RCR BUNKA. Programa Obert 2026, amb Enric Palau, Junka Ishigami i Pecha Kucha
En aquesta edició, el programa girarà al voltant de "L'EXPERIÈNCIA DE L'ESPAI" i hi participaran el co-fundador de Sónar Festival i Sónar+D Enric Palau Pujols, músic estretament vinculat a la tecnologia i a la música experimental; l'arquitecte japonès Junya Ishigami · junya.ishigami+associates; i un Pecha Kucha amb la participació d'antics membres d'RCR Arquitectes que compartiran projectes, processos i idees que han nascut i evolucionat a partir del seu pas per l'estudi. Com en anteriors edicions, les xerrades s'acompanyaran d'una selecció de videocreacions que, sota el títol "MATÈRIA BOSC", celebren la força poètica dels arbres.
Més informació
L’Arxiu Històric del COAC Girona amplia els fons Ignasi Bosch Reig i Isidre Bosch Bataller
La donació feta per l’arquitecte Ramon Bosch Agustí complementa la documentació custodiada a l’Arxiu des de 2006 i contribueix a aprofundir en el coneixement de l’arquitectura gironina de la primera meitat del segle XX.
L’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha incorporat una nova fase de documentació professional dels arquitectes Ignasi Bosch Reig i Isidre Bosch Bataller. La donació, formalitzada el passat 8 de juny per l’arquitecte Ramon Bosch Agustí, fill i nét dels professionals respectivament, s’afegeix als fons ja custodiats per l’Arxiu des de l’any 2006, completant i enriquint el conjunt documental conservat sobre la seva activitat professional.
Aquesta nova incorporació aporta informació rellevant per aprofundir en l’estudi de l’evolució de l’arquitectura catalana del segle XX. La documentació permet seguir la transformació de l’arquitectura a les comarques gironines des de la modernització noucentista aplicada a àmbits tan diversos com l’arquitectura industrial, urbana o pública, fins a la reconstrucció de la postguerra, un període marcat per l’escassetat de recursos però també per la combinació de plantejaments moderns amb tècniques constructives tradicionals.
Maria Clara Riera, primera presidenta del COAC Girona
La candidatura encapçalada per Riera va ser proclamada electa el passat 28 d'abril, després de ser l'única presentada a la Demarcació de Girona. La nova Junta Directiva estarà formada també per Júlia Breiz Pellicer, com a secretària; Marc Fraguell Hernando, com a tresorer, i Joan Arnau Farràs, com a vocal. El nou equip pren el relleu de la Junta Directiva presidida per Marc Riera Guix durant els darrers vuit anys.
Maria Clara Riera ha remarcat que en la nova etapa vol reforçar la presència del Col·legi en els principals debats que afecten el territori, així com garantir que sigui la mateixa veu de l’arquitecte la que determini com fer del Col·legi un espai encara més útil i proper. «L'arquitectura té un paper fonamental en la transformació de les nostres ciutats i pobles. Volem contribuir activament a aquests debats, apropant el Col·legi a les institucions i al conjunt de la societat. Agraïm la feina de la junta anterior i agafem el relleu amb ganes d’escoltar els col·legiats i el conjunt dels arquitectes per, entre tots, construir el Col·legi que la professió necessita avui», ha assenyalat.
Pel que fa a les delegacions de la Demarcació de Girona, Jordi Moret Vayreda continuarà al capdavant de la Delegació Garrotxa-Ripollès i Dana Palmada Castells revalidarà el càrrec a la Delegació de l'Alt Empordà. Ambdues candidatures també van ser proclamades electes en ser les úniques presentades als respectius àmbits territorials.
Síntesis Arquitectòniques 2026. Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus, d'Anna Bach
La recerca interpreta la Hexenhaus com una arquitectura acumulativa i en evolució, formada per microarquitectures, mobiliari i objectes que redefineixen la relació entre habitatge, territori i temps. El projecte posa en relleu temes centrals en l’obra tardana dels Smithson —com la resposta al lloc, la preexistència, l’efímer i el permanent— i planteja la casa com una expressió madura del seu concepte d’“ordre conglomerat”.
A través del treball d’arxiu, visites de camp i entrevistes amb Bruchhäuser, la recerca aporta una nova lectura d’un període poc estudiat de la trajectòria dels Smithson i presenta la Hexenhaus com una conclusió oberta del seu pensament arquitectònic.
Anna Bach
És arquitecta, investigadora i docent establerta a Barcelona, i cofundadora de l’estudi Anna & Eugeni Bach juntament amb l’arquitecte Eugeni Bach. Nascuda a Nummi (Finlàndia), va estudiar arquitectura a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki i posteriorment va cursar el màster universitari de Teoria i Pràctica del Projecte d'Arquitectura a l’ETSAB–UPC de Barcelona. El 2025 es va doctorar a l’ETSAB amb la tesi Alison & Peter Smithson, Axel BruchhäuserandtheHexenhaus. Theaddedvalue of theconglomerateordering.
La seva feina combina arquitectura, recerca, activitat cultural i docència, amb un interès especial per les intervencions que treballen a partir de les preexistències. Amb Eugeni Bach ha desenvolupat una obra reconeguda internacionalment que inclou projectes residencials, culturals i expositius com Mies MissingMateriality, el Nou Cinema del Museu Reina Sofía de Madrid o la remodelació del Firal d’Olot.
Anna Bach també ha desenvolupat una intensa activitat acadèmica i curatorial. Va codirigir la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i ha impartit classes a EINA a Barcelona, TulaneArchitecture a Nova Orleans i la Washington University a St. Louis, EEUU. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis FAD i exposada en institucions com a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, la Triennal d’Arquitectura de Lisboa i la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París.