Barcelona mirall 1996–2026
La sessió comptarà amb la participació dels crítics Cristina Goberna i Alessandro Scarnato. La moderació anirà a càrrec de Toni Riba (MACBA) i les comissàries de l'exposició.
Què ens retorna avui el mirall de Barcelona? Entre la ciutat que consolidava la seva projecció internacional i la que avui es pregunta quin futur vol construir, aquest debat proposa una mirada sobre les transformacions de l'arquitectura, la ciutat i la cultura arquitectònica dels darrers trenta anys. Quines continuïtats hi trobem? Quins nous reptes apareixen?
In the making. Cartografies corals
L'acte comptarà amb la participació de representants de les nou escoles presents a l'exposició. La voluntat és generar un espai de diàleg compartit al voltant de l'ensenyament de l'arquitectura i el disseny, els reptes comuns entre les diferents escoles i les reflexions que han anat apareixent al llarg de l'exposició.
En acabar la conversa, a les 20.00 h, se celebrarà la cloenda de l'exposició.
L'arquitectura i el disseny s'estan redefinint davant dels reptes del present. "Cartografies corals" proposa una conversa oberta entre representants de les nou escoles d'arquitectura i disseny que participen a "In the Making" i totes les persones assistents per compartir com les escoles afronten aquestes transformacions i imaginar, col·lectivament, els futurs de les dues disciplines.
Amb la participació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB); l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV); l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (UdG); l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Reus; La Salle Escola d'Arquitectura (ETSALS); School of Architecture (ESARQ); l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC); EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona; i la Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona (ELISAVA).
Exposició "Modèliques. Ciutats i utopies 1859-1958"
De la mà d’urbanistes visionaris –majoritàriament arquitectes i enginyers–, les modèliques són propostes que combinen la il·lusió utòpica amb la realitat tossuda, concebudes entre la perfecció dels models i la seva deformació quan es tornen reals. Les propostes sorgeixen com una alternativa als mals de les ciutats del seu temps i encaren amb optimisme el futur. Són innovadores, sovint radicals, de vegades controvertides, tant pel seu atreviment, com per la seva simplificació, de vegades excessiva, del fet urbà. Però en tots els casos, els plànols, les perspectives i els diagrames que les expliquen són una mostra inqüestionable de la capacitat de l’urbanisme de projectar noves formes urbanes, vinculades a una ferma voluntat de transformació social.
L’exposició ofereix una selecció de deu projectes-model, projectes-teoria i projectes urbans formulats al llarg de cent anys i des de diversos continents. Sobre la base teòrica de les Utopies i realitats de Françoise Choay (1965), de Les ciutats del demà de Peter Hall (1987) i d’altres textos i autors de referència, la mostra aplega materials vinculats als episodis més destacats de l’urbanisme modern. Rèpliques de documents originals, fotografies actuals i relleus a escala permeten una lectura comparada de les diferents propostes, una reflexió general sobre algunes de les qüestions centrals en el disseny de les ciutats contemporànies, i reivindicar, una vegada més, el llegat excepcional d’Ildefons Cerdà i la seva contribució al reconeixement internacional de l’urbanisme de Barcelona.
Les 10 modèliques:
- Eixample Cerdà (Barcelona, 1859). “Èxit pràctic d’un projecte teòric” (M. de Solà-Morales, 1985).
- Ciudad Lineal (Arturo Soria i Mata, Madrid,1894). El ferrocarril dona la forma a la ciutat.
- Garden City (Ebenezer Howard, Lechtworth, Regne Unit, 1898). La descentralització a favor de la sostenibilitat urbana.
- Cité Industrièlle (Tony Garnier, Lió, França, 1904). Les funcions organitzen la ciutat moderna
- City Beautiful (Daniel Burnham i Edward H. Bennett, Chicago, Estats Units, 1909). Escenografia urbana i estructura territorial.
- Amsterdam Zuid (Petrus Berlage, Amsterdam, Països Baixos,1915). La qualitat urbana de l’habitatge social.
- Broadacre City (Frank Lloyd Wright, Estats Units, 1934). Una relació íntima entre ciutat, territori i paisatge.
- Chandigarh (Le Corbusier, Chandigargh, Índia, 1951). Jerarquia viària i infraestructura verda.
- Brasília (Lúcio Costa i Oscar Niemeyer, Brasília, Brasil, 1957). Ordre simbòlic i arquitectura monumental.
- La Ville Spatiale ( Yona Friedman,1958). L’arquitectura construeix la utopia.
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Fem molt més que cases: mediació i peritatge
La Demarcació de Barcelona organitza una nova sessió del cicle “Diversitat Professional d’Arquitectes”, que tindrà lloc el dijous 9 de juliol a les 18 h. Coordinada juntament amb l’AAEPFMC, la jornada estarà dedicada als arquitectes que treballen en l’àmbit de la mediació i el peritatge, una vessant sovint poc coneguda de la professió.
Presentarà l’acte Sandra Bestraten, degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Comptarem amb la participació de:
- Anna Fabregat, presidenta de l'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials, Forenses i Mediadors del COAC (AAEPFMC), arquitecta DALF i mediadora professional. Moderarà l’acte.
- Elena Fita, arquitecta mediadora, Màster en Mediació Professional de l’IDEC (UPF).
- David Pàmpols, arquitecte pèrit, vocal de la Demarcació de Lleida de l’AAEPFMC.
- Mar Garcia, arquitecta pèrit, secretària de l’AAEPFMC.
Què passa quan un projecte arquitectònic no surt com estava previst? Qui determina les causes d'una patologia constructiva? Com es resolen els conflictes entre els diferents agents que intervenen en una obra? I quin paper hi poden jugar els arquitectes per trobar una solució consensuada?
A través de l'experiència de professionals especialitzats en aquests àmbits, descobrirem com els arquitectes aporten criteri tècnic i capacitat d'anàlisi per prevenir, gestionar i resoldre conflictes relacionats amb els edificis i el procés constructiu. Una oportunitat per conèixer un camp professional cada vegada més rellevant, on el coneixement tècnic es posa al servei de la resolució de desacords i de la justícia.
10 SESSIONS PER APROFUNDIR EN LES DIFERENTS ESPECIALITATS
El cicle neix amb la voluntat de posar en relleu la pluralitat de perfils que integren la professió i donar visibilitat a les múltiples especialitats que desenvolupen els arquitectes en l’exercici professional. La iniciativa sorgeix del treball desenvolupat a la Taula de Diversitat, creada per escoltar i identificar les necessitats dels professionals que exerceixen en diferents àmbits, i forma part del programa de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura.
Reserva't les dates de les següents sessions:
· Indústria
Dimecres 9 de setembre de 18 a 20 h
· Cultura i comunicació
Dijous 8 d’octubre de 18 a 20 h
· Gestió i direcció
Dijous 12 de novembre de 18 a 20 h
· Especialistes
Dijous 3 de desembre de 18 a 20 h
Recupera els vídeos de les anteriors sessions de "Diversitat Professional d'Arquitectes" al canal de Youtube del COAC!
Amb la col·laboració de:
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de: