VII Jornadas de Patrimonio: "El patrimonio de los caminos históricos de la Cataluña Central"
El Centro de Estudios del Bages, la Demarcación de las Comarcas Centrales del COAC, la Fundación Aguas de Manresa - Parc de la Sèquia, el Archivo Comarcal del Bages y el Museo Comarcal del Bages organizan las VII Jornadas de Patrimonio, este año dedicadas a los caminos históricos.
El propósito de las VII Jornadas del Patrimonio es analizar la situación de los caminos históricos de la Catalunya Central y tendrán lugar el 25 y el 26 de enero y el 2 de febrero.
A lo largo de la historia, los diferentes grupos humanos que han habitado este territorio han tenido contacto con otros grupos a través de caminos. Muchos de estos recorridos de contacto se han mantenido con el paso del tiempo y muchos se han convertido total o en parte en las carreteras y otros ejes de comunicación actuales. Los caminos reales, los caminos de carga y los caminos de trashumancia se convirtieron en uno de los elementos que permitió conectar personas e ideas.
Las jornadas pretenden poner en valor este patrimonio -una buena parte del cual desgraciadamente hace años que se ha perdido- y analizar sus posibles usos sociales, culturales, lúdicos o económicos.
Todas las actividades son de acceso libre y gratuitas. Se recomienda realizar inscripción previa:
VII Jornades de Patrimoni. "El patrimoni dels camins històrics de la Catalunya Central"
El Centre d’Estudis del Bages, la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Fundació Aigües de Manresa - Parc de la Sèquia, l’Arxiu Comarcal del Bages i el Museu Comarcal del Bages organitzen les VII Jornades de Patrimoni.
El propòsit de les VII Jornades del Patrimoni, que se celebraran el 25 i 26 de gener i el 2 de febrer, és analitzar la situació dels camins històrics de la Catalunya Central.
Al llarg de la història, els diferents grups humans que han habitat aquest territori han tingut contacte amb altres grups a través de camins. Molts d’aquests recorreguts de contacte s’han mantingut amb el pas del temps i molts s’han convertit total o en part en les carreteres i altres eixos de comunicació actuals. Els camins rals, els camins de bast i els camins de transhumància van esdevenir un dels elements que va permetre connectar persones i idees.
Les jornades pretenen posar en valor aquest patrimoni –una bona part del qual malauradament fa anys que s’ha perdut- i analitzar els seus possibles usos socials, culturals, lúdics o econòmics.
Consulteu el programa de les jornades.
Totes les activitats són d’accés lliure i gratuïtes. Es recomana fer inscripció prèvia a:
Conferència d'Oscar Miguel Ares: "Els contextos de l'arquitectura. Obra construïda (2012-18)"
La Xerrada, que porta per títol "Els contextos de l'arquitectura. Obra construïda (2012-18)", tractarà d'explicar els projectes més recents de l'estudi de l'arquitecte.
Descarrega la invitació.
En acabar l'acte, es farà un sopar-col·loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus.
Si estás interessat en assistir-hi inscriu-te a tarragona@coac.cat
Preu del sopar 18 €
Óscar Miguel Ares
1972, Valladolid. Obté el títol el 1998 a l'Escola d'Arquitectura de Valladolid. El 2010 aconsegueix el títol de Doctor per la Universitat de Valladolid - per la tesi "GATEPAC 1928-1939" - sent el seu tutor D. Juan Antonio Cortés. Des de 2013 és professor de projectes arquitectònics a l'ETS d'Arquitectura de Valladolid.
La seva producció teòrica ha estat publicada per diverses publicacions, entre les quals destaquen la revista "Arquitectura Viva" així com les redactades pels departaments de composició i projectes de les ETSA Madrid, UPC de Barcelona, ETSA de Sevilla i ETSA Cartagena. Autor del llibre: "La Modernitat alternativa. Trànsits de la forma en l'arquitectura espanyola (1930-1936) "
Des de març de 2012 exerceix la seva tasca professional com a fundador de l'estudi "Contextos d'Arquitectura i Urbanisme." Com a arquitecte ha guanyat diversos concursos d'idees així com diferents reconeixements, entre els quals destaquen la XIV Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme 2018 i 2011; dels Premis FAD 2018; Premis d'Arquitectura Espanyola 2017 atorgats pel CSAE; American Architecture Prize (New York, 2017); International Architecture Awards, 2018 concedit per The Chicago Athenaeum / Europeen (Atenes, 2018); The architecture award (Los Angeles, 2018); The Pla Award, (Venezia, 2018); els Premis d'Arquitectura de Castella i Lleó (2009, 2011, 2016 i 2018); així com en els Premis de Construcció Sostenible de Castella i Lleó (2017 i 2018). Les seves obres han estat publicades en nombroses revistes nacionals i internacionals, entre les quals destaca Arquitectura Viva, Tectònica, Domus o Baumeister.
Exposició: "Josep Maria Pericas i Morros, 1881-1966. Arquitecte"
Josep M. Pericas (Vic, 1881 - Barcelona 1966) forma part de la primera generació d’arquitectes noucentistes, conjuntament amb el seus amics i companys Masó i Jujol, i assenyala l’expressió més clara i evolutiva del noucentisme.
En els inicis, sempre des de les directrius artístiques del bisbe Torras i Bages que proposen un clar enfrontament amb el modernisme imperant, és la figura d’Antoni Gaudí qui orienta el seu primer discurs plàstic. De forma gairebé immediata, d’acord amb una valoració personal de l’arquitectura popular, del medievalisme, en concret de l’esquematització de l’art romànic per un cantó; i per altra, de la voluntat de modernització, entesa com una aproximació al moviment arquitectònic centreeuropeu, dirigit des del moviment de la sezecion vienesa, la seva arquitectura evoluciona cap a un estil propi.
La segona dècada del segle XX, és la plenitud d’aquesta voluntat d’evolució i creació de l’arquitectura de Pericas, que corre paral·lela als corrents europeus més avançats. Els nous camins que seguirà l’arquitectura catalana al final d’aquest període de caràcter més conservador, classicista i acadèmic, incideix de forma subtil en la seva obra que assimila poc a poc aquests conceptes, sense perdre en cap moment la força del seu estil personal totalment consolidat.
Josep M. Pericas, conjuntament amb Rafael Masó representen la vàlua de l’arquitectura catalana en aquest període postmodernista i fins a l’entroncament als principis racionalistes, que a Catalunya va significar el moviment del G.A.T.P.A.C.
L’exposició repassa l’obra de Josep Maria Pericas i Morros (Vic 1881- Barcelona 1966) un dels arquitectes catalans més importants del segle XX. Molt vinculat a Osona, la seva figura és encara avui desconeguda tot i haver projectat obres de gran interès com les cases Bayés, Colomer i la Font de Sant Pere a Vic; l’església de Rocaprevera a Torelló o les restauracions de les esglésies de Santa Maria de Manlleu o Sant Andreu de Tona, entre moltes altres. A Barcelona va ser autor també del Monument a Mossèn Cinto Verdaguer. La mostra és el resultat d’anys de recerca al què s’ha de sumar l’esforç per reunir plànols, objectes i mobles de diferents col·leccions privades. L’objectiu és donar a conèixer una visió àmplia de la seva arquitectura i també dels elements decoratius i dissenys que ajuden a copsar el seu ric univers creatiu.
Organitza: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Demarcació de les Comarques Centrals
Col·labora: Ajuntament de Vic, Museu de l'Art de la Pell, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, La Caixa, Institut Puig-Porret