Hacer es pensar / taula rodona sobre tècnica i sostenibilitat
El proper divendres 4 d'abril a les 17h, el COAC acull la taula rodona sobre tècnica i sostenibilitat en el marc del IX Fòrum Universitat Arquitectura Indústria, Enginyeria i Societat, amb el suport de la FECYT, en col·laboració amb l’Institut de Recerca IRIA/UPC i en aquest cas també amb la Fundació COAC a través del Centre Obert d’Arquitectura.
Participen les arquitectes Mary Duggan, Bernice Pan i el també arquitecte David van Severen d’Office KGDVS amb la moderació de Josep Ferrando, arquitecte i director de l’escola d’Arquitectura La Salle de Barcelona.
Participen les arquitectes Mary Duggan, Bernice Pan i el també arquitecte David van Severen d’Office KGDVS amb la moderació de Josep Ferrando, arquitecte i director de l’escola d’Arquitectura La Salle de Barcelona.
Hacer es pensar / conferència d'Office KGDVS
El proper divendres 4 d'abril a les 19h, el COAC acull la conferència de l’estudi belga Office Kersten Geers David van Severen en el marc del IX Fòrum Universitat Arquitectura Indústria, Enginyeria i Societat, amb el suport de la FECYT, en col·laboració amb l’Institut de Recerca IRIA/UPC i en aquest cas també amb la Fundació COAC a través del Centre Obert d’Arquitectura.
Exposició "Emili Donato: es fan plànols"
Imatge:
© Toni Vidal
El proper 10 d'abril a les 18.30h inaugurem l'exposició "Emili Donato: es fan plànols" comissariada pels arquitectes Jordi Roig i Miguel Jiménez.
Era l’estiu del 1959 quan l’Emili desembarca a Eivissa a petició del seu pare, que acabava de finalitzar les classes com a professor a l’institut de la capital. “Noi, aquí en aquesta illa perduda de la Mediterrània s’hi comencen a construir apartaments i cases, per què no vens? […] hi ha pocs arquitectes i sembla que hi ha feina.” El fet és que l’encara estudiant d’arquitectura relloga un petit local a peu de carrer i hi penja un cartell on s’anuncia de manera precisa: “Es fan plànols”.
Des d’aleshores, Donato no ha parat de produir projectes, tot organitzant comunitats de propietaris a la ciutat o la muntanya; ha somiat la gran Barcelona del futur connectada amb el Vallès, dibuixant el perfil del front del Poble Nou o la serralada de Collserola; ha construït noves hof per substituir les cases barates de la perifèria; ha repescat l’arquitectura vernacla amb les seves cases de volta; ha aglutinat professionals de diverses disciplines per produir els nous hospitals del futur país sense autarquia, i fins i tot ha retornat als orígens amb la seva arquitectura proteica, feta amb argila i en què la forma desinhibida de les seves construccions evoca tant el món clàssic com el de les arquitectures clares i nítides de Mesoamèrica o de l’Extrem Orient.
Avui, encara somia en fer ciutats industrials en alçària a la vora de les vies de comunicació, o redibuixa i pinta nous quadres mai acabats, o torna a viatjar a Venècia, on fotografia els reflexos dels seus canals i atmosferes una vegada i una altra. L’Emili continua somiant… Deu ser aquesta, la seva darrera “pensada”, o encara ens amaga alguna cosa més?
Era l’estiu del 1959 quan l’Emili desembarca a Eivissa a petició del seu pare, que acabava de finalitzar les classes com a professor a l’institut de la capital. “Noi, aquí en aquesta illa perduda de la Mediterrània s’hi comencen a construir apartaments i cases, per què no vens? […] hi ha pocs arquitectes i sembla que hi ha feina.” El fet és que l’encara estudiant d’arquitectura relloga un petit local a peu de carrer i hi penja un cartell on s’anuncia de manera precisa: “Es fan plànols”.
Des d’aleshores, Donato no ha parat de produir projectes, tot organitzant comunitats de propietaris a la ciutat o la muntanya; ha somiat la gran Barcelona del futur connectada amb el Vallès, dibuixant el perfil del front del Poble Nou o la serralada de Collserola; ha construït noves hof per substituir les cases barates de la perifèria; ha repescat l’arquitectura vernacla amb les seves cases de volta; ha aglutinat professionals de diverses disciplines per produir els nous hospitals del futur país sense autarquia, i fins i tot ha retornat als orígens amb la seva arquitectura proteica, feta amb argila i en què la forma desinhibida de les seves construccions evoca tant el món clàssic com el de les arquitectures clares i nítides de Mesoamèrica o de l’Extrem Orient.
Avui, encara somia en fer ciutats industrials en alçària a la vora de les vies de comunicació, o redibuixa i pinta nous quadres mai acabats, o torna a viatjar a Venècia, on fotografia els reflexos dels seus canals i atmosferes una vegada i una altra. L’Emili continua somiant… Deu ser aquesta, la seva darrera “pensada”, o encara ens amaga alguna cosa més?
Presentació: Simplificació i acceleració administratives en l’àmbit de l’urbanisme i l’habitatge
Imatge:
© Wikimedia
El proper dijous 3 d'abril a les 12.30 h, la Càtedra Barcelona Estudis d'Habitatge presentarà a la seu del COAC de Barcelona el seu nou informe, elaborat per Antoni Serra i Francesc Palau.
L'estudi es centra en la simplificació i acceleració administratives en l’àmbit de l’urbanisme i l’habitatge i analitza la lentitud en la resolució de les llicències urbanístiques, una problemàtica que impacta directament en el desenvolupament urbà i econòmic de la ciutat.
L'informe destaca les principals causes del retard en l’aprovació de les llicències, com la complexitat del marc normatiu, la insuficient dotació tècnica dels equips municipals i l’excés de mecanismes de control previ. Aquestes traves administratives afecten l’activitat econòmica i dificulten l’accés a l’habitatge.
Entre les línies de millora proposades, destaca el paper dels informes d'idoneïtat tècnica (IIT), eina que ha demostrat ser efectiva en reduir els terminis de tramitació. A més, l'informe planteja la incorporació de noves eines tecnològiques com la intel·ligència artificial i el modelatge BIM, així com la necessitat d'un nou model administratiu més àgil i eficient. També recull experiències reeixides, com el cas de Sabadell, on s’ha aconseguit reduir els terminis de resolució.
PROGRAMA
Benvinguda a càrrec de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC.
Juli Ponce, catedràtic de Dret Administratiu a la UB. Codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge.
Antoni Serra, arquitecte. Coordinador de l'Àrea d’Urbanisme, Desenvolupament Sostenible i Seguretat de l'Ajuntament de Sabadell. Coautor de l'informe.
Francesc Palau, advocat especialista en Urbanisme. Funcionari del Departament de Territori, Servei de Patrimoni. Coautor de l'informe.
INSCRIPCIONS
Cal inscripció prèvia
CÀTEDRA BARCELONA ESTUDIS D'HABITATGE
La Càtedra és fruit d'un acord entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i les quatre universitats públiques de l'Àrea Metropolitana: Universitat de Barcelona (UB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El seu objectiu és la coordinació i el desenvolupament de diverses activitats de recerca, docència, debat i difusió al voltant de l'habitatge col·lectiu, actuant com un hub de relacions internacionals des de Barcelona.
L'estudi es centra en la simplificació i acceleració administratives en l’àmbit de l’urbanisme i l’habitatge i analitza la lentitud en la resolució de les llicències urbanístiques, una problemàtica que impacta directament en el desenvolupament urbà i econòmic de la ciutat.
L'informe destaca les principals causes del retard en l’aprovació de les llicències, com la complexitat del marc normatiu, la insuficient dotació tècnica dels equips municipals i l’excés de mecanismes de control previ. Aquestes traves administratives afecten l’activitat econòmica i dificulten l’accés a l’habitatge.
Entre les línies de millora proposades, destaca el paper dels informes d'idoneïtat tècnica (IIT), eina que ha demostrat ser efectiva en reduir els terminis de tramitació. A més, l'informe planteja la incorporació de noves eines tecnològiques com la intel·ligència artificial i el modelatge BIM, així com la necessitat d'un nou model administratiu més àgil i eficient. També recull experiències reeixides, com el cas de Sabadell, on s’ha aconseguit reduir els terminis de resolució.
PROGRAMA
Benvinguda a càrrec de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC.
Juli Ponce, catedràtic de Dret Administratiu a la UB. Codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge.
Antoni Serra, arquitecte. Coordinador de l'Àrea d’Urbanisme, Desenvolupament Sostenible i Seguretat de l'Ajuntament de Sabadell. Coautor de l'informe.
Francesc Palau, advocat especialista en Urbanisme. Funcionari del Departament de Territori, Servei de Patrimoni. Coautor de l'informe.
INSCRIPCIONS
Cal inscripció prèvia
CÀTEDRA BARCELONA ESTUDIS D'HABITATGE
La Càtedra és fruit d'un acord entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i les quatre universitats públiques de l'Àrea Metropolitana: Universitat de Barcelona (UB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El seu objectiu és la coordinació i el desenvolupament de diverses activitats de recerca, docència, debat i difusió al voltant de l'habitatge col·lectiu, actuant com un hub de relacions internacionals des de Barcelona.