Olga Subirós serà la comissària de la proposta catalana per a la Biennal de Venècia 2020
Imatge:
© Institut Ramon Llull
L’arquitecta Olga Subirós serà la comissària del projecte AIRE/ARIA/AIR, la proposta catalana per a la 17a edició de la Biennal d'Arquitectura de Venècia. Catalunya hi participa dins el programa Eventi collaterali de la mà de l’Institut Ramon Llull.
El projecte reclama un nou urbanisme
La proposta AIRE/ARIA/AIR reivindica el paper dels arquitectes davant la crisi climàtica. Unir esforços per combatre l'emergència climàtica és un dels reptes més transcendentals que tenim com a arquitectes. La innovació, la tecnologia i la transversalitat professional són claus en aquesta lluita. Així, el projecte de Subirós planteja noves formes de pensar i cartografiar les ciutats a partir de les dades immaterials per tal d'abordar problemes com la contaminació atmosfèrica, lumínica i acústica.
L’element central és una instal·lació formada per un passadís estret que evocarà la morfologia urbana i que contindrà evidència material de la contaminació de l’aire que respirem a les ciutats. A l’exterior d’aquesta estructura es mostraran vídeo projeccions de l’estudi 300.000 Km/s, format pels arquitectes Mar Santamaria i Pablo Martínez, que enguany ha estat guardonat amb el Premi S+T+ARTS de la Comissió Europea.
Al pavelló hi haurà també propostes com els mapes de LOBELIA AiR que mostren l’evolució d'NO2 en diferents ubicacions o un projecte de captació de dades atmosfèriques a partir de la col·laboració de la ciutadania. En tot l’espai expositiu sonarà la veu de Maria Arnal, cantant i compositora que crearà una peça sonora crítica dedicada a l’aire que respirem.
Jurat del Concurs
El jurat nomenat per l’Institut Ramon Llull per seleccionar el projecte guanyador ha estat presidit per Assumpció Puig, degana del COAC, i format per Pau Solà Morales, president de l’Arquin-Fad FAD; Pep Quílez, vicepresident de l’AJAC; Pati Nuñez i Estel Ortega, comissàries del Pavelló Català del 2018 (únic vot), i Francesc Serés, cap de l’Àrea de creació de l’IRL.
“How will we live together?”
La Biennal de Venècia nomena cada any un comissari o director artístic que planteja un tema a què han de respondre tots els projectes que formen part de l’exposició. Hashim Sarkis, arquitecte d’origen libanès establert als Estats Units i comissari de la Biennal del 2020, interpel·la els participants amb la pregunta “How will we live together?” La proposta catalana respon a aquesta pregunta reivindicant l’aire com a bé comú a preservar: viure junts, en sentit radical, equival a “sobreviure junts”.
Arquitecta, comissària i docent
Olga Subirós és arquitecta, dissenyadora d'exposicions i comissària de projectes que adopten un enfocament integrador de la cultura del segle XXI i les transformacions de gran abast de l'era digital. Ha comissariat, juntament amb José Luis de Vicente, l'exposició "Big Bang Data", que s’ha presentat en ciutats de tot el món. També va dissenyar l’exposició entorn del procés creatiu del xef Ferran Adrià i el restaurant El Bulli. D'altra banda, Subirós és professora del Màster en Dades i Disseny d'Elisava, col·labora amb altres universitats i màsters i és autora de diverses publicacions.
El projecte reclama un nou urbanisme
La proposta AIRE/ARIA/AIR reivindica el paper dels arquitectes davant la crisi climàtica. Unir esforços per combatre l'emergència climàtica és un dels reptes més transcendentals que tenim com a arquitectes. La innovació, la tecnologia i la transversalitat professional són claus en aquesta lluita. Així, el projecte de Subirós planteja noves formes de pensar i cartografiar les ciutats a partir de les dades immaterials per tal d'abordar problemes com la contaminació atmosfèrica, lumínica i acústica.
L’element central és una instal·lació formada per un passadís estret que evocarà la morfologia urbana i que contindrà evidència material de la contaminació de l’aire que respirem a les ciutats. A l’exterior d’aquesta estructura es mostraran vídeo projeccions de l’estudi 300.000 Km/s, format pels arquitectes Mar Santamaria i Pablo Martínez, que enguany ha estat guardonat amb el Premi S+T+ARTS de la Comissió Europea.
Al pavelló hi haurà també propostes com els mapes de LOBELIA AiR que mostren l’evolució d'NO2 en diferents ubicacions o un projecte de captació de dades atmosfèriques a partir de la col·laboració de la ciutadania. En tot l’espai expositiu sonarà la veu de Maria Arnal, cantant i compositora que crearà una peça sonora crítica dedicada a l’aire que respirem.
Jurat del Concurs
El jurat nomenat per l’Institut Ramon Llull per seleccionar el projecte guanyador ha estat presidit per Assumpció Puig, degana del COAC, i format per Pau Solà Morales, president de l’Arquin-Fad FAD; Pep Quílez, vicepresident de l’AJAC; Pati Nuñez i Estel Ortega, comissàries del Pavelló Català del 2018 (únic vot), i Francesc Serés, cap de l’Àrea de creació de l’IRL.
“How will we live together?”
La Biennal de Venècia nomena cada any un comissari o director artístic que planteja un tema a què han de respondre tots els projectes que formen part de l’exposició. Hashim Sarkis, arquitecte d’origen libanès establert als Estats Units i comissari de la Biennal del 2020, interpel·la els participants amb la pregunta “How will we live together?” La proposta catalana respon a aquesta pregunta reivindicant l’aire com a bé comú a preservar: viure junts, en sentit radical, equival a “sobreviure junts”.
Arquitecta, comissària i docent
Olga Subirós és arquitecta, dissenyadora d'exposicions i comissària de projectes que adopten un enfocament integrador de la cultura del segle XXI i les transformacions de gran abast de l'era digital. Ha comissariat, juntament amb José Luis de Vicente, l'exposició "Big Bang Data", que s’ha presentat en ciutats de tot el món. També va dissenyar l’exposició entorn del procés creatiu del xef Ferran Adrià i el restaurant El Bulli. D'altra banda, Subirós és professora del Màster en Dades i Disseny d'Elisava, col·labora amb altres universitats i màsters i és autora de diverses publicacions.
26/07/2019
El COAC participa en la iniciativa de la UIC per repensar l’urbanisme del 22@
Imatge:
© Jesús Arenas
La UIC Barcelona School of Architecture presenta l’exposició “22@_What? How to achieve balance in Northern Poblenou, Barcelona”, una mostra de 10 treballs de fi de grau que reflexiona sobre el districte 22@ 20 anys després de la seva implementació.
El COAC ha format part de la iniciativa amb la representació de Duna Bellmunt, vocal de la Junta de Govern, com a membre del tribunal en la defensa oral dels treballs, juntament amb l’arquitecte Ferran Grau i diversos professors de l’escola.
L’exposició es pot visitar fins al 31 de juliol a l’antiga fàbrica tèxtil del Poblenou Ca l’Alier i seu actual del centre d’innovació urbana BIT-Habitat. Els treballs plantegen noves propostes programàtiques i arquitectòniques per a la zona nord del Poblenou a partir d’una anàlisi de la zona feta l’any anterior, del qual es desprenia una manca de densitat residencial per potenciar el comerç de proximitat, poca connexió a la xarxa de metro i una fragmentació de l’espai urbà que crea processos de gentrificació i expulsió de veïns.
Projectes amb visió de conjunt
Els 10 projectes són resultat de tres tallers dirigits pels arquitectes Iñaki Baquero, Marta García-Orte, Mamen Domingo i el Dr. Ernest Ferré. Plantegen propostes amb un patró urbà menys regular, més flexible i adaptable. Els alumnes aposten per crear habitatge social i protegit, nous serveis i equipaments, articular nous espais verds com les Giga Illes Verdes i augmentar l’espai peatonal.
Més informació
El COAC ha format part de la iniciativa amb la representació de Duna Bellmunt, vocal de la Junta de Govern, com a membre del tribunal en la defensa oral dels treballs, juntament amb l’arquitecte Ferran Grau i diversos professors de l’escola.
L’exposició es pot visitar fins al 31 de juliol a l’antiga fàbrica tèxtil del Poblenou Ca l’Alier i seu actual del centre d’innovació urbana BIT-Habitat. Els treballs plantegen noves propostes programàtiques i arquitectòniques per a la zona nord del Poblenou a partir d’una anàlisi de la zona feta l’any anterior, del qual es desprenia una manca de densitat residencial per potenciar el comerç de proximitat, poca connexió a la xarxa de metro i una fragmentació de l’espai urbà que crea processos de gentrificació i expulsió de veïns.
Projectes amb visió de conjunt
Els 10 projectes són resultat de tres tallers dirigits pels arquitectes Iñaki Baquero, Marta García-Orte, Mamen Domingo i el Dr. Ernest Ferré. Plantegen propostes amb un patró urbà menys regular, més flexible i adaptable. Els alumnes aposten per crear habitatge social i protegit, nous serveis i equipaments, articular nous espais verds com les Giga Illes Verdes i augmentar l’espai peatonal.
Més informació
18/07/2019
Slight growth in construction, but based on an unsustainable model
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
The business of the construction sector is based on the traditional model, with an emphasis on new build. Major building renovation work continues to lose ground, as it has done since 2017.
Resolving shortfalls in terms of accessibility, insulation and energy efficiency – which affect people’s health and well-being – is still the greatest challenge in a country where 40% of its building stock is more than 50 years old, and in the context of a climate change that calls for determined action from the construction sector as well.
On 9 July, the COAC invited the press to a meeting to analyse the construction and building renovation situation in Catalonia in the first six-month period, based on a comparison of construction figures with the same period last year.
Analysis of the authorised building area in Catalonia
The first six months of 2019 closed with an authorised building area of 2,375,135 m2, 124,642 m2 more than the same period in 2018. It is worth noting the following:
1. Year-on-year growth is low. It has dropped by almost half, currently standing at 5.5%. In previous years, the biggest projects (more than 10,000 m2) were mainly responsible for the increase in the authorised building area. This has not been the case in the past six months.
2. Small and medium-sized projects are gaining ground. If this is consolidated in the coming months, it could point to more structural growth for both the profession and the sector. Some 4,691 projects have been authorised, a rise of 8%. Of these, 35 are large projects, 7% less in terms of land area than the same six-month period last year (almost all of which are new build, with just 2% of this area accounted for by building renovation).
3. New build is the big protagonist, having risen by 10.5%. On the other hand, building renovation continues to decline, by 8.2%. It is obvious that the better the figures for new build, the worse it is for major renovation work, and this is an alarming trend.
4. Growth is not evenly spread throughout the region. The general figures are up, apart from the province of Girona and the city of Barcelona.
Analysis by type: new build vs building renovation
New build has grown by 10.5% and an area of 1,772,983 m2 has been authorised for building. Both the number of projects and the surface area have increased.
In terms of major renovation works, the figures are still negative. Renovation work only accounts for 24% of the authorised building land in Catalonia. Regionally, the figures have dropped overall apart from Girona and the metropolitan area of Barcelona (not including the capital).
To conclude, the figures show that major building renovation has been losing ground continuously since 2017, in contrast to the trend for new build projects.
Analysis by use: residential/non-residential
In terms of residential construction, the authorised area has grown by 2.8%. Non-residential construction has risen by 12.7%, mainly for retail and office buildings (other sectors have declined).
Housing projects
We should reiterate the fact that housing currently accounts for 70% of all building work in Catalonia, mainly new build (with building renovation projects falling by 15%).
The 1,664,109 m2 of land authorised for building corresponds to 7,866 new dwellings (an average of 2.1 dwellings per thousand inhabitants). This growth is concentrated in small projects, while larger developments have declined.
In regional terms, the biggest drop has been in the city of Barcelona (-47%). Tarragona has grown by 85%, a similar situation to last year. The growth in Lleida and Terres de l'Ebre corresponds to a few very large projects. The rest of the province of Barcelona shows growth of 10%, while Girona and the central counties have dropped by around 12%.
VIEW THE GRAPHS
Read the full press release
Resolving shortfalls in terms of accessibility, insulation and energy efficiency – which affect people’s health and well-being – is still the greatest challenge in a country where 40% of its building stock is more than 50 years old, and in the context of a climate change that calls for determined action from the construction sector as well.
On 9 July, the COAC invited the press to a meeting to analyse the construction and building renovation situation in Catalonia in the first six-month period, based on a comparison of construction figures with the same period last year.
Analysis of the authorised building area in Catalonia
The first six months of 2019 closed with an authorised building area of 2,375,135 m2, 124,642 m2 more than the same period in 2018. It is worth noting the following:
1. Year-on-year growth is low. It has dropped by almost half, currently standing at 5.5%. In previous years, the biggest projects (more than 10,000 m2) were mainly responsible for the increase in the authorised building area. This has not been the case in the past six months.
2. Small and medium-sized projects are gaining ground. If this is consolidated in the coming months, it could point to more structural growth for both the profession and the sector. Some 4,691 projects have been authorised, a rise of 8%. Of these, 35 are large projects, 7% less in terms of land area than the same six-month period last year (almost all of which are new build, with just 2% of this area accounted for by building renovation).
3. New build is the big protagonist, having risen by 10.5%. On the other hand, building renovation continues to decline, by 8.2%. It is obvious that the better the figures for new build, the worse it is for major renovation work, and this is an alarming trend.
4. Growth is not evenly spread throughout the region. The general figures are up, apart from the province of Girona and the city of Barcelona.
Analysis by type: new build vs building renovation
New build has grown by 10.5% and an area of 1,772,983 m2 has been authorised for building. Both the number of projects and the surface area have increased.
In terms of major renovation works, the figures are still negative. Renovation work only accounts for 24% of the authorised building land in Catalonia. Regionally, the figures have dropped overall apart from Girona and the metropolitan area of Barcelona (not including the capital).
To conclude, the figures show that major building renovation has been losing ground continuously since 2017, in contrast to the trend for new build projects.
Analysis by use: residential/non-residential
In terms of residential construction, the authorised area has grown by 2.8%. Non-residential construction has risen by 12.7%, mainly for retail and office buildings (other sectors have declined).
Housing projects
We should reiterate the fact that housing currently accounts for 70% of all building work in Catalonia, mainly new build (with building renovation projects falling by 15%).
The 1,664,109 m2 of land authorised for building corresponds to 7,866 new dwellings (an average of 2.1 dwellings per thousand inhabitants). This growth is concentrated in small projects, while larger developments have declined.
In regional terms, the biggest drop has been in the city of Barcelona (-47%). Tarragona has grown by 85%, a similar situation to last year. The growth in Lleida and Terres de l'Ebre corresponds to a few very large projects. The rest of the province of Barcelona shows growth of 10%, while Girona and the central counties have dropped by around 12%.
VIEW THE GRAPHS
Read the full press release
9/07/2019
Fallece el arquitecto Joaquim Maria Casamor
Imatge:
© Projecte de remodelació del jardí del restaurant Paradís. Fons Joaquim Maria Casamor d'Espona. Arxiu Històric del COAC
El arquitecto Joaquim Maria Casamor de Espona falleció el pasado 17 de julio a los 99 años de edad.
Casamor estudió arquitectura en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, donde se tituló en 1948. El año 1954 entró a formar parte de la Junta de Gobierno del Colegio de Arquitectos como vicesecretario cuando Manuel de Solà-Morales de Rosselló era decano (1954-1964).
Su carrera queda ligada al espacio público urbano de Barcelona, del cual se ocupó ampliamente. El año 1955 entró a trabajar en el departamento de Parques y jardines del consistorio, y el 1968 fue nombrado director, cargo que ocupó hasta su jubilación, en 1986.
Casamor se ocupó del diseño de buena parte de los jardines de la ciudad, destacando los jardines de Montjuic. También fue el responsable del diseño de parques como el de Putxet, la Guineueta o Vil·la Amèlia y restauró otros, como el Parque del Laberinto de Horta, el Parque de las Aguas y el del Turó de la Peira. Así mismo, también fue el responsable de la ejecución del proyecto de Nicolau Rubió i Tudurí para la Plaza Gaudí.
El año 2000, Casamor donó su archivo profesional al Archivo Histórico del COAC.
Descanse en paz.
Casamor estudió arquitectura en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, donde se tituló en 1948. El año 1954 entró a formar parte de la Junta de Gobierno del Colegio de Arquitectos como vicesecretario cuando Manuel de Solà-Morales de Rosselló era decano (1954-1964).
Su carrera queda ligada al espacio público urbano de Barcelona, del cual se ocupó ampliamente. El año 1955 entró a trabajar en el departamento de Parques y jardines del consistorio, y el 1968 fue nombrado director, cargo que ocupó hasta su jubilación, en 1986.
Casamor se ocupó del diseño de buena parte de los jardines de la ciudad, destacando los jardines de Montjuic. También fue el responsable del diseño de parques como el de Putxet, la Guineueta o Vil·la Amèlia y restauró otros, como el Parque del Laberinto de Horta, el Parque de las Aguas y el del Turó de la Peira. Así mismo, también fue el responsable de la ejecución del proyecto de Nicolau Rubió i Tudurí para la Plaza Gaudí.
El año 2000, Casamor donó su archivo profesional al Archivo Histórico del COAC.
Descanse en paz.
18/07/2019