Arquitectour Lleida 2020: ruta guiada per les passarel·les del riu Segre al seu pas per la ciutat
La 6a edició del certamen tindrà lloc dissabte, 3 d’octubre, i s’organitza amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura.
L’activitat és gratuïta i les places són limitades (cal inscripció obligatòria amb identificació i assignació de grups).
Per minimitzar els riscs de contagi per la Covid-19 es faran dos grups de sortida i es repartiran mascaretes i gel hidroalcohòlic a l'inici.
La canalització del riu Segre al seu pas per la capital del Segrià i, en concret, les tres passarel·les per a vianants que travessen el riu, centraran la sisena edició de l’Arquitectour Lleida, organitzat per la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Enguany, la iniciativa es concentrarà en un sol dia, dissabte, 3 d’octubre de les 9.45 a les 13.45 h, i es desenvoluparà íntegrament a l’exterior, amb grups reduïts prèvia inscripció, mantenint les mesures de seguretat i citats en dos horaris diferents, a les 9.45 i a les 10.30 h, per minimitzar els riscs de contagi per la Covid-19. L’activitat es realitza amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura, que se celebra cada any el primer dilluns del mes d’octubre.
En la roda de premsa de presentació, el president de la Demarcació de Lleida del COAC, Víctor Pérez-Pallarès, ha explicat que es tracta d’una edició especial de l’Arquitectour Lleida “per la situació sociosanitària que estem vivint, enguany volem posar en valor el magnífic parc lineal del Segre al seu pas per la ciutat de Lleida, com un gran espai de la xarxa d’espais lliures de la ciutat, molt utilitzat com a recorregut per passejar, anar en bicicleta i fer esport, i no només veure en ell una obra d’enginyeria com la canalització del riu que és, fent valdre les qualitats que té com a espai lliure públic”.
Fruit de les demandes ciutadanes posteriors a la riuada del 1982, l’Ajuntament, el Ministeri i la Generalitat de Catalunya es van posar d’acord per canalitzar el riu en el seu tram urbà. Les obres es van perllongar entre els anys 1993 i 1996, i un dels artífexs d’aquesta estratègia per convertir la canalització en un gran parc lineal fou l’arquitecte i urbanista Josep Ma Llop Torné, director de la Càtedra UNESCO-UdL Ciutats Intermèdies, urbanització i desenvolupament, que serà l’encarregat de fer la introducció històrica de l’espai en aquesta edició de l’Arquitectour.
L’Arquitectour va néixer fa sis anys amb l’objectiu de divulgar i donar a conèixer l’arquitectura i la feina dels arquitectes, “es tracta d’una activitat que ha tingut continuïtat en el temps i molt bona acollida per part de la ciutadania, i enguany teníem l’obligació de mantenir-ho intentant adaptar-nos a la situació sanitària actual”, ha destacat Pérez-Pallarès.
En la seva intervenció, el vocal de Cultura de la Demarcació de Lleida del COAC, Ramon Llobera, ha posat de manifest la voluntat d’aquesta edició de l’Arquitectour de “reivindicar la vessant dels arquitectes en el disseny de l’espai públic, ja que moltes vegades es té tendència a pensar que els arquitectes només fan edificis tancats”. “Arran de la pandèmia, hem vist que la gent ha sortit al carrer i utilitza molt més els espais públics com a elements de separació social i, alhora, de relació i de gaudi”. “L’Arquitectour d’enguany és l’oportunitat de reivindicar aquests espais que tenim al costat i la feina dels arquitectes que hi ha al darrere”, ha explicat Llobera.
La ruta s’iniciarà a la passarel·la Camps Elisis, on l’arquitecte i urbanista Josep Ma Llop Torné, farà la introducció històrica dels projectes urbanístics a la canalització del riu Segre al seu pas per Lleida.
Seguidament, els participants visitaran les tres passarel·les que travessen el riu: la passarel·la Camps Elisis, dels arquitectes Joan Pere Ravetllat i Carme Ribas; la passarel·la del Liceu Escolar i la plaça Blas Infante, obra dels arquitectes Mamen Domingo i Ernest Ferré, i finalment, la passarel·la Maristes, de l’arquitecte Ramon Domènech. La ruta comptarà amb l’explicació per part dels arquitectes autors de les obres i es clourà amb la intervenció de la coordinadora de sostenibilitat de la Regidoria d’Habitatge i Transició Ecològica de la Paeria, Esther Fanlo Grasa, qui farà una explicació de les propostes de la Paeria respecte als espais públics lligats al riu.
Com en altres edicions de l’Arquitectour, des del COAC Lleida animen els participants a penjar a Instagram les fotografies vinculades a l’arquitectura i l’urbanisme de Lleida amb les etiquetes: #arquitectour_lleida_2020 #arquitectour_lleida #espaisimprescindibles.
Comença el cicle de conferències Hàbitat II
El cicle HÀBITAT II ens proporcionarà eines, mètodes i estratègies que responen a aquesta noció d’habitar. Veurem què pot fer l’arquitectura per reduir la demanda de recursos, restaurar els ecosistemes per fer més habitable el nostre entorn i dinamitzar noves formes de cooperació social. Mostres d’iniciatives que, encara de manera marginal, proposen alternatives vàlides a la trajectòria de col·lapse del nostre sistema socioeconòmic. Les entenem com LES PRIMERES PASSES.
Conferències
· 15 d'octubre HÀBITAT RECURSOS amb Fabián López, Marc Montlleó i Josep Bunyesc.
· 12 de novembre HÀBITAT BIOSFERA amb Elena Albareda, Anna Zahonero i Carlos Verdaguer.
· 10 de desembre HÀBITAT ECONOMIA amb Eva Serrats, Àngel Estevez i Claudio Cattaneo.
Muere el arquitecto Josep Puig Torné
El pasado miércoles 3 de junio murió el arquitecto Josep Puig Torné a los 90 años. Lo recordaremos como referente destacado de la arquitectura moderna en Cataluña y muy especialmente en Tarragona.
Gracias a la donación de su archivo profesional a la Demarcación de Tarragona del COAC, su memoria y su obra nos serán aún más cercanas y valiosas.
Descansa en paz amigo Josep.
Josep Puig Torné
Sarral, Tarragona, 9/12/1929 - Barcelona, 3/6/2020
Nacido en Sarral (Tarragona) el año 1929, Puig Torné se tituló como arquitecto en la ETSAB en 1957, justo cuando comenzaba el fuerte crecimiento económico del período 'desarrollista' de los años sesenta. Después de una breve etapa como arquitecto municipal del Ayuntamiento de Barcelona, donde participó en la planificación del Polígono Suroeste del Besòs, en el año 1958 recibe el encargo de proyectar una urbanización en la Costa Brava. Así inició una destacada trayectoria profesional, marcada inicialmente por su colaboración con el arquitecto Antoni Bonet Castellana: la casa Van der Veeken (1961), los apartamentos Chipre (1960-62), los apartamentos Madrid (1961-62) , los apartamentos Cala Vinya (1961-62) en el Cap de Salou o el Complejo Turístico "Politur" de Platja d'Aro (1961-63), etcétera.
Su primer éxito conjunto fue la Casa Rubio de Salou, una obra iniciada en 1959 y construida entre 1960 y 1962, que conectó a los arquitectos con los promotores de los planes para La Manga del Mar Menor (Murcia). También proyectó con Bonet el edificio Renault de Tarragona (1964), el Canódromo Meridiana (premio FAD 1963) y el edificio Mediterráneo (1960-63) de Barcelona.
En 1964, Puig Torné abandonó el despacho de Antoni Bonet para asociarse con Josep M. Esquius Prat (Manresa, 1939) y, más tarde, con su hija Elisa Puig. De esta fecunda etapa profesional nos dejará una importante y heterogénea producción repartida a lo largo de todo el país: Barcelona, Madrid, Mallorca, Sallent, Montblanc, Súria, la Seo de Urgel, Organyà, Manresa, ... o la prolífica obra andorrana los años 70 y 80, donde destacan la sede del Gobierno de Andorra (1980-87) o la Fundación Clara Rabassa (1988).
Una característica relevante de su trabajo será la búsqueda de una síntesis entre arquitectura, arte y diseño. Buena muestra de ello es la sede barcelonesa del diario Tele / eXprés (1965-67), realizada con la colaboración del escultor Josep M. Subirachs; la iglesia del padre Claret de Sallent (1966) y la ermita dels Sants Metges de Sarral (1966-70) con el artista Josep Grau Garriga; o la primigenia Capilla del Convento de la Sagrada Familia de la Seu d'Urgell (1959-60) proyectada con Josep Miquel Serra de Dalmases y donde participaron artistas de la talla de Tomás Bel, José M. Blay, Gerald Henderson o Matías Palau Ferrer.
La obra de Josep Puig Torné, conservada desde el año 2014 en el Archivo Histórico de la Demarcación de Tarragona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (AHCOAC-T), pertenece ya a la mejor historia de la arquitectura catalana de la segunda mitad del siglo XX. Una arquitectura no excesivamente tecnificada, de proyectos elaborados con la máxima dignidad y pasión por el trabajo bien hecho.
No podríamos hacer algo mas?
La respuesta es SÍ!!! Podemos y debemos mejorar, sin perder nunca la visión de conjunto, pensar que la herencia que dejamos -nuestras obras-, debemos mejorarlas, respetando el entorno natural o construido. Debemos intentar desprendernos de tantas ligaduras, requerimientos, ordenanzas, presiones, angustias y nervios y buscar la obra equilibrada, sin egos, con humildad.
La arquitectura, la buena arquitectura, nunca debe ir atada, el acto de la creación arquitectónica necesita libertad, amor y ... buena voluntad por parte de todos!
Josep Puig Torné, 2003,
Dr. arquitecto
Premsa
Josep Puig Torné, el arquitecto artesano
Artículo publicado en el Diari de Tarragona el 22 de junio de 2020. Léelo
Mor l'arquitecte Josep Puig Torné
El passat dimecres 3 de juny va morir l'arquitecte Josep Puig Torné als 90 anys. El recordarem com a referent destacat de l’arquitectura moderna a Catalunya i molt especialment a Tarragona.
Gràcies a la donació del seu arxiu professional a la Demarcació de Tarragona del COAC, la seva memòria i la seva obra ens serà encara més propera i valuosa.
Descansa en pau, amic Josep.
Josep Puig Torné
Sarral, Tarragona, 9/12/1929 - Barcelona, 3/6/2020
Nascut a Sarral (Tarragona) l'any 1929, Puig Torné es va titular com arquitecte a l'ETSAB l'any 1957, just quan començava el fort creixement econòmic del període ‘desarrollista’ dels anys seixanta. Després d'una breu etapa com arquitecte municipal de l'Ajuntament de Barcelona, on va participà en la planificació del Polígon Sud-oest del Besòs, l'any 1958 rep l’encàrrec de projectar una urbanització a la Costa Brava. Així va iniciar una destacada trajectòria professional, marcada inicialment per la seva col·laboració amb l'arquitecte Antoni Bonet Castellana: la casa Van der Veeken (1961), els apartaments Xipre (1960-62), els apartaments Madrid (1961-62), els apartaments Cala Vinya (1961-62) al Cap de Salou o el Complex Turístic “Politur” de Platja d’Aro (1961-63), etcètera.
El seu primer èxit conjunt va ser la Casa Rubio de Salou, una obra iniciada al 1959 i construïda entre el 1960 i el 1962, que connectà als arquitectes amb els promotors dels plans per La Manga del Mar Menor (Múrcia). També projectà amb Bonet l'edifici Renault de Tarragona (1964), el Canòdrom Meridiana (premi FAD 1963) i l' edifici Mediterrani (1960-63) de Barcelona.
Al 1964, Puig Torné abandonà el despatx d'Antoni Bonet per associar-se amb Josep M. Esquius Prat (Manresa,1939) i, més tard, amb la seva filla Elisa Puig. D'aquesta fecunda etapa professional ens deixarà una important i heterogènia producció repartida al llarg de tot el país: Barcelona, Madrid, Mallorca, Sallent, Montblanc, Súria, la Seu d’Urgell, Organyà, Manresa, … o la prolífica obra andorrana dels anys 70 i 80, on destaquen la seu del Govern d'Andorra (1980-87) o la Fundació Clara Rabassa (1988).
Una característica rellevant del seu treball serà la recerca d'una síntesi entre arquitectura, art i disseny. Bona mostra d'això és la seu barcelonina del diari Tele/eXprés (1965-67), realitzada amb la col·laboració de l'escultor Josep M. Subirachs; l'església del pare Claret de Sallent (1966) i l'ermita dels Sants Metges de Sarral (1966-70) amb l'artista Josep Grau Garriga; o la primigènia Capella del Convent de la Sagrada Família de la Seu d’Urgell (1959-60) projectada amb Josep Miquel Serra de Dalmases i on van participar artistes de la talla de Tomás Bel, José M. Blay, Gerald Henderson o Matías Palau Ferrer.
L'obra de Josep Puig Torné, conservada des de l'any 2014 a l'Arxiu Històric de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (AHCOAC-T), pertany ja a la millor història de l'arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX. Una arquitectura no excessivament tecnificada, de projectes elaborats amb la màxima dignitat i passió per el treball ben fet.
No podríem fer-hi quelcom més?
"La resposta és SÍ! Podem i hem de millorar, sense perdre mai la visió de conjunt, pensar que l'herència que deixem –les nostres obres-, hem de millorar-les, respectant l'entorn natural o construït. Hem d'intentar desprendre'ns de tantes lligadures, requeriments, ordenances, pressions, angúnies i nervis i cercar l'obra equilibrada, sense egos, amb humilitat.
L'arquitectura, la bona arquitectura, mai ha d'anar fermada, l'acte de la creació arquitectònica necessita llibertat, amor i... bona voluntat per part de tothom!"
Josep Puig Torné, 2003
Dr. Arquitecte
Premsa
Josep Puig Torné, l'arquitecte artesà
Article publicat al Diari de Tarragona el 22 de juny de 2020. Llegeix-lo