Presentació del llibre "Barcelona, Ciutat Vella"
Presentarà el llibre Manel Clavillé Inglès, director tècnic de l'Institut municipal del paisatge urbà i la qualitat de vida de l'Ajuntament de Barcelona i Xavier Simón Miranda, responsable de llicències d'obra i habitatge del Districte de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona.
L’acte començarà amb un concert de piano a càrrec de Jordi Querol que interpretarà peces de Piazzolla, Nazareth, Lecuona i Ginastera.
L'acte, organitzat per la Cooperativa Jordi Capell i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, serà presidit per Lluís Comerón, degà del Col·legi d'Arquitectes i per Jordi Viola, President de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell.
Col·leccions COAC.06 / Antoni Maria Gallissà
Antoni Maria Gallissà i Soqué neix a Barcelona el 1861. Arquitecte modernista català, professor a l'Escola d’Arquitectura de Barcelona, col·laborà amb importants arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol. Com els altres arquitectes de la seva generació, dissenyà mobles, mosaics, esgrafiats, ceràmiques llises i volumètriques per a revestiments, lletres, banderes i senyeres, com la de l'Orfeó Català. La seva producció apareix a moltes de les obres dels arquitectes més coneguts pels que va treballar, especialment les seves ceràmiques a l'obra de Domènech. Gallissà, junt amb Domènech i Montaner o Joaquim Raspall, va ser dissenyador habitual de les ceràmiques de catàleg de la fàbrica Pujol i Bausis, especialment arrambadors de disseny. Els seus disseny també formaven part dels catàlegs de paviment hidràulic que fabricava la casa Escofet.
A la exposició, que estarà oberta del 17 de novembre al 7 de desembre de 2015, es poden veure una selecció petita però acurada de dibuixos i plànols d’aquest arquitecte, oncle de Antoni de Moragas i Gallissà, que protagonitzarà la propera exposició de la sèrie.
Amb motiu de l'exposició, adjuntem un llistat amb la bibliografia sobre Antoni Maria Gallissà i Soqué que es pot trobar a la Biblioteca del COAC.
El COAC impugna la licitació del projecte d'arquitectura de la Sagrera
El Col·legi aposta per la convocatòria d'un concurs d'idees amb intervenció de jurat a dues voltes que destaqui i valori el paper públic de l'arquitectura, prioritzant la qualitat arquitectònica abans de res.
El COAC ha presentat, amb data 2 d’octubre, una reclamació davant el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals contra la licitació per a la redacció del projecte d’arquitectura i instal·lacions de l’estació de la Sagrera, Barcelona, convocada per Adif – Alta Velocitat, ja que considera, entre d'altres, que el procediment d’adjudicació no garanteix la qualitat i servei de la creació arquitectònica.
Interès públic del projecte
La futura estació de la Sagrera es convertirà en un edifici especialment rellevant, donada la seva importància i extraordinària dimensió inserida en un entorn i paisatge urbà fràgil; el paper de transformador i catalitzador de la renovació urbana que ha de desenvolupar; i el seu caràcter simbòlic de "porta ferroviària" i node intermodal central de la ciutat de Barcelona.
Tot plegat fa que sigui del tot indiscutible l’interès públic de la licitació que ara es convoca, i la necessitat de tenir especial cura de tot un seguit de qüestions que la directiva europea vigent recull quan diu: "la creació arquitectònica, la qualitat de les construccions, la seva inserció harmoniosa a l'entorn, el respecte dels paisatges naturals i urbans, així com del patrimoni col·lectiu i privat, revesteixen un interès públic".
Motius de la impugnació
El Col·legi entén que el procediment d'adjudicació utilitzat per Adif vulnera l'interès públic general, ja que no incorpora instruments suficients per valorar i seleccionar la proposta que garanteixi la qualitat de la "creació arquitectònica", la seva "inserció harmoniosa en l'entorn i el respecte al paisatge urbà". Així mateix, tampoc defensa el caràcter específic del servei arquitectònic i el foment de la qualitat arquitectònica recollit en la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública quan diu que en la selecció de l'oferta més avantatjosa en els processos de licitació dels contractes públics i en la valoració de la relació qualitat-preu es pugui donar prioritat a la qualitat.
Malgrat que la Directiva del 2014 no es troba transposada al dret nacional i, per tant, no és una norma directament aplicable, això no és inconvenient perquè els òrgans de contractació segueixin l'esperit del legislador comunitari i apliquin les recomanacions de la normativa europea.
Altres qüestions impugnades
Per un altre costat, s'han impugnat aspectes que es considera que no s'ajusten al dret, com per exemple la solvència —financera i tècnica—, que es considera desproporcionada. Així mateix, en la reclamació també s'ha manifestat el desacord a l'alta valoració de l'oferta econòmica i a la presentació de garantia provisional, entre d'altres.
Impacte en premsa
· La Vanguardia. 6 d'octubre de 2015.
· LaVanguardia.es. 6 d'octubre de 2015.
· BTV. 6 d'octubre de 2015.
· Cadena Ser. 6 d'octubre de 2015.
· Informatius Catalunya Ràdio (minut 33:30). 6 d'octubre de 2015.
8a sesión de Ecumenopolis: "Christiania, 40 years of occupation"
Este documental cuenta la historia de los 40 años de una comunidad autogestionada que ocupa una base militar abandonada en Copenhague, Dinamarca. Christiania surgió en 1971 cuando el idealismo juvenil y la dramática escasez de vivienda llevaron a un grupo de jóvenes a ocupar 85 hectáreas de bosques, canales y edificios de ladrillo abandonados, convirtiendolos en su hogar. El gobierno danés consideró políticamente contraproducente el desahuciar a los ocupantes y permitieron la ocupación como un experimento social a corto plazo. 40 años después Christiania sigue en pie.
Mediante entrevistas con residentes de Christiania y miembros de las instituciones públicas, este documental explora la democracia de consenso, los sistemas constructivos alternativos, las políticas sobre estupefacientes y la cultura escandinava. De manera provocadora y en ocasiones incluso cómica, el documental presenta un retrato de esta singular comunidad.
Patrocina: Colabora:
