Propers Actes
Arquivolta Cadaqués. La Gran Escala, amb AMOO
Arquivolta Cadaqués. La Gran...
VÀLVULES. Inquietuds artístiques d’arquitectes
VÀLVULES. Inquietuds artístiques...
El COAC Comarques Centrals lliurarà els premis del 9è...
El COAC Comarques Centrals...
Visita de obras a un Edificio Plurifamiliar con Certificación Breeam
La Demarcación de las Comarcas Centrales del COAC organiza, el miércoles 22 de junio, una visita de obras al primer edificio plurifamiliar de Manresa con certificación Breeam.
A las 18.00 h, en el salón de actos de la Casa Lluvià, sede del COAC, el arquitecto Pere Santamaria (SANTAMARIA ARQUOTECTES) hará una explicación del proyecto y seguidamente nos desplazaremos caminando hasta el edificio para realizar la visita.
El edificio está formado por una planta sótano, planta baja i planta primera comercial, tres plantas piso y cubierta plana transitable, donde se ubican un total de 13 plazas de aparcamiento, 4 locales y 10 viviendas.
Dispone de un patio interior donde se ubican el núcleo de comunicaciones verticales, formado por una escalera protegida y un ascensor practicable, y las pasarelas de acceso a cada una de las viviendas. El patio también sirve para ventilar y iluminar algunos de los espacios de las viviendas y permite que todas las viviendas puedan tener ventilación cruzada.
Arquitecto: Pere Santamaria (Santamaria arquitectes)
Equipo de arquitectura. Sergi Huerta, Pilar Toll y Gemma Torras
Arquitecto técnico: Jordi Claramunt
Cálculo de estructuras: Jordi Payola (bcnestructures)
Cálculo de instalaciones: Larix SA
Interiorista: Sandra Canudas
Constructora: Cots i Claret
Promotor: Inmobiliaria Puigmal
La actividad es gratuita y las plazas son limitadas.
Inscripción obligatoria. Apúntate aquí
Visita d’obres a un Edifici Plurifamiliar amb Certificació Breeam
A les 18 h, a la sala d’actes de la Casa Lluvià, seu del COAC, l’arquitecte Pere Santamaria (SANTAMARIA ARQUITECTES) farà una explicació del projecte i, tot seguit, ens desplaçarem caminant fins a l’edifici (C/ Guimerà cantonada C/ Casanova) per fer la visita.
L’edifici està format per una planta soterrani, planta baixa i planta primera comercial, tres plantes pis i coberta plana transitable, on s'ubican un total de 13 places d’aparcament, 4 locals i 10 habitatges.
Disposa d'un pati interor on es situen el nucli de comunicacions verticals, format per una escala protegida i un ascensor practicable, i les passeres d’accés a cada un dels habitatges. El pati també serveix per ventilar i il·luminar alguns dels espais dels habitatges i permet que tots els habitatges puguin tenir ventilació creuada.
Arquitecte: Pere Santamaria (Santamaria arquitectes)
Equip d'arquitectura: Sergi Huerta, Pilar Toll i Gemma Torras
Arquitecte tècnic: Jordi Claramunt
Càlcul d'estructures: Jordi Payola (bcnestructures
Càlcul d'instal·lacions: Larix SA
Interiorista: Sandra Canudas
Constructora: Cots i Claret
Promotor: Inmobiliaria Puigmal
L’activitat és gratuïta i les places són limitades.
Exposició dels treballs de les assignatures del curs 2021-2022 del Grau en Estudis d’Arquitectura. EPSARQ UdG
En el decurs de l'acte, que és obert a tota la ciutadania, els estudiants presentaran alguns dels treballs exposats, que posteriorment es debatran en dues taules rodones.
L'exposició es podrà visitar fins el dia 14 de juny a la sala polivalent de la Mercè.
Organitza: Grau en Estudis d’Arquitectura. EPSARQ UdG.
Amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del COAC.
La Casa-Museu Pau Casals del Vendrell
Pau Casals fa construir una casa d’estiueig d’expressió modernista popular a la platja de Sant Salvador del Vendrell en 1910, quan ja és un músic de fama internacional. Aquesta primera casa és reformada i ampliada a partir de 1930 per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, format a l’Escola Galí, nucli estimulant del noucentisme, en un moment de grans obres urbanes a Catalunya.
Els germans Puig Gairalt han de relacionar-se amb altres arquitectes com Folguera i Grassi i Ros i Tudurí, en aquest últim s’inspira per a projectar el jardí del Vendrell. A la casa Puig i Gairalt treballa intensament fins a octubre de 1935, data en la qual mor en un accident de trànsit, continuant-la el jove Bertomeu Llongueras i Galí fins a 1937 que és quan es finalitza.
La rehabilitació de la Vil·la-Museu, que com a tal va ser oberta en 1976 per la generositat de la família Casals, ha estat duta a terme per la Fundació Pau Casals en aquests dos últims anys i ha perseguit, al costat d’una ambiciosa recerca documental, restaurar el seu sentit i significat, renovar el seu discurs museològic i museogràfic i acostar la que va ser casa de Pau Casals al gaudir i identitat col·lectiva.
Inscriu-te a l'acte presencial
Inscriu-te a l'acte en línia
Julià Esteban i Chapapría. Doctorat en arquitectura per la Universitat Politècnica de València, historiador especialitzat en Història Contemporània per la Universitat de València.És director de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de València, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic i del Servei d'Arquitectura de la Generalitat Valenciana, i ha estat professor del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de València i director del Màster de Restauració de la UPV. Ha impartit lliçons en diversos màsters d'especialització de patrimoni i museologia a Barcelona, Sevilla i Valladolid.Ha realitzat nombroses obres de restauració i també obres de nova planta, obtenint el European Museum Year Award al Museu Arqueològic (MARQ) d’Alicante (2004). El seu projecte de restauració del nou accés al Castell de Sagunt ha rebut l’Esment especial del Premi Piranesi de Roma, convocat per l'Acadèmia Adrianea.És autor de diferents publicacions i assessor de les revistes L’Espill, Loggia, Papeles del Partal i la Revista digital del IAPH
Miquel Badal Valls. Llicenciat en arquitectura per l’Etsab, també ha rebut formació com a pianista i oboista.Va formar part de l’equip de serveis de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Barcelona durant 35 anys.L’any 1992 va ser nomenat Assessor musical de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, va exercir de representant de l’Ajuntament en tot el procés de la reconstrucció del Liceu, va ser membre de la comissió executiva del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra de la Ciutat de Barcelona (actualment OCB), i paral·lelament va crear, juntament amb el compositor Joan Guinjoan, el Festival de Música del Segle XX.Sempre ha mantingut una forta implicació amb el teixit associatiu musical de Catalunya; així doncs, ha estat President de la Fundació Frederic Mompou, President de Joventuts Musicals de Barcelona, Vicepresident de Joventuts Musicals de Catalunya, Vicepresident del Consell Català de la Música i Patró de la Fundació Pau Casals. D’altra banda, ha estat secretari i curador durant 43 anys del “Premi Internacional Frederic Mompou”, premi que ha reconegut el valor de la creació musical contemporània i ha impulsat la trajectòria de molts joves talents d’àmbit nacional i internacional.
Coorganitza



