitat i la innovació.
Més enllà de celebrar la qualitat arquitectònica, els premis volen apropar aquesta pràctica a la ciutadania, ressaltant-ne la funció com a eina de transformació cultural, social i territorial.
La cerimònia de lliurament dels premis va tenir lloc el 29 de maig i va comptar amb la presència del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia. Les sis categories dels premis han distingit projectes exemplars en els àmbits de la cohesió social, l’adaptabilitat, la innovació, l’acció pública, les instal·lacions efímeres i la recerca.
Categoria: ES_COHESIÓ
Harquitectes – Carrer Postindustrial
El jurat ha valorat la reutilització de materials, la recuperació de la memòria industrial i el potencial transformador de l’arquitectura en la construcció d’un futur més just. El projecte, realitzat en col·laboració amb Prodis —entitat dedicada a potenciar les capacitats de persones amb discapacitat intel·lectual— exemplifica com l’arquitectura pot esdevenir un paradigma de cohesió social. No només construeix espais, sinó que ofereix un lloc amb sentit, centrat en les persones, els seus vincles, afectes i necessitats.
Categoria: ES_ADAPTABILITAT
Lacol – Utopia compartida
Una proposta de construcció col·lectiva que reflexiona de manera innovadora i pertinent sobre l’habitatge. "Utopia compartida" defensa un model necessari: cooperatives d’habitatge en cessió d’ús sobre sòl públic. La cooperativa d’arquitectes Lacol impulsa, amb el seu treball i compromís, infraestructures comunitàries que responen als desafiaments del present.
Categoria: ES_INNOVACIÓ (ex aequo)
Peris + Toral Arquitectes – Raw Rooms
Aquest projecte parteix d’una lectura contemporània de la tradició, utilitzant materials que no només construeixen, sinó que dialoguen amb l’entorn. Raw Rooms configura un paisatge d’habitatge social adaptat a la identitat i el clima d’Eivissa, amb una resposta compromesa i sostenible a les necessitats locals. El projecte destaca per una aposta essencialista i vernácula, centrada en la qualitat de l’habitar i en la consciència dels recursos.
TEd’A Arquitectes – Palimpsest
La proposta es distingeix per l'honestedat en l'ús de materials que es mostren tal com són. La rehabilitació de l'edifici s'organitza en l'entorn d'una circulació oberta i flexible i un programa residencial que respon a les formes de vida contemporània.
Categoria: ES_ACCIÓ PÚBLICA (ex aequo)
Un Parell d’Arquitectes – Plaça Major
La rehabilitació dels edificis, impulsada per l’Ajuntament i el veïnat, transforma el buit en refugi i el deteriorament en esperança. Restaurar murs és també construir comunitat, preservar l’espai públic i teixir la memòria col·lectiva. Aquest projecte és un paradigma de com, des del present, podem imaginar ponts entre el passat i el futur dels nostres espais comuns.
Silvia Párraga Sisternes - Cantereria no dormis
Una resposta bella i resilient al desastre provocat per la DANA. Els murs i els enderrocs esdevenen paisatge viu, renaturalitzant el curs fluvial i assumint el risc amb sensibilitat i tècnica. La innovació davant el context d’emergència climàtica i la col·laboració exemplar entre administracions converteixen aquest projecte en un gest col·lectiu que transforma l’espai públic i el converteix en una herència compartida.
Categoria: ES_EFÍMERES (ex aequo)
Josep Ferrando – Un Tívoli per a Lluèrnia
Una intervenció subtil i respectuosa en el paisatge volcànic de la Garrotxa. La peça es desplega sobre un cràter, connectant una alzina amb el bosc que l’envolta. Ferrando ofereix, amb aquesta instal·lació, una reflexió sobre els vincles entre ciutat, natura i cultura contemporània.
Urko Sánchez Architects – Murs amb vida
Amb materials humils, el projecte connecta modernitat i tradició, reutilitzant un espai existent. La seva solució desmuntable respecta el paisatge i convida a pensar en un futur sostenible i culturalment enriquit. Destaca per promoure la cooperació internacional i per projectar l’arquitectura espanyola més enllà de les seves fronteres.
Categoria: ES_INVESTIGACIÓ
Oficina de Investigación Documental – Atles de la desaparició
El jurat ha reconegut la valuosa i necessària tasca d’aquesta oficina, dedicada a recuperar la memòria col·lectiva amb intensitat, sensibilitat i rigor. El projecte no només destaca pel resultat final, sinó pel procés de recerca desenvolupat per un equip interdisciplinari.