Cape Cod Modernism and Cadaques Connections, a càrrec de Peter McMahon
A finals de la dècada de 1930, Outer Cape (Massachusetts) va atreure alguns dels principals impulsors de l'arquitectura moderna, fins i tot les personalitats més influents de la Bauhaus i els constructors de disseny americans autodidactes. Aquest grup va construir habitatges per a ells mateixos a l'esplèndid aïllament de la remota península, creant una vibrant comunitat creativa. Algunes d'aquestes cases van ser finalment abandonades i apropiades pel Servei de Parcs. Peter McMahon explorarà aquesta història i els esforços actuals del Cape Cod Modern House Trust per reviure i reimaginar aquest llegat.
En la seva recerca, Peter McMahon ha trobat i remarca les nombroses semblances d’aquesta comunitat d’arquitectes i artistes amb el cas de Cadaqués, fins i tot amb la presència i activitat dels autors en un lloc i l’altre.
El Cape Cod Modern House Trust (CCMHT) es va fundar per recollir, arxivar i compartir documentació de l'excepcional arquitectura moderna d’Outer Cape, per restaurar un grup de cases modernes importants i en perill d'extinció, i posar-les en marxa com a plataformes per a nous treballs creatius.
Peter McMahon
És arquitecte i el director fundador del Cape Cod Modern House Trust, fundat el 2007 per arxivar i compartir, restaurar i reconèixer l'excepcional arquitectura moderna d’Outer Cape i la cultura creativa que l'envoltava. El CCMHT ha restaurat ja quatre edificacions i n’emprèn d’altres aviat, tot posant-les en servei com a plataforma per a nous treballs creatius.
És coautor amb Christine Cipriani, de “Cape Cod Modern. Mid-Century Architecture and Community on the Outer Cape” (2014, Metropolis Books) guanyador de l’Històric New England Book Prize, 2015.
Algunes de les seves conferències recents han estat dictades a: l'Associació d'Arquitectura (Londres), la Graduate School of Design de Harvard i el Museu de Belles Arts de Boston.
La seva pràctica professional amb l’estudi PM Design se centra en l'arquitectura sostenible i moderna i la restauració d'edificis de mitjans del segle XX. La seva casa d'estiu a Wellfleet s'ha publicat a “House Beautiful and Outside Architecture”.
La construcció a les comarques de Girona es manté
La Demarcació de Girona del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya presenta l’activitat de la construcció i la rehabilitació a la província durant aquest any 2022 a partir dels projectes d’execució necessaris per poder començar les obres.
Les dades mostren un creixement gradual
Aquest 2022, la superfície visada a la Demarcació de Girona presenta un creixement de l’1,56% respecte a 2021, i aproximadament un 16% més que el 2019, just abans de la pandèmia. En xifres absolutes, l’any 2022 s’ha tancat amb 684.742 m2, 10.498 m2 més que el 2021, una xifra que representa el 14,82% de la superfície total visada a tot Catalunya (4.620.037 m2).Les dades mostren un creixement gradual iniciat el 2013, a excepció de l’any 2018 on va ser més accentuat a causa de cinc grans projectes, i el 2020 que va patir una baixada per l’impacte de la pandèmia.
A escala comarcal, el Baix Empordà (172.664 m2) i l’Alt Empordà (132.370 m2), juntament amb el Gironès (116.420 m2) i la Selva (107.813 m2) són les que més m2 han visat, mantenint la mateixa tendència els dos últims anys. Cal destacar la reducció del 31,32% del Gironès respecte a l’any anterior, essent l’única comarca gironina que disminueix la superfície total visada.
Segons la mida dels projectes, les dades mostren que 336.021 m2 corresponen a obres de <500 m2, 201.416 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2, 94.900 m2 a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 50.465 a aquells de més de 10.000 m2.
En l’àmbit comarcal, a l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva, els expedients presentats corresponen, majoritàriament, a projectes de <500 m2 que, principalment, són habitatges unifamiliars aïllats o adossats.
Quant a projectes de >10.000 m2, es visualitza que en són tres i estan emplaçats a l’Alt i Baix Empordà, i a la Selva.
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el 2022 se n’han registrat 2.232, la xifra més alta de l’última dècada i que representa un augment del 5,73% respecte a 2021, i un 11,88% sobre 2019.
Per comarques, el Baix Empordà amb 608, l’Alt Empordà amb 470, el Gironès amb 340 i la Selva, amb 385 són les que més expedients tenen. A escala municipal són les poblacions de Girona (93), Lloret de Mar (84), Begur (69), Calonge (62), Roses (57) i Olot (51) les que han visat més expedients.
Poc impacte dels fons Next Generation
Les dades sobre rehabilitació encara no mostren l’impacte del programa d’impuls a la rehabilitació finançat a través dels fons europeus Next Generation. En el conjunt de la demarcació, la gran rehabilitació ha crescut un lleuger 4,3% respecte a l’any 2021, i un 8,5% respecte al 2019, situant-se en 224.031 m2 visats durant el 2022. Aquesta xifra, que és un 34% del total de superfície visada a la demarcació, percentatge molt similar als darrers tres anys, representa el 20% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.122.682 m2).
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva. Tanmateix, cal destacar el Ripollès, on el pes entre obra nova i rehabilitació és el més elevat (73%), tendència general en els últims anys en aquesta comarca.
L’obra nova es manté igual que el 2021
Aquest 2022, l’obra nova s’ha mantingut en m2 (només ha crescut un 0,1% respecte a l’any passat). En xifres absolutes s’han visat 442.585 m2, i continua tenint un pes predominant del 66% respecte a la rehabilitació. Aquesta xifra representa el 12,93% del total de superfície d’obra nova visada a Catalunya (3.422.925 m2).
Per comarques, visualitzem que a l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva són les que tenen més m2 d’obra nova visada, com ja passava l’any passat.
La creació de nous habitatges continua per sota dels nivells òptims
L’habitatge a la Demarcació de Girona mostra xifres pràcticament iguals que l’any passat, tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació. Així, el 2022 s’han visat 485.719 m2 d’habitatge – comptant obra nova i rehabilitació – (1,2% més que el 2021 i el 18,2% més que el 2019). Respecte al nombre d’habitatges, l’any 2022 s’han visat 1.668 habitatges de nova creació, un 2,46% menys que el 2021 (que van ser 1.710), però un 17,13% més respecte a l’any 2019 (1.424).
En general, totes les comarques mostren un augment a excepció del Gironès i el Baix Empordà, que pateixen una disminució respecte a l’any passat, però encara són aquelles on es visen més habitatges de tota la província. Tot i aquesta reducció en nombre d’habitatges, segueixen essent les comarques amb més habitatges nous, amb 404 i 330, respectivament, juntament amb l’Alt Empordà, amb 223 habitatges. A la resta de comarques veiem que la Cerdanya amb 150, augmenta el 30,43% respecte a l’any anterior (115); el Pla de l’Estany amb 86, també puja el 16,22% (74); la Garrotxa amb 155 augmenta el 19,23%, el Ripollès amb 68 habitatges també puja un 30,77% respecte a l’any 2021; i, finalment, la Selva amb 241, té un creixement del 22,96% envers l’any anterior.
En superfície, les dades són força similars a les de nombre d’habitatges, essent el Baix i l’Alt Empordà, amb 122.222 m2 i 77.711 m2, respectivament, el Gironès amb 93.143 m2, i la Selva, amb 73.298 m2, les que destinen més m2 a habitatge. Seguidament, trobem la Garrotxa amb 37.928 m2, la Cerdanya amb 34.811 m2, el Ripollès amb 24.029 m2, i el Pla de l’Estany amb 20.638 m2.
Pel que fa al no habitatge, s’ha visat un total de 180.898 m2. En percentatge, la província creix un 2,1% respecte a 2021, i l’11,8% respecte a 2019. Per àmbits, la superfície en hostaleria creix considerablement després de quatre anys, igual que en educació i, en menor mesura, les oficines. La sanitat (-62,1%) i el comerç (-5,2%) mostren un decreixement. Cal remarcar que els projectes públics dels àmbits educació, infraestructures o sanitat no tenen l’obligació de visar-se, per tant, aquestes dades només fan referència a projectes on la promoció és privada o aquells que les institucions han visat.
La Escuela Superior de Bienes Culturales de Cataluña restaura cuatro documentos del Archivo Histórico de Girona
El pasado mes de diciembre, finalizó el proceso de intervención por parte de los alumnos de tercero de la Escuela Superior de Conservación y Restauración de Bienes Culturales de Cataluña, en la especialidad de documento gráfico, en cuatro documentos custodiados por la sede de Girona del Archivo Histórico del Colegio de Arquitectos de Cataluña.
Esta restauración, que formaba parte de las prácticas de la asignatura de taller, se realizó en unos documentos en soporte papel y papel vegetal que forman parte de los fondos de los arquitectos Isidre Bosch Reitg y Josep Esteve Corredor. Los trabajos realizados han consistido en un diagnóstico previo del estado de conservación, una propuesta de intervención, la propia intervención y la elaboración de un sistema de instalación adecuado, teniendo en cuenta los criterios establecidos por el Archivo Histórico con el fin de respetar el conjunto del fondo.
La voluntad de ambas instituciones es de mantener una colaboración estable para ir restaurando aquellos documentos del Archivo que lo precisan y, al mismo tiempo, dar la oportunidad al alumnado de hacer intervenciones en piezas originales.
L’Escola Superior de Béns Culturals de Catalunya restaura quatre plànols de l’Arxiu Històric de Girona
Aquesta restauració, que formava part de les pràctiques de l’assignatura de taller, s’ha aplicat en uns documents en suport paper i paper vegetal que formen part dels fons dels arquitectes Isidre Bosch Reitg i Josep Esteve Corredor. Els treballs realitzats han consistit en una diagnosi prèvia de l’estat de conservació, una proposta d’intervenció, la mateixa intervenció i l’elaboració d’un sistema d’instal·lació adequat, tenint en compte els criteris establerts de l’Arxiu Històric per tal de respectar el conjunt del fons.
La voluntat d’ambdues institucions és de mantenir una col·laboració estable per anar fent intervencions en documents de l’Arxiu que ho necessiten i, alhora, donar l’oportunitat a l’alumnat de fer intervencions en peces originals.