La construcció es recupera lentament al conjunt del territori
La trobada ha comptat amb la participació del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras i el cap de l’Àrea Tècnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicat les tendències que s’identifiquen de manera global i per demarcacions territorials.
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades confirmen la tendència de la lenta recuperació del sector
El sector presenta un creixement positiu respecte el 2021 quant a superfície visada, però encara està per sota dels nivells previs a la pandèmia: l’any 2022 s’ha tancat amb un total de 4.620.037 m2 visats, xifra que suposa un increment d’un 4% respecte el 2021 i indica una tendència positiva i de recuperació. A més a més, el resultat del 2022 se situa per sobre de les previsions de l’informe Euroconstruct, que preveia tancar l’exercici del sector de la construcció amb un creixement del 3%.
Tot i així, les dades de superfície visada mostren que seguim un 1,5% per sota que el 2019, abans de la pandèmia, i es confirma així la tendència de la lenta recuperació del sector. En aquest sentit, Euroconstruct preveu un estancament del creixement de la construcció del 0,2% per al 2023.
La ciutat de Barcelona afronta el repte de reformar el teixit urbà consolidat
La ciutat de Barcelona presenta una casuística particular. S’ha produït una davallada del 31% en la superfície visada (585.657 m2) a la ciutat comtal, però cal tenir en compte que queda molt poc sòl lliure i, per tant, caldrà repensar com es reforma i rehabilita el teixit urbà consolidat. D’altra banda, també s’ha de posar de relleu la vitalitat immobiliària del districte del 22@: els visats d’oficines s’han incrementat un 3,7%.
El nombre d’habitatge de nova creació també ha disminuït (1.454, un 48% inferior al 2021). Una de les causes que pot haver provocat la caiguda són certs processos d’ajust normatiu per part de l’administració, que han propiciat que la inversió es desplaci a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Així, es pot observar com a l’Àrea Metropolitana s’han visat 4.158 habitatges de nova creació, un 31,9% més que l’any anterior. El mateix succeeix amb la superfície visada, que a l’Àrea Metropolitana arriba fins als 1.051.497 m2 (+39,3%). Els projectes amb major nombre d’habitatges es concentren principalment a Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Viladecans i Badalona, ciutats de la perifèria de Barcelona.
Poc impacte dels fons Next Generation
Les dades sobre rehabilitació mostren el poc impacte que ha tingut la posada en marxa, aquest 2022, dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. En conjunt, la rehabilitació, que ha caigut un 9,3% respecte el 2021, segueix estancada a casa nostra i només representa un 25% de la superfície total visada, una qüestió que també s’explica perquè per a moltes actuacions de renovació, el tràmit del visat no és obligatori. La xifra està molt lluny del creixement del 4,5% d’aquest subsector al conjunt d’Europa que preveu Euroconstruct, impulsat principalment pel programa ‘SuperBonus’ d’Itàlia.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
És per això que aquest 2022 s’han impulsat campanyes de conscienciació ciutadana sobre el paper de l’arquitectura en la salut de les persones o la promoció de la rehabilitació. També s’ha obert l’Oficina Tècnica de Rehabilitació, que assessora, informa i acompanya la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation.
Els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Tot i així, s’està notant un retard en l’arribada de sol·licituds motivat, parcialment, pels llargs i complexos processos a través dels quals les comunitats de propietaris han de decidir i tramitar els ajuts.
A continuació es fa un anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector creix pràcticament a tot el territori, a excepció de la ciutat de Barcelona i la demarcació de l’Ebre. El conjunt de la Demarcació de Barcelona creix respecte el 2021 (+2,5%). Cal destacar que la recuperació es concentra fora de la ciutat de Barcelona. Si bé al 2021 la superfície visada a la capital catalana suposava el 31,1% del total de la demarcació, ara només representa el 20,3%.
També són especialment significatius els creixements experimentats a les demarcacions de Girona, amb 684.742 m2 visats, un 1,6% més que els 674.244 m2 del 2021; i de Tarragona, on la superfície visada s’incrementa un 17% respecte el 2021 (de 332.961 m2 a 389.566 m2). A Lleida, el creixement és del 8,7% (de 264.583 m2 a 287.536 m2).
2. El nombre d’expedients visats és molt similar al del 2021. S’han visat un total de 9.503 expedients, és a dir, un 0,27% més que els 9.477 registrats el 2021. Segons les dades, l’increment en nombre de projectes es concentra a la demarcació de Girona i a la resta de la província de Barcelona, exceptuant la capital.
3. La rehabilitació s’estanca, després del lleuger creixement del 2021. La rehabilitació segueix estancada a casa nostra i la posada en marxa de tots els programes d’impuls a la rehabilitació finançats pels fons Next Generation no ha tingut un impacte positiu en les dades. De fet, la superfície visada en rehabilitació ha estat de 1.122.682, un 9,3% menys que el 2021 i només representa el 24,7% del total de la superfície visada.
En canvi, sí que la rehabilitació experimenta un creixement positiu respecte el 2021 a les demarcacions de les Comarques Centrals (14,6%), Girona (4,3%) i Tarragona (6,2%). La caiguda, en canvi, és especialment significativa a la ciutat de Barcelona, on s’ha visat un (44,9%) menys de superfície en rehabilitació que l’any passat. També a la Demarcació Lleida disminueix la rehabilitació, amb una reducció del 14,7%.
4. L’obra nova segueix creixent, però encara a ritme inferior al 2019. Se situa en 3.422.925 m2 i augmenta un 8,9% respecte el 2021 però encara es troba per sota dels 3.485.042 m2 del 2019.
5. Malgrat que la creació d’habitatge creix, continua per sota dels nivells òptims. L’any 2022 s’ha tancat amb 15.358 habitatges de nova creació visats, un 5,3% més que el 2021, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya). Totes les demarcacions menys Girona presenten un comportament positiu respecte el 2021. A la ciutat de Barcelona, en canvi, la creació d’habitatges ha caigut un 48,1% en relació a l’any passat i es queda en 1.454.
D’aquests 15.358 habitatges de nova creació, un total de 1.333 són habitatges de protecció oficial que es corresponen a 43 projectes visats pel COAC i estan situats fonamentalment, a Barcelona ciutat i la seva Àrea Metropolitana.
D’aquests 43 projectes, n’hi ha 19 que combinen habitatge lliure (785) i habitatge de protecció oficial (298). I d’aquests 19, 4 estan situats a la ciutat de Barcelona i suposen la creació d’un total de 159 habitatges (104 de lliures i 55 de protecció oficial) que s’han planificat seguint la reserva del MPGM del 30% de protecció oficial aprovada el 2018.
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives: la superfície creix un 2,9% si comparem amb 2021, amb un total de 1.292.341 m2 visats. L’hostaleria recupera el ritme després de dos anys molt dolents a causa de la pandèmia i creix un 91,3% respecte el 2021, igual que les oficines, que marquen un repunt del 12,2%. La indústria i el comerç registren creixements negatius del 12,9% i el 8,5%, respectivament.
L’àmbit de la sanitat encadena un nou any de creixement positiu (33,7% en relació a l’any passat), mentre que el de l’educació pateix una reducció del 46,7%. Tot i així, cal tenir en compte que, igual que passa amb els projectes d’habitatge protegit, són pocs els d’ús sanitari i educatiu que passen pel tràmit del visat col·legial.
Consulteu els gràfics de visat
La construcció a les comarques de Girona es manté
La Demarcació de Girona del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya presenta l’activitat de la construcció i la rehabilitació a la província durant aquest any 2022 a partir dels projectes d’execució necessaris per poder començar les obres.
Les dades mostren un creixement gradual
Aquest 2022, la superfície visada a la Demarcació de Girona presenta un creixement de l’1,56% respecte a 2021, i aproximadament un 16% més que el 2019, just abans de la pandèmia. En xifres absolutes, l’any 2022 s’ha tancat amb 684.742 m2, 10.498 m2 més que el 2021, una xifra que representa el 14,82% de la superfície total visada a tot Catalunya (4.620.037 m2).Les dades mostren un creixement gradual iniciat el 2013, a excepció de l’any 2018 on va ser més accentuat a causa de cinc grans projectes, i el 2020 que va patir una baixada per l’impacte de la pandèmia.
A escala comarcal, el Baix Empordà (172.664 m2) i l’Alt Empordà (132.370 m2), juntament amb el Gironès (116.420 m2) i la Selva (107.813 m2) són les que més m2 han visat, mantenint la mateixa tendència els dos últims anys. Cal destacar la reducció del 31,32% del Gironès respecte a l’any anterior, essent l’única comarca gironina que disminueix la superfície total visada.
Segons la mida dels projectes, les dades mostren que 336.021 m2 corresponen a obres de <500 m2, 201.416 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2, 94.900 m2 a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 50.465 a aquells de més de 10.000 m2.
En l’àmbit comarcal, a l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva, els expedients presentats corresponen, majoritàriament, a projectes de <500 m2 que, principalment, són habitatges unifamiliars aïllats o adossats.
Quant a projectes de >10.000 m2, es visualitza que en són tres i estan emplaçats a l’Alt i Baix Empordà, i a la Selva.
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el 2022 se n’han registrat 2.232, la xifra més alta de l’última dècada i que representa un augment del 5,73% respecte a 2021, i un 11,88% sobre 2019.
Per comarques, el Baix Empordà amb 608, l’Alt Empordà amb 470, el Gironès amb 340 i la Selva, amb 385 són les que més expedients tenen. A escala municipal són les poblacions de Girona (93), Lloret de Mar (84), Begur (69), Calonge (62), Roses (57) i Olot (51) les que han visat més expedients.
Poc impacte dels fons Next Generation
Les dades sobre rehabilitació encara no mostren l’impacte del programa d’impuls a la rehabilitació finançat a través dels fons europeus Next Generation. En el conjunt de la demarcació, la gran rehabilitació ha crescut un lleuger 4,3% respecte a l’any 2021, i un 8,5% respecte al 2019, situant-se en 224.031 m2 visats durant el 2022. Aquesta xifra, que és un 34% del total de superfície visada a la demarcació, percentatge molt similar als darrers tres anys, representa el 20% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.122.682 m2).
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva. Tanmateix, cal destacar el Ripollès, on el pes entre obra nova i rehabilitació és el més elevat (73%), tendència general en els últims anys en aquesta comarca.
L’obra nova es manté igual que el 2021
Aquest 2022, l’obra nova s’ha mantingut en m2 (només ha crescut un 0,1% respecte a l’any passat). En xifres absolutes s’han visat 442.585 m2, i continua tenint un pes predominant del 66% respecte a la rehabilitació. Aquesta xifra representa el 12,93% del total de superfície d’obra nova visada a Catalunya (3.422.925 m2).
Per comarques, visualitzem que a l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva són les que tenen més m2 d’obra nova visada, com ja passava l’any passat.
La creació de nous habitatges continua per sota dels nivells òptims
L’habitatge a la Demarcació de Girona mostra xifres pràcticament iguals que l’any passat, tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació. Així, el 2022 s’han visat 485.719 m2 d’habitatge – comptant obra nova i rehabilitació – (1,2% més que el 2021 i el 18,2% més que el 2019). Respecte al nombre d’habitatges, l’any 2022 s’han visat 1.668 habitatges de nova creació, un 2,46% menys que el 2021 (que van ser 1.710), però un 17,13% més respecte a l’any 2019 (1.424).
En general, totes les comarques mostren un augment a excepció del Gironès i el Baix Empordà, que pateixen una disminució respecte a l’any passat, però encara són aquelles on es visen més habitatges de tota la província. Tot i aquesta reducció en nombre d’habitatges, segueixen essent les comarques amb més habitatges nous, amb 404 i 330, respectivament, juntament amb l’Alt Empordà, amb 223 habitatges. A la resta de comarques veiem que la Cerdanya amb 150, augmenta el 30,43% respecte a l’any anterior (115); el Pla de l’Estany amb 86, també puja el 16,22% (74); la Garrotxa amb 155 augmenta el 19,23%, el Ripollès amb 68 habitatges també puja un 30,77% respecte a l’any 2021; i, finalment, la Selva amb 241, té un creixement del 22,96% envers l’any anterior.
En superfície, les dades són força similars a les de nombre d’habitatges, essent el Baix i l’Alt Empordà, amb 122.222 m2 i 77.711 m2, respectivament, el Gironès amb 93.143 m2, i la Selva, amb 73.298 m2, les que destinen més m2 a habitatge. Seguidament, trobem la Garrotxa amb 37.928 m2, la Cerdanya amb 34.811 m2, el Ripollès amb 24.029 m2, i el Pla de l’Estany amb 20.638 m2.
Pel que fa al no habitatge, s’ha visat un total de 180.898 m2. En percentatge, la província creix un 2,1% respecte a 2021, i l’11,8% respecte a 2019. Per àmbits, la superfície en hostaleria creix considerablement després de quatre anys, igual que en educació i, en menor mesura, les oficines. La sanitat (-62,1%) i el comerç (-5,2%) mostren un decreixement. Cal remarcar que els projectes públics dels àmbits educació, infraestructures o sanitat no tenen l’obligació de visar-se, per tant, aquestes dades només fan referència a projectes on la promoció és privada o aquells que les institucions han visat.
Oberta la convocatòria pels Premis Arquitectura del CSCAE
Organitzats pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) i amb el patrocini oficial de COMPAC, aquesta convocatòria reformula el Premi Compromís per a distingir treballs de divulgació i difusió arquitectònica, innovació i emprenedoria, així com altres maneres d'exercir la professió. Paral·lelament, tornaran a concedir-se el Premi Sostenibilitat i Salut (valors universals), Premi Nova Bauhaus (valors culturals i artístics), Premi Hàbitat (valors bàsics de l'Arquitectura i l'Urbanisme), Premi Re a la rehabilitació (valors associats a la rehabilitació, renovació i regeneració) i el Premi Professió (valors professionals i ètics).
Juntament amb aquests primers sis premis, també s'entregaran tres guardons de caràcter especial: el Premi d'Arquitectura Espanyola, el Premi d'Urbanisme Espanyol i el Premi a la Permanència, destinat a reconèixer aquelles obres que més destaquin tant pel seu correcte envelliment com per la seva vigència i actualitat, com a valors intrínsecs de l'Arquitectura i l'Urbanisme.
La convocatòria està oberta als treballs realitzats a Espanya i a l'estranger per arquitectes (i/o per equips dirigits per arquitectes) col·legiats a Espanya. Els treballs que no requereixin col·legiació per al seu desenvolupament hauran d'estar dirigits per titulats i titulades en Arquitectura. A més, no està limitat el nombre de propostes que un autor o grup d'autors pot presentar a aquesta convocatòria.
Les obres i treballs que concorrin als Premis ARQUITECTURA hauran d'haver estat finalitzats entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2022, tots dos dies inclosos, excepte en els presentats al Premi a la Permanència. En aquest cas, hauran d'haver estat realitzats entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2002, ja que es reconeix a aquelles obres que compleixen vint anys.
El termini per a presentar les propostes acabarà el dimarts, 28 de febrer de 2023, a les 23.59 hores.
Més informació.
Podeu consultar les bases aquí.
Convocatoria 2023 de ayudas en forma de préstamos para la financiación de obras de rehabilitación de edificios de viviendas de los barrios gestionados por la AHC
La dotación presupuestaria de esta convocatoria, de acuerdo con el que determina el Acuerdo del Gobierno de 26 de noviembre de 2019, es de 4.805.084,73 euros.
Objeto
Regular las condiciones para el acceso a la línea de financiación de obras de rehabilitación de edificios de viviendas de los barrios sociales gestionados por la Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC).
Personas beneficiarias
- Las comunidades de propietarios de los edificios de viviendas de los barrios sociales que administra la Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC), con índice de morosidad ≤13%.
- Las comunidades de propietarios que hayan subscrito un convenio con la Agència de l’Habitatge de Catalunya para la ejecución de obras de rehabilitación.
Plazos de presentación de las solicitudes
El plazo de presentación de solicitudes se ha iniciado el 02/01/2023 y finalizará el 29/12/2023, si bien se puede cerrar antes en caso de agotarse las disponibilidades presupuestarias.
- Como mínimo el 70% de la superficie construida sobre rasante tiene que estar destinada a vivienda (no computa la planta baja con uso diferente al de vivienda)
- Al menos el 50% de las viviendas tienen que estar destinados a domicilio habitual (propietarios o locatarios)
- Tienen que disponer del informe de la inspección técnica del edificio (IITE) presentado al AHC antes de la solicitud de crédito, así como del certificado de eficiencia energética (CEE) con el hashtag de calificación energética (EE)
Actuaciones subvencionables
1. Obras de rehabilitación para el estado de conservación del edificio
2. Obras de mejora de la eficiencia energética y la sostenibilidad
3. Obras de mejora de la seguridad de utilización y de la accesibilidad
A efectos del cálculo del préstamo, el presupuesto protegible de las obras está constituido por:
a) Presupuesto de ejecución material + gastos generales + beneficio industrial
b) Honorarios
c) Gastos derivados de la tramitación
d) El impuesto sobre el valor añadido (IVA)
No son protegibles el impuesto sobre construcciones y servicios (ICIO) y las tasas. Tampoco lo son los honorarios de redacción de los proyectos.
Importes y condiciones
Entre otras condiciones, las bases establecen un interés del 0%, con un plazo máximo de amortización de 15 años. Se establecen unos importes mínimos de 30.000€ por comunidad y un máximo 20.000€ por vivienda.
Plazos de inicio y acabado de las obras
Se puede solicitar el préstamo con obras sin iniciar y también para obras iniciadas y no finalizadas. Las condiciones para las diferentes situaciones se recogen en las bases reguladoras.
Encontraréis más información en la web del OCT.