En el marc del Congrés d'Arquitectura 2016, l'agrupació Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d'Arquitectes (AuS) organitza les primeres Jornades d’Arquitectura i Ciutat Sostenible, Saludable i Resilient, que tindran lloc els propers dies 9 i 10 de juny a plaça Nova.

Consulta el programa d'actes.

Des dels seus inicis les ciutats han estat alhora font d’oportunitats i de conflictes. El proper i fèrtil Orient n’és l’expressió mes cabal. Des de Uruk fins a Madaya veiem com les esperances i el sofriment humans tenen cabuda en els seus recintes.

La ciutat és el lloc on la humanitat ha hagut d’enfrontar-se a guerres, descobriments i progressos. Problemàtiques que en algun cas són permanents i en d’altres sorgeixen de nou.

Afortunadament, a les nostres ciutats no tenim guerres, però si que son un fidel escenari i reflex del creixement de les desigualtats i dels canvis socials que darrerament s’estan produint de forma vertiginosa. Avui dia, no podem enfrontar el tractament i la gestió de les nostres ciutats, com ho hem fet fins fa pocs anys. Les problemàtiques son diferents, les necessitats també, la societat està en procés d’evolució constant, fins al punt, de que habitualment es fa molt difícil que els mateixos agents socials i col•lectius civils que conformen la societat, defineixin el que es en veritat necessari.

Avui vivim un moment en que les ciutats i el món en conjunt s’enfronten a nous problemes: pèrdua de biodiversitat, contaminació, canvi climàtic, fets desconeguts fins fa molt poc, o coneguts fa milions d’anys, però que fins ara no mereixien l’atenció de la comunitat o potser no era encara necessari. Aquests “nous problemes”, s’afegeixen a les enormes i creixents desigualtats socials entre les persones, desigualtats que ara més que mai s’han incrementat fins arribar a límits insuportables i ofensius.

Davant aquests nous problemes no es poden aplicar per resoldre’ls les velles receptes, els sistemes que els han ocasionat han esdevingut obsolets; avui més que mai ens cal la imaginació i la experimentació de noves fórmules de produir, de viure i de relacionar-nos amb els altres i amb l’entorn, també amb la tècnica, tot revisant el concepte de progrés heretat, que de ben segur beneficia a l’1% de la població, i també , però deixa cada cop desatesa a la major part de la humanitat, tan en el primer món, com en els anomenats tercer i quart. Caldrà canviar d’hàbits i costums si no ens volem veure abocats a problemes que encara no albirem en tota la seva intensitat.

Volem parlar per tant d’aquells coneixements que són propis de l’arquitectura i l’urbanisme, però que van irrevocablement relacionats amb altres disciplines, en particular de les de la vida com són la biologia, la medicina i les ciències ambientals. Parlarem de metabolisme urbà i de nous indicadors, parlarem de contaminació i prevenció de salut, i també de resiliència, de barris i de pobles, de pobresa energètica i de canvi climàtic. Sempre amb llargues sessions de taules de diàlegs/debats on tots podrem dir la nostra; tot plegat amb l’esperit que animà als ciutadans de la polis grega, ara fa dos mil cinc-cents anys: el de ser cada dia una mica mes savis i en la certesa de que únicament aprofundint en el coneixement de les coses, aprendrem a fer-les millor.