![[in]TESIS](https://www.arquitectes.cat/sites/default/files/intesis_ele_carrusel_01.jpg)
INTESIS: Comerç, ciutat, paisatges arran de terra
Imatge:
© Tesi doctoral Eulàlia Gómez-Escoda
La Demarcació de Tarragona del COAC us convida a la presentació de la Tesi Doctoral “Comerç, ciutat, paisatges arran de terra” a càrrec d'Eulàlia Gómez-Escoda, Dra. arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya.
La sessió s'ofereix per streaming el dijous 6 de maig de 2021 a les 19.30h mitjançant la plataforma Microsoft Teams. Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb l'enllaç per seguir la sessió en directe. Aquest enllaç es publicarà també al web unes hores abans d'iniciar l'acte.
La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia.
(1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)
#dijousalcoac
#COACTarragona
La sessió s'ofereix per streaming el dijous 6 de maig de 2021 a les 19.30h mitjançant la plataforma Microsoft Teams. Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb l'enllaç per seguir la sessió en directe. Aquest enllaç es publicarà també al web unes hores abans d'iniciar l'acte.
La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia.
(1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)
#dijousalcoac
#COACTarragona
Pechakucha de projectes en el marc de l'exposició "Habitar altrament"
Imatge:
© Álvaro Valdecantos
El dijous 8 d'abril a les 18 h, en el marc de l'exposició "Habitar altrament. L'experiència de La Borda i les noves cooperatives a Barcelona", comissariada per Lacol i Álvaro Valdecantos, tindrà lloc una presentació de projectes que actualment s'estan duent a terme, en format pechakucha i amb la participació de:
- La Mar d'arquitectes (La Xarxaire)
- Celobert (Cirerers)
- Pau Vidal i Vivas Arquitectos (La Chalmeta)
- Lacol i Laboqueria (La Balma)
- Lacol (Sotrac)
- Ibon Bilbao, Caterina Figuerola i Raül Avilla (La Quinta Força)
- Arqbag i Poma Arquitectura (La Regadora)
- La Mar d'arquitectes (La Xarxaire)
- Celobert (Cirerers)
- Pau Vidal i Vivas Arquitectos (La Chalmeta)
- Lacol i Laboqueria (La Balma)
- Lacol (Sotrac)
- Ibon Bilbao, Caterina Figuerola i Raül Avilla (La Quinta Força)
- Arqbag i Poma Arquitectura (La Regadora)
Conferència d'Ilka Ruby en el marc de l'exposició "Habitar altrament"
Imatge:
© Álvaro Valdecantos
El dijous 25 de març a les 18.30 h, en el marc de l'exposició "Habitar altrament. L'experiència de La Borda i les noves cooperatives a Barcelona", comissariada per Lacol i Álvaro Valdecantos, tindrà lloc una conferència a càrrec d'Ilka Ruby.
Ilka Ruby és una editora i comissària amb seu a Berlín. Juntament amb el seu soci Andreas Ruby, va fundar Textbild, una oficina per a la comunicació arquitectònica, i Ruby Press, una editorial centrada en l’arquitectura i altres pràctiques culturals dedicades a la producció de l’espai. Van comissariar al Vitra Design Museum l'exposició “Together! The New Architecture of the Collective” (2017), posteriorment publicant un llibre homònim. “Together!” aborda aquest fenomen global presentant una àmplia gamma de projectes de construcció i de vida col·lectiva d’Europa, Àsia i els Estats Units. També recull una visió general dels precedents històrics de l’onada actual de col·lectius, que demostra que la idea de col·lectivitat ha estat un tema recurrent en la història de l’arquitectura, des de les idees reformistes del segle XIX fins als hippies i okupes del segle XX.
Ilka Ruby és una editora i comissària amb seu a Berlín. Juntament amb el seu soci Andreas Ruby, va fundar Textbild, una oficina per a la comunicació arquitectònica, i Ruby Press, una editorial centrada en l’arquitectura i altres pràctiques culturals dedicades a la producció de l’espai. Van comissariar al Vitra Design Museum l'exposició “Together! The New Architecture of the Collective” (2017), posteriorment publicant un llibre homònim. “Together!” aborda aquest fenomen global presentant una àmplia gamma de projectes de construcció i de vida col·lectiva d’Europa, Àsia i els Estats Units. També recull una visió general dels precedents històrics de l’onada actual de col·lectius, que demostra que la idea de col·lectivitat ha estat un tema recurrent en la història de l’arquitectura, des de les idees reformistes del segle XIX fins als hippies i okupes del segle XX.
Conferència Carme Pinós
Imatge:
© Duccio Malagamba. Escola Massana d'Art i Disseny, 2006-2017, Barcelona, Carme Pinós.
El dijous 15 d'abril de 2021, a les 19.30 h, l'arquitecta Carme Pinós ens parla de la metodologia de treball del seu estudi en el context de l'exposició "Escenarios para la vida" que es pot veure fins al 9 de maig a la Fundación ICO. Aquí pots fer un visita virtual de l'exposició.
La conferència, és una Iniciativa de la Demarcació de Tarragona de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
La conferència, és una Iniciativa de la Demarcació de Tarragona de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Carme Pinós inicia la seva activitat professional als anys 80 al costat de l'arquitecte Enric Miralles. Junts. El 1991 obre el seu propi taller d'arquitectura Estudi Carme Pinós i des d'aleshores desenvolupa destacats encàrrecs nacionals i internacionals, havent construït, entre altres països, a Mèxic, Àustria o França, en contextos, escenaris, programes i escales molt diverses.
L'exposició destaca 80 projectes, dels que ens explica la Plaza de Toros en Móstoles, Centrol Cultural de Benidorm, Torre Cube Guadalajara (Mexico), Caixa Forum zaragoza, Plaza Gardunya, l'Escola Massana d'Art i Disseny (2017)...
#dijousalcoac
#COACTarragona