Estabilitat en la construcció a la província de Girona
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’anàlisi de l’activitat de construcció i rehabilitació de la província de Girona referent al primer semestre de l’any 2024.
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i d’intervencions en edificis existents – inclou projectes de reforma i gran rehabilitació-. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
Estabilitat en la construcció a Girona
Els primers sis mesos del 2024, el sector de la construcció presenta una situació molt semblant al mateix període de l’any passat en superfície total visada, tancant el semestre en 366.660 m2; una xifra que representa el 14,08% de la superfície visada a tot Catalunya (2.604.075 m2).Tot i el lleuger decreixement del 2,51% aquest primer semestre, cal esperar com es comporta el visat en els pròxims mesos per continuar amb la tendència positiva de l’edificació a la província de Girona des del 2013, a excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia.
A escala comarcal, el Baix Empordà (115.972 m2), el Gironès (78.114 m2), l’Alt Empordà (56.337 m2) i la Selva (48.979 m2) continuen essent les que més m2 han visat. Cal remarcar el creixement percentual de la Cerdanya, amb un 76,02% de superfície més respecte del mateix període de l’any passat; i el decreixement del 31,88% del Ripollès.
Per municipis, destaca la capital de la província, Girona, amb 46.498 m2 corresponents a 49 expedients; Castell – Platja d’Aro amb 20.579 m2 i 8 expedients; Palamós amb 12.196 m2 i 21 expedients; i Lloret de Mar amb 9.902 m2 i 46 expedients.
Segons la mida, les dades mostren que 33.741 m2 són projectes de més de 10.000 m2, que aquest primer semestre corresponen a dos habitatges plurifamiliars a les comarques del Baix Empordà i el Gironès; 51.031 m2 corresponen a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2; 127.763 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2; i 154.124 m2 corresponen a obres de <500 m2, que trobem ubicades, principalment, a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Selva i la Cerdanya és a dir, comarques on s’hi construeixen habitatges unifamiliars destinats, en molts casos, a segones residències.
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el primer semestre de 2024 se n’han registrat 1.088, el 6,61% menys respecte el mateix període de l’any passat. Per comarques, el Baix Empordà (284), l’Alt Empordà (244) i la Selva (206) continuen essent les que més expedients tenen.
L’habitatge continua mostrant les millors dades des de la crisi del 2008
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant el primer semestre de 2024 és de 1.247, un 0,32% menys que el primer semestre de 2023, i la segona xifra més alta des de la crisi econòmica del 2008 que va frenar en sec el sector de la construcció (en el 2008 es van visar 6.039 habitatges). Aquest augment d’habitatges, que inclouen els d’obra nova i rehabilitació, ha estat gradual i, especialment els tres darrers semestres, mostra un canvi significatiu segurament afavorit per l’augment de promocions d’habitatges plurifamiliars. En el conjunt de Catalunya, els habitatges de la província de Girona representen l’11,9% del total.
Per comarques, el Baix Empordà, el Gironès, l’Alt Empordà, la Selva i la Garrotxa són les que mostren un major augment. Entre aquestes, cal remarcar el creixement del 103,85% de la Garrotxa superant el llindar dels 100 habitatges, cosa que no passava des d’abans de la crisi de 2008. Quan a les comarques amb menys habitatges visats són el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Cerdanya, tot i que en aquest darrer cas, les xifres mostren un creixement del 47,50% respecte al mateix període de l’any anterior.
Pel que fa a la superfície total visada en habitatge, les xifres mostren que durant el primer semestre de 2024 s’han visat 309.774 m2, l’1,94% més que el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra representa el 15,84% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.955.292 m2).
Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (106.512 m2), el Gironès (63.105 m2), l’Alt Empordà (46.831 m2), i la Selva (39.404 m2). De la resta de comarques, cal destacar la Cerdanya que, malgrat els 15.731 m2 d’habitatge visats, és la que ha augmentat més percentualment (52,21%) respecte al mateix període de l’any passat.
Pel que fa al no habitatge, s’ha visat un total de 53.910 m2; xifra que representa un 16,17% menys que el mateix període de l’any anterior.
La rehabilitació pateix un retrocés destacant el poc impacte dels Fons Next Generation
La superfície de reforma i rehabilitació visada a la província de Girona mostra un decreixement del 13,43% a la Demarcació de Girona amb relació al primer semestre de l’any passat, i se situa en 115.511 m2. Aquesta xifra representa el 17,42% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (662.895 m2).Aquestes dades, com ja avançàvem en informes anteriors, acusen el poc impacte dels programes europeus d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Durant el primer semestre del 2024 s’han tramitat al COAC – dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis- un total de 13 expedients corresponents a 328 habitatges, a la província de Girona, mentre que en el conjunt de Catalunya, s’han tramitat 106 expedients (1.369 habitatges).
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són el Baix Empordà (24.599 m2), l’Alt Empordà (22.365 m2), i el Gironès (17.816 m2). Cal tenir en compte que aquestes dades contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC, no petites intervencions.
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m2 en projectes de rehabilitació són Girona amb 38.794 m2 i 13 expedients; Castell-Platja d’Aro amb 19.865 m2 i 4 expedients; Palamós amb 10.165 m2 i 11 expedients; i Vilablareix amb 8.661 m2 i 4 expedients. Per nombre d’expedients en rehabilitació, les localitats que n’han visat més són Lloret de Mar amb 27; Begur amb 26; L’Escala amb 20; i Calonge i Roses, amb 18.
L’obra nova es manté com la principal activitat en l’edificació a Girona
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, continua la tendència positiva amb un augment del 5,72% respecte del mateix període de l’any passat, i continua representant el gran pes de la construcció a la província. En xifres absolutes són 248.173 m2, el 12,9% del total de Catalunya.
Per comarques visualitzem que el Baix Empordà (90.603 m2), el Gironès (60.285 m2), l’Alt Empordà (33.701 m2) i la Selva (30.071 m2) continuen sent les que tenen més m2 d’obra nova visada.
A escala municipal, Girona, Castell – Platja d’Aro, Palamós, Vilablareix i Calonge són els que tenen més m2 d’obra nova, però si ho ordenem per nombre d’expedients, veiem que Lloret de Mar, Begur, L’Escala, Calonge i Roses són els municipis amb més expedients d’obra nova visats.
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya.
De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència.
En aquest sentit, segons els resultats de l’enquesta, la mitjana per obtenir una llicència s’estima en els 8,7 mesos de mitjana en el conjunt de Catalunya, mentre que a la província de Girona és de 6,3 mesos.
Jornada 'La revitalització dels nuclis rurals'
L'activitat començarà amb una visita comentada a Can Bofí de la Torre, edifici declarat bé cultural d'interès nacional, a càrrec de l'arquitecte Josep Callís el qual farà una explicació sobre aquest element patrimonial. Tot seguit, al Casal de Centenys, es duran a terme les ponències. En primer lloc, Anna Pla, cap de la secció d'habitatge de la Diputació de Girona, exposarà quins estudis i plans entorn a l’habitatge s’estan realitzant en municipis petits des de la Diputació de Girona, quines ajudes, accions i estratègies es poden desenvolupar per mobilitzar l’habitatge buit i s’explicaran alguns exemples concrets d’estudis i projectes duts a terme.
Seguidament, David Juan, alcalde d'Esponellà, explicarà els estudis i accions concretes desenvolupades al municipi d’Esponellà fent èmfasi a les problemàtiques concretes sobre les quals s’està treballant.
Per tancar les ponències, Valentina Maini, directora de GRETA, exposarà quines premisses i criteris cal tenir en compte per afrontar un projecte de rehabilitació en edificis que foren construïts amb sistemes constructius tradicionals.
El mas Bofi
El mas Bofí és un edifici situat sobre un pendent. Es tracta d'un cos cobert a dues aigües, allargat paral·lelament a les línies de nivell. A l'angle nord-est/sud-est hi ha encastada la torre de planta quadrada que sobresurt per damunt de l'edifici; està cobert a quatre aigües i presenta obertures en forma d'espitllera. Al sud-oest hi ha el pati per on s'accedeix al casal. L'entrada al pati es fa travessant un portal cobert amb una cornisa triangular d'aspecte abarrocat, sota la que hi ha una fornícula amb una escultura de Sant Narcís, envoltada per un pany de rajoles vidriades col·locades de manera romboidal, de color blanc i blau, sota la imatge s'obre una porta formada per un arc el·líptic de pedra. Destaca la finestra ogival de la façana nord-oest. L’edifici es troba esmentat ja a l'any 1320. L'estructura de l'estàtua de Sant Narcís i del portal són del segle XVIII, d'estil abarrocat.
Programa de la jornada
9.45 - 10 h.- Benvinguda i presentació de la Jornada
David Juan, alcalde d’Esponellà
Estel Jou, directora d'ObRE
10 a 11 h.- Visita comentada
A càrrec de Josep Callís, arquitecte
11 a 11.15 h.- Pausa - desplaçament
11.15 a 11.45 h.- Estudis i plans entorn l’habitatge als municipi petits. Accions i estratègies a desenvolupar per mobilitzar l’habitatge buit.
Anna Pla, cap de Secció d’Habitatge de la Diputació de Girona
11.45 a 12.15 h.- El cas d’Esponellà. Estudis realitzats i accions desenvolupades.
David Juan, alcalde d’Esponellà, Centenys i Vilert
12.15 a 12.45 h.- Com afrontar la rehabilitació del patrimoni ja construït.
Valentina Maini, arquitecta GRETA
12.45 a 13 h.- Tancament
INSCRIPCIONS OBERTES
Inscripció per rigorós ordre a través d'aquest formulari.
Presentació de l'estudi 'Propostes per un model organitzatiu basat en la nova versió de la DEEE per la millora de l'eficiència energètica del parc residencial'
L’estratègia a llarg termini per la Rehabilitació Energètica en el Sector de l’Edificació a Espanya (ERESEE 2020), el document que actualment defineix les necessitats d’eficiència energètica del parc edificat en l’horitzó 2050, estableix que s’ha de passar dels 30.000 habitatges rehabilitats anuals actuals als 350.000 habitatges rehabilitats anualment a partir de 2030 i arribar finalment als 7,1 milions d’habitatges principals rehabilitats.
Per tant, el repte per poder assolir aquestes xifres és fer el salt de magnitud en l’escala de la rehabilitació. I per això cal tenir clar un marc organitzatiu que enquadri les solucions proposades (tant financeres, com normatives i socials), i que permeti multiplicar per dotze el nombre d’habitatges rehabilitats en tan sols set anys.
Aquest marc organitzatiu és el que s’ha treballat en el document que es presenta. L’estudi persegueix dos objectius clars: la millora progressiva de la quantitat i la qualitat de la informació sobre el parc existents, i la seva disponibilitat per què els diferents agents del sector prenguin decisions estratègiques informades i coordinades entre si.
INSCRIPCIONS
Places limitades per rigorós ordre. Inscriu-te.
Oberta la convocatòria de la 2a edició dels Premis d'arquitectura tradicional Toni Cobos
Amb aquests premis es pretén fer valdre les tècniques constructives tradicionals i els materials que han fet possible el patrimoni arquitectònic que conforma el nostre paisatge i els nostres pobles, així com els coneixements que són fruit de la transmissió de generació en generació, i el testimoni d’una manera de viure, d’una cultura i d’un territori, que és el nostre.
Es tracta del primer premi d’arquitectura centrat en l’arquitectura d’arrel anònima i popular. El reconeixement d’obra s’adreça tant a arquitectes com a constructors i propietaris, i compta també amb una variant per honorar les iniciatives de divulgació i planejament urbanístic.
Termini de presentació d'obres i iniciatives: el dijous 13 de juny de 2024, a les 14.00 hores.