La Seu de Manresa, 700 anys. De Berenguer de Montagut a Gaudí
Aquest treball, que vol ser també un petit homenatge al mestre d’obres Berenguer de Montagut, de qui sabem tan poc, però que fa set segles va concebre aquest temple i va posar tot el seu saber al servei de la ciutat que li feia confiança, es complementa amb un llibre-catàleg que es pot adquirir a la seu de Manresa i de Vic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (preu: 10 €).
Aquesta exposició, comissariada per Fermí Bataller i Francesc Rafat, i organitzada per la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC, després d’itinerar per diverses seus, es trasllada permanentment a l’Espai Oliba de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i els autors han acordat cedir la mostra a la ciutat de Manresa per contribuir a la difusió del seu patrimoni arquitectònic i històric.
A partir d’ara, els visitants de la Seu podran descobrir la història del temple a través d’un vídeo i de maquetes impreses en 3D que repassen les diferents etapes constructives de la basílica.
8a Mostra d’Arquitectura del Vallès a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Aquesta exposició recull de manera lúdica i flexible les diferents obres presentades a la 8a Mostra d’Arquitectura del Vallès, reproduïdes en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant al visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat.
El programa Mostres d'Arquitectura del COAC busca potenciar i divulgar el treball dels arquitectes arreu del territori català. També persegueix, no obstant això, mostrar altres maneres d'exercir aquest ofici, a fi i efecte de donar visibilitat a totes les activitats que els arquitectes desenvolupen en el seu àmbit professional i social.
Salve Studio (@somsalvestudio), equip format per Jordi Quetglas i Mireia Costa, és el creador d’aquesta mostra. La producció, d'altra banda, va tenir lloc a la fusteria Estudi Ferran Sendra (@estudiferransendra), un espai liderat per l’arquitecta Ariadna Sendra, que aposta per la innovació empresarial de la indústria.
No us la perdeu!
La itinerància de l'exposició compta amb la col·laboració de: 
Exposició: "Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974)"
Comissari: Valentín Roma
Inauguració: divendres 3 de febrer, 17 h
El 1985, Carles Martí i Xavier Monteys van publicar un article titulat «La línia dura», amb el qual presentaven el número de comiat de la revista 2C. Aquest text feia un recorregut pel treball d’un grup d’arquitectes —Hannes Meyer, Hans Wittwer, Mart Stam, Johannes Duiker o Evan Owen Williams, entre d’altres— que durant els anys trenta, en el si del moviment modern, van prioritzar els problemes constructius enfront de les justificacions estètiques. Martí i Monteys van encunyar fins i tot una nova categoria per referir-se a aquests autors i a les seves obres, als quals van denominar «l’ala radical del racionalisme».
Parafrasejant el títol d’aquell article, podríem aventurar que, entre 1949 i 1974, es va dur a terme a Barcelona un conjunt de propostes des del camp de l’arquitectura, el disseny i l’urbanisme que, vistes en perspectiva, constitueixen «línies dures» respecte a les tendències hegemòniques de cada període, una mena de tradició no sempre subratllada —potser pendent de recuperar-se en el futur— que ofereix tres trets essencials: l’intent d’obrir les disciplines a uns nous usos col·lectius i uns paradigmes que evolucionessin les retòriques formals de cada moment; la superació del projecte com a simple metodologia teòrica i la seva transformació en eina amb la qual comprendre i millorar l’esfera pública; l’enfrontament als conflictes ciutadans sense l’ús de fórmules corporatives, models preformatejats o solucions exemplaritzants.
Aquesta mostra reuneix 29 casos d’estudi ordenats cronològicament i reconstruïts mitjançant documents, textos i imatges que, en la seva majoria, s’ensenyen per primera vegada dins d’un context expositiu.
Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974) comença i acaba amb una mateixa preocupació pels llocs i les condicions en què viuen les classes subalternes locals, és a dir, comença amb el concurs sobre El Problema de la Vivienda Económica en Barcelona (1949) i acaba amb la publicació, el 1974, del Contra Pla de la Ribera, elaborat pel Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB), el qual donava suport a les reivindicacions veïnals davant l’opció tecnicopolítica oficial de reestructuració de la zona litoral.
L’exposició es completa amb un itinerari per cinc dependències diferents —degudament senyalitzades— de l’editorial Gustavo Gili, fet que permet entendre la seva morfologia arquitectònica original. Per acabar, s’ha seleccionat una sèrie d’imatges que Francesc Català-Roca va realitzar sobre l’edifici en el moment de la seva construcció i obertura. Aquest reportatge, juntament amb les nombroses instantànies del mateix autor incloses en cada cas d’estudi, formen un conjunt de més d’un centenar de fotografies que s’inscriuen dins dels actes commemoratius pel centenari del naixement del fotògraf.
Trobareu tota la informació al web del Centre Obert.Organitzat per:
Amb el patrocini de:
‘El Bosc Insòlit', de Josep Pérez González
La seu de la Delegació del Vallès acull, des de l’11 de gener fins al 28 de febrer, l'exposició 'EL BOSC INSÒLIT' de l'artista Josep Pérez González.
En Josep Pérez González, dibuixant, pintor i gravador, va néixer a Barcelona el 1953. Es va llicenciar en Belles Arts i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i va continuar ampliant la formació artística experimentant amb tècniques de cianotípia, calcografia, litografia i gravat no tòxic. Ha estat professor de dibuix i catedràtic d’Ensenyament de Secundària.
La seva llarga trajectòria artística l’ha portat a participar en més de setanta exposicions entre individuals, col·lectives i fires d’art, sobretot en l’àmbit de Catalunya.
'EL BOSC INSÒLIT' li ha permès experimentar nous camins de l'art. Amb la instal·lació de punts de llum, situats a contrallum de papers estampats, ha creat peces tridimensionals on es transparenten colors amagats i invisibles a la llum natural. Experimenta sobretot amb tècniques de gravat menys tòxiques com les litogràfiques, gofrats i additives, utilitzant planxes de polièster, planxes d'alumini i tintes litogràfiques.
La instal·lació ofereix als visitants una experiència a través de la llum, el color i les formes derivades de la natura. L'obra tridimensional que s’hi exposa està inspirada en l’acte contemplatiu de l’aigua, la llum, el bosc, la terra, els astres i la diversitat del món fractal. És el resultat de l’atracció de la llum que es filtra entre els arbres a l’hora baixa. Cap a la posta de sol l’artista pot apreciar millor les ombres i les escletxes que fan difoses les formes del paisatge.
L'experiència de viure en un medi natural i observar la llum i les ombres difoses, han ajudat a l’artista a investigar i crear aquests escenaris d’efectes lumínics.
No us la perdeu!
Si voleu aprofundir en la seva obra i trajectòria, podeu visitar el seu web www.espaitarlatana.cat