Mor l'arquitecte Albert Viaplana
Imatge:
© Francesc Català-Roca
Escrit de Ricard Mercadé amb motiu de la mort d'Albert Viaplana:
Ens ha arribat la trista notícia de la mort de l’Albert Viaplana, un excepcional arquitecte i un extraordinari professor amb el que vaig tenir el privilegi de mantenir una estreta relació personal i professional durant gairebé 20 anys.
El COAC em demana unes paraules de reconeixement d’un dels arquitectes catalans més influents de les darreres generacions.
La seva influència comença amb la seva vessant de mestre, era un professor genial, inclassificable.... vaig tenir el privilegi de tenir l’Albert com a professor de projectes de 3r curs al finals dels anys 70. Et parlava de l’arquitectura com ningú ho havia fet abans, ho feia des de l’emoció més que des de d’intel•lecte (la diferència entre un arquitecte i un crític). Et volia revelar la màgia que s’amaga en l’arquitectura.
Eren els anys de l’inici de la democràcia, els anys dels concursos, no es construïa pràcticament i els concursos es van convertir en el laboratori de les idees, sense client, els projectes es plantejaven en total llibertat i radicalitat. En el seu despatx feien un concurs rere l’altre amb una energia obsessiva i aclaparadora, ho necessitava “com un atleta necessita els seus entrenaments”, acostumava a dir.
Aquesta època va ser molt fèrtil i va donar extraordinaris projectes: la seu del COAC a València, a Barcelona, la Diputació d’Osca... quasi sempre segons premis. Aquesta horrible posició tan frustrant, que reconeix al projecte més brillant, però a la vegada té por de la seva radicalitat per construir-lo.
Així, projectes enlluernadors, tot i no sortir del paper, van tenir una influència decisiva en l’àmbit arquitectònic de tot l’estat. Es va crear un “estil” Viaplana-Piñon als concursos. S’intentava imitar la concepció arquitectònica i, sobretot, el grafisme, això últim molt més fàcil.
Un d’aquests concursos va ser el Parc de l’Escorxador de Barcelona. Recordo com si fos avui l’impacte que em va provocar com estudiant la seva explicació d’aquest projecte. Era una proposta d’espai urbà diferent a tot l’anterior. Estava concebuda des de l’abstracció més absoluta, tenia a veure més amb el “land art” que amb l’arquitectura. Després vingué el concurs de Múrcia, un altre plantejament radical d’un espai públic.
Va obrir aquesta porta: la d’entendre l’espai urbà des de la modernitat, van desaparèixer els eixos i les zonificacions propis d’un traçat neoclàssic.
Tota aquesta innovació va acabar cristal•litzant el projecte de la Plaça de l’Estació de Sants, que va crear una autèntica commoció en el panorama arquitectònic internacional. Va ser imitat fins la sacietat, sovint d’una manera desafortunada i va obrir, tots ho recordareu, la polèmica de les places dures.
“La gent no entén que a sota hi ha una estació”, acostumava a dir per justificar la falta d’arbrat... ell que tan estimava els arbres i la natura. Tot i la polèmica, aquesta obra els va situar en el panorama en el moment adequat, s’estava començant a transformar Barcelona i arribaven els primers encàrrecs.
La complicitat entre professor i alumne es va convertir en una relació professional fructífera i de llarga durada; a partir de l’any 84 vaig tenir l’oportunitat d’entrar a col•laborar en el seu despatx amb el privilegi de coincidir en el millor moment de la ciutat, contribuint en la seva transformació realitzant alguns dels edificis més singulars de l’època olímpica. Va ser una època vertiginosa i estimulant.
El despatx era petit i els projectes molt grans. Treballar colze a colze va propiciar una estreta relació. Quanta feina, quantes nits... Simultàniament amb els concursos que mai vam abandonar.
L’Albert ens va ensenyar a pensar “en gran” amb la necessitat d’una idea generadora com a motor del projecte.
Això, en un context arquitectònic que sovint ha prioritzar el detall per sobre del concepte, era revolucionari i el feia singular, una “rara-avis”, sempre allunyat de les capelletes, que sempre l’han considerant polèmic i una mica excèntric.
Aquesta concepció de l’arquitectura va cristal•litzar en obres excepcionals:
• El CCCB, un extraordinari exemple d’intervenció sobre un edifici antic.
• La passarel•la del Port Vell, meravellosa integració del gest dins d’una complexa obra d’enginyeria, els habitatges de la Vila Olímpica, l’Hotel Hilton a l’Avinguda Diagonal i tants altres que s’han convertit en un extraordinari referent arquitectònic del seu temps.
Només el seu especial caràcter i el seu voluntari aïllament d’allò mediàtic pot explicar el poc reconeixement i un cert oblit de la seva figura els darrers anys.
Estic segur que el temps farà justícia al seu gran llegat arquitectònic i acadèmic.
Gràcies Albert.
Ricard Mercadé
Ens ha arribat la trista notícia de la mort de l’Albert Viaplana, un excepcional arquitecte i un extraordinari professor amb el que vaig tenir el privilegi de mantenir una estreta relació personal i professional durant gairebé 20 anys.
El COAC em demana unes paraules de reconeixement d’un dels arquitectes catalans més influents de les darreres generacions.
La seva influència comença amb la seva vessant de mestre, era un professor genial, inclassificable.... vaig tenir el privilegi de tenir l’Albert com a professor de projectes de 3r curs al finals dels anys 70. Et parlava de l’arquitectura com ningú ho havia fet abans, ho feia des de l’emoció més que des de d’intel•lecte (la diferència entre un arquitecte i un crític). Et volia revelar la màgia que s’amaga en l’arquitectura.
Eren els anys de l’inici de la democràcia, els anys dels concursos, no es construïa pràcticament i els concursos es van convertir en el laboratori de les idees, sense client, els projectes es plantejaven en total llibertat i radicalitat. En el seu despatx feien un concurs rere l’altre amb una energia obsessiva i aclaparadora, ho necessitava “com un atleta necessita els seus entrenaments”, acostumava a dir.
Aquesta època va ser molt fèrtil i va donar extraordinaris projectes: la seu del COAC a València, a Barcelona, la Diputació d’Osca... quasi sempre segons premis. Aquesta horrible posició tan frustrant, que reconeix al projecte més brillant, però a la vegada té por de la seva radicalitat per construir-lo.
Així, projectes enlluernadors, tot i no sortir del paper, van tenir una influència decisiva en l’àmbit arquitectònic de tot l’estat. Es va crear un “estil” Viaplana-Piñon als concursos. S’intentava imitar la concepció arquitectònica i, sobretot, el grafisme, això últim molt més fàcil.
Un d’aquests concursos va ser el Parc de l’Escorxador de Barcelona. Recordo com si fos avui l’impacte que em va provocar com estudiant la seva explicació d’aquest projecte. Era una proposta d’espai urbà diferent a tot l’anterior. Estava concebuda des de l’abstracció més absoluta, tenia a veure més amb el “land art” que amb l’arquitectura. Després vingué el concurs de Múrcia, un altre plantejament radical d’un espai públic.
Va obrir aquesta porta: la d’entendre l’espai urbà des de la modernitat, van desaparèixer els eixos i les zonificacions propis d’un traçat neoclàssic.
Tota aquesta innovació va acabar cristal•litzant el projecte de la Plaça de l’Estació de Sants, que va crear una autèntica commoció en el panorama arquitectònic internacional. Va ser imitat fins la sacietat, sovint d’una manera desafortunada i va obrir, tots ho recordareu, la polèmica de les places dures.
“La gent no entén que a sota hi ha una estació”, acostumava a dir per justificar la falta d’arbrat... ell que tan estimava els arbres i la natura. Tot i la polèmica, aquesta obra els va situar en el panorama en el moment adequat, s’estava començant a transformar Barcelona i arribaven els primers encàrrecs.
La complicitat entre professor i alumne es va convertir en una relació professional fructífera i de llarga durada; a partir de l’any 84 vaig tenir l’oportunitat d’entrar a col•laborar en el seu despatx amb el privilegi de coincidir en el millor moment de la ciutat, contribuint en la seva transformació realitzant alguns dels edificis més singulars de l’època olímpica. Va ser una època vertiginosa i estimulant.
El despatx era petit i els projectes molt grans. Treballar colze a colze va propiciar una estreta relació. Quanta feina, quantes nits... Simultàniament amb els concursos que mai vam abandonar.
L’Albert ens va ensenyar a pensar “en gran” amb la necessitat d’una idea generadora com a motor del projecte.
Això, en un context arquitectònic que sovint ha prioritzar el detall per sobre del concepte, era revolucionari i el feia singular, una “rara-avis”, sempre allunyat de les capelletes, que sempre l’han considerant polèmic i una mica excèntric.
Aquesta concepció de l’arquitectura va cristal•litzar en obres excepcionals:
• El CCCB, un extraordinari exemple d’intervenció sobre un edifici antic.
• La passarel•la del Port Vell, meravellosa integració del gest dins d’una complexa obra d’enginyeria, els habitatges de la Vila Olímpica, l’Hotel Hilton a l’Avinguda Diagonal i tants altres que s’han convertit en un extraordinari referent arquitectònic del seu temps.
Només el seu especial caràcter i el seu voluntari aïllament d’allò mediàtic pot explicar el poc reconeixement i un cert oblit de la seva figura els darrers anys.
Estic segur que el temps farà justícia al seu gran llegat arquitectònic i acadèmic.
Gràcies Albert.
Ricard Mercadé
20/05/2014
I Simposio Internacional: regeneración urbana en municipios turísticos costeros
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Escala acogerá los próximos 6 y 7 de junio un simposio que quiere poner a debate la incidencia del urbanismo en la mejora de las poblaciones dedicadas a los servicios turísticos. Organizado por el Ayuntamiento de la Escala y la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), este simposio pondrá sobre la mesa varios casos de reformas de frentes marítimos a nivel internacional y contará con la participación de arquitectos, economistas, urbanistas, geógrafos y gestores públicos.
El simposio "La regeneración urbana en municipios turísticos costeros" estará dividido en tres bloques, con casos prácticos y mesas de debate para cada uno de ellos. El primer bloque, con el título Planificación urbanística en destinos turísticos maduros, contará con los casos del plan de ordenación del litoral de Galicia, con la participación del arquitecto Manuel Borobio , que dirigió y elaborar el plan; y el plan de reconversión integral de Playa de Palma, en Mallorca con el arquitecto Esteve Corominas, coordinador del plan. En la mesa de debate habrá Josep Solé, concejal de Playa de Aro; Joan Vicente, geógrafo y concejal de urbanismo de Sant Feliu de Guíxols; Antonio Pizza, arquitecto y profesor en la UPC; Manuel Borogio y Esteve Corominas. El moderador será el subdirector general de Urbanismo de la Generalitat, Camil Cofan.
La segunda de las sesiones, con el nombre Proyectos de regeneración de frentes marítimos, contará con el caso del frente marino y nuevo muelle en la península de Zadar, en Croacia con su responsable, el arquitecto Nikola Basic, y con la presentación del proyecto de adecuación del frente marítimo del casco antiguo de la Escala, a cargo del arquitecto Carlos Ferrater. En la mesa redonda habrá, además de Ferrater y Basic, el primer teniente de alcalde y regidor de Urbanismo de la Escala, Víctor Puga. Moderará la mesa Carlos Duarte, presidente del Consejo Nacional de la Cultura y de las Artes.
La ultima de las sesiones será Nuevas estrategias turísticas para el siglo XXI. Este bloque será presentado por el consejero de Territorio y Sostenibilidad, Santi Vila. Se explicarán las estrategias de intervención turísticas de Mallorca, con el concejal de Turismo y primer teniente de alcalde de Palma, Álvaro Gijón. En la mesa de debate, además de Gijón, estará el presidente del Patronato de Turismo Costa Brava Girona, Ramon Ramos, el geógrafo y director del Instituto Superior de Estudios Turísticos José Antonio Donaire y el arquitecto Ricard Pié. El moderador será el periodista Llatzer Moix.
El simposio nace con vocación de continuidad en los próximos años. En este sentido, el alcalde de la Escala, Estanislau Puig, muestra la voluntad "de ser un referente en este ámbito de debate, que a partir de situaciones concretas permite hacer reflexiones más generales sobre cómo las mejoras urbanas tienen también una proyección económica y sobre la tendencia , no tanto a crecer urbanísticamente, sino a mejorar lo que tenemos".
"El debate sobre el modelo de turismo relacionado con el pensamiento del planeamiento y la intervención urbanística es absolutamente necesario para modificar inercias de actuaciones que desmerecen un paisaje natural tan excepcional", explica Frederic Cabré, presidente de la Demarcación de Girona del COAC. Añade,"este debate desde el mundo profesional debe cruzar los conocimientos de todas aquellas disciplinas que hay necesariamente que intervenir, desde la arquitectura, la economía, el urbanismo, el paisaje, la gestión turística y la política."
Consulta el programa
Las inscripciones se pueden formalizar hasta el 30 de mayo. El formulario se puede encontrar en la dirección bit.ly/simposilescala. El correo del evento es simposi@lescala.cat
El simposio "La regeneración urbana en municipios turísticos costeros" estará dividido en tres bloques, con casos prácticos y mesas de debate para cada uno de ellos. El primer bloque, con el título Planificación urbanística en destinos turísticos maduros, contará con los casos del plan de ordenación del litoral de Galicia, con la participación del arquitecto Manuel Borobio , que dirigió y elaborar el plan; y el plan de reconversión integral de Playa de Palma, en Mallorca con el arquitecto Esteve Corominas, coordinador del plan. En la mesa de debate habrá Josep Solé, concejal de Playa de Aro; Joan Vicente, geógrafo y concejal de urbanismo de Sant Feliu de Guíxols; Antonio Pizza, arquitecto y profesor en la UPC; Manuel Borogio y Esteve Corominas. El moderador será el subdirector general de Urbanismo de la Generalitat, Camil Cofan.
La segunda de las sesiones, con el nombre Proyectos de regeneración de frentes marítimos, contará con el caso del frente marino y nuevo muelle en la península de Zadar, en Croacia con su responsable, el arquitecto Nikola Basic, y con la presentación del proyecto de adecuación del frente marítimo del casco antiguo de la Escala, a cargo del arquitecto Carlos Ferrater. En la mesa redonda habrá, además de Ferrater y Basic, el primer teniente de alcalde y regidor de Urbanismo de la Escala, Víctor Puga. Moderará la mesa Carlos Duarte, presidente del Consejo Nacional de la Cultura y de las Artes.
La ultima de las sesiones será Nuevas estrategias turísticas para el siglo XXI. Este bloque será presentado por el consejero de Territorio y Sostenibilidad, Santi Vila. Se explicarán las estrategias de intervención turísticas de Mallorca, con el concejal de Turismo y primer teniente de alcalde de Palma, Álvaro Gijón. En la mesa de debate, además de Gijón, estará el presidente del Patronato de Turismo Costa Brava Girona, Ramon Ramos, el geógrafo y director del Instituto Superior de Estudios Turísticos José Antonio Donaire y el arquitecto Ricard Pié. El moderador será el periodista Llatzer Moix.
El simposio nace con vocación de continuidad en los próximos años. En este sentido, el alcalde de la Escala, Estanislau Puig, muestra la voluntad "de ser un referente en este ámbito de debate, que a partir de situaciones concretas permite hacer reflexiones más generales sobre cómo las mejoras urbanas tienen también una proyección económica y sobre la tendencia , no tanto a crecer urbanísticamente, sino a mejorar lo que tenemos".
"El debate sobre el modelo de turismo relacionado con el pensamiento del planeamiento y la intervención urbanística es absolutamente necesario para modificar inercias de actuaciones que desmerecen un paisaje natural tan excepcional", explica Frederic Cabré, presidente de la Demarcación de Girona del COAC. Añade,"este debate desde el mundo profesional debe cruzar los conocimientos de todas aquellas disciplinas que hay necesariamente que intervenir, desde la arquitectura, la economía, el urbanismo, el paisaje, la gestión turística y la política."
Consulta el programa
Las inscripciones se pueden formalizar hasta el 30 de mayo. El formulario se puede encontrar en la dirección bit.ly/simposilescala. El correo del evento es simposi@lescala.cat
14/05/2014
I Simposi Internacional: regeneració urbana en municipis turístics costaners
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’Escala acollirà els propers 6 i 7 de juny un simposi que vol posar a debat la incidència de l’urbanisme en la millora de les poblacions dedicades als serveis turístics. Organitzat per l’Ajuntament de l’Escala i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), aquest simposi posarà sobre la taula diversos casos de reformes de fronts marítims a nivell internacional i comptarà amb la participació d’arquitectes, economistes, urbanistes, geògrafs i gestors públics.
El simposi “La regeneració urbana en municipis turístics costaners” estarà dividit en tres blocs, amb casos pràctics i taules de debat per a cadascun d’ells. El primer bloc, sota el nom de Planificació urbanística en destinacions turístiques madures, comptarà amb els casos del pla d’ordenació del litoral de Galícia amb l’arquitecte Manuel Borobio, que va dirigir i elaborar el pla, i el pla de reconversió integral de Platja de Palma, a Mallorca, amb l’arquitecte Esteve Corominas, coordinador del pla. A la taula de debat hi haurà Josep Solé, regidor de Platja d’Aro; Joan Vicente, geògraf i regidor d’urbanisme de Sant Feliu de Guíxols); Antonio Pizza, arquitecte i professor a la UPC; Manuel Borogio i Esteve Corominas. El moderador serà el subdirector general d’Urbanisme de la Generalitat, Camil Cofan.
El segon bloc, amb el títol Projectes de regeneració de fronts marítims, comptarà amb el cas del front marí i nou moll a la península de Zadar, a Croàcia amb el seu responsable, l’arquitecte Nikola Bašić, i amb la presentació del projecte d’adequació del front marítim del nucli antic de l’Escala, a càrrec de l’arquitecte Carlos Ferrater. A la taula rodona hi haurà, a més de Ferrater i Bašić, i el primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme de l’Escala, Víctor Puga. Moderarà la taula Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
La darrera de les sessions, sota el nom de Noves estratègies turístiques pel segle XXI, serà presentat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. S’hi explicaran les estratègies d’intervenció turístiques de Mallorca, amb el regidor de Turisme i primer tinent d’alcalde de Palma, Álvaro Gijón. A la taula de debat, a més de Gijón, hi haurà el president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Ramon Ramos, el geògraf i director de l’Institut Superior d’Estudis Turístics Josep Antoni Donaire i l’arquitecte Ricard Pié. El moderador serà el periodista Llatzer Moix.
El simposi neix amb vocació de continuïtat en els propers anys. En aquest sentit, l’alcalde de l’Escala, Estanislau Puig, mostra la voluntat “de ser un referent en aquest àmbit de debat, que a partir de situacions concretes permet fer reflexions més generals sobre com les millores urbanes tenen també una projecció econòmica i sobre la tendència, no tant a crèixer urbanísticament, sinó a millorar el que tenim”. “El debat sobre el model de turisme relacionat amb el pensament del planejament i la intervenció urbanística és absolutament necessari per modificar inèrcies d’actuacions que desmereixen un paisatge natural tant excepcional”, explica Frederic Cabré, president de la Demarcació de Girona del COAC. Afegeix, “aquest debat des del món professional ha de creuar els coneixements de totes aquelles disciplines que hi ha necessàriament d’intervenir, des de l’arquitectura, l’economia, l’urbanisme, el paisatge, la gestió turística i la política.”
Consulteu el programa sencer
Les inscripcions es poden formalitzar fins el 30 de maig. El formulari es pot trobar a l’adreça bit.ly/simposilescala. El correu de l’esdeveniment és simposi@lescala.cat.
El simposi “La regeneració urbana en municipis turístics costaners” estarà dividit en tres blocs, amb casos pràctics i taules de debat per a cadascun d’ells. El primer bloc, sota el nom de Planificació urbanística en destinacions turístiques madures, comptarà amb els casos del pla d’ordenació del litoral de Galícia amb l’arquitecte Manuel Borobio, que va dirigir i elaborar el pla, i el pla de reconversió integral de Platja de Palma, a Mallorca, amb l’arquitecte Esteve Corominas, coordinador del pla. A la taula de debat hi haurà Josep Solé, regidor de Platja d’Aro; Joan Vicente, geògraf i regidor d’urbanisme de Sant Feliu de Guíxols); Antonio Pizza, arquitecte i professor a la UPC; Manuel Borogio i Esteve Corominas. El moderador serà el subdirector general d’Urbanisme de la Generalitat, Camil Cofan.
El segon bloc, amb el títol Projectes de regeneració de fronts marítims, comptarà amb el cas del front marí i nou moll a la península de Zadar, a Croàcia amb el seu responsable, l’arquitecte Nikola Bašić, i amb la presentació del projecte d’adequació del front marítim del nucli antic de l’Escala, a càrrec de l’arquitecte Carlos Ferrater. A la taula rodona hi haurà, a més de Ferrater i Bašić, i el primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme de l’Escala, Víctor Puga. Moderarà la taula Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
La darrera de les sessions, sota el nom de Noves estratègies turístiques pel segle XXI, serà presentat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. S’hi explicaran les estratègies d’intervenció turístiques de Mallorca, amb el regidor de Turisme i primer tinent d’alcalde de Palma, Álvaro Gijón. A la taula de debat, a més de Gijón, hi haurà el president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Ramon Ramos, el geògraf i director de l’Institut Superior d’Estudis Turístics Josep Antoni Donaire i l’arquitecte Ricard Pié. El moderador serà el periodista Llatzer Moix.
El simposi neix amb vocació de continuïtat en els propers anys. En aquest sentit, l’alcalde de l’Escala, Estanislau Puig, mostra la voluntat “de ser un referent en aquest àmbit de debat, que a partir de situacions concretes permet fer reflexions més generals sobre com les millores urbanes tenen també una projecció econòmica i sobre la tendència, no tant a crèixer urbanísticament, sinó a millorar el que tenim”. “El debat sobre el model de turisme relacionat amb el pensament del planejament i la intervenció urbanística és absolutament necessari per modificar inèrcies d’actuacions que desmereixen un paisatge natural tant excepcional”, explica Frederic Cabré, president de la Demarcació de Girona del COAC. Afegeix, “aquest debat des del món professional ha de creuar els coneixements de totes aquelles disciplines que hi ha necessàriament d’intervenir, des de l’arquitectura, l’economia, l’urbanisme, el paisatge, la gestió turística i la política.”
Consulteu el programa sencer
Les inscripcions es poden formalitzar fins el 30 de maig. El formulari es pot trobar a l’adreça bit.ly/simposilescala. El correu de l’esdeveniment és simposi@lescala.cat.
14/05/2014
Càritas y el COAC juntos por el Derecho a la Vivienda
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 12 de mayo, el presidente de la Demarcación de Girona del COAC, Frederic Cabré, y el director de Cáritas Diocesana de Girona, Ramon Barnera, firmaron el convenio de colaboración para trabajar conjuntamente por los derechos a la vivienda. El acto, que tuvo lugar en la sala de Juntas del Colegio de Arquitectos de Girona, sirvió para formalizar esta colaboración que ya se inició el pasado mes de abril con la participación del COAC en el Foro social Catalán, dentro de la mesa de experiencias "Trabajamos para el derecho a la vivienda".
El presidente de la Demarcación de Girona, Frederic Cabré, explica que "este convenio de colaboración tiene la voluntad de propiciar el trabajo conjunto para el derecho a la vivienda de todas las personas, con una doble vertiente, por un lado promover conjuntamente proyectos e iniciativas de vivienda social, y por el otro, dar apoyo profesional y subvencionar aquellos trabajos que posibiliten el acceso a la vivienda a personas con riesgo de exclusión social".
Por su parte, Ramon Barnera ha destacado la colaboración con el Colegio de Arquitectos porque "en estos momentos hay que trabajar en red, sumar esfuerzos para afrontar la problemática social que tenemos en nuestras puertas", y ha hecho hincapié en que la vivienda es una de las problemáticas que más preocupan a la entidad. "La falta de vivienda y los problemas de infravivienda que tenemos en nuestros municipios exigen los esfuerzos de todos los actores , y buscar soluciones imaginativas, innovadoras y osadas".
Compromisos por parte de ambas entidades
El convenio establece una serie de compromisos por parte de ambas entidades: difundir y promover el proyecto "Alquiler Social" de Cáritas Diocesana de Girona; apoyar las diferentes iniciativas de vivienda social que vayan surgiendo, en especial en las conversaciones que haya que mantener con el ayuntamiento y/o las diferentes administraciones; abrir y gestionar una bolsa de arquitectos voluntarios que colaboren con Cáritas en tareas relacionadas con la obtención de cédulas de habitabilidad, certificaciones energéticas, informes del estado de los inmuebles; subvencionar las tasas de derechos de visado de los informes, certificados de habitabilidad, etc. En relación a las viviendas gestionadas por Cáritas Diocesana de Girona y los ocupados por las familias atendidas a través de alguno de los servicios o proyectos de la entidad; y promover el debate en torno al acceso a la vivienda.
El presidente de la Demarcación de Girona, Frederic Cabré, explica que "este convenio de colaboración tiene la voluntad de propiciar el trabajo conjunto para el derecho a la vivienda de todas las personas, con una doble vertiente, por un lado promover conjuntamente proyectos e iniciativas de vivienda social, y por el otro, dar apoyo profesional y subvencionar aquellos trabajos que posibiliten el acceso a la vivienda a personas con riesgo de exclusión social".
Por su parte, Ramon Barnera ha destacado la colaboración con el Colegio de Arquitectos porque "en estos momentos hay que trabajar en red, sumar esfuerzos para afrontar la problemática social que tenemos en nuestras puertas", y ha hecho hincapié en que la vivienda es una de las problemáticas que más preocupan a la entidad. "La falta de vivienda y los problemas de infravivienda que tenemos en nuestros municipios exigen los esfuerzos de todos los actores , y buscar soluciones imaginativas, innovadoras y osadas".
Compromisos por parte de ambas entidades
El convenio establece una serie de compromisos por parte de ambas entidades: difundir y promover el proyecto "Alquiler Social" de Cáritas Diocesana de Girona; apoyar las diferentes iniciativas de vivienda social que vayan surgiendo, en especial en las conversaciones que haya que mantener con el ayuntamiento y/o las diferentes administraciones; abrir y gestionar una bolsa de arquitectos voluntarios que colaboren con Cáritas en tareas relacionadas con la obtención de cédulas de habitabilidad, certificaciones energéticas, informes del estado de los inmuebles; subvencionar las tasas de derechos de visado de los informes, certificados de habitabilidad, etc. En relación a las viviendas gestionadas por Cáritas Diocesana de Girona y los ocupados por las familias atendidas a través de alguno de los servicios o proyectos de la entidad; y promover el debate en torno al acceso a la vivienda.
12/05/2014