XI Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. Els darrers cent anys. Arquitectura i ciutat
L’onzena edició del curset sobre Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic es presenta amb una voluntat de continuació i al mateix temps de renovació. Continuïtat pel que fa al compromís de prosseguir la tasca divulgadora i informativa iniciada amb il·lusió l’any 1978 per la Comissió de Defensa del Patrimoni de la demarcació de Barcelona del COAC i secundada al llarg d’aquests deu anys per les principals institucions del país. Renovació per la voluntat d’obrir vies d’anàlisi i recerca en un camp professional que es perfila any darrera any amb uns trets disciplinaris específics.
El concepte de Patrimoni Arquitectònic s’ha vinculat sovint a edificis construïts en períodes històrics llunyans. Amb l’estudi progressió i la sensibilització general per aquesta temàtica, socialment s’han fomentat actituds més pròximes a la defensa i conservació d’aquell patrimoni que no pas a la creativitat arquitectònica que cal projectar-hi.
L’estudi de les claus teòriques i del mecanismes d’intervenció sobre el patrimoni arquitectònic dels darrers cents anys pot obrir unes vies de reflexió crítica respecte a qüestions d’interès permanent i aportar alhora camins d’actuació inèdits.
En efecte, a la problemàtica general plantejada sobre el valor de l’edifici i les seves parts, sobre el nivell d’intervenció que una construcció pot suportar sense perdre la identitat, sobre les tècniques constructives més adequades a cada cas, sobre la relació entre tipologia i ús, etc., cal afegir-hi un factor diferencial i específic que no és altre que la curta edat de l’edifici, que en la major part de casos no ha esgotat el seu cicle vital. Així, dons, sobre el present i el futur d’aquest patrimoni i de cada edifici s’obren unes disjuntives diferents de les que interessen en el cas d’altres edificis, especialment, dels que s’ha convingut a considerar i anomenar “històrics”.
D’altra banda, els darrers cent anys que han estat testimoni excepcional d’una evolució tecnològica sense precedents, totalment impensable a començament del segle XIX, ofereixen un ventall estilístic molt variable. La joventut de les noves tècniques constructives sorgides a partir de la revolució industrial que s’han anat obrint pas aquest darrers cent anys, ha significat l’aparició d’un front nou i variadíssim de problemes als quals cal donar resposta i per als quals l’arquitectura denominada tradicional no té solucions tecnològiques prou verificades.
El darrer argument que justifica l’elecció temàtica d’aquest onzè curset i el consegüent debat és la important projecció professional de l’objectiu que el centra, qüestió no gens menyspreable en el moment de programar unes sessions de treball que comptaran amb l’estimada presència de prestigiosos professionals de diferents àmbits culturals europeus, que sens dubte contribuiran a elevar el nivell del debat entre els professionals interessats per aquesta matèria.
