Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

XXXVè Curset. Jornades internacionals sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic. Patrimoni portuari: barris amb port, ports amb ciutat

El tema del curset que es presenta està relacionat amb el patrimoni dels ports i els seus barris, sota el títol de PATRIMONI PORTUARI: barris amb port / ports amb ciutat.

La història de moltes ciutats i països està lligada al mar. Fa més de dos mil anys que els primers grecs van expandir les rutes marítimes establint nous emplaçaments, dels que encara es conserven algunes restes com les del moll del port antic d’Emporion. I després dels hel·lens van ser els Romans. Aquesta civilització, arribada també per mar, va desenvolupar el comerç marítim al Mediterrani, el qual creà el que ha estat un principals motors econòmics i culturals del continent europeu.

A partir de l’Edat Mitjana es comença a desenvolupar l’activitat portuària a gran escala a les costes, sobretot gràcies a l’expansió territorial i comercial de les nacions del Mediterrani. S’estableixen importants obres arquitectòniques portuàries, com les drassanes, les llotges de comerç, etc.

A l’Edat Moderna, les relacions comercials (mercaderies, esclaus, passatgers) amb les colònies d’ultramar farà créixer els ports, i sorgiran nous barris i instal·lacions lligades completament al mar.

Serà a finals del segle XIX i principis del XX on apareixerà la major part del patrimoni arquitectònic portuari, que a les nostres terres es manifesta a través d’obres com l’edifici dels Magatzems Generals de Comerç (actual Museu d’Història de Catalunya), iniciats el 1885. D’aquest període es destaca també l’Edifici de la Duana, un edifici administratiu per al control de les mercaderies i passatgers, obra de l’arquitecte Enric Sagnier. També cal esmentar l’edifici de l’Escola de Nàutica, a Pla de Palau, i els edificis de la Capitania General de l’Exèrcit i el Sector Naval de Catalunya, ambdós lligats al mar.

La modernització dels ports i dels vaixells de carga, així com la mecanització dels sistemes de càrrega i descàrrega, les grans superfícies de terra necessàries i els dipòsits per a l’emmagatzematge de les mercaderies, obliga al trasllat de les instal·lacions portuàries fora de les ciutats, deixant aquestes espais en desús i abandonament.

I és a partir de les darreres dues dècades on s’ha començat a pensar què cal fer amb tot el llegat portuari que ja no forma part de la seva lògica funcional, ja sigui arquitectònic, urbanístic, arqueològic, és a dir, tot el patrimoni cultural que el mar ens ha ofert els darrers 2000 anys i que ha perdurat en abundància fins avui i que a hores d’ara es troba en procés d’estudi i de transformació, el qual ha de ser aprofundit.

Director:
Albert Plà i Gisbert (Arquitecte Professor de Patrimoni)

Equip organitzador:

Montserrat Caldés i Torrent (Arquitecte)
Eloi Corbera i Codina (Arquitecte tècnic)
Ricardo Gómez Val ( Arquitecte)
Marc Piqué i Gascón (Arquitecte)
Jaume Serra i Malla (Arquitecte)

Mireia Barnadas i Ribas (Secretària tècnica de l’AADIPA)
Marta Urbiola i Domènech (Tresorera de l’AADIPA)
Pilar Manero i Escriche (Coordinadora de l’Organització)

Versió per a imprimirPDF version