La figura del State Architect para la definición de un proyecto de país moderno
Algunos estados avanzados tienen la figura del Arquitecto del Estado o Arquitecto jefe del Gobierno para impulsar políticas públicas alrededor de arquitectura y la planificación urbana y coordinar los diversos departamentos del Estado en cuanto al desarrollo urbano y territorial.
El objetivo del acto La figura del State Architect para la definición de un proyecto de país moderno es realizar una reflexión alrededor de la figura del “State Architect” en países que disponen de esta figura para analizar como se integran en el organigrama del Estado, sus atribuciones y como valorar su posible aplicación en Cataluña.
Se analizará la posición de arquitectos de varios estados de los Estados Unidos de América y de Australia así como la figura en varios estados europeos, con una especial importancia y tradición en Holanda. Su posición dentro del organigrama de la administración varía en la actualidad en función de cada estado, dependiendo en general del departamento de planificación y desarrollo urbano, pero teniendo responsabilidades vinculadas a otros departamentos, en especial a los relativos a la vivienda o al medio ambiente.
Dada la importancia de la arquitectura en la tradición del diseño urbano y edificatorio de Cataluña, es conveniente reflexionar de la posibilidad de la creación de la figura del Arquitecto jefe del Gobierno. Su misión será desarrollar una visión integrada de la arquitectura y el desarrollo urbano y territorial, integrando los requerimientos de los varios departamentos del gobierno e impulsando la implicación ciudadana, con el fin de contribuir desde Cataluña al progreso en la habitabilidad humana, para el bienestar de sus ciudadanos y ciudadanas, y para inspirar al mundo.
Se ruega confirmación de asistencia.
Organiza:
La figura de l'State Architect per a la definició d’un projecte de país modern
Alguns estats avançats tenen la figura de l‘Arquitecte de l'Estat o Arquitecte en Cap del Govern per impulsar polítiques públiques al voltant de l’arquitectura i la planificació urbana i coordinar els diversos departaments de l’Estat pel que fa al desenvolupament urbà i territorial.
L'objectiu de l'acte és realitzar una reflexió al voltant de la posició de l'State Architect en països que disposen d’aquesta figura, per tal d'analitzar com s'integren en l'organigrama de l'Estat, les seves atribucions i com valorar la seva possible aplicació a Catalunya.
S'analitzarà la posició d’arquitectes de diversos estats dels Estats Units d’Amèrica i d’Austràlia així com la figura en diversos estats europeus, amb una especial importància i tradició a Holanda. La seva posició dins de l’organigrama de l’administració varia en l'actualitat en funció de cada estat, depenent en general del departament de planificació i desenvolupament urbà, però tenint responsabilitats vinculades a altres departaments, en especial als relatius a l’habitatge o al medi ambient.
Donada la importància de l’arquitectura en la tradició del disseny urbà i edificatiu de Catalunya, és convenient reflexionar de la possibilitat de la creació de la figura de l’Arquitecte en cap del Govern. La seva missió serà desenvolupar una visió integrada de l’arquitectura i el desenvolupament urbà i territorial, integrant els requeriments dels diversos departaments del govern i impulsant la implicació ciutadana, amb la finalitat de contribuir des de Catalunya al progrés en la habitabilitat humana, per al benestar dels seus ciutadans i ciutadanes, i per a inspirar al món.
Es prega confirmació d'assistència.
PROGRAMA:
17.30 h Acreditació d’assistents
18.00 h Acte inaugural
Intervenció de Damià Calvet, director de l’Institut Català del Sòl
Intervenció de Lluís Comeron, degà del COAC
18.15 h Presentació de l’informe sobre la figura de l’State Architect
Vicente Guallart, IAAC
18.35 h Presentació d’exemples de referència
Peter Poulet. NSW Government Architect. Nova Gales del Sud (Austràlia)
Floris Alkemade. Chief Government Architect, Netherlands
19.15 h Proposta de futur: Eines per a un nou model de país
Vicente Guallart, IAAC.
19.30 h Debat obert amb tots els participants i el públic.
20.00 h Copa de cava
Podeu consultar la comunicació inicial de l'acte aquí.
Organitza:
El Archivo Histórico del COAC finaliza la catalogación de la segunda donación del Fondo Domènech i Montaner
Entre los documentos donados, encontramos un ejemplar en fascículos de "Historia General del Arte" y la monografía "Fortuny", ambos publicados por la editorial Montaner i Simon, los cuales han sido transferidos a la Biblioteca del COAC.
Al Archivo Histórico se han incorporado, siguiendo los principios de origen y procedencia, documentos tales como un carnet de notas diversas, retratos, correspondencia original, una serie de fichas descriptivas, postales, material relacionado con la editorial Montaner i Simon, fotografías de época, tanto de diversas obras de Domènech i Montaner como de fotografía coleccionada por el propio arquitecto.
Destaca un álbum de la editorial Montaner i Simon con ilustraciones originales de Apel·les Mestres, Arturo Mélida y el propio Domènech i Montaner.
Finalmente, hay documentación posterior a la muerte del arquitecto que se ha considerado importante mantener en el fondo del arquitecto como documentación relacionada, para fines de investigación.
L’Arxiu Històric del COAC finalitza la catalogació de la segona donació del Fons Domènech i Montaner
Entre els documents donats, hi trobem un exemplar en fascicles de "Historia General del Arte" i la monografia "Fortuny", ambdues publicades per l’editorial Montaner i Simon, les quals han estat transferides a la Biblioteca del COAC.
A l’Arxiu Històric s’hi han incorporat, seguint els principis d’origen i procedència, documents tals com un carnet de notes diverses, retrats, correspondència original, un seguit de fitxes descriptives, postals, material relacionat amb l’editorial Montaner i Simon, fotografies d’època, tant de diverses obres de Domènech i Montaner com de fotografia col·leccionada pel propi arquitecte.
Destaca un àlbum de l’editorial Montaner i Simon amb il·lustracions originals d’Apel·les Mestres, Arturo Mélida i el propi Domènech i Montaner.
Finalment, hi ha un seguit de documentació posterior a la mort de l’arquitecte que s’ha considerat important de mantenir al fons de l’arquitecte com a documentació relacionada, per a fins d’investigació.