Convocatòria d’ajuts a la rehabilitació per a persones propietàries en situació de vulnerabilitat en l’àmbit del Pla de barris
En data 31 de desembre de 2021, s'ha modificat la convocatòria per a l’any 2021 d’ajuts a la rehabilitació a la ciutat de Barcelona per a persones propietàries que es trobin en situació de vulnerabilitat en els edificis d’ús residencial en l’àmbit del Pla de barris (ref BDNS 574940), en el sentit d’ampliar l’import de la convocatòria fins a 1.400.000,00 euros corresponents a l’aportació extraordinària de l’Ajuntament de Barcelona. D’aquesta manera la dotació total d’aquests ajuts ascendeix a 4.693.377,15 euros. Més informació
Convocatòria
El 29 de juliol s'ha publicat al DOGC l'anunci mitjançant el qual es fa pública la convocatòria de l'any 2021 per a la concessió de subvencions per rehabilitar elements comuns i millores de l'habitabilitat d'edificis d'ús residencial de la ciutat de Barcelona, adreçades a comunitats de propietaris amb membres en situació de vulnerabilitat, i situats en els àmbits del Pla de Barris de manteniment (Gòtic Sud; El Bon Pastor, Baró de Viver, Sant Genís dels Agudells i la Teixonera; La Verneda i La Pau; La Marina) i els nous plans de barris 21/24 (El Poblesec; Raval; el Carmel i Can Baró; Trinitat Vella; Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Les Roquetes, Can Peguera, El Turó de la Peira, Verdum, la Prosperitat; El Besòs i el Maresme).
Les subvencions previstes en aquesta convocatòria es regeixen per les Bases reguladores aprovades per la Junta General del Consorci de l'Habitatge de Barcelona amb data 21 de desembre de 2020 (BOPB de 23 de abril de 2021 i DOGC núm. 8404 de 7 de maig de 2021) i per la normativa general de subvencions, i es concedeixen per concurrència competitiva. Només es consideraran beneficiàries de les subvencions les comunitats de propietaris i de propietats que obtinguin la puntuació prevista a l'apartat 2.2 i tinguin resolució expressa de concessió de l'ajut.
Els ajuts previstos en aquesta convocatòria s'estructuren en tres tipus d’actuacions (A, B i C).
A) Programa FAC (Finques d'Alta Complexitat) amb actuacions a conseqüència de deficiències que afectin:
- A la salut de les persones (humitats persistents, floridures, plagues, materials perillosos o d'altres)
- A la seguretat de les persones (risc d'incendi, despreniments, risc de caigudes)
- A millores a l'edifici per a eliminar les barreres arquitectòniques
Aquest programa preveu el suport a les persones i s’estructura en dues fases:
(i) Fase d’assessorament i suport a la comunitat de propietaris (descrita a l'apartat 2.1.)
(ii) Fase de redacció del projecte bàsic i d'execució d'obres
B) Actuació pilot finques verticals àmbit Raval
C) Programa Habita Carmel (àmbit el Carmel) per a actuacions en concepte d’infrahabitatge per tal que puguin obtenir la cèdula d'habitabilitat, si és el cas.
En tots els programes, es concediran els ajuts a les actuacions de rehabilitació que incloguin algun dels següents punts:
- Patologies estructurals
- Obres no estructurals en: façanes, patis, celoberts, cobertes, mitgeres, escales i vestíbuls
- Obres d'accessibilitat: instal·lació d'ascensors i supressió de barreres arquitectòniques
- Obres d'instal·lacions: comunes, unificació d'antenes de televisió, reordenació d'aparells d'aire condicionat, contra incendis
- Retirada d'elements obsolets de fibrociment
- Subministrament d’aigua directa
- Estalvi energètic i sostenibilitat, actuacions passives: patis, façanes, cobertes i mitgeres. actuacions actives, cobertes verdes
- Actuacions per obtenir la cèdula d'habitabilitat
- Programa de cohesió social
- Programa de redacció d'informes d'inspecció tècnica dels edificis (IITE), cèdula habitabilitat, projectes, direcció d'obres i llicències municipals
- Programa d'ajuts específics (com és el cas de rehabilitació amb la utilització de materials amb baixa petjada ecològica o en el cas d'actuacions en edificis catalogats, així com per a actuacions de complexitat excepcional per raons constructives, d'accessibilitat, patrimonials, emblemàtiques o de sostenibilitat degudament acreditades)
Per a més informació, podeu consultar l'anunci de la convocatòria, publicat al DOGC de 29 de juliol de 2021.
Termini de sol·licituds
Tal com s'anuncia al DOGC del 7 de setembre de 2021, el termini per presentar sol·licituds s'ha ampliat fins al 20 de desembre de 2021.
Per un 2022 ple d'arquitectura!
El COAC, distinguido con la Creu de Sant Jordi 2021
El Gobierno ha aprobado hoy martes 30 de noviembre otorgar la Creu de Sant Jordi a 20 personas y 10 entidades que se han destacado por los servicios prestados a Cataluña en la defensa de su identidad o en el plano cívico y cultural. Entre las entidades que reciben la Creu de Sant Jordi está el Colegio de Arquitectos de Cataluña.
De esta manera, la Generalitat reconoce al COAC “por el recorrido de 90 años de historia y por la labor de situar los valores de la arquitectura i la profesión en la sociedad, a través de la defensa y la proyección del colectivo vinculado a la arquitectura de Cataluña. Por ser un referente para los colegios profesionales y por haber impulsado el Archivo Histórico del Colegio, de más de 50 años de trayectoria, y su biblioteca, la segunda de Europa en número de volúmenes sobre arquitectura, con más de 180.000 referencias. Por la labor de custodia y difusión de este material de proyectos técnicos, urbanísticos y fotográficos, clave para arquitectos e historiadores y que da prestigio a la arquitectura catalana”.
La arquitectura es cultura
La Creu de Sant Jordi refuerza aún más la tarea del COAC llevada a cabo a lo largo de los años al servicio de la cultura arquitectónica. Así, la distinción se suma al Premio Nacional de Cultura recibido el 2019 como reconocimiento por el papel de la arquitectura en la sociedad, especialmente en su dimensión cultural.
Bajo esta misma premisa que la arquitectura es cultura, este año el COAC ha puesto en marcha el Centro Abierto de Arquitectura, un nuevo interlocutor cultural concebido como espacio de conocimiento y cultura arquitectónicos para estimular los vínculos de la arquitectura con la sociedad, fomentar la investigación y potenciar su papel innovador e internacional.
La decana del COAC, Assumpció Puig, ha destacado que “distinciones como ésta dan razón de ser a la acción cultural llevada a cabo a lo largo de nuestra historia” y ha subrayado que “seguiremos apostando por el valor cultural de la arquitectura y su papel transformador de las ciudades, con el impulso y reto que tenemos por delante para intensificar la arquitectura de casa como referente internacional”, en una clara referencia a la Capitalidad Mundial de la Arquitectura de Barcelona el año 2026.
Uno de los máximos reconocimientos de la Generalitat
La Creu de Sant Jordi es uno de los máximos reconocimientos que puede recibir una persona o entidad por parte de la Generalitat de Cataluña. La distinción se creó en 1981 con la finalidad de distinguir las personas naturales o jurídicas que, por sus méritos, hayan prestado servicios destacados a Cataluña. Cualquier ciudadano, grupo de ciudadanos o entidad puede solicitar que se otorgue este galardón a alguna persona, ya sea física o jurídica.
El Archivo Histórico cede documentación de Esteve Muxac para la exposición “Ahora y antes. Ciento años con la vivienda” de la Cámara de la Propiedad Urbana de Girona
La exposición temporal “Ahora y antes. Ciento años con la vivienda”, que se puede visitar hasta el 31 de diciembre en la Cámara de la Propiedad Urbana de Girona, incorpora documentación procedente del Archivo Histórico de la Demarcación de Girona del COAC. En concreto, se pueden encontrar reproducciones de diferentes planos del arquitecto Esteve Muxac. Los planos son unos dibujos de finales del siglo XIX que representan una planta y alzado del actual edificio de la Cámara de la Propiedad de Girona ubicada en la Casa Masseguer. Esta documentación gráfica forma parte del Fondo Joan Maria de Ribot i de Balle.
Ahora y antes. Ciento años con la vivienda, que ha sido comisariada por el historiador Xavier Martí, nos ayuda a explicar los cient años de historia de la institución que no ha parado de crecer y, actualmente, cuenta con más de 6.000 socios y cinco oficinas distribuidas por el territorio gerundense. También sus servicios han aumentado y su función como órgano de consulta y colaboración ante la administración pública. Además se exponen imágenes de los edificios ganadores del concurso de edificios que organizó la Cámara entre los años 1929 y 1936, y entre 1943 y 1948.