Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Exposició 'Viure en Comunitat en les cooperatives d’habitatge'

La sala d’exposicions Pia Almoina de la Demarcació de Girona del COAC acull del 4 de desembre de 2023 al 18 de gener de 2024, l’exposició ‘Viure en comunitat en les cooperatives d’habitatge’, en la qual es recullen 19 experiències d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que ja estan en marxa a Barcelona.

La ciutat de Barcelona és capdavantera del model a l’estat, gràcies a l’esforç del sector i el suport de l’administració. En aquesta mostra es poden veure dades dels 7 projectes que ja hi ha en convivència, més els que ja tenen solar o edifici adjudicat i estan duent a terme el seu projecte. 16 dels projectes es troben en solars i edificis cedits per l’Ajuntament, mentre que 3 són en espais privats. Aquests projectes ja suposen més de 400 habitatges.

Cicle impulsem l'habitatge cooperatiu a la ciutat de Girona
Aquesta exposició s’emmarca en el cicle ‘Impulsem l’habitatge cooperatiu a la ciutat de Girona’ que s’està duent a terme al Centre Cultural La Mercè de Girona amb l’objectiu d’establir les bases que permetin crear un primer grup de persones interessades en què hi hagi un projecte d’habitatge cooperatiu autogestionat, comunitari i arrelat a la ciutat de Girona.

Què és l’habitatge cooperatiu?
A diferència dels habitatges convencionals, aquesta modalitat fomenta la vida comunitària i el suport mutu, amb habitatges que ajuden a combatre la soledat i l’individualisme. Sovint també tenen un impacte positiu en els barris, ja que destinen els locals comercials a iniciatives del barri, o els pisos socials a persones més vulnerables. A més, el finançament ètic marca un procés d’autopromoció que permet reduir el preu final i en què l’economia que es genera es reinverteix en economia social i solidària. Això, sumat al suport de l’administració, fa que es permeti rebaixar al voltant d’un 50% l’aportació inicial que fan els veïns.

Un concepte d’habitatge on la propietat és col·lectiva, fet que evita l’especulació i impossibilita la generació de plusvàlues o el lucre individual. De fet, les persones sòcies poden fer ús indefinit del seu habitatge i dels espais comunitaris, i en cas de deixar la cooperativa, recuperen l’aportació de capital inicial.
Malgrat que a Catalunya és un model de recent implementació, hi ha països on aquesta pràctica té un ampli recorregut, com és el cas de Dinamarca, Uruguai, Suïssa i Alemanya.

Organitza
Ajuntament de Barcelona i l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona / Regidoria d'Habitatge i Rehabilitació Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona / La Dinamo

Comissariat
Lacol
Barcelona Regional BR Josep Bohigas (director)
Maribel Cadenas
Susanna Garcia
Miquel Pybus

Els Palaus del Gattopardo

Imatge: 
© Isa Vega
Res en Luchino Visconti és casual. Un cineasta que col·loca roba d’època dins dels armaris per recolzar els actors en el seu treball de personatge, encara que la càmera no acabi filmant aquelles peces, és un director que escull molt bé les seves localitzacions i treballa sobre certeses.
És per això que els tres palaus del film 'Il Gattopardo' tenen, cadascun d’ells, un acurat treball de localització i caracterització per la versemblança amb els referents de la novel·la en la que s’inspira i en els referents aristocràtics de l’autor, Giuseppe Tomaso di Lampedusa, establint un diàleg a tres nivells que li dona veritat. Luchino Visconti, un cineasta també aristòcrata, respecta i subratlla aquesta condició del relat que s’explica.
A l’inici del film, ens situem al palau que la família té a les afores de Palermo, a San Lorenzo ai Colli, després degut a les batalles de Garibaldi a Palermo, la família es trasllada al palau en el teòric poble de Donnafugata i al final del film, quan ha passat el perill, la família torna a Palermo i son convidats a una festa en un altre palau aristòcrata, que serà la presentació oficial de la nova parella, amb el ball que va fer tan famós el film.

La xerrada, a càrrec de l’arquitecta Isa Vega, explica aquesta relació mitjançant fotografies actuals dels diferents palaus contrastades amb els fotogrames el film i els referents de la novel·la i de l’autor. També a través dels plànols dels palaus i de cartografia històrica així com dels elements de direcció artística que creen, manipulen o posen en valor els palaus base per transmetre la mirada d’un director gens usual.

Inscriu-te a la sessió del Centre Obert d'Arquitectura


Aquesta sessió es realitza en el marc de la projecció de Il Gattopardo a la Filmoteca de Catalunya el 15 de desembre a les 19.30h.  Si vols assistir-hi gratuitament inscriu-te aquí. INSCRIPCIONS TANCADES

Taula rodona. Arquitectura i tipologies climàtiques

Taula rodona en el marc de l’exposició “Clima, cos, plaer. Arquitectura i tipologies climàtiques” amb la participació d’Ana Sabugo i José de Andrés de GOA arquitectura, responsables del disseny de l’exposició, Javier García Germán, comisssari de la mateixa i soci fundador de Totemaqruitectos , Mireia Luzárraga de Takk i Tomeu Ramis de Flexo arquitectura.
COSMÒGRAF: Salut i benestar a l'arquitectura, ciutats i comunitats sostenibles

COSMÒGRAF: Salut i benestar a l'arquitectura, ciutats i comunitats sostenibles

Imatge: 
© Ajuntament de Manresa
Mitjançant la reflexió sobre diversos temes, podem considerar aspectes crucials per a les ciutats en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, incloent-hi la identificació de factors indispensables per a la vida urbana. Aquesta xerrada, que forma part de les Jornades del Cosmògraf 2023, té un enfocament específic en la importància de l’arquitectura i de l’ús de materials biològics a la construcció per a la millora del benestar social i la sostenibilitat de les ciutats. A més, es destacarà l’habitatge cooperatiu com una solució sostenible tant en l’àmbit de l’arquitectura com de la ciutat. Aquests temes són fonamentals per abordar els ODS i per explorar com les ciutats del passat, del present i del futur poden contribuir a un futur més sostenible i inclusiu. També s’explorarà la interconnexió entre conceptes de salut i cooperació en els entorns urbans per millorar la qualitat de vida en les ciutats.

La jornada compta amb la participació de Sònia Hernández-Montaño Bou, especialista en bioconstrucció i arquitectura saludable, i Jordi Miró, arquitecte i membre fundador de la Cooperativa LaCol.

Moderarà l'acte Claudina Relat, arquitecta i presidenta de la Demarcació de les Comarques Centrals, i Marta Jorge, arquitecta i dinamitzadora del Grup de Dones del COAC-CC.

Acte organitzat per l'Ajuntament de Manresa i la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC.


Més informació

Pàgines