Josep Corredor-Matheos. Reconeixement a la seva trajectòria
Imatge:
Autor desconegut. Acte dins l'exposició "Ma de pintura". Barcelona, 1971. © Fons d'Activitats Culturals, Arxiu Històric del COAC
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a través del Centre Obert d'Arquitectura organitza, el proper 7 de novembre a les 18.30 h, un acte de reconeixement a la trajectòria de Josep Corredor-Matheos, crític d’art i escriptor, vinculat al COAC des del 1969 al 1975, participant en l’organització d’exposicions i com a director de Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo.
Comptarem amb la seva presència i amb intervencions de l’arquitecte Camil Queraltó i d’altres companys com el també arquitecte Emili Donato, el poeta i catedràtic de Física (UAB) David Jou, la historiadora d’art i exdirectora de la Fundació Miró Rosa M. Malet i la també historiadora de l’art i directora del Museu Víctor Balaguer Mireia Rosich, així com amb la presència de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC.
Inscriu-t'hi
Comptarem amb la seva presència i amb intervencions de l’arquitecte Camil Queraltó i d’altres companys com el també arquitecte Emili Donato, el poeta i catedràtic de Física (UAB) David Jou, la historiadora d’art i exdirectora de la Fundació Miró Rosa M. Malet i la també historiadora de l’art i directora del Museu Víctor Balaguer Mireia Rosich, així com amb la presència de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC.
Inscriu-t'hi
Josep Corredor-Matheos va néixer a Alcázar de San Juan el 1929. Va passar els anys de la guerra civil a Vilanova i la Geltrú. L'any 1942 es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Va cursar la carrera de Dret, que no ha exercit. Va ser director dels suplements de l’Enciclopèdia Espasa. El 1966 comença a col·laborar amb el Col·legi d'Arquitectes, com a assessor artístic, director de Cuadernos de Arquitectura i comissari d'exposicions, entre les quals destaquen les dedicades a l'ADLAN, el GATEPAC i Miró Otro. Clausurada la comissió de Cultura, per la crisi de 1975, torna a Espasa Calpe –de la qual havia continuat sent assessor literari– fins que l’any 1988 comença a dirigir l'Enciclopèdia Gran Larousse Català. Ha publicat nombrosos llibres de poesia, història de l'art, arquitectura i disseny. Membre de les Acadèmies de Belles Arts de San Fernando i Belles Arts de Sant Jordi. És Premi Nacional de Poesia, Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona i Creu de Sant Jordi.
Exposició 'Deu anys fent fanalets', a Olot
Imatge:
© Marc Torra - Fragments.imatges
Del 7 de novembre de 2024 al 5 de gener de 2025, la sala d’exposicions de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acull l’exposició ‘Deu anys fent fanalets’, en la qual es poden veure els diferents fanalets que s’han fet en el taller infantil ‘Pampallugues de Nadal’, coordinat per les arquitectes Laia Escribà i Anna López.
La mostra s’ha fet per commemorar el desè aniversari del taller que ha esdevingut un recull d’experiments que són l’evolució d’un treball de recerca sobre la poètica de la precarietat, i de com apropar els conceptes bàsics d’arquitectura als infants. De fet, el fanalet és una construcció espacial assimilable a la maqueta d’un edifici i a la qual se li poden exigir requisits semblants, parafrasejant a Vitruvi: firmitas, utilitas i venustas.
Les comissaries expliquen que el repte de cada any ha sigut inventar un artefacte il·luminador ambulant inspirat en algun arquitecte o dissenyador. Els mestres que s’han pres com a referents han estat: Antoni Gaudí, Aldo Rossi, C.R. Mackintosh, Archigram, J.A.Coderch, Louis Poulsen, Hans Scharoun, Issey Miyake, J.M. Jujol i Aldo Van Eyck, el darrer dels quals és l’arquitecte de l’edició d’aquest 2023 on es juga amb la superposició de geometries primàries generant uns intersticis lluminosos, aprenent d’ell, el valor les sinergies formals.
El disseny expositiu respon a la mateixa dinàmica experimental dels tallers. Manipulant materials de rebuig de l’obra, en aquest cas tubs d’encofrar pilars i ferralla estructural, s’han construït uns elegants expositors que posen en valor la singularitat de cada fanalet. La descontextualització dels materials provoca una nova lectura formal del conjunt. La disposició de les semi-columnes dins l’espai expositiu evoca el Pavelló Sonsbeek a Arnhem de Van Eyck.
10 tallers de llibertat creativa que han donat com a fruit 10 fanalets.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.
La mostra s’ha fet per commemorar el desè aniversari del taller que ha esdevingut un recull d’experiments que són l’evolució d’un treball de recerca sobre la poètica de la precarietat, i de com apropar els conceptes bàsics d’arquitectura als infants. De fet, el fanalet és una construcció espacial assimilable a la maqueta d’un edifici i a la qual se li poden exigir requisits semblants, parafrasejant a Vitruvi: firmitas, utilitas i venustas.
Les comissaries expliquen que el repte de cada any ha sigut inventar un artefacte il·luminador ambulant inspirat en algun arquitecte o dissenyador. Els mestres que s’han pres com a referents han estat: Antoni Gaudí, Aldo Rossi, C.R. Mackintosh, Archigram, J.A.Coderch, Louis Poulsen, Hans Scharoun, Issey Miyake, J.M. Jujol i Aldo Van Eyck, el darrer dels quals és l’arquitecte de l’edició d’aquest 2023 on es juga amb la superposició de geometries primàries generant uns intersticis lluminosos, aprenent d’ell, el valor les sinergies formals.
El disseny expositiu respon a la mateixa dinàmica experimental dels tallers. Manipulant materials de rebuig de l’obra, en aquest cas tubs d’encofrar pilars i ferralla estructural, s’han construït uns elegants expositors que posen en valor la singularitat de cada fanalet. La descontextualització dels materials provoca una nova lectura formal del conjunt. La disposició de les semi-columnes dins l’espai expositiu evoca el Pavelló Sonsbeek a Arnhem de Van Eyck.
10 tallers de llibertat creativa que han donat com a fruit 10 fanalets.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.
Obres premiades i seleccionades dels Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2024, a Figueres
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
La Delegació de l’Alt Empordà del COAC acull del 6 de novembre de 2024 al 5 de gener de 2025, l'exposició de les obres premiades de la 26a edició dels Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2024. La mostra consta de nou panells retroil·luminats amb fotografies de gran format dels projectes guanyadors. Aquests són la Casa al Pradet a Vilamacolum, de Clara Crous Arquitectura, i la Casa 1627 a Pals, d’Harquitectes, premi ex aequo en la categoria Arquitectures, i Intervenció a la Torre de les Hores a Cervià de Ter, de Fortià Arquitectes, i Reconstruir Can Lluci a Maià de Montcal, de Celobert cooperativa i Marcel Prats Gómez, mencions del Jurat en la mateixa categoria. L'Equilibri restaurant a Olot, de Bayona Studio, premi Interiors; Ritual a Olot, de NUA arquitectures, premi Paisatges; Raigs de llum a Olot, de Francisco Spratley Studio, premi Efímers; i Mar de realitat a Girona, dels alumnes del màster en Disseny i Producció d’Espais (UPC School – CCCB) reconegut amb el Premi de l’Opinió.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Brecor, Jung, iGuzzini i Kave Home, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia Banca, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Hyundai – Fornells Motor, IRSAP, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són el Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, Ràdio Girona FM, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Brecor, Jung, iGuzzini i Kave Home, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia Banca, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Hyundai – Fornells Motor, IRSAP, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són el Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, Ràdio Girona FM, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Jornades REARQ 2024. Rehabilitació de grans conjunts residencials
Aquestes primeres Jornades 2024 busquen portar a debat diferents temes vinculats a la rehabilitació i restauració arquitectònica, l’àmbit de recerca del Grup rearq de la UPC. El dia 7 de novembre al matí, l’ETSAB acull una sèrie de ponències dels investigadors del grup entorn a dues línies principals: la rehabilitació d’àrees residencials i la intervenció en el patrimoni construït. Es pretén fomentar la transversalitat al voltant dels diversos processos que implica la rehabilitació compartint experiències tant acadèmiques com professionals, amb la voluntat d’acostar la recerca universitària a la realitat d’una societat on l’aprofitament del que ja existeix és cada cop més necessari.
La seu de Barcelona del Centre Obert d'Arquitectura, coincidint amb l'exposició Habitatge i vulnerabilitat, acull la segona part de la jornada, centrada en la rehabilitació de grans conjunts residencials, de 17:00 a 20:00 a la Sala Mirador.
En primer lloc, Pere Joan Ravetllat, coordinador del Grup rearq, introduirà la recerca del grup i el projecte Regenerar Barcelona. David Martínez, Gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, explicarà el context de la regeneració urbana de grans conjunts a la ciutat, i Maria Sisternas, Directora de l’INCASOL entre 2022 i 2024, parlarà del llegat patrimonial de promoció pública estatal a la Generalitat de Catalunya, 40 anys més tard.
A continuació, Fabio Lepratto, investigador i professor del Politecnico di Milano, presentarà una comparativa d’intervencions en grans conjunts residencials europeus, i Xander Vermeulen, de XVW Architectuur, explicarà la intervenció de DeFlat Kleiburg al Bijlmermeer, Amsterdam, Premi Mies van der Rohe 2017. Clourà l’acte una taula rodona.
*La sessió al COAC serà en anglès.
Places limitades, inscriu-t'hi
Descarrega't el programa
La seu de Barcelona del Centre Obert d'Arquitectura, coincidint amb l'exposició Habitatge i vulnerabilitat, acull la segona part de la jornada, centrada en la rehabilitació de grans conjunts residencials, de 17:00 a 20:00 a la Sala Mirador.
En primer lloc, Pere Joan Ravetllat, coordinador del Grup rearq, introduirà la recerca del grup i el projecte Regenerar Barcelona. David Martínez, Gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, explicarà el context de la regeneració urbana de grans conjunts a la ciutat, i Maria Sisternas, Directora de l’INCASOL entre 2022 i 2024, parlarà del llegat patrimonial de promoció pública estatal a la Generalitat de Catalunya, 40 anys més tard.
A continuació, Fabio Lepratto, investigador i professor del Politecnico di Milano, presentarà una comparativa d’intervencions en grans conjunts residencials europeus, i Xander Vermeulen, de XVW Architectuur, explicarà la intervenció de DeFlat Kleiburg al Bijlmermeer, Amsterdam, Premi Mies van der Rohe 2017. Clourà l’acte una taula rodona.
*La sessió al COAC serà en anglès.
Places limitades, inscriu-t'hi
Descarrega't el programa