Resolució del Tribunal de Recursos Contractuals en relació a la licitació del Banc d’Espanya
El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TARC) ha comunicat al Col·legi d’Arquitectes la resolució definitiva respecte de la reclamació que el Col·legi va presentar, el passat 4 de març, sobre el procediment de reforma dels espais bancaris de l’edifici del Banc d'Espanya a Barcelona.
La resolució ha estat parcialment estimatòria respecte els arguments del Col·legi. El TARC ha estimat favorablement l’argument del Col·legi en relació a que el Banc d'Espanya està subjecte a la Llei de Contractes estatal (TRLCSP). D'altra banda, quant a la solvència tècnica, anul·la el termini de referència de 3 anys per acreditar experiència, i recorda que la nova normativa estableix 5 anys en comptes de 3. El Tribunal, a més, considera que la clàusula que permet al Banc o a la Mesa de Contractació acceptar qualsevol mitjà que consideri oportú per acreditar la solvència no és correcta, i considera que els mitjans han de quedar establerts en el propi plec.
Les altres consideracions que el COAC va fer han estat desestimades amb els següents arguments:
- Respecte a l'experiència en remodelació d’edificis industrials, el TACRC considera que la resposta que dóna el Banc al recurs, en aquest punt, és lògica i està justificada. Recordem, però, que el Banc d'Espanya ja havia modificat els plecs després del recurs del COAC i havia esmenat aquest punt demanant, en comptes d’un edifici industrial, un “projecte i direcció d’obra de remodelació d’un edifici existent amb instal·lacions complexes, tal i com hospitals, bancs, museus, CPDs, etc”. Estarem pendents si fan una altra esmena ara que el Tribunal els permet demanar experiència en edificis industrials.
- Respecte als requisits de solvència econòmica (mínim import de facturació exigit), que el COAC considerava desproporcionats, el Tribunal considera que no ho són. En relació a la nostra petició de que es podria substituir pel compromís de subscripció d'una assegurança en cas de ser adjudicatari, considera que no es pot imposar a l’organisme.
Malgrat aquesta resolució, el Col·legi es manté ferm en els seus arguments i continuarà defensant-los en totes les licitacions públiques en les quals consideri que són vulnerats.
Recordem que, tot i que el procediment va ser temporalment suspès, els interessats han de presentar sol·licitud abans del termini establert, que es va ampliar fins el 15 d’abril a les 14 h.
Resolució definitiva del TARC, 1 d'abril de 2016
Resolució d'adopció de mesura provisional del TARC, 17 de març de 2016
Anunci rectificatiu del Banc d'Espanya, 16 de març de 2016
Recurs presentat pel Col·legi d'Arquitectes, 4 de març de 2016
Accés a la licitació
"Atles de clixés polítics", nou número de Quaderns que arriba per Sant Jordi
“Atles de clixés polítics” analitza la relació entre la política i l’espai públic, i reflexiona sobre qüestions com ara: quin ha de ser el paper de l'arquitecte enfront d'una nova voluntat regeneradora que afecta també a l’arquitectura i l’espai públic? Quins són els límits —polítics, fàctics i legals— de l’arquitectura i de quina manera poden ser redefinides les regles del joc? Quina és la capacitat política real de l'arquitectura?
En aquest número doble hem comptat amb la col·laboració d’un ampli grup de professionals de diferents perfils, com són l’antropòloga i periodista Núria Alabao, l’arquitecte i professor de l’Escola d’Arquitectura de Londres Pier Vittorio Aureli, l’artista David Bestué, l’arquitecte i actualment director general de Barcelona Regional Josep Bohigas, l’arquitecte i professor de la Universitat de Yale Craig Bucley, l’arquitecte i urbanista Joan Busquets, l’arquitecta i professora Matilde Cassani, el dissenyador industrial Curro Claret, l’arquitecta especialista en processos de participació urbana Núria Colomé, la historiadora de l’arquitectura Beatriz Colomina, l’arquitecta membre de LaCol Cristina Gamboa, l’arquitecte Ignacio González Galán, el professor d’Estètica i Història de l’Art a la Universitat de Nova York Boris Groys, el crític i escriptor Owen Hatherley, l’arquitecte i historiador de l’arquitectura Evangelos Kotsioris, el comissari i editor Moritz Küng, l’arquitecte i urbanista David Martínez, l’especialista en noves economies comunitàries Rubén Martínez, l’arquitecta Anna-Maria Meister, l’arquitecta i professora de la UPC Zaida Muxí, l’arquitecta Marina Otero, l’artista Ugo La Pietra, l’arquitecta Dafne Saldaña, l’arquitecte i professor Manel Sangenís, la sociòloga i professora a la Universitat de Columbia Saskia Sassen, l’arquitecta i investigadora Malkit Shoshan, la investigadora i professora d’arquitectura Pelin Tan i l’editor Oriol Vilanova.
Pel que fa a la secció Observatori, Noves Narratives, la revista ha comptat amb la participació dels estudis Brandlhuber + Emde, Burlon; Barceló, Guerra, Santomà; Productora; Goig - Pol Esteve i The Decorators.
El nou número es podrà recollir a partir del divendres 22 d’abril a les diferents seus col·legials.
A Barcelona, el 23 d'abril, diada de Sant Jordi, la seu de plaça Nova també estarà oberta i es podrà recollir el nou número.
Encuentros individuales con la corresponsal del COAC en Shangai
Los arquitectos interesados podrán reunirse con Isabel Cotchà, corresponsal del COAC en Shangai, para intercambiar impresiones sobre la ciudad o sobre China en general. Isabel Cotchà Isabel Cotchà estuvo los primeros años en la China colaborando con ADA Barcelona, unión de fuerzas de Xavier Claramunt, Carlos Ferrater y Fermín Vázquez para entrar en Asia. Y actualmente és Design Director al CCDI, una de les principales empresas de arquitectura privada en la China.
Las reuniones, de media hora cada una, tendrán lugar el martes 26 de abril, a lo largo del día, en la sede de Plaça Nova. Si estáis interesados, podéis solicitar una cita con la corresponsal enviando un correo electrónico a internacional@coac.net, especificando la franja horaria preferida.
Con la Red de Corresponsales del COAC, se pretenden incrementar las oportunidades para trabajar fuera de la forma más cualificada posible, manteniendo los vínculos con Catalunya y con los arquitectos que continúan ejerciendo desde aquí.
El projecte de Llei de l’Arquitectura ja s’està tramitant al Parlament
El passat 22 de març el Parlament de Catalunya va admetre a tràmit el projecte de Llei de l'Arquitectura, després de la seva aprovació per part del Govern de la Generalitat. Un cop superats els terminis per a la presentació d'esmenes, el projecte serà debatut en seu parlamentària.
3 anys de treball intens, amb l’impuls del COAC
Aquesta iniciativa legislativa té el seu origen ara fa tres anys, quan el Govern de la Generalitat, amb el ferm recolzament de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, va decidir iniciar el procés de redacció de la futura Llei de l'arquitectura. El mes d’agost de l’any passat, el 2015, l’anterior Executiu aprovava el Projecte, que no va arribar a trametre’s al Parlament degut a la convocatòria d’eleccions.
El nostre Col·legi ha treballat durant tot aquest temps al costat del Departament per tal de sumar esforços en aquest objectiu comú, primer participant en el grup d’impuls que va establir les primeres directrius del text i després en el grup de treball encarregat d’elaborar el primer redactat de la Llei. Per a tota aquesta tasca hem comptat amb el recolzament i la implicació de companys i associacions com Arquitectes per l’Arquitectura.
Contingut del nou Projecte de llei
El Projecte de llei, a partir de l’establiment del valor com a interès públic de l’arquitectura, desenvolupa mesures de foment i impuls de l’arquitectura, i de promoció i difusió de la qualitat arquitectònica i les condicions necessàries per propiciar-la, tant en les edificacions com en la urbanització dels espais públics i el planejament.
Es promou el reconeixement del valor social de l’arquitectura a partir de la pròpia declaració d’interès públic i s’estableixen mesures de divulgació, promoció i educació sobre l’arquitectura i la seva incidència en la qualitat de vida. En aquest sentit, es preveu l’actuació de les administracions públiques amb diversos instruments, que van des de la creació del Consell de Qualitat Arquitectònica de Catalunya com a òrgan consultiu de la Generalitat fins a l’impuls de polítiques específiques d’àmbit local.
En l’àmbit de la contractació pública, conté mesures necessàries per establir que els criteris de valoració de la qualitat arquitectònica rebin sempre una valoració predominant; tracta la continuïtat entre projecte i direcció d’obra, la composició adequada dels jurats, els procediments que permetin l’accés a la professió dels joves titulats, i promou l’establiment de valors orientatius per calcular el preu de licitació dels contractes de redacció de projectes.
A l’alçada d’Europa, pioner a l’Estat espanyol
En els darrers anys la Unió Europea ha anat elaborant directives i resolucions que posen en valor l’aportació que fa l’arquitectura en els entorns urbans i rurals, reconeixent-li un paper important en les polítiques públiques.
D’acord amb això, la UE ha recomanat als estats membres el foment de la qualitat arquitectònica mitjançant la promoció dels seus valors entre la ciutadania i l’adopció de polítiques exemplars de construcció pública, encara no materialitzades de forma completa en cap estat membre, ni a l’Estat espanyol, que fins ara només ha transposat aquestes directrius de forma parcial pel que fa referència a la qualitat tècnica de l’edificació en el CTE. El nou projecte de llei d’arquitectura esdevé, per tant, un referent a nivell internacional, juntament amb el Projecte de llei que a França s’està també ara mateix tramitant, relatiu a la llibertat de creació, a l’arquitectura i al patrimoni (“Loi CAP, Création, Architecture, Patrimoine”).
El COAC confia que, un cop convertida en llei, aquesta iniciativa respongui a les necessitats de la societat, de l’arquitectura i dels arquitectes del present i del futur, millorant el coneixement i la percepció social de l’arquitectura, del treball dels arquitectes i de les condicions en les quals el realitzem.
- Projecte de llei publicat al BOPC, 24 de març de 2016
- Nota de premsa del Govern de la Generalitat, 1 de març de 2016
- Nota de premsa del Col·legi d'Arquitectes, 1 de març de 2016
- Article de Lluís Comerón, degà del COAC. Ara, 5 d'agost de 2015