Posicionament del COAC vers les darreres informacions aparegudes en premsa sobre les mesures que l’Ajuntament de Barcelona vol emprendre per promoure l’habitatge social
El COAC considera que el dret a l’habitatge és un dret fonamental que cal defensar des de tots els àmbits. Partint d’aquesta base, al nostre país les mesures correctores del dèficit d’habitatge social són clarament necessàries. Si volem que les nostres ciutats siguin més inclusives, si volem viure amb cohesió social, hem de tenir mesures que protegeixin els nostres ciutadans i els permetin viure dignament.
El que vol fer l’Ajuntament de Barcelona no és quelcom nou a Europa. París, quan l’esquerra va guanyar les eleccions l’any 2001, ja tenia un 13% del seu parc d’habitatges destinat a habitatge social. Actualment arriba al 21%, i qualsevol nova promoció privada d’habitatge de més de 800 m2 ha de destinar un 30% de la seva superfície a l’habitatge assequible.
El nostre país està molt lluny d’aquestes xifres, i és lícit que Barcelona vulgui millorar la situació. Però cal tenir en compte també les dificultats i les múltiples implicacions que poden tenir les mesures que es proposen. Estem parlant d’una ciutat que no té sòl de creixement disponible, de manera que les accions que es promoguin afectaran sobretot el parc ja ocupat. Cal recordar també que l’Ajuntament ja disposa de sòl reservat per destinar-lo a lloguers assequibles, que encara no s’ha edificat en la seva totalitat.
Les decisions a prendre, per tant, són molt complexes. En aquest sentit, i amb l’objectiu del benestar dels ciutadans, el consens és clau.
El COAC considera que el dret a l’habitatge és un dret fonamental que cal defensar des de tots els àmbits. Partint d’aquesta base, al nostre país les mesures correctores del dèficit d’habitatge social són clarament necessàries. Si volem que les nostres ciutats siguin més inclusives, si volem viure amb cohesió social, hem de tenir mesures que protegeixin els nostres ciutadans i els permetin viure dignament.
Els canvis tan rellevants que proposa l’Ajuntament de Barcelona haurien de ser molt consensuats si volen tenir èxit, i especialment en tot allò que afecta als terminis d’aplicació que podrien comportar suspensions de llicències. No totes les administracions i els agents implicats coneixem els detalls i això no és bo. Volem implicar-nos i contribuir en aquelles decisions que permetin complir amb els objectius socials que també són nostres.
El que vol fer l’Ajuntament de Barcelona no és quelcom nou a Europa. París, quan l’esquerra va guanyar les eleccions l’any 2001, ja tenia un 13% del seu parc d’habitatges destinat a habitatge social. Actualment arriba al 21%, i qualsevol nova promoció privada d’habitatge de més de 800 m2 ha de destinar un 30% de la seva superfície a l’habitatge assequible.
El nostre país està molt lluny d’aquestes xifres, i és lícit que Barcelona vulgui millorar la situació. Però cal tenir en compte també les dificultats i les múltiples implicacions que poden tenir les mesures que es proposen. Estem parlant d’una ciutat que no té sòl de creixement disponible, de manera que les accions que es promoguin afectaran sobretot el parc ja ocupat. Cal recordar també que l’Ajuntament ja disposa de sòl reservat per destinar-lo a lloguers assequibles, que encara no s’ha edificat en la seva totalitat.
Les decisions a prendre, per tant, són molt complexes. En aquest sentit, i amb l’objectiu del benestar dels ciutadans, el consens és clau.
15 de juny de 2018
