Suiza: Referéndum sobre el crecimiento urbano desordenado.
El próximo domingo 10 de febrero 2019 el pueblo suizo debe votar sobre una iniciativa legislativa para inscribir en la constitución una ley que no permita la creación de nuevas superficies construibles.
¿Qué se considera crecimiento urbano desordenado? La iniciativa considera que en suiza desde 1985, hay 584 Km² de superficie de territorio que han acogido nuevos edificios, este crecimiento supone un aumento del tráfico de vehículos, nuevas construcciones de infraestructuras viarias y en consecuencia la degradación del suelo y el territorio.
Se considera que el conjunto del territorio suizo, en los últimos veinte y cuatro años ha perdido 850 km² de tierras cultivables. El conjunto de las superficies construibles ha aumentado el 44% entre 1985 y 2009, pero su población sólo ha aumentado un 17%, así pues, la superficie construible ha aumentado más del doble que la población. Evidentemente estas superficies engloban la construcción de edificios de uso administrativo, equipamientos públicos, infraestructuras, etc., necesarias para el desarrollo de la población y el crecimiento económico, pero también, debido a la construcción de vivienda de baja densidad, por tanto, muy afectada por la manera de utilizar el territorio. El nivel de crecimiento urbano desordenado, no se determina únicamente mediante la ordenación del territorio, sino a través también del reparto de los habitantes en este territorio, como más distancia entre construcciones, más crecimiento descontrolado, más infraestructuras necesarias, más tráfico urbano y, en consecuencia, menos densidad urbana. La movilidad necesaria para el funcionamiento del crecimiento mediante la construcción de infraestructuras viarias y ferroviarias provoca la construcción de superficies y reservas naturales, así como la fragmentación del territorio. El mayor de los problemas es la falta de densidad urbana del territorio que implica la constante recalificación de suelo, hoy en día dos terceras partes del parque inmobiliario suizo en zonas construibles están ocupadas por construcciones de muy baja densidad, con alturas de planta baja y un piso (PB + 1), así pues, el potencial de utilización de suelo doméstico está incorrectamente explotado.
La influencia de la construcción fuera de las zonas construibles es importante, hoy en día un 22% de las construcciones del país se encuentran en territorios agrícolas, pero sólo el 48% de la población que las ocupa, se dedica a la agricultura o ganadería. Así pues, el 40% tienen funciones terciarias y el resto a otras funciones, esto demuestra que la mayoría de los edificios fuera de zonas constructivas han sido planificadas incorrectamente, estas construcciones suelen ser edificios industriales, equipamientos hoteleros, deportivos, infraestructuras públicas, académicas, etc., que necesitan gran número de infraestructuras de comunicación viaria, así como servicios de agua, electricidad y telecomunicación, para su desarrollo y funcionamiento.
Sin embargo, la iniciativa tiene la desaprobación del gobierno y del parlamento y queda a la espera de la ratificación del pueblo, ya que presenta dos puntos difícilmente aplicables. La nueva ley plantea la compensación de las nuevas zonas construibles por la descalificación de otras zonas construibles existentes, forzando así la densificación de la zona construible y la zona descalificada obtendría categoría agrícola. El segundo punto es la imposibilidad de construir en zonas agrícolas, construcciones que no van ligadas al desarrollo agrícola, limitando así el crecimiento de las infraestructuras.
Estos dos últimos puntos mencionados con anterioridad suponen un problema para el crecimiento industrial y en consecuencia económico del conjunto del territorio, ya que gran número de infraestructuras y servicios, como hospitales, escuelas, institutos, centros comerciales o universidades están construidos sobre terrenos no construibles, ya que son grandes consumidores de suelo y se desarrollan a su alrededor gran número de infraestructuras. La ubicación de estos, en zonas construibles existentes, supondrían una disminución de las superficies dedicadas a la vivienda y por tanto una presión sobre el mercado inmobiliario, fuertemente especulativo ya en el conjunto de las zonas urbanas del país. Otros puntos difíciles de aplicar son: la percepción de la población sobre los núcleos urbanos y si toda la población tiene que vivir en zonas urbanas, si existe la libertad a la propiedad privada individual y no colectiva, si uno puede decidir dónde vivir y cómo quiere vivir. ¿Cuál es la densidad máxima y admisible en las ciudades? ¿Qué altura máxima deben tener los edificios? ¿Es posible integrar edificios de gran altura en el territorio? ¿Cuál es la densidad del territorio? ¿Cómo queremos ordenar nuestro territorio? Mientras el imaginario colectivo entiende que la preservación del territorio es necesaria y que la única solución es la densidad, a día de hoy todavía cuesta hacer entender a los propietarios que sus barrios de casas, la ciudad-jardín, devendrán con la ley, un barrio de ciudad con fuerte densidad o que quien decide vivir en zonas agrícolas sin dedicarse a la agricultura tendrá que vivir en zonas urbanas y ciudades.
Gabriel Sibils, arquitecto. Corresponsal del COAC en Lausana, Suiza. Febrer 2019
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Suïssa: Referèndum sobre el creixement urbà desordenat
El pròxim diumenge 10 de febrer 2019 el poble suís ha de votar sobre una iniciativa legislativa per inscriure a la constitució una llei que no permeti la creació de noves superfícies construïbles.
Què es considera creixement urbà desordenat? La iniciativa considera que a suïssa des de 1985, hi ha 584 Km² de superfície de territori que han acollit nous edificis, aquest creixement suposa un augment del tràfic de vehicles, noves construccions d'infraestructures viàries i en conseqüència la degradació del sòl i el territori.
Es considera que el conjunt del territori suís, en els últims vint-i-quatre anys ha perdut 850 km² de terres cultivables. El conjunt de les superfícies construïbles ha augmentat el 44% entre el 1985 i el 2009, però la seva població només ha augmentat un 17%, així doncs la superfície construïble ha augmentat més del doble que la població. Evidentment aquestes superfícies engloben la construcció d'edificis d'ús administratiu, equipaments públics, infraestructures, etc., necessàries pel desenvolupament de la població i pel creixement econòmic, però també, a causa de la construcció d’habitatge de baixa densitat, per tant molt afectada per la manera d'utilitzar el territori.
El nivell de creixement urbà desordenat, no es determina únicament mitjançant l'ordenació del territori, sinó a través també del repartiment dels habitants en aquest territori, com més distància entre construccions, més creixement descontrolat, més infraestructures necessàries, més tràfic urbà i en conseqüència, menys densitat urbana. La mobilitat necessària per al funcionament del creixement mitjançant la construcció d'infraestructures viàries i ferroviàries, provoca la construcció de superfícies i reserves naturals així com la fragmentació del territori.
El major dels problemes, és la manca de densitat urbana del territori que implica la constant requalificació de sòl, avui en dia dues terceres parts del parc immobiliari suís en zones construïbles estan ocupades per construccions de molt baixa densitat, amb altures de planta baixa i un pis (PB +1), així doncs el potencial d'utilització de sòl domèstic està incorrectament explotat.
La influència de la construcció fora de les zones construïbles és important, a dia d'avui un 22% de les construccions del país es troben en territoris agrícoles, però tan sols el 48% de la població que les ocupa, es dedica a l'agricultura o ramaderia. Així doncs, el 40% tenen funcions terciàries i la resta a altres funcions, això demostra que la majoria d'edificis fora de zones constructives han estat planificades incorrectament, aquestes construccions solen ser edificis industrials, equipaments hotelers, esportius, infraestructures públiques, acadèmiques, etc., que necessiten gran nombre d'infraestructures de comunicació viària, així com serveis d'aigua, electricitat i telecomunicació, pel seu desenvolupament i funcionament.
Tot i això la iniciativa té la desaprovació del govern i del parlament i queda a l'espera de la ratificació del poble, ja que presenta dos punts difícilment aplicables. La nova llei planteja la compensació de les noves zones construïbles per la desqualificació d'altres zones construïbles existents, forçant així la densificació de la zona construïble i la zona desqualificada obtindria categoria agrícola. El segon punt és la impossibilitat de construir en zones agrícoles, construccions que no van lligades al desenvolupament agrícola, limitant així el creixement de les infraestructures.
Aquest dos últims punts esmentats amb anterioritat, suposen un problema pel creixement industrial i en conseqüència econòmic del conjunt del territori, ja que gran nombre d'infraestructures i serveis, com hospitals, escoles, instituts, centres comercials o universitats estan construïts sobre terrenys no construïbles, ja que són grans consumidors de sòl i es desenvolupen al seu voltant gran nombre d'infraestructures. La ubicació d'aquests, en zones construïbles existents, suposarien una disminució de les superfícies dedicades a l’habitatge i per tant una pressió sobre el mercat immobiliari, fortament especulatiu ja en el conjunt de les zones urbanes del país.
Altres punts difícils d’aplicar són: la percepció de la població sobre el nuclis urbans i si tota la població ha de viure en zones urbanes, si existeix la llibertat a la propietat privada individual i no col·lectiva, si un pot decidir on viure i com vol viure. Quina és la densitat màxima i admissible a les ciutats? Quina alçària màxima han de tenir el edificis? És possible integrar edificis de gran altura en el territori? Quin és la densitat del territori? Com volem ordenar el nostre territori?
Mentre l’imaginari col·lectiu entén que la preservació del territori és necessària i que l’ única solució és la densitat, a dia d’avui encara costa fer entendre als propietaris que el seus barris de cases, la ciutat-jardí, esdevindran amb la llei, un barri de ciutat amb forta densitat o que qui decideix viure en zones agrícoles sense dedicar-se a l’agricultura haurà de viure en zones urbanes i ciutats.
Gabriel Sibils, arquitecte. Corresponsal del COAC a Lausana, Suïssa. Febrer 2019
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Las políticas de vivienda social en Bruselas
En Bélgica, la política de vivienda se centra en apoyar el acceso a la propiedad privada en lugar de potenciar la producción de vivienda pública. Sin esta tradición de "ayuda a la piedra", que proviene de más allá del siglo XX, otros modelos de colaboración público-privada para la construcción de vivienda social pública se están llevando a cabo en la capital.
La Región de Bruselas, en pleno crecimiento demográfico, dedica alrededor de un 10% de su presupuesto a políticas de vivienda: ayudas de adquisición (en forma de deducciones de cuotas de inscripción), hipotecas de tarifas reducidas (fondo de Vivienda), bonificaciones de renovación energética y de embellecimiento de fachadas, etc. Además de estas medidas, que apoyan las familias en el mercado de adquisiciones privadas, la Región también revitaliza algunos barrios mediante operaciones de vivienda pública a través de asociaciones público-privadas (PPP). El principio es subvencionar, a través de la empresa pública Citydev, empresas inmobiliarias para la producción de viviendas nuevas o renovadas de alta calidad, que se venden a precios reducidos (un 30% más económicos que a precio libre de mercado).
Suelen ser proyectos complejos que combinan viviendas subvencionadas, áreas económicas, instalaciones comunitarias, tiendas, talleres, escuelas, espacios culturales y otros dentro de una única isla multifuncional para revitalizar una ciudad o un barrio. Para apoyar el desarrollo económico y el empleo en la Región de Bruselas, citydev identifica, a través de estudios y análisis, las necesidades específicas de los diferentes actores económicos en Bruselas, los artesanos en la industria y de los numerosos Pymes y empresas muy pequeñas. Con esta experiencia, los proyectos ofrecen soluciones y servicios adaptados a su perfil: parques industriales, parques científicos, parques para pymes y pequeñas empresas, edificios para empresas, incubadoras, FabLab, etc. El último gran principio de la Región es la creación de viviendas accesibles para todos, que permita que las familias de ingresos medios se conviertan en propietarios de los barrios caracterizados por un déficit en la construcción residencial. Su objetivo es mantener o recuperar los habitantes de la región de Bruselas-Capital.
Estas viviendas son accesibles en determinadas condiciones y están sujetos a determinadas obligaciones. Por un lado, para poder inscribirse en la lista de espera para poder adquirir una vivienda es necesario que los ingresos de la unidad familiar sean por debajo de un umbral definido; umbral que se sitúa por encima del promedio de la Región para favorecer que también las clases medias se en puedan beneficiar. Por otra parte, el comprador adquiere el compromiso de uso de la vivienda como vivienda habitual durante 20 años, transcurridos los cuales la vivienda pasa al mercado libre. Los proyectos integran también espacios públicos y equipamientos de barrio de calidad. Están diseñados para optimizar la convivencia y crear una ciudad de proximidad. Las ventajas no sólo están del lado de los compradores de la vivienda de CityDev. Para los promotores las subvenciones regionales también son una buena ayuda. En efecto, según la asociación inter-environnement bruxelles, no siempre ha sido fácil para Citydev convencer a los socios privados de participar en sus proyectos de vivienda, especialmente en los barrios considerados "complicados" (donde la rentabilidad de la construcción es más difícil de lograr) Pero en los últimos años, esta tendencia se está dando la vuelta gracias a la disminución de los riesgos de la operación. La subvención regional garantiza la rentabilidad de la operación, además Citydev suministra el cliente sin ningún gasto publicitario. Estas viviendas disfrutan también de una reducción del IVA (6% en lugar de la tasa habitual de 21% para las nuevas viviendas). Por otro lado, a menudo estas promociones son combinadas con un porcentaje de vivienda a precio libre, oficinas, actividades productivas, comercios y al mismo tiempo se benefician también de otras inversiones y públicas destinadas a la renovación del espacio público ya la creación de nuevos equipamientos para regenerar el barrio.
Marina Berbel, arquitecta. Corresponsal del COAC en Bruselas, Bélgica. Enero 2019
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Les polítiques d’habitatge social a Brussel·les
A Bèlgica, la política d'habitatge es centra principalment en donar suport a l'accés a la propietat privada en lloc de potenciar la producció d'habitatge públic. No obstant aquesta tradició d'"ajuda a la pedra", que prové de més enllà del segle XX, altres models de col·laboració público-privada per a la construcció de vivenda social pública s’estan duent a terme a la capital.
La Regió de Brussel·les, en ple creixement demogràfic, dedica al voltant d’un 10% del seu pressupost a polítiques d’habitatge: ajuts d'adquisició (en forma de deduccions de quotes d'inscripció), hipoteques de tarifes reduïdes (Fons d'Habitatge), bonificacions de renovació energètica i d’embelliment de façanes, etc. A més d'aquestes mesures, que recolzen les famílies en el mercat d'adquisicions privades, la Regió també revitalitza alguns barris mitjançant operacions d'habitatge públic a través d'associacions público-privades (PPP). El principi és subvencionar, a través de l'empresa pública Citydev, empreses immobiliàries per a la producció d'habitatges nous o renovats d'alta qualitat, que es venen a preus reduïts (un 30% més econòmics que a preu lliure de mercat).
Solen ser projectes complexos que combinen habitatges subvencionats, àrees econòmiques, instal·lacions comunitàries, botigues, tallers, escoles , espais culturals i altres dins d'una única illa multifuncional per remaportar o revitalitzar una ciutat o un barri. Per donar suport al desenvolupament econòmic i l'ocupació a la Regió de Brussel·les, citydev identifica, a través d'estudis i anàlisis, les necessitats específiques dels diferents actors econòmics a Brussel·les, dels artesans a la indústria i dels nombrosos Pimes i empreses molt petites. Amb aquesta experiència, els projectes ofereixen solucions i serveis adaptats al seu perfil: parcs industrials, parcs científics, parcs per a pimes i petites empreses, edificis per a empreses, incubadores, FabLab, etc. L’últim gran principi de la Regió es la creació d'habitatges accessibles per a tothom, que permeti que les famílies d'ingressos mitjans es converteixin en propietaris dels barris caracteritzats per un dèficit en la construcció residencial. El seu objectiu és mantenir o recuperar els habitants de la regió de Brussel·les-Capital.
Aquestes habitatges són accessibles en determinades condicions i estan subjectes a determinades obligacions. D’una banda per poder inscriure’s a la llista d’espera per poder adquirir una vivenda cal que els ingressos de la unitat familiar siguin per sota un llindar definit; llindar que es situa per sobre la mitjana de la Regió per afavorir que també les classes mitjanes s’en puguin beneficiar. D’altra banda, el comprador adquireix el compromís d’ús de l’habitatge com a vivenda habitual durant 20 anys, transcorreguts els quals l’habitatge passa al mercat lliure. Els projectes integren també espais públics i equipaments de barri de qualitat. Estan dissenyats per optimitzar la convivència i crear una ciutat de proximitat.
Els avantatges no només estan del costat dels compradors de l'habitatge de CityDev. Per als promotors les subvencions regionals també són una bona ajuda. En efecte, segons l’associació inter-environnement bruxelles, no sempre ha estat fàcil per a Citydev convèncer els socis privats de participar en els seus projectes d'habitatge, especialment als barris considerats "complicats" (on la rendibilitat de la construcció és més difícil d’assolir) Però en els últims anys, aquesta tendència s’està capgirant gràcies a la disminució dels riscs de l’operació. La subvenció regional garanteix la rendibilitat de l'operació, a més Citydev subministra el client sense cap despesa publicitària. Aquests habitatges gaudeixen també d’una reducció de l'IVA (6% enlloc de la taxa habitual del 21% per als nous habitatges). D’altra banda sovint aquestes promocions són combinades amb un percetatge de vivenda a preu lliure, oficines, activitats productives, comerços i alhora es beneficien també d’altres inversios públiques destinades a la renovació de l’espai public i a la creació de nous equipaments per regenerar el barri.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español