Xerrada d'actualitat: Planejament de l'Illa de les Bugaderes
Imatge:
Institut Cartogràfic de Catalunya
El planejament vigent de l'Illa de les Bugaderes a Horta-Guinardó incideix sobre un àmbit històric que s'hauria de preservar, amb un important valor patrimonial. Tanmateix, la preservació d'aquest àmbit només s'aconseguirà si es duu a terme una modificació del planejament vigent.
A la xerrada del proper 26 d'abril s'exposarà el que el planejament actual planteja i el que representa una modificació del mateix.
La conferència anirà a càrrec de:
· Joaquim Borràs, Coordinador del Grup d'Arquitectes d'Horta-Guinardó del COAC
· Robert Jové, Vicepresident de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya
Cal inscripció prèvia.
A la xerrada del proper 26 d'abril s'exposarà el que el planejament actual planteja i el que representa una modificació del mateix.
La conferència anirà a càrrec de:
· Joaquim Borràs, Coordinador del Grup d'Arquitectes d'Horta-Guinardó del COAC
· Robert Jové, Vicepresident de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya
Cal inscripció prèvia.
Presentació del llibre 'Nina', de Sònia Dalet
Imatge:
Il·lustració de Rosa Baulés © Edita.cat
El proper 7 de maig a les 12 h, la Sala d'Actes del COAC acollirà la presentació del llibre ‘Nina’, aprofitant la primera trobada d'ArquiLlibres.
La història explica la vivència de la seva autora, Sònia Dalet, qui va morir d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) el 2020, i que havia participat, en el passat, al programa ‘ArquiEscola’ del COAC.
Hi participaran la presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, la germana de l'autora, Míriam Dalet, l'arquitecta Itziar González i els editors de la col·lecció Kairat d'El Cep i La Nansa.
Una història sobre la malaltia
La Nina és un maniquí articulat al qual li agrada molt moure’s i dibuixar, però que un dia comença a no poder fer tot allò que li agrada. D’aquesta manera, el conte reflecteix el procés de la malaltia i vol donar-la a conèixer entre els infants, per tal d’entendre-la millor. Amb il·lustracions de Rosa Baulés, amiga de Dalet, el llibre convida a viure el present sense preocupar-nos per la incertesa del demà.
La major part del conte no està escrit amb les mans ni amb el teclat, si no que està escrit utilitzant un sistema combinat de software i un aparell, el Tobii, que serveix per escriure enfocant amb la mirada les lletres d’un teclat en una pantalla.
Presentació del llibre:
Vídeo de l'acte:
La història explica la vivència de la seva autora, Sònia Dalet, qui va morir d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) el 2020, i que havia participat, en el passat, al programa ‘ArquiEscola’ del COAC.
Hi participaran la presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, la germana de l'autora, Míriam Dalet, l'arquitecta Itziar González i els editors de la col·lecció Kairat d'El Cep i La Nansa.
Una història sobre la malaltia
La Nina és un maniquí articulat al qual li agrada molt moure’s i dibuixar, però que un dia comença a no poder fer tot allò que li agrada. D’aquesta manera, el conte reflecteix el procés de la malaltia i vol donar-la a conèixer entre els infants, per tal d’entendre-la millor. Amb il·lustracions de Rosa Baulés, amiga de Dalet, el llibre convida a viure el present sense preocupar-nos per la incertesa del demà.
La major part del conte no està escrit amb les mans ni amb el teclat, si no que està escrit utilitzant un sistema combinat de software i un aparell, el Tobii, que serveix per escriure enfocant amb la mirada les lletres d’un teclat en una pantalla.
Presentació del llibre:
Vídeo de l'acte:
4a edició de la Mostra d'Arquitectura de Barcelona
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació de Barcelona del COAC, a través de la Taula de Mostres, convoca la 4a edició de la Mostra d’Arquitectura Catalana de Barcelona amb l’objectiu de registrar, destacar i divulgar la feina realitzada pels arquitectes en l’àmbit territorial del Barcelonès i el Baix Llobregat.
En el marc de la Mostra, es convoca també el Premi Diputació de Barcelona a Accions Innovadores en la Gestió de l'Hàbitat Urbà, que té la voluntat de reconèixer l'esforç dels arquitectes o equips d'arquitectes que treballen dintre de les administracions públiques locals.
Poden optar a la Mostra les obres i treballs finalitzats entre l'1 de gener de 2019 i el 31 de desembre de 2022, produïts en l'àmbit territorial del Barcelonès —Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat— i en els següents municipis del Baix Llobregat: El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Cornellà de Llobregat.
El termini de presentació finalitza el 22 de maig.
· Consulteu les bases de la Mostra i el Premi
· Inscripcions
Coincidint amb la Mostra d'Arquitectura de Barcelona, s'ha convocat també la 9a Mostra d'Arquitectura del Vallès
En el marc de la Mostra, es convoca també el Premi Diputació de Barcelona a Accions Innovadores en la Gestió de l'Hàbitat Urbà, que té la voluntat de reconèixer l'esforç dels arquitectes o equips d'arquitectes que treballen dintre de les administracions públiques locals.
Poden optar a la Mostra les obres i treballs finalitzats entre l'1 de gener de 2019 i el 31 de desembre de 2022, produïts en l'àmbit territorial del Barcelonès —Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat— i en els següents municipis del Baix Llobregat: El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Cornellà de Llobregat.
El termini de presentació finalitza el 22 de maig.
· Consulteu les bases de la Mostra i el Premi
· Inscripcions
Coincidint amb la Mostra d'Arquitectura de Barcelona, s'ha convocat també la 9a Mostra d'Arquitectura del Vallès
11/04/2023
El COAC recupera un móvil del escultor Moisès Villèlia y lo expone en el vestíbulo de la sede de Barcelona
Imatge:
© F. Català-Roca. Mòbil realitzat per M. Villèlia. Barcelona, 1962. Fons Fotogràfic F. Català-Roca - Arxiu Històric del COAC
Un móvil de los años 60 del escultor Moisès Villèlia se puede ver a la sede del COAC a Barcelona, donde se ha instalado de forma permanente, coincidiendo con la finalización de las obras de rehabilitación de los espacios interiores de la sede, que acogen el Centro Abierto de Arquitectura.
La pieza, hecha con varillas de bambú unidas entre sí y sostenidas por hilos, tiene una estructura simple y armónica que genera una sensación de ligereza y equilibrio, también gracias al sutil movimiento que se genera con pequeñas corrientes de aire o el movimiento de los visitantes.
Se tracta de una pieza histórica y de gran valor que cuenta con distintas interpretaciones. Se la ha nombrado 'Ballesta' porque su forma recuerda este elemento, pero también 'Homenaje a Blume', por el mítico ejercicio del gimnasta, que murió en un accidente de aviación durante los años 60.
El COAC lo adquirió a raíz de la inauguración de su sede en Barcelona, obra de Xavier Busquets, el 1962. Desde entonces t hasta los años 2000 ocupó distintas localizaciones del vestíbulo, hasta que se restauró para prestarlo al MACBA en el marco de una exposición sobre el Grupo R. Una vez finalizada, el móvil de Villèlia fue desmontado y guardado.
En la 6º planta del edificio del COAC también se puede ver otro móvil del mismo autor, de tamaño más pequeño.
Un escultor reconocido
Moisés Villèlia (1982-1994) fue un escultor y poeta catalán, la obra del cual pretendía crear una experiencia estética que invitaba a la contemplación y reflexión sobre la naturaleza y el entorno. Desarrolló su carrera en el campo de la escultura explorando la utilitzación de materiales primarios, como el bambú, y en una segunda fase trabajó también con hormigón, fibrocimiento o metal. Entre los años 50 y 60, su obra ganó popularidad, especialmente gracias a la buena prensa que recibió por parte del grupo 'Club 49'. Su obra se conserva en distintos museos del estado español.
La pieza, hecha con varillas de bambú unidas entre sí y sostenidas por hilos, tiene una estructura simple y armónica que genera una sensación de ligereza y equilibrio, también gracias al sutil movimiento que se genera con pequeñas corrientes de aire o el movimiento de los visitantes.
Se tracta de una pieza histórica y de gran valor que cuenta con distintas interpretaciones. Se la ha nombrado 'Ballesta' porque su forma recuerda este elemento, pero también 'Homenaje a Blume', por el mítico ejercicio del gimnasta, que murió en un accidente de aviación durante los años 60.
El COAC lo adquirió a raíz de la inauguración de su sede en Barcelona, obra de Xavier Busquets, el 1962. Desde entonces t hasta los años 2000 ocupó distintas localizaciones del vestíbulo, hasta que se restauró para prestarlo al MACBA en el marco de una exposición sobre el Grupo R. Una vez finalizada, el móvil de Villèlia fue desmontado y guardado.
En la 6º planta del edificio del COAC también se puede ver otro móvil del mismo autor, de tamaño más pequeño.
Un escultor reconocido
Moisés Villèlia (1982-1994) fue un escultor y poeta catalán, la obra del cual pretendía crear una experiencia estética que invitaba a la contemplación y reflexión sobre la naturaleza y el entorno. Desarrolló su carrera en el campo de la escultura explorando la utilitzación de materiales primarios, como el bambú, y en una segunda fase trabajó también con hormigón, fibrocimiento o metal. Entre los años 50 y 60, su obra ganó popularidad, especialmente gracias a la buena prensa que recibió por parte del grupo 'Club 49'. Su obra se conserva en distintos museos del estado español.
Revisitar el edificio original
En paralelo, se han situado imágenes originales del fotógrafo Francesc Català Roca a cada planta del edificio, que permiten revisitar el edificio original, obra de Xavier Busquets, y que contó con la colaboración de distintos arquitectos y despachos de arquitectura para el diseño de cadascuna de las plantas: el vestíbulo del mismo Busquets; la biblioteca, entonces a la segunda planta, proyectada por Guillermo Giràldez, Pedró López-Iñigo y Xavier Subias; la tercera planta de Josep Martorell, Oriol Bohigas y David Mackay, on hay ubicado el servicio de Publicaciones; la cuarta planta, con el departamento de Visados y Administración, diseñada por Pau Monguió y Francesc Vayreda; la oficina central del COAC de Antoni de Moragas a la quinta planta; el decanato de Josep Maria Tous y Enric Fargas; y el Bar Restaurante de la 8ª planta, de Federico Correa y Alfonso Milá.
29/03/2023